Dictamen
Joaquim Perramon Palmada, secretari del Consell de la lnformació de Catalunya (ClC),CERTIFICA
Que en l'acta de la reunió del ple ordinari del Consell de la lnformació de Catalunya celebrada el dia 17 de juny de 1998, hi figura l'acord que literalment diu:
ASSUMPTE: Escrit de J M.F.M., secretari general de Càritas Diocesana de Barcelona, formulant una queixa contra el programa de TV3 Domini públic en l'edició del
dia 5 de març de 1998.
ANTECEDENTS:
El dia 17 de març de 1998 va tenir entrada al Consell de ra lnformació de Catalunya (CIC) un escrit (registre 39/1998) del secretari general de Càritas Diocesana de Barcelona per deixar
constància del desacord de I'entitat amb el plantejament i el to emprats pel director del programa de TV3 Domini públic en la seva edició del passat 5 de març.
La mateixa entitat, amb data 2 d'abril, va formalitzar davant el Consell -segons disposa el seu reglament- I'esmentada queixa. La queixa es fonamenta en el fet que el director del programa,
Ramon Pellicer, va localitzar l'atenció del debat sobre un aspecte relacionat amb costums ancestrals, malauradament encara vigents en algunes comunitats africanes i profundament
arrelades en la seva cultura, deixant de banda altres aspectes que podien haver donat idea de la riquesa que suposa per a una societat I'aportació dels immigrants.
En l'escrit de queixa es fa la següent consideració: "Per a les persones i entitats que treballem amb els immigrants del Tercer Món i que som testimonis dels greus problemes que trobem a
diari en la seva lluita per la subsistència, és molt decebedor que es desaprofitin oportunitats d'or per fer un plantejament rigurós de la veritable dimensió del problema de la immigració".
En I'escrit en què es formalitza la queixa es fa la següent referència: "Tenint com a referent el Conveni sobre la Protecció de la Cultura i la imatge de les Minories Ètniques, subscrit el 15
de febrer de 1995 pel Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, el Col.legi de Periodistes de Catalunya i els mitjans de comunicació social de Catalunya, considero que en el programa de -TV3 Domini públic, en la seva edició de 5 de març passat, es van inclomplir els acords: Primer, Segon, Tercer i Quart adoptats en aquest conveni per
part del Col·legi de Periodistes de Catalunya i ers mitjans de comunicació social de Catalunya".
Així mateix, es manifesta que aquesta queixa s'ha fet arribar al director de TV3.
AL·LEGACIONS
El director de TV3, amb data 21 d'abril i en resposta a ra petició que se li va formular, va fer arribar al consell de la lnformació de Catalunya (CIC) la carta dirigida a P.M, directora de
Càritas Diocesana de Barcelona en relació amb aquest assumpte, en la qual es diu: "He tingut coneixement per la premsa de la seva protesta arran del programa de 'Fv3 Domini
Públic que va proposar un debat sobre el racisme. Tinc el màxim interès que no hi hagi cap malentès entre l'entitat que vostè presideix i Televisió de Catalunya, precisament perquè
aquesta emissora, com a televisió pública que és, ha estat sempre compromesa a combatre qualsevol mena de discriminació, tant en la seva programació com en la seva
dimensió institucional. Per aquest motiu li ofereixo personalment les meves disculpes, tot i que les seves protestes no s'hagin adreçat directament a Ia Direcció de TVC.
Si el debat de Domini Públic ha suscitat en vostè i els seus col·laboradors inquietud o rebuig, això vol dir que el programa ha tingut un efecte diametralment oposat al desitjat, que era
conèixer de primera mà testimonis i opinions sobre I'estat de la discriminació racista a la nostra societat per tal de posar-la en evidència i generar així actituds cíviques de rebuig.
Tot i això, li demano que comprengui que un debat de televisió
en directe no és igual que un article periodístic imprès, on els arguments resultants poden ésser previstos i controlats. A un col·loqui entre diverses persones, emès en directe, tot sovint
apareixen opinions, actituds, derivacions de la conversació, etcétera, on es poden manifestar qüestions molt diverses. El conductor del debat, lògicament, ha de conduir-lo, però també
ha de donar I'oportunitat que s'expressin tots els punts de vista.
Això fa que de vegades, i com és ara el cas, s'introdueixin opinions o actituds vehements i no desitjables. Així doncs, li demano que entengui les imperfeccions professionals que vosté hagi pogut percebre en aquest programa. Alhora, però, li manifesto el meu desacord amb el
fet que Domini Públic hagi pogut fomentar el racisme. D'una banda, ni la trajectòria de Televisió de Catalunya ni dels seus professionals permeten fonamentar aquesta opinió; d'altra banda, de bo n'hi hagués prou amb cometre un error en un programa de TV per fomentar el racisme: això significaria que les seves causes serien prou superficials i no, com ben malauradament s'esdevé a la realitat, degudes a factors socials prou complexos i difícils de combatre i eradicar".
INFORME DE LA PONÈNCIA
De I'informe de la ponència i del visionat íntegre der programa,
es desprèn:
1- L'exposició inicial i el resum final responien adequadament al propòsit de conèixer l'estat de la discriminació racista a la nostra societat i generar així actituds de rebuig.
2- Prop de la meitat del programa, no obstant, es va centrar d'una manera recurrent en el costum africà de l'ablació del clítoris (l'ablació és una operació quirúrgica que té per objecte
llevar una part del cos, i així es parla de l'ablació d'un ronyó, d'un tumor, etc). En el programa, com algú va observar, no es va parlar ni tan sols de la circumcisió: tota l'atenció anava a
I'ablació del clítoris. Aquesta insistència va molestar d'una manera evident a molts testimonis africans, que sense defensar I'ablació del clítoris, van intentar explicar com era
entesa en les seves comunitats d’origen i, sobretot, van defensar el dret a la intimitat en parlar d'aquestes qüestions.
3- El programa es va allunyar del seu propòsit educatiu i va derivar cap a I'espectacle, potser inherent al format d'aquest tipus de programa, quan per exemple el presentador va
preguntar a una noia si sentia plaer i va afegir que no podia tenir I'orgasme, i en preguntar ell perquè, li va contestar que perquè no tenia clítoris. En aquest i potser en altres moments,
es va fer evident que el tracte a que es sotmetia a les testimonis, potser especialment les noies de Gàmbia, no era el que s'hauria aplicat als membres de la taula o al mateix
presentador, a cap dels quals es va interrogar per part de ningú sobre la seva vida sexual i sentiments íntims. En aquest sentit, sembla clar que no es va respectar degudament el criteri 9é del Codi Deontològic (respectar el dret de les persones a la prdpia intimitat i imatge, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i
circumstàncies).
4- La molèstia raonada pel to que anava adquirint el programa no la van expressar només els testimonis africans, sinó que es va fer palesa en altres intervencions, com la de N.V, de
SOS Racisme, que va recordar que es podria parlar també de costums positives africanes, com l'hospitalitat, insistir en el que tenim en comú, més que reproduir "estereotips negatius". En lloc de centrar-se el debat, com era el propòsit, en I'estat de la discriminació racista en la nostra societat, s'allargava en la inquisició sobre els costums de la seva, aquella de la que venien, i alguns havien de tornar. No semblava veure's en aquest sentit degudament respectat el criteri '12é del Codi (continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raga, creences o extracció social i cultural..., evitant testimonis vexatoris o lesius). Aquesta sensació d'incomoditat per I'efecte del programa, contrari en bona part al pretès, va ser manifestada per via de perplexitat per un membre de la taula, l’antropòleg M.D., quan va preguntar públicament quin seria I'efecte del programa, si faria augmentar o disminuir el racisme ambiental:"¿Hi haurà més o menys racisme després d'aquest programa?", va dir.
Prévia deliberació, el ple adopta el següent
ACORD:
1- Que en l'esmentat programa no ha estat degudament respectat el criteri 9é del Codi Deontològic quan es diu "Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i
imatge" ni el criteri 12é quan es manifesta que s'ha d"'Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d'informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions
per raons de sexe, raça, creences o extracció social".
2- Recomanar que es posi la màxima cura en aconseguir que els continguts d'un programa s'ajustin eficaçment al propòsit que I'ha motivat".
I perquè consti, s'estén la present certificació a Barcelona amb data 2 de juliol de 1998.
