Les males pràctiques a les quals recorren suposats mitjans de comunicació representen una amenaça per a l’exercici del periodisme i també per la tasca parlamentària. D’aquí la preocupació compartida i la voluntat de sumar esforços entre el Parlament i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) per preservar la qualitat democràtica.
REDACCIÓ. El Parlament de Catalunya i el Consell de la Informació de Catalunya (CIC) van signar dimarts un conveni per “establir un marc estable de col·laboració institucional que permeti avaluar, assessorar i protegir el bon exercici del dret a la informació dins l’àmbit parlamentari”. L’acord entre la institució de la sobirania popular i l’entitat que vetlla pel compliment del Codi Deontològic de la professió periodística simbolitza la voluntat de combatre la desinformació i l’extensió del discurs d’odi.
Les males pràctiques a les quals recorren suposats mitjans de comunicació representen una amenaça per a l’exercici del periodisme i també per la tasca parlamentària. D’aquí la preocupació compartida i la voluntat de sumar esforços per preservar la qualitat democràtica.
El conveni entre el Parlament i el CIC està vinculat a l’aprovació, en la reunió de la Mesa del 6 de maig del 2025, de les Normes d’acreditació i accés dels mitjans de comunicació al Parlament de Catalunya. En elles s’estableix que el periodista haurà de firmar “el seu compromís amb el compliment del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya”. Des del CIC, es considera molt positiu que el compliment ètic constitueixi el criteri essencial de les acreditacions. Perquè sense normes deontològiques, no podem parlar de periodisme, sinó d’instruments que degraden la vida democràtica. D’aquí que en el conveni, el CIC es compromet a “donar l’opinió i assessorar el Parlament sobre l’ecosistema mediàtic català, especialment pel que fa a la distinció entre mitjans que compleixen els criteris d’ètica periodística o plataformes i canals que actuen fora d’aquests principis, entre altres aspectes”.
En el text de les Normes es diu textualment que “l’acreditació s’atorga als periodistes, fotògrafs i equips de rodatge que treballen per a mitjans de comunicació bona fide i compromesos amb els principis ètics de la professió periodística i amb el codi Deontològic de Catalunya”. De la mateixa manera que a l’hora de concedir acreditacions es considera un valor a tenir en compte el fet que el mitjà disposi del segell del Consell de la Informació de Catalunya de compromís amb l’ètica periodística”.
Tal com reconeix el Parlament, el CIC “és una entitat independent d’autoregulació de la professió periodística a Catalunya, que té la finalitat de vetllar pel compliment dels principis d’ètica professional periodística continguts en el Codi Deontològic”. El CIC, com es recorda en el conveni, atorga el Segell de Compromís amb l’Ètica Periodística “a tots els mitjans que voluntàriament s’hi adhereixin. Aquest segell acredita que aquests mitjans es comprometen a respectar el Codi Deontològic, reconeixen l’autoritat moral del CIC i accepten la seva mediació davant els ciutadans que considerin vulnerat el seu dret a una informació elaborada amb els criteris ètics”.
En aquest marc, el conveni estableix que “si alguna sol·licitud d’acreditació comporta dubtes sobre la seva concessió, el Parlament podrà sol·licitar un informe previ al Consell de la Informació de Catalunya que serà elevat a la Mesa perquè el pugui tenir en compte abans d’adoptar una decisió definitiva”. L’acord d’assessorament va més enllà de sol·licituds puntuals com aquestes, i estableix que el CIC es compromet a “donar suport tècnic o metodològic a iniciatives comunes que promoguin al dret a una informació veraç, contrastada i elaborada segons els valors professionals del periodisme”.
Mil resolucions en 28 anys
Els periodistes catalans han estat precursors dins l’estat espanyol a l’hora de prendre iniciatives en defensa de la deontologia. I, des del CIC, considerem que el conveni amb el Parlament és una mostra més d’aquesta voluntat d’estar a l’altura de les demandes socials de cada moment. El II Congrés de Periodistes Catalans celebrat el mes d’octubre de 1992, va donar a llum el Codi Deontològic, “l’instrument que expressava la seva voluntat de defensa d’uns mitjans de comunicació lliures i responsables, en el marc d’una societat plural i democràtica”.
El Codi Deontològic és una declaració de principis que, sustentada en dotze criteris, vol estimular la constant reflexió autocrítica sobre els valors ètics que han de prevaler en l’exercici de la professió periodística. Els antecedents d’aquesta voluntat d’autoregulació cal cercar-los en els Press Councils dels països amb llargues tradicions democràtiques.
El Codi, subscrit i assumit voluntàriament per professionals i mitjans de comunicació de Catalunya, ja preveia en la seva declaració final la necessitat de constituir un organisme arbitral, representatiu, plural i independent dels poders públics que, al marge de les atribucions dels òrgans judicials, exercís una autoritat moral i vetllés pel compliment i observança dels dotze criteris recollits en el document.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya, que ja havia estat l’impulsor i l’inspirador del Codi, va prendre la decisió de promoure una entitat que pogués acomplir amb eficàcia aquesta missió d’autoritat moral, des del mateix si de la societat, que era la dipositària del dret constitucional de les llibertats d’informació i d’expressió. Així neix el Consell de la Informació de Catalunya l’any 1997.
Formaven part d’aquest consell un conjunt de dones i homes que tenien com a missió jutjar les transgressions de la deontologia periodística que els mateixos periodistes havien plasmat en el Codi. La varietat mateixa dels seus membres garantia la seva independència de criteri: juristes, sociòlegs, professors d’ètica, de deontologia, de comunicació, responsables d’entitats cíviques i periodistes.
Després de dos anys de funcionament, i amb la finalitat de dotar el Consell de personalitat jurídica pròpia, el Col·legi de Periodistes va decidir donar al CIC la condició de Fundació. L’òrgan de govern de la Fundació és un patronat format a títol personal per membres del Col·legi de Periodistes de Catalunya, mitjans de comunicació social de Catalunya, universitats, entitats cíviques i col·legis professionals. Amb el Consell de la Informació de Catalunya, els periodistes catalans posen en mans de la societat una eina que garanteixi un exercici efectiu de la llibertat i de la responsabilitat, del rigor, l’eficàcia, el pluralisme i la independència professional.
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) va assolir l’any passat una fita important: arribar a les mil queixes rebudes sobre possibles vulneracions del Codi Deontològic, des de la seva creació, fa 28 anys. Cada queixa rebuda representa una oportunitat per reflexionar i millorar les pràctiques periodístiques, contribuint així a una societat més ben informada i crítica. Una bona part d’elles han servit per crear jurisprudència i fixar les bases de la ètica periodística.
I no només s’han rebut escrits de queixa: l’activitat del CIC ha estat diversa: passa per la difusió de recomanacions i comunicats sobre temes d’actualitat, jornades per analitzar les principals preocupacions ètiques o consultes entre professionals del sector
