En defensa dels valors ètics del periodisme                                                              El CIC és l’òrgan d’autoregulació de la professió periodística a                                                                                                                                                     Catalunya que vetlla pel compliment del Codi Deontològic 

← Tornar a l'arxiu de resolucions

Informació parcial sobre publicitat del Govern Basc. – Catalunya Ràdio (Antoni Bassas).


Dictamen

ASSUMPTE: Escrit de J.V.A. presentant una queixa per la presentació parcial d’un anunci fet pel Govern basc a la tertúlia de Catalunya Ràdio del dia 19 de desembre de 1998, conduïda pel periodista Antoni Bassas.

ANTECEDENTS
En I'escrit de queixa de referència, el senyor V.A. opina que en presentar el text de manera parcial es va desviar l'opinió dels tertulians en el sentit que aquests van manifestar que es tractava d'un text racista condemnable, estimant que si s'hagués llegit sencer haguessin opinat en .sentit contrari.
En virtut d'aquestes consideracions, el demandant considera que s'ha vulnerat el criteri 2on. del codi Deontològic que disposa difondre únicament informacions fonamentades.
En el mateix escrit J.V.A. toma a formular una queixa anterior referint-se al fet que Antoni Bassas, en el seu programa "El matí de Catalunya Rádio", fa publicitat d'El Corte lnglés".

En relació amb la queixa que Antoni Bassas fa publicitat d''El Corte Inglés" en el seu espai informatiu, el ple ordinari del CIC de 12 de març de 1997 va adoptar el corresponent acord, degudament notificat al senyor J.V.A. Així mateix, i com a resultat de la denúncia que sobre la mateixa qüestió va presentar J.V.A. al consell de I'Audiovisual de Catalunya (CAC), aquest organisme va emetre el dictamen 7/97, el qual va ser publicat en el Butlletí oficial del Parlament de Catalunya n. 275 de 17 d'abril de 1998.
Antoni Bassas, en resposta a res al·legacions sol·licitades pel ClC, manifesta textualment:
Diu: 'que el contingut d'aquest anunci no és racista, sino antiracista és evident, si el llegeixes o el sents sencer': És una afirmació absolutament discutible. La frase 'l'origen dels éssers humans marca definitivament er seu futur' no és ni racista ni antiracista. És una obvietat. I la frase 'moltes vegades em pregunto fins quan haurà de ser així' pot amorosir- I'impacte
inicial de la primera part del text, però no aconsegueix, des del meu punt de vista, donar la volta al mal efecte que fa l'afirmació inicial de l'origen 'sóc blanc, basc i europeu', i el fet de lligar-ho amb la sort. No és que només m'ho sembli a mi. Per algú tan poc sospitós d'anar contra el Partit Nacionalista Basc com el seu portaveu al congrés, el diputat lñaki Anasagasti, la campanya introdueix algun element'confús o equívoc' per l'ús de termes que poden 'grinyolar una mica' i interpretar-se com a racistes, com els referits a I'origen d'una persona amb I'expressió ,he nascut blanc, sóc basc, i sóc europeu'. Aquesta apreciació d'Anasagasti és recollida a La Vanguardia (p.22), El Periódico (p.22) i El País (p.22) det dia 19 d¿ novembre de 1998. Encara avui mateix, I'escriptor basc B.A., preguntat per la campanya, deia que els que tenien més dret a sentir-se molestos amb I'eslògan eren els bascos, blancs i europeus que veu a les conurbacions de Bilbao que potser porten una vida molt menys afortunada que alguns ciutadans
de raga negra de san Francisco. Per a aquests bascos el seu origen no era una sort, precisament. Crec que en un moment que Europa s'enfronta a brots cada
vegada més importants de racisme, amb I'extensió d'ideologies feixistes, lligades a comportaments violents, i en un moment en què I'emigració magribina, turca o subsahariana ja es compta per desenes de milers de persones, qualsevol afirmació sobre
la sort de pertànyer a una raça em sembla inconvenient, quan no perillosa. I com a director d'un programa de màxima audiència en una ràdio pública, no es pot perdre cap
oportunitat per a cridar I'atenció i, si és possible, fer pedagogia.
Aig treballar la notícia amb la informació de què disposava a primera hora del matí d'aquell dijous, és a dir, els diaris del dia. Com podeu comprovar en les fotocòpies adjuntes, el text no
apareixia a l'Avui; a La Vanguardia i El país el presentaven en part, i només El Periódico presentava totes les frases objecte de la denúncia. No és certa, per tant, I'afirmació que el meu
denunciant fa en aquest sentit. Si a la campanya hi ha més frases o més imatges, és impossible saber-ho amb la premsa del dia que tenia al meu abast.
De I'audició de la tertúlia d'aquell dia se'n desprèn que el director del diari que publica er text sencer, Antonio Franco, no considera que les dues darreres frases capgirin el sentit de les primeres, i no les hi dóna més importància. Tampoc ho fa X.B. de sala que les esmenta, però tot i conèixer-les tampoc li fan canviar |opinió i diu, simplement, que la campanya està desenfocada, i la millora o¡ent alló de 'm'hauria d'avergonyir corn a occidental de tenir tanta sort i d'administrar-la tan malament i de veure que van passant anys
i continua havent-hí situacions d'injustícia'. Per a Andreu claret_'suposo que hi deu haver un context que la suavitza, no que la fa més entenedora, perqué no hi ha p'"r on
agafar-la'. És a dir, un context tampoc no la capgiraria com un mitjó per fer-la passar de racista a antiracista,.

Per tot això tinc la convicció de no haver faltat al 2on. Criteri del codi Deontológic quan parla d'evitar dades imprecises i sense base suficient'. Al contrari, la base em sembla suficient i el text sencer, tot i ser més precís, no n'evita la incomoditat que
denunciaven els tertulians. Tan difícil és admetre que la campanya busca l'impacte i potser per aixó té un inici desafortunat?
No crec que hi hagués res a corregir per antena. No crec haver induir els tertulians a opinions equivocades. Rebutjo absolutament la frase del sr. V.A. que el text mutilat
digués el contrari del que diu sencer. Ni m'ho va semblar a mi, ni als tertulians que coneixien el text sencer, ni al mateix sr. Anasagasti.

Pel que fa a la trucada de I'oient, havia de ser breu per forga (ho demanem sempre als oients), i no és que jo hi donés poca importància, sinó que normalment no polemiizo ni discuieixo
amb els oients perquè aquell és el temps de l'opinió pública. No
cal dir que I'espai està pensat per recollir totes les opinions i molt especialment, les contráries al que s'ha pogut dir a la tertúlia. És una mena de factor de correccíó. Per aixó es diu ,el
defensor de I'oient'. Pel que fa a la denúncia pel criteri 6 ..., per dir-ho clarament, no
me'n sé avenir. Ja al seu moment, a partir del dictamen 7/97 del consell de I'Audiovisual de Catalunya, vaig canviar la fórmula 'la notícia comerciar de ra jornada' per un ,escoltem
els teus consells' que no pot ser més asèptic. Ho vaig fer tot i creient que no estava barrejant gèneres, que els meus oients no estaven sent induïts a error i que en matèria de periodisme i publicitat el meu denunciant havia trobat una palla però al meu ull potser no acabava de veure les bigues que, per desgràcia, circulen amunt i avall diàriament, per altres ulls.
És una inexactitud que frega la mentida dir que simultaniejo periodisme i publicitat. Per I'amor de Déu! Jo no intervinc directament en I'anunci d"'El corle lngrés" ni dialogo amb I'anunciadora, entre altres coses ... Perquè la veu de la locutora
está gravada! Si dir 'escortem els teus consells' és barrejai géneres, no hi ha cap periodista radiofónic del país que paisi 'la prova del cotó'.
Finalment vull exposar que respecto escrupulosament el dret de qualsevol ciutadà a denunciar-me, i I'obligació del CIC a escoltar-lo. Però manifesto que em sento com si el meu
denunciant em tingués sota sospita permanent. El fet que aprofiti una denúncia per posar-ne una altra sobre un cas ja vist, el to que fa servir ('1, encara que no tingui la gosadia ...')
per descriure un fet que no en té gaire d'agosarat,-i ef fet què en poc temps d’ençà de l'altra denúncia, torni a fixar-se en mi, em fa creure objecte de les seves predileccions. N'ignoro les
raons. No el conec de res i mai no hem estat presentats. Amb motiu de I'anterior denúncia vaig demostrar que no em costa rectificar ni que sigui de manera preventiva. A la vista de la
denúncia que ens ocupa, voldria que penséssiu si no s,estarà produint en el meu denunciant aquell fenòmen d'entendre la meva flexibilitat com una 'victòria' i ara torna a provar sort".
L'informe d'Antoni Bassas s'acompanya amb els articles que fan referència a la qüestió publicats a "La Vanguardia” i “El Periódico", "El País" i l"'Avui". Amb data 12 de març d'enguany es va demanar a Catalunya Ràdio que formulés les al.legacions que estimés oportunes en el seu dret, en relació amb aquest expedient. No havent-les rebut fins a la data, d'acord amb el procediment establert, s'entén que dit mitjà ha renunciat a fer-les.

Amb la mateixa data es va adregar un escrit al director del Gabinet del conseller del Departament d'lnterior del Govern Basc demanant el text de I'anunci esmentat. Amb data 26 de marg el director del Gabinet del conseller d'lnterior va
respondre al CIC manifestant que la informació sol·licitada s'havia de demanar a lgone Martínez de Luna al Gabinet del
Conseller de Justícia del Govern Basc.

Amb data 30 de març es va demanar a l’esmentada Igone Martínez de Luna la informació de referéncia, sense que fins a la data s'hagi rebut resposta"

Observacions

ACORD:
Que no es pot admetre la denúncia presentadan el sentit que en I'emissió áe I'anunci del Govern lqsc a qué es va fer referéncia en la tertúlia de CatalunyaRàdio del dia 19 de novembre de 1998, conduïda pel periodista Antoni Bassas, s'hagi vulnerat el criteri 2on. Del codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya""


Consulta a tercers: Amb la mateixa data (12 de març) es va adreçar un escrit al director del Gabinet del conseller del Departament d'lnterior del Govern Basc demanant el text de I'anunci esmentat. Amb data 26 de març el director del Gabinet del conseller d'lnterior va respondre al CIC manifestant que la informació sol·licitada s'havia de demanar al Gabinet del Conseller de Justícia del Govern Basc.
Amb data 30 de març es va demanar al'esmentada I.M.L. la informació de referéncia, sense que fins a la data s'hagi rebut resposta.

← Tornar a l'arxiu de resolucions