Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de J.P., cap de la secció de societat del diari "Avui", en relació amb la difusió per part de "La Vanguardia" d'una informació que estava embargada fins el dia 23 de febrer al matí.ANTECEDENTS
Amb data 29 de febrer de 2000 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de J.P.F., cap de la secció de societat del diari "Avui", en relació amb la difusió per part de "La Vanguardia" d'una informació que estava embargada fins el dia 23 de febrer al matí.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa el senyor J.P., amb data 29 de febrer de 2000, que ha rebut el seu escrit i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions a "La Vanguardia". Amb data 2 de maig es celebra un ple ordinari del CIC, sense haver-se rebut fins aleshores resposta per part de "La Vanguardia".
Els consellers estudien el tema i decideixen que cal donar temps a les al•legacions del mitjà. Amb data 3 de maig s'envia una nova carta a Josep Antich, nou director de "La Vanguardia", informant de la carta enviada anteriorment sol•licitant al•legacions per part del mitjà i reiterant l'enviament de les mateixes, donats els canvis produïts en la direcció del mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el sotsdirector de "La Vanguardia", senyor Enric Juliana, amb data 23 de maig, envia l'escrit d'al•legacions.
Rebudes les al•legacions, s'encarrega la ponència a un membre del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 19 de juliol de 2000.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa de J.P., cap de la secció de societat del diari "Avui", deia textualment el següent:
"El diari 'La Vanguardia' va publicar en la seva edició del passat 22 de febrer, un extens reportatge sobre la situació de la droga al món. La informació estava elaborada en base a l'informe anual de la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents de les Nacions Unides (JIFE).
Dilluns 21, l'agència de notícies EFE va difondre pel seu servei de notícies quatre teletips on resumia de forma extensa el contingut de l'informe JIFE. Els teletips s'encapçalaven amb la llegenda següent: (embargat fins a les 09.00 gmt del dimecres 23), les 10 del matí hora de Catalunya. La web oficial de Nacions Unides no va oferir l'informe fins dimecres al matí, amb l'objectiu d'evitar que algun mitjà de comunicació no respectés l'embargament.
Malgrat tot, 'La Vanguardia' va decidir no fer cas d'aquestes condicions i va publicar la informació sobre les drogues un dia abans del permès. Aquesta conducta crea indefensió a la resta de mitjans de comunicació escrita de Barcelona i hauria de portar el Col•legi a un pronunciament per evitar, en un futur, episodis de competència deslleial com el descrit.
Atentament,
J.P.F.
Cap de secció de societat del diari AVUI"
AL•LEGACIONS
L'escrit d'al•legacions de "La Vanguardia" deia textualment el següent:
"Benvolguts senyors,
A continuació us fem arribar les al•legacions a l'escrit de queixa per una informació publicada a 'La Vanguardia' del proppassat 23 de febrer.
1) 'La Vanguardia' va publicar l'informe sobre les drogues de la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents (JIFE), organisme que depèn de les Nacions Unides, el dimecres 23 de febrer, no el 22 de febrer, com erròniament diu el senyor J.P., cap de la secció de societat del diari 'Avui'.
2) Existia un embargament sobre aquesta informació fixat en les 09.00 (GMT) del mateix dimecres. El diari va interpretar que l'hora fixada (10 del matí, hora de Barcelona) l'alliberava de l'embargament i permetia incloure l'informe en l'edició del dia 23, per no competir en inferioritat de condicions amb els mitjans audiovisuals, que podien informar del document de les Nacions Unides pràcticament al llarg de tota la jornada. Altres diaris van interpretar que l'embargament afectava tot el dia i van optar per publicar la informació el dijous 24 de febrer.
3) Tres diaris més -'El Mundo', 'ABC' i 'Diario 16'- van fer la mateixa interpretació que 'La Vanguardia'.
4) Ens sembla que estem davant d'un problema d'interpretació d'un embargament especialment pensat pels mitjans audiovisuals, i no pas d'una malèvola conducta orientada a 'crear indefensió en altres mitjans de comunicació de Catalunya, com opina el senyor P. La mateixa directora de l'oficina de les Nacions Unides a Madrid, , va estar d'acord que en el futur, per facilitar la feina de la premsa diària, els embargaments s'haurien de fixar per dies i no per hores.
5) No ha estat mai estil de 'La Vanguardia' saltar-se els embargaments informatius per donar petits cops baixos a la competència. El que sí que tenim clar, però, és que la premsa diària no ha de resignar-se a una posició subordinada envers la ràdio i la televisió. Lamentem el malentès, però ens sembla desproporcionat que la nostra conducta sigui qualificada de 'competència deslleial', com afirma, amb abrandada vehemència, el senyor P.
Segurament el CIC està cridat a més altes missions en defensa de la llibertat i la qualitat de la informació a Catalunya. Llàstima que hagi de perdre el temps en petites baralles de veïnat, en allò que Freud anomenava 'el narcisisme de les petites diferències'.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 19 de juliol de 2000.
El ponent, vistos els fets i antecedents anteriors, exposa:
"El proppassat 23 de febrer, 'La Vanguardia' va publicar una informació (informe sobre drogues de la Junta Internacional de Fiscalització d'Estupefaents), la qual estava embargada fins les 9.00 del mateix dia, la qual cosa va donar origen a una petició de pronunciament per part del diari 'Avui', ja que creu que la conducta de 'La Vanguardia' crea indefensió a la resta de mitjans de comunicació.
En aquest sentit seria bo que es respectés el pacte tàcit entre mitjans i professionals amb temes com l'embargament de notícies (i és clar que en aquest cas no ha estat així).
D'altra banda, la notícia no va ser alterada ni es va donar un sentit a la mateixa diferent de l'original, per tant entenc que el compromís amb la societat, que té el seu reflex en el codi ètic, no s'ha vulnerat".
A C O R D:
El cas plantejat no vulnera concretament el Codi Deontològic, per la qual cosa el CIC no pot trobar motius per a una
condemna a la conducta de "La Vanguardia". No obstant, creu que s'ha de fer esment del següent:
1. "La Vanguardia" no ha respectat amb l'escrúpol necessari l'embargament de la notícia de referència, malgrat que sobre aquest tema hi ha un acord ètic o de conducta, encara que sigui tàcit, entre els mitjans informatius.
2. Seria bo que el Col•legi de Periodistes de Catalunya concretés una norma que eviti aquests problemes entre mitjans“.
Observacions
En aquest cas, tot i que el demandant no explicita directament quin article del Codi Deontològic creu que s'ha vulnerat, hem considerat necessari incloure el criteri 5, perquè es tracta d'un cas clar de vulneració d'aquest article.El mateix denunciant no cita cap vulneració d'articles del Codi, però, així com reconeix la mateixa certificació, és evident que la conducta de La Vanguardia de no respectar l'embargament de la notícia és contrària a les bones pràctiques que haurien de regir la professió. Es recomana al Col·legi de periodistes elaborar una norma que eviti futurs problemes similars entre mitjans.
