Dictamen
ASSUMPTE: Escrit del director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en relació amb una entrevista sol•licitada pel periodista Francesc Navarro, de la revista “Públic”, realitzada el dia 26 de setembre de 2000.
ANTECEDENTS
Amb data 20 de desembre de 2000 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de queixa de Joaquín Gairín i Sallán, director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en relació amb una entrevista sol•licitada pel periodista Francesc Navarro, de la revista “Públic”, realitzada el dia 26 de setembre de 2000.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa, amb data 24 de gener de 2001, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà. No havent rebut resposta fins aleshores, amb data 2 de març de 2001 es reiteren les al•legacions al mitjà. Passat el termini especificat a la segona carta reiterant les al•legacions sol•licitades i no havent rebut resposta, es considera que el mitjà de comunicació objecte de la denúncia desisteix definitivament a formular les al•legacions a les quals té dret.
A manca de la resposta del mitjà, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 4 de maig.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa del director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, diu textualment el següent:
HECHOS:
• La dirección del Instituto de Ciencias de la Educación (ICE) de la Universidad Autónoma de Barcelona, como entidad organizadora del Primer Congreso Internacional sobre ‘Docencia universitaria e innovación’, accedió a conceder una entrevista al periodista Francisco Navarro, de la revista Públic, sobre la calidad de los congresos científicos.
• La entrevista se realizó el 26-IX-00, en el despacho de dirección del ICE, a las 9.45 horas y a ella asistieron el mencionado periodista, un fotógrafo, yo mismo como director de la institución y el vicedirector Sr. Josep Ma. Tatjer. La entrevista fue grabada y en ella se realizaron fotos.
• No tenemos noticia, hasta el momento, de que la entrevista y fotos se hayan publicado en la revista Públic, que es el medio de difusión que la solicitó. Tampoco, se ha solicitado al ICE ni al entrevistado su autorización para reproducir la entrevista, fotos o parte de la documentación en otros medios de difusión.
Sin embargo, constatamos que:
• Partes descontextualizadas y alteradas de la entrevista se difunden por Internet a través de la web de Guillem Bou (documento 1).
• Esas partes se utilizan en un artículo publicado por Eva Requena, en El Mundo de Catalunya L’Aula, el día 16 de noviembre (documento 2), donde aparece una foto conjunta del periodista con Guillem Bou.
• Se vuelve a reproducir el hecho, foto incluida y no autorizada, en la revista El Magisterio Español, en un artículo firmado por Ma. Eugenia Vicente, el 29 de noviembre de 2000 (documento 3).
• También se hace referencia a esas declaraciones en artículos publicados en El Mundo y otras publicaciones, de las que enviamos fotocopias como ejemplificación (documentos 4 y 5).
CONSIDERACIONES:
Creemos que los hechos relatados ponen en evidencia:
• La petición de una entrevista por parte de Francisco Navarro con objeto de obtener información con finalidades diferentes a las expresadas en el momento de solicitarla y realizarla.
• La utilización fraudulenta de la información recogida, al permitir y participar en su difusión parcial, con el objetivo de desprestigiar a instituciones y a mi persona.
• La falta de rigor y ética del mencionado periodista, y de los que se hicieron eco de la información, sin contrastar mínimamente ningún dato ni información. Cabe señalar, al respecto, el desconocimiento u ocultación de los siguientes hechos:
• El periódico El País publicó en la contraportada el día 23 de octubre el artículo ‘La aventura de publicar barbaridades’ firmado por J. M. Martí Font. Se hacía allí referencia a la introducción de textos falsos en dos congresos científicos por parte de Guillem Bou (documento 6).
• La inexactitud y falsedad de los datos referenciados en ese artículo fueron objeto de dos notas por parte de las instituciones afectadas (documentos 7 y 8) y de cartas varias de apoyo dirigidas a los organizadores del Congreso (se adjuntan dos ejemplos de autoridades públicas, en documentos 9 y 10).
Por todo ello, solicito del Pleno del Consell de la Informació de Catalunya que se pronuncie sobre el comportamiento ético del mencionado periodista, al entender, por nuestra parte, que ha difundido informaciones obtenidas en el marco de su profesión para finalidades diferentes a las aludidas en su momento, que ha utilizado fraudulentamente esas informaciones y que no ha respetado el derecho de las personas a su propia intimidad e imagen.
AL•LEGACIONS
No es van rebre al•legacions en el termini de 15 dies fixat i, en conseqüència, es va enviar una altra carta adreçada a Xavier Vinader, redactor en cap de la revista “Públic”, amb data 7 de març de 2001, en la qual s'atorgava un nou termini, amb el contingut següent:
Amb data 23 de gener d’enguany vam enviar-vos còpia de l'escrit de queixa del director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, en relació amb una entrevista sol•licitada pel periodista Francesc Navarro, d’aquest mitjà, i que es va realitzar el dia 26 de setembre de l’any passat.
Donat que fins a la data no s'ha rebut resposta, et preguem que ens facis arribar l'escrit d'al•legacions abans del dia 15 de març ja que aquest assumpte s'ha inclòs a l'ordre del dia de la propera reunió de comissió informativa del Consell.
En el cas que no es rebi resposta dins d'aquest termini, es considerarà que el mitjà desisteix definitivament de formular les al•legacions a les quals té dret.
Tampoc es va rebre resposta a aquesta segona carta reiterant les al•legacions.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 4 de maig de 2001. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
“De l’anàlisi del que s’ha publicat sobre el tema que ha estat objecte de la queixa i de la utilització de l’entrevista que mai va ser publicada en el mitjà que deia representar el periodista, sinó que va aparèixer a la web de la persona que volia denunciar les maneres presumptament poc rigoroses en els congressos científics, es desprèn que l’informador es va valer d’un engany per obtenir l’entrevista amb els responsables de l’ICE de la UAB i que va fer una utilització tramposa del material obtingut, al no donar-li sortida en el mitjà que deia representar, fent-lo arribar així al públic, destinatari de la informació. El va posar, en canvi, al servei d’una tesi preestablerta pel denunciant de la manca de control dels treballs congressuals.
Per tot això, el comportament del periodista vulnera l’article 4 del Codi Deontològic de la professió periodística de Catalunya, transgressió que, pel seu silenci en els repetits requeriments, pot fer-se extensiva als responsables de la revista ‘Públic’. El citat article del Codi diu que s’han d’utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges, sense recórrer a procediments il•lícits’. Encara que l’engany no tingui en aquest cas una consideració penal, com a conducta és socialment reprovable, la qual cosa fa que el comportament del periodista mereixi l’aplicació d’aquest article del Codi. Si la societat demana transparència en la informació, ha de ser-ho també el comportament del periodista per obtenir-la.
El dret a la intimitat i a la imatge que invoca l’autor de la queixa difícilment pot aplicar-se per la publicació de les seves fotos, encara que no en el mitjà en el que esperava que sortirien. Renunciava a la seva intimitat des del moment en que va donar totes les facilitats per obtenir-les. L’engany és igualment aplicable a l’obtenció de les imatges del denunciant i, ja per aquest sol motiu, la seva queixa està plenament justificada.”
Observacions
A C O R D:a) Que el senyor Francesc Navarro ha vulnerat el criteri 4 del Codi Deontològic, en valer-se d’un engany per obtenir i realitzar una entrevista, que després va utilitzar-se fragmentàriament, en mitjans informatius que no eren els acordats, i amb una intenció que no responia a la inicialment manifestada pel periodista.
B) El Consell considera també el senyor Xavier Vinader, redactor en cap de “Públic”, que no va donar cap explicació sobre el destí de l’entrevista ni va respondre amb un escrit d’al•legacions, responsable de l’esmentada manipulació informativa.
C) El Consell considera que no s’ha produït cap violació del dret a la intimitat, perquè el dret a la intimitat i a la imatge que invoca l’autor de la queixa difícilment pot aplicar-se per la publicació de les seves fotos, encara que no en el mitjà en el que esperava que sortirien. Renunciava a la seva intimitat des del moment en que va donar totes les facilitats per obtenir-les. L’engany és igualment aplicable a l’obtenció de les imatges del denunciant i, ja per aquest sol motiu, la seva queixa està plenament justificada”.
