Dictamen
ASSUMPTE: Escrits del senyor J.C. presentant una queixa en relació amb un article i un editorial publicats a la “Revista del Vallès”, amb dates 2 i 9 de març de 2001 respectivament, per considerar que es vulneren els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic.ANTECEDENTS
Amb data 27 de març de 2001 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de queixa de J.C., en relació amb un article i un editorial publicats a la “Revista del Vallès”, amb dates 2 i 9 de març de 2001 respectivament, per considerar que es vulneren els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa J.C., amb data 3 d’abril de 2001, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el director de la “Revista del Vallès”, Roberto Giménez, amb data 18 d’abril de 2001, fa arribar les al•legacions del mitjà.
Rebudes ja les al•legacions, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 8 de novembre de 2001.
ESCRIT DE QUEIXA
El primer escrit de queixa diu textualment el següent:
“Benvolgut senyor president,
Degut a un article aparegut a la Revista del Vallès del passat dia 2, a la ciutat de Granollers i perquè intenta el meu descrèdit davant l’opinió pública amb conjectures ni fonamentades, ni documentades, menyspreant el meu cognom amb comparacions injurioses.
No tinc altra opció que formalitzar una queixa contra la REVISTA DEL VALLÈS.
Quan diu:
‘...ha hecho bueno su apellido entrando como el General Pavía a caballo en el parlamento de la Federación de AA.VV’
En aquest cas no compleix amb el criteri 1 del Codi Deontològic.
‘...ante la decisión de dos asociaciones de vecinos de darse de baja de la Federación, en lugar de intentar serenar los ánimos, negociar y llegar a acuerdos, ha optado por desenfundar el sable y rajar contra dos personas que han tenido a bien hacerle el desaire de marchar de la Federación’.
En aquest cas no compleix amb el criteri 12 així com incitar a l’ús de la violència, del Codi Deontològic.”
‘...para empezar J.C. tendría que ser consciente de su propia debilidad. Este hombre el mismo día en que fue autoproclamado presidente de la Federación de AA.VV.’ (adjunto fotocòpia de l’acta).
‘...Establecer las reglas del juego, taxativas y drásticas: nadie, salvo él, podrá hacer declaraciones sobre la Federación’ (adjunto fotocòpia de l’acta).
‘...a la primera crisis con apenas dos meses de andadura, C. opta por la decapitación y en una carta abierta dirigida a los presidentes de Can Gili y Sant Miquel, precisamente dos de las asociaciones vecinales más vivas, no sólo busca recomponer el puente, sino que lo dinamita con declaraciones ofensivas impropias de un presidente cuya única fuerza está precisamente en la cohesión y fortaleza interna de las AA.VV’.
‘…C. está siendo mal aconsejado por un hombre (por Balsells) al que le importa un carajo la Federación’.
En aquests casos no compleixen amb el criteri 2 del Codi Deontològic.
El segon escrit té el següent contingut:
“Benvolgut senyor president,
Degut a l’article Editorial aparegut a la Revista del Vallès del passat dia 9, a la ciutat de Granollers i perquè intenta el meu descrèdit davant l’opinió pública amb conjectures, ni fonamentades, ni documentades, i seguint menyspreant el meu cognom amb comparacions injurioses.
No tinc altra opció que tornar a formalitzar una queixa contra la REVISTA DEL VALLÈS.
‘…sino por la actitud abrupta tomada por el presidente J.C que está demostrando no tener la capacidad de liderazgo que una Federación así necesita’.
En aquest cas no compleix amb el criteri 1 i 2 del Codi Deontològic.
‘…la mecha que está a punto de estallar en la Federación no la han encendido los presidentes de las AA.VV. Que han tomado la decisión de marcharse, sino la falta de mano izquierda de Joan Caballeria’.
En aquest cas no compleix amb el criteri 2 del Codi Deontològic.
‘…En sólo dos meses, Caballeria ha puesto en peligro el futuro de la Federación. Es pues ella quien debe revolverse y poner a cada cual en su sitio. Si no lo hace estará firmando su certificado de defunción’.
En aquest cas no compleix amb el criteri 2 del Codi Deontològic.
AL•LEGACIONS
L'escrit d'al•legacions de la “Revista del Vallès”, rebut amb data 4 de maig de 2001, deia textualment el següent:
Con sorpresa he recibido la notificación de la denuncia interpuesta por el señor C., presidente de la Federación de AA.VV. De Granollers por el Editorial y un artículo de opinión publicado en la sección de ‘Hoy Granollers’ de nuestra Revista. Debo decirles que me ha sido una desagradable sorpresa comprobar que el camino seguido por el citado presidente ha sido el de la protesta ante este organismo por el disgusto que le han producido estos artículos, en lugar del camino natural que es el de acogerse al derecho de réplica y puntualizar aquellas informaciones erróneas y/o injuriosas hacia su persona. No hemos tenido ocasión de hacerlo porque sencillamente no se ha puesto en contacto con nosotros, sino que informado y asesorado por un conocido periodista de Cardedeu, ‘casualmente’ vinculado a nuestra competencia directa en el Vallès Oriental (léase El 9 Nou) ha optado por esta tosca vía del descrédito profesional.
No creo que deba entrar en mayores explicaciones respecto al Editorial o el artículo de marras que al parecer tanto han ofendido al Sr. C.. Por mi parte, únicamente quiero señalar que esta Revista ha continuado informando de las actividades del presidente de esa Federación sin que, al parecer, le haya herido en su delicada susceptibilidad. Hemos informado y continuaremos haciéndolo ‘pasando’ olímpicamente de esta maquiavélica iniciativa que no pretende restaurar ninguna ofensa, de haberlo pretendido se habría acogido, repito, al derecho de réplica, sino simplemente desacreditar a la Revista que yo dirijo ante el común de la Profesión.
Creo que la iniciativa retrata perfectamente a las dos personas que están detrás de la denuncia: al ‘ofendido’ y a su ‘asesor’ que espero que no tenga que ser quien deba deliberar sobre este caso.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 8 de novembre de 2001. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
“El proppassat dos de març de 2001, la ‘Revista del Vallès’, de la ciutat de Granollers, va publicar un article amb el títol ‘Caballeria está mal aconsejado por un hombre al que le importa un carajo la Federación’.
El senyor C. formalitzà una queixa al Consell contra la ‘Revista del Vallès’ pel fet que quan la revista diu ‘…Ha hecho bueno su apellido entrando como el general Pavía a caballo en el parlamento de la federación de A.A.V.V.’ atempta contra el criteri 1 del Codi Deontològic. A més, el senyor C. afegeix que quan la revista diu ‘…ante la decisión de dos asociaciones de vecinos de darse de baja de la Federación en lugar de intentar serenar los ánimos, negociar y llegar a acuerdos, ha optado por desenfundar el sable y rajar contra dos personas que …’ vulnera el criteri 12 del Codi Deontològic. També considera vulnerat el punt 2 del mateix Codi per afirmacions diverses com ‘J.C. tendría que ser consciente de su propia debilidad’, ‘…establecer las reglas del juego taxativas y drásticas: nadie, salvo él, podrá hacer declaraciones’ o ‘…a la primera crisis, C. opta por la decapitación y en una carta abierta a los presidentes de dos de las asociaciones vecinales más vivas, no sólo no busca recomponer el puente, sino que lo dinamita con declaraciones ofensivas impropias de un presidente…’ o C. está siendo mal aconsejado por un hombre al que la importa un carajo la Federación’.
Aquesta ponència considera que tot l’enrenou i la més que possible violació d’algun punt del Codi Deontològic prové de l’ús per part de l’articulista d’una molt poc afortunada metàfora. Pensem que el desplaçament semàntic produït en saltar del nom propi C. a l’univers significatiu que té com a rerafons el concepte general Pavía és inadequat i impropi i condicionarà del tot l’estructura del text de l’article fins al punt que moltes de les expressions que se’n derivin atemptaran poc o molt contra el Codi Deontològic. Sovint, el llenguatge ens posa trampes i en aquest cas, sense cap mena de dubte, l’articulista de la revista s’ha vist enganxat en una d’elles. Cal anar en compte en fer ús de determinats procediments retòrics perquè al final et pots picar els dits i això, ni més ni menys, li ha passat a l’articulista de la revista que ha violat clarament el criteri 1 i, lateralment, el 12 del Codi Deontològic. La realitat no ens permet d’atribuir al senyor C. el concepte de dictador ni d'haver arribat al càrrec per l'exercici de la violència ni d'exercir-la a tort i a dret…, tal com la maquinària de la metàfora porta a significar.
Caldrà fer avinent a la direcció de la revista aquestes consideracions a fi i efecte de començar a emprar el ritual de la restauració de l’honorabilitat de les persones com el senyor C..
Pel que fa a la queixa del senyor C. relacionada amb l’article editorial aparegut a la mateixa ‘Revista del Vallès’ del passat 9 de març, en relació a suposades injúries mitjançant expressions com ‘…si no por la actitud abrupta tomada por el presidente j.C.. que está demostrando no tener capacidad de liderazgo…’, ‘…la mecha que está a punto de estallar en la Federación…la ha tenido la falta de mano izquierda de J.C.’, ’…una jugada que puede llevar al propio C. a los pies de los caballos de los presidentes vecinales’ o ‘…en solo dos meses C. ha puesto en peligro el futuro de la Federación’. Creiem que en cap cas hi ha violació, explícita o implícita, d’algun dels punts del Codi Deontològic”.
Observacions
A C O R D:El Consell de la Informació de Catalunya fa seus els punts de vista de la ponència, que considera completament encertada, i voldria destacar l’advertència que es fa dels jocs de paraules i cognoms com a pràctica periodística de mals resultats.
En conseqüència, es consideren vulnerats els criteris 1 i 12 del Codi Deontològic, quant a la primera part de la queixa. Quant a la segona, si bé ens podríem trobar davant d’unes possibles injúries, que en tot cas serien competència dels Tribunals, el Consell no entra en aquesta matèria perquè no afecten directament a cap criteri del Codi Deontològic”.
