En defensa dels valors ètics del periodisme                                                              El CIC és l’òrgan d’autoregulació de la professió periodística a                                                                                                                                                     Catalunya que vetlla pel compliment del Codi Deontològic 

← Tornar a l'arxiu de resolucions

Exdelegat d’Hisenda a Catalunya. Actitud difamatòria 1) No s’observa cap infracció rellevant del Codi Deontològic en els mitjans informatius que han tractat el tema, excepte en “El País” i “La Vanguardia”, i en ambdós casos per l’acció fonamentalment d’un mateix informador. 2) No es pot incloure en aquesta resolució el diari “La Vanguardia”, atès que existeix una querella del senyor Aguiar contra aquest mitjà, i el Consell de la Informació no pot intervenir quan un assumpte està pendent de resolució judicial. 3) Quan al diari “El País”, es considera que aquest mitjà ha vulnerat els criteris 1, 2, 3 i 10 del Codi Deontològic”.E.A. – Queixa contra diversos mitjans


Dictamen



ASSUMPTE: Escrit i documentació diversa d’E.A. presentant una queixa contra diversos mitjans de comunicació per una possible actitud difamatòria.


ANTECEDENTS

Amb data 3 de juliol de 2001 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit i documentació diversa d'E.A. presentant una queixa contra diversos mitjans de comunicació per una possible actitud difamatòria.

Atès el volum de l’escrit i documentació esmentats, amb data 11 de juliol s’adreça una carta al senyor E..A fent-li saber que s’està estudiant la documentació rebuda i que li serà comunicat el tràmit que es donarà al seu escrit.

La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.

Amb data 27 de juliol s’envia un escrit al senyor E..A sol•licitant que aclareixi alguns aspectes de la queixa presentada. Com a resposta a aquest escrit, amb data 30 d’agost té entrada al CIC la contestació del senyor Aguiar exposant les dades sol•licitades. El contingut de la resposta és el següent:

“Al incorporar-me al treball després de les vacances, he tingut constància del seu escrit amb data del juliol passat. Després d’excusar-me pel retard de la resposta, he d’expressar, en primer lloc, el meu agraïment per l’atenció que han dedicat a l’escrit de queixa que els hi vaig lliurar en el seu dia.

Pel que fa referència a la pàgina 7, que per error faltava al citat escrit, s’adjunta a la present còpia de la mateixa.

Respecte a la possible existència d’alguna altra querella, he de manifestar que, en aquest moment, no n’hi ha cap altra interposada contra altres mitjans de comunicació. En cas contrari, els ho comunicaria de forma immediata.

Quant a l’abast de la queixa, no puc més que fer-la extensiva als altres mitjans esmentats; atès que les informacions analitzades a la consideració tercera, referides a un sol dia, son només un exemple del tracte a que he estat sotmès de manera continuada al llarg dels dos últims anys.


Amb data 13 de setembre de 2001 es sol•liciten les pertinents al•legacions als mitjans implicats en la queixa que són “El País”, “Expansión”, “El Periódico”, “Avui” i TV3/Canal 33. Com a resposta al requeriment del CIC, el director de “El Periódico”, Antonio Franco, amb data 3 d’octubre de 2001, fa arribar les al•legacions del mitjà. Amb data 5 d’octubre es reben les al•legacions d’”El País”, que envia Xavier Vidal-Folch, director adjunt del mitjà. Així mateix, amb data 10 d’octubre es reben les al•legacions corresponents a Televisió de Catalunya (TV3/Canal 33) que envia el seu director Miquel Puig. Amb data 13 de novembre, i atès que no s’han rebut les al•legacions sol•licitades a l’”Avui” i “Expansión”, s’envia un darrer escrit reiterant l’enviament. El 23 de novembre es reben les al•legacions d’ambdós mitjans.

Rebudes ja totes les al•legacions, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 15 de febrer de 2002.


D) CONCLUSIONS

He intentat fer una anàlisi detallada, pretesament sistemàtica, d’una qüestió difícil i complexa, i he arribat a les conclusions que exposo tot seguit, respecte a quins criteris del nostre Codi poden haver-se infringit. Sóc conscient que per la naturalesa dels fets se’m pot dir que faig un judici molt estricte, però penso que aquesta es la tasca que m’ha estat assignada. Així, doncs, en la meva opinió s’han vulnerat els següents criteris:
1) No s’ha observat una clara distinció entre fets i opinions o interpretacions (criteri núm. 1), probablement que per la rutina periodística i pel tipus de fets incriminats era difícil de respectar.
2) No crec que ‘s’hagin difós únicament informacions fonamentades, evitant en qualsevol cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient…’ per les mateixes raons abans esmentades (criteri núm. 2).
3) El criteri 3, que parla de ‘rectificar amb diligència i amb el tractament adequat a les circumstàncies les informacions…la falsedat de les quals hagi quedat demostrada… i que resultin perjudicials pels drets o interessos legítims de les persones’, em temo que no s’ha tingut prou en compte. El problema en aquest cas és que, sovint, les informacions provenien dels testimoniatges de persones implicades, i que les seves hipotètiques falsedats dóna la impressió que no han estat degudament contrastades amb d’altres fonts.
Llegint amb atenció tota la documentació aportada, hom arriba a la conclusió que, per la dinàmica dels fets, s’ha actuat amb una certa lleugeresa, que voldria creure que s’ha degut a la urgència i a la rapidesa que presideix la tasca informativa.
4) Òbviament, estic convençut que el criteri 10, de la presumpció d’innocència, per les raons adduïdes, ha estat repetidament ignorat.
5) Com a recomanació vull afirmar que crec que el contingut del nostre Codi constitueix una aportació modèlica en el terreny de la deontologia de la informació, i que hem d’aplaudir la iniciativa de haver-lo elaborat i aprovat. Em sembla, tanmateix, que degut als canvis experimentats en el terreny de la informació periodística i la creixent crisi de l’ètica periodística, seria oportú reconsiderar el seu contingut per tal d’adaptar-lo a les noves i canviants circumstàncies. El tractament dels fets objecte d’aquest informe ho palesen clarament.

Lògicament em poso a la disposició per oferir la meva col•laboració.
6) Per tant, proposo que aquest text sigui considerat un document de treball, per tal d’elaborar el dictamen definitiu”.

Observacions

A C O R D:

1) No s’observa cap infracció rellevant del Codi Deontològic en els mitjans informatius que han tractat el tema, excepte en “El País” i “La Vanguardia”, i en ambdós casos per l’acció fonamentalment d’un mateix informador.
2) No es pot incloure en aquesta resolució el diari “La Vanguardia”, atès que existeix una querella del senyor Aguiar contra aquest mitjà, i el Consell de la Informació no pot intervenir quan un assumpte està pendent de resolució judicial.
3) Quan al diari “El País”, es considera que aquest mitjà ha vulnerat els criteris 1, 2, 3 i 10 del Codi Deontològic”.


El CIC observa que els mitjans que han vulnerat el CD han estat només “El País” i “La Vanguardia”. D’aquest últim no es pot donar una resolució perquè existeix una querella imposada pel Sr. E..A. En quan a “El País”, el CIC considera que ha vulnerat els criteris 1,2, 3 i 10 tal i com ha indicat la ponència.

← Tornar a l'arxiu de resolucions