En defensa dels valors ètics del periodisme                                                              El CIC és l’òrgan d’autoregulació de la professió periodística a                                                                                                                                                     Catalunya que vetlla pel compliment del Codi Deontològic 

← Tornar a l'arxiu de resolucions

Queixa sobre incorporació de tall de veu que provoca confusió- Ràdio Barcelona i Agència EFE


Dictamen

ASSUMPTE: Escrit de M.A. (Institut Català de la Dona) en relació amb l’emissió d’una notícia sobre dones maltractades per part de dos programes informatius de Ràdio Barcelona-Ser (‘Hora 14’ i ‘El Balcó’), el dia 3 de juliol de 2001, i per l’Agència Efe.

Amb data 10 de juliol de 2001 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (registre 169/2001)) un escrit de queixa signat per M.A., presidenta de l’Institut Català de la Dona, assenyalant que el passat 3 de juliol dos programes informatius de Radio Barcelona (SER), ‘Hora 14’ i ‘El Balcó’, van emetre una notícia sobre dones maltractades en la qual es comentava la prova pilot d’ús de ‘braçalets per a dones maltractades’, que permeten avisar la policia en cas de perill de nous maltractaments.

La queixa de la demandant es basa en el fet que després d’uns comentaris negatius quant a les actuacions del Govern, s’hi va intercalar un tall de veu d’una entrevista que l’emissora li havia fet anteriorment, que dóna a entendre una valoració negativa que en cap moment havia fet.

Per aquest motiu, la presidenta de l’Institut Català de la Dona demana l’arbitratge del CIC.

En l’escrit d’al•legacions, Jordi Martí Ras, sotsdirector del departament d’informatius de Radio Barcelona, afirma que en la informació divulgada per l’emissora no es fa, al seu parer, cap comentari. Sí que es recull el punt de vista d’una associació representativa segons la qual la iniciativa dels braçalets per a dones maltractades és política d’aparador. Així mateix, es considera que l’acusació que fa l’ICD es planteja en termes molt genèrics, no acabant-se d’apreciar quina part de la informació difosa vulnera, segons l’Institut, els principis i criteris del Codi Deontològic. Igualment, que en l’escrit de queixa es parla de ‘comentaris negatius’, entenent-se la possibilitat que es refereixi a l’ús del terme ‘fracàs’ per part de la emissora a l’hora de valorar la prova pilot. Que el pla pilot va fracassar ho constaten les associacions vinculades a la protecció de dones maltractades i ho reforcen les fonts dels Mossos d’Esquadra consultades per l’emissora.

En relació al tall de veu, s’afirma que, en qualsevol cas, la informació recull les explicacions de la presidenta de l’ICD, si bé és cert que en l’entrevista àmplia que es va mantenir amb la mateixa només es va treure un tall, la qual cosa és habitual en el mitjà audiovisual, i encara més en un informatiu de només 25 minuts de durada en el qual les noticies normalment duren entre un i dos minuts.

A més, al parer de l’ICD el tall de veu dóna a entendre una valoració negativa, tot i que en la seva literalitat dóna arguments a favor de la iniciativa adoptada en el seu moment per la Generalitat.

En relació a la difusió per part de l’Agència Efe de l’emissió de l’esmentada notícia per part de dos programes de Ràdio Barcelona, en les seves al•legacions Esther Gràvalos, directora de la Agència Efe a Catalunya, manifesta que l’Agència recull informacions i entrevistes que resultin d’interès, sempre que les fonts d’informació siguin clares, la seva procedència acreditada i sempre esmentant en la informació el mitjà que les ha tramès, condicions que es donen en aquest cas.

En relació al tall de veu, si bé és cert que la presidenta de l’ICD no parla de ‘fracàs’ del programa pilot d’implantació de polseres a dones maltractades, també és cert que en la notícia de la Agència Efe, no es posa aquesta paraula entre cometes, és a dir, no s’atribueix la paraula fracàs a la presidenta.

Finalment, s’informa que havent ofert a la cap de premsa de l’ICD dues vegades la possibilitat de fer alguna puntualització sobre una mala interpretació de les paraules de la presidenta, aquesta no ha tornat resposta.

En l’escrit de la ponència s’afirma: ‘Escoltades amb atenció l’entrevista amb la presidenta de l’ICD i el ‘tall de veu’ emès a la informació de SER Catalunya (de les quals he fet sengles transcripcions textuals), sembla clar que la senyora

M.A. no diu en cap moment que la prova pilot dels braçalets per a dones maltractades hagi estat un fracàs. Precisament, a la resposta d’on els redactors de la SER han extret el ‘tall de veu’, qualifica l’experiència de ‘molt efectiva’ i assegura que totes les dones que van portar el braçalet la van valorar ‘molt positivament’. Crec comprensible, per tant, que la presidenta de l’ICD s’exclami pel ‘tall de veu’ que es va triar per il•lustrar una informació l’argument de la qual era la denúncia del fracàs d’aquella experiència. Una altra cosa, òbviament, és l’opinió que d’aquesta experiència tinguin els autors de la informació, que són ben lliures d’exposar-la encara que a l’ICD li pugui semblar ‘esbiaixadament negativa’.

Pel que fa als escrits adreçats al CIC, crec que val la pena remarcar les observacions següents:

Carta de la presidenta de l’ICD:

La senyora M.A. parla ‘de la notícia emesa per la SER’, de la qual ens n’adjunta una còpia. En aquesta còpia hi podem escoltar uns textos llegits per uns informadors, el ‘tall de veu’ de l’entrevista que li van fer a ella i un altre ‘tall de veu’ de la senyora L., portaveu de les associacions de dones maltractades. No hi ha cap opinió dels Mossos d’Esquadra i no sé si la informació n’incloïa alguna. En el seu escrit d’al•legacions, el sotsdirector d’Informatius de Ràdio Barcelona fa referència dues vegades a ‘fonts dels Mossos d’Esquadra’: En la nostra interpretació el pla pilot va fracassar. Així ho constaten les associacions vinculades a la protecció de dones maltractades i ho reforcen les fonts dels Mossos d’Esquadra que vam consultar. Fonts que d’altra banda varen preferir mantenir-se en l’anonimat per raons òbvies (1ª pàgina, últim paràgraf) i Insistim que una de les vies que vam utilitzar per contrastar la informació eren fonts dels Mossos d’Esquadra que també van interpretar com un fracàs el pla pilot. Aquesta part de la informació, que sí recull l’agència EFE, no consta en canvi en la cinta que ens ha fet arribar (2ª pàgina, segon paràgraf). Em pregunto, per tant, si a l’esmentada informació (‘notícia’, segons la senyora A.) hi constava o no alguna opinió, ni que fos anònima, dels Mossos d’Esquadra, que hagués estat exclosa de la cinta que ens ha fet arribar.

D’altra banda, la senyora A. sol•licita ‘l’arbitratge’ del CIC; enlloc diu que la informació de la SER hagi vulnerat cap criteri concret del Codi Deontològic.


Escrit d’al•legacions de la Cadena SER:

Subratllades ja les referències a unes opinions dels Mossos d’Esquadra, l’escrit es refereix a la difusió d’un tall de veu com una cosa habitual en el mitjà audiovisual. Ho és, d’habitual. Una altra cosa és que la tria del tall de veu serveixi sempre per reflectir l’opinió real de la persona entrevistada. En el cas que ens pertoca, sembla que no la reflecteix, tal com apunto més amunt, a l’inici d’aquest informe. Al meu parer, insisteixo, s’hauria d’haver inclòs l’afirmació de la senyora M.A. en el sentit que el pla pilot totes les dones ‘ho van valorar molt positivament, molt’. D’altra banda, després de les queixes de la presidenta de l’ICD, la SER hauria d’haver-li ofert alguna possibilitat de rectificació o de puntualització.

Al marge de tot això, deixant de banda el retard en la formulació d’al•legacions, i amb tot respecte per la persona del signant, penso que un escrit del president del CIC ha de ser contestat pel màxim responsable del mitjà de comunicació al qual s’ha adreçat, no per un sotsdirector d’informatius.

Escrit d’al•legacions de l’Agència Efe:

Les al•legacions de l’agència em semblen impecables. Crida l’atenció la referència a la possibilitat que es va donar a la senyora M.A. perquè aclarís la seva postura i que l’ICD no la considerés.

En resum, no crec que el cas mereixi un acord de denúncia de vulneració del Codi Deontològic. En tot cas, potser sí que caldria una declaració de caràcter general demanant molta cura en la pràctica de la inserció de ‘talls de veu’ als mitjans audiovisuals’.


Atès que és comprensible que la presidenta del l’ICD es queixi per un ‘tall de veu’ que va triar l’emissora per il•lustrar una informació, l’argument de la qual era la denúncia del fracàs de la prova pilot de braçalets per a dones maltractades.

Atès que encara que la difusió d’un tall de veu sigui una pràctica habitual en el mitjà audiovisual la seva tria hauria de servir sempre per reflectir l’opinió real de la persona entrevistada i en aquest cas s’hauria d’haver inclòs l’afirmació de la senyora M.A. en el sentit que el pla pilot totes les dones maltractades el van valorar molt positivament i desprès de les queixes de la presidenta de l’ICD, l’emissora hauria d’haver ofert alguna possibilitat de puntualització.

Atès que l’Agència Efe va donar a l’ICD la possibilitat d’aclarir la seva postura en dues ocasions, sense que fos considerada.

Atès que els autors de la informació tenen el dret d’exposar lliurement les seves opinions.

Atès que la queixa de la presidenta del l’ICD no es fonamenta en la vulneració de cap criteri del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya i que es demana que el CIC exerceixi la funció d’arbitratge.

Observacions

La senyora A.sol•licita ‘l’arbitratge’ del CIC; enlloc diu que la informació de la SER hagi vulnerat cap criteri concret del Codi Deontològic.


A C O R D:

I- Que en l’emissió de referència no s’ha produït cap vulneració del Codi Deontològic.

II- Que la tria de ‘talls de veu’ ha de servir sempre per reflectir l’opinió de la persona entrevistada i, en aquest cas, no la reflecteix.

III- El Consell considera necessari recordar a les emissores de ràdio que un simple tall de veu pot treure de context la notícia i deformar la informació”.

← Tornar a l'arxiu de resolucions