Dictamen
ASSUMPTE: Escrit del senyor Ll.C.F, traslladat per l’Oficina de Defensa de l’Audiència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, presentant una queixa contra “El Periódico de Catalunya” per la publicació d’unes informacions en relació amb el servei de taxi a la ciutat de Barcelona.
ANTECEDENTS
Amb data 8 d’octubre de 2001 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de la cap de l’Oficina de Defensa de l’Audiència del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, adjuntant un escrit del senyor Ll.C.Fpresentant una queixa contra “El Periódico de Catalunya” per la publicació d’unes informacions en relació amb el servei de taxi a la ciutat de Barcelona.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa r, amb data 19 d’octubre, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el director d’”El Periódico de Catalunya”, Antonio Franco, amb data 8 de novembre de 2001, fa arribar les al•legacions del mitjà.
Rebudes ja les al•legacions, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 10 de desembre de 2001.
ESCRIT DE QUEIXA
Em dirigeixo a vostès per cridar-los l’atenció sobre una campanya informativa que fa un grup empresarial en contra del taxi de Barcelona, la qual considero una falta d’honestedat informativa dels mitjans de comunicació.
El mitjà de comunicació implicat és ‘El Periódico de Catalunya’, el qual publica regularment dobles pàgines on s’insisteix en la mancança total i absoluta de servei, deguda, segons els redactors dels articles, a la dificultat de les empreses per contractar conductors assalariats. La intenció, segons el meu entendre, és clara: s’intenta crear un estat d’opinió entre els clients favorable a la contractació de nous empleats que saturin el sector i omplin les vacants que els empresaris tenen a les seves flotes.
No crec en absolut que ‘El Periódico de Catalunya’ porti aquesta campanya per altruisme o convenciment cec, més aviat els invito a que segueixin l’evolució de les notícies que enumero:
- Dimecres, 27/10/99. Article de Xavier Adell amb editorial de Xavi Casinos. Sense problemes. Al meu parer, article en línia amb el diari.
- Dijous, 22/6/00. Article de Xavier Adell amb titular ‘BCN se quedará sin taxis en agosto’ i titular més petit ‘El freno a la entrada de asalariados diezmará la oferta por las noches’.
- Desembre de 2000. Aprofitant l’elevada demanda i cues a les parades provocades per les festes nadalenques es publiquen articles esverats i bombàstics sobre una mancança endèmica de taxis.
- Gener 2001, setmana de rebaixes. S’afirma que no hi ha servei durant el dia. Antonio Franco al capdavant dels editorials.
- Primers de febrer de 2001. Article amb editorial d’Antonio Franco (director) on s’aplaudeix l’entrada d’immigrants com a salvació per als clients. Notícies-campanya successives el mateix mes.
- 26/7/01. Novament, s’afirma que Barcelona es quedarà sense taxis a l’agost. Editorial d’Antonio Franco, molt implicat en la qüestió.
Estic convençut, si bé no tinc proves, que hi ha algú dins d’’El Periódico e Catalunya’ que rep compensació econòmica a canvi d’afavorir els interessos de l’AET-ABEAT esmentada al principi en detriment de la imatge del col•lectiu del taxi al qual pertanyo. Deixo el tema en les seves mans i quedo a la seva disposició per a qualsevol dubte.
AL•LEGACIONS
L'escrit d'al•legacions d’”El Periódico de Catalunya”, signat per Antonio Franco, es rep amb data 8 de novembre de 2001 i diu textualment el següent:
“
1. Totes les informacions sobre la falta de taxis a la ciutat obeeixen i es produeixen després de la constatació d’aquesta realitat, no només per part dels periodistes -molts- d’aquest diari, sinó després de les queixes de nombrosos usuaris. La falta de taxis sol correspondre’s amb períodes vacacionals, no amb la falta d’informació, com insinua el Sr. Ll.C.F. Aquest mes d’agost el problema no va ser tan greu, com es va encarregar d’explicar EL PERIÖDICO. Que els responsables del sector limitin la contractació de taxistes assalariats no és atribuïble a aquest diari.
2. Insinuar que EL PERIÓDICO o algun dels seus periodistes reben algun tipus de contraprestació econòmica de l’Associació Empresarial del Taxi és una absoluta mentida i resulta inacceptable.
3. EL PERIÓDICO no pretén crear un estat d’opinió a favor de la contractació de nous empleats. Només pretén explicar els problemes d’un sector convuls i plagat d’abusos a l’usuari.
4. Redactors d’EL PERIÓDICO han sofert insults, desconsideracions i, fins i tot, expulsions d’un taxi.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 10 de desembre de 2001. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
“ La queixa del Sr. Ll.C.F afirma que:
1. El grup empresarial Associació Empresarial del Taxi promouria una campanya informativa contra el taxi de Barcelona.
2. Aquesta campanya seria divulgada per ‘El Periódico de Catalunya’ mitjançant informacions, articles i editorials apareguts entre 1999 i 2001, ‘on s’insisteix en la mancança total i absoluta de servei deguda, segons els redactors dels articles, a la dificultat de les empreses per contractar conductors assalariats’, cosa que, segons el querellant, seria una falta d’honestedat informativa.
3. La intenció d’aquesta campanya seria ‘crear un estat d’opinió entre els clients favorable a la contractació de nous empleats que saturin el sector i omplin les vacants que els empresaris tenen a les seves flotes’.
4. Tot reconeixent que no té proves, el Sr. Ll.C.F està convençut que hi ha algú de ‘El Periódico de Catalunya’ que rep compensació econòmica a canvi d’afavorir els interessos de l’esmentada associació empresarial en detriment de la imatge del col.lectiu del taxi.
Un cop analitzats els continguts i justificacions de la queixa i les al•legacions presentades pel Sr. Antonio Franco, director de l’empresa editora de ‘El Periódico de Catalunya’, el Consell de la Informació de Catalunya fa constar que no entra en les seves atribucions pronunciar-se sobre els problemes interns i professionals de la indústria del taxi de Barcelona, com per exemple: la manca o no de servei suficient a la ciutat, la conveniència o no de contractar assalariats, els interessos específics dels diferents grups empresarials existents, etc…
Constata que el querellant, a més de no precisar quin o quins dels criteris del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya creu conculcat o conculcats, no addueix proves fefaents per demostrar que:
1. Les informacions i opinions d’‘El Periódico de Catalunya’ obeeixin les directrius emanades del grup empresarial esmentat.
2. Que les informacions d’’El Periódico de Catalunya’ siguin una falta d’honestedat informativa.
3. Que les informacions i opinions d’’El Periódico de Catalunya’ tinguin la intenció que el querellant creu endevinar-hi.
4. Que, com admet el mateix querellant, no es presenten proves que algú d’aquest diari rebi compensació econòmica per afavorir els interessos d’un grup empresarial determinat”.
Observacions
La ponència estima que en les atribucions del CIC no entra pronunciar-se sobre els problemes interns del col•lectiu del taxi. També constata que el querellant no precisa quins criteris del CD han estat vulnerats ni aporta proves fefaents de la seva queixa.A C O R D:
Acceptar, en els propis termes, el text de la ponència i absoldre de tota responsabilitat “El Periódico de Catalunya”. En efecte, aquest mitjà de comunicació s’ha limitat a posar de manifest un fenomen ciutadà molt comprovable, sense atacar la política empresarial ni els aspectes humans del sector del taxi.
Per tant, no es considera vulnerat cap criteri del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya”.
