Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa del senyor J.A. (Coordinadora Obrera Sindical) en relació amb un article publicat el dia 4 de febrer a “La Vanguardia”, a la pàgina 19 de la secció de política, signat pel periodista Carles Castro, que porta per títol La mano que mece la trama, per considerar que es calumnia, desprestigia i criminalitza el col•lectiu COS.
ANTECEDENTS
Amb data 11 de febrer de 2002 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit signat pel coordinador general de la Coordinadora Obrera Sindical, traslladat pel Col•legi de Periodistes, en relació amb un article publicat el dia 4 de febrer a “La Vanguardia”, a la pàgina 19 de la secció de política, signat pel periodista Carles Castro, que porta per títol La mano que mece la trama.
El dia 15 de febrer la secretaria del Consell envia un escrit a l’atenció del senyor
s.M.on es demana que es legitimi l’escrit de queixa, de conformitat amb el reglament del CIC, per a poder-li donar el tràmit corresponent.
Amb data 22 del mateix mes de febrer es rep al Consell de la Informació de Catalunya la queixa legitimada signada pel senyor J.A., en nom de la Coordinadora Executiva Nacional de la COS, per considerar que es calumnia, desprestigia i criminalitza aquest col•lectiu.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa el senyor J.A., amb data 1 de març de 2002, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el sotsdirector d’informació de “La Vanguardia”, senyor Rafael Jorba, amb data 19 de març, fa arribar les al•legacions del mitjà.
Rebudes ja les al•legacions, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 15 d’abril.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa legitimat, signat per J.A., de la Coordinadora Obrera Sindical, diu textualment el següent:
El passat dia 4 de febrer, a la pàgina 19 de la secció de política del diari ‘La Vanguardia’, en un article signat pel periodista CarIes Castro sota el títol La mano que mece la trama i l'avantítol Un informe revela que la violencia callejera en Cataluña responde a un proyecto de ‘liberación nacional’ y ‘revolución nacional’, entenem que es calumnia, desprestigia i criminalitza el nostre sindicat al identificar-lo -sense cap fonament- amb l'organització armada Terra Lliure. Considerem que el conjunt de l'article no s'ajusta a la veritat i vulnera, greument, el primer i segon criteris del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
Per tot això, sol•licitem l'estudi de la qüestió i, si és el cas, la intervenció del Consell de la Informació de Catalunya.
Acompanyem la present queixa amb els següents documents:
• Annex 1: Principis Deontològics que considerem vulnerats.
• Annex 2: Còpia de la informació objecte de la queixa (‘La Vanguardia’ 04.02.02)
• Annex 3: Rectificació, parcial (no rectifica res sobre la COS), fruit de la queixa de l'IAC (‘La Vanguardia’ 06.02.02)
• Annex 4: Carta sol•licitant l'oportuna rectificació al director de ‘La Vanguardia’.
Principis Deontològics que considerem vulnerats:
1. Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions evitant tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.
L’article del periodista Carles Castro, La mano que mece la trama, presenta les conclusions o opinions d’un estudi de l’Associació Víctimes del Terrorisme en un format propi d'un text informatiu. ‘La Vanguardia’ té diferents modalitats de disseny i composició gràfica que separen el gènere d'opinió i d'informació. Una opinió que es situa en un espai reservat a la informació política i porta al lector a conjectures i mals entesos, amb la intenció clara d'intoxicar l'opinió pública, desprestigiar i criminalitzar un seguit d'organitzacions, entres elles la COS.
2. Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.
En el requadre titulat Las tácticas i subtitulat Sindicalismo independentista, s'afirma, entre d'altres coses, el sindicato de Terra Lliure (COS) se integró recientemente en la JAC. Aquesta afirmació no només és falsa sinó que ni tan soIs ha estat mínimament contrastada. Ni la COS és el sindicat de Terra Lliure, ni estem integrats –ni recientemente, ni en cap moment- en la JAC. L'afirmació del Sr. CarIes Castro, ni esta fonamentada, ni és precisa, no te cap base i -evidentment- lesiona, menysprea, provoca dany i desacredita, injustificadament, la nostra organització i els seus membres.
Tot l'article parteix d'una única font, en cap moment, s'ha establert un contacte amb nosaltres -ni pel que s'ha vist en la parcial rectificació publicada (annex 3)- amb cap altre dels col•lectius implicats. La primera lliçó de periodisme és que mai es pot publicar cap escrit tenint una única font i això és justament el que el Sr. CarIes Castro ha fet.
Si aquest periodista, per la via que estimés més oportuna, s’hagués posat en contacte amb nosaltres, hagués pogut comprovar que:
a) La COS és una organització sindical legalment constituïda, des de juny de 1987, en base a la Llei Orgànica 11/1985 de 2 d’agost. La seva principal finalitat és l’organització i defensa dels interessos dels treballadors, com a classe, a través d’instruments sindicals i democràtics.
B) L’ideari, declaració de principis, estatuts, programa, trajectòria històrica, etc. De la COS són a l’abast de tothom i es pot consultar lliurement en la nostra pàgina web (www.sindicatcatala-cos.org) que està en funcionament des de 15 d’agost de l’any 2000, com ja han fet més de 13.500 visitants. No som una organització clandestina ni únicament virtual, els nostres delegats sindicals -lliurement elegits- són a moltes empreses, el local social apareix en les nostres publicacions i mitjans d'informació, així com el telèfon de contacte.
C) Fidels amb aquest ideari, estatuts i funcionament plenament democràtic, l'organització, control, direcció i estratègies de la COS són NOMÉS fruit dels acords i mandats dels seus congressos i, per tant, dels seus afiliats. D'aquests congressos n'hem celebrat ja quatre; el primer el 1988 i el darrer el passat mes de setembre.
D) La COS és una organització sindical i independent, sense cap lligam orgànic, ni ara ni en el passat, de cap opció política o d'un altre signe.
E) La COS, coherent amb el seu caràcter unitari i solidari manté contactes amb treballadors i diverses organitzacions sindicals del país i d'arreu del món. Evidentment, també amb els companys de la IAC però, EN CAP MOMENT la COS ha estat integrada en aquesta intersindical.
La historia de Terra Lliure és la historia de Terra Lliure, amb el seu origen i el seu final, nosaltres només podem explicar la nostra. Una afirmació com la del periodista Sr. CarIes Castro que identifica un sindicat de treballadors legalment constituït, la COS, amb un grup armat clandestí que es va dissoldre el setembre de 1995, Terra Lliure, no es pot definir d'altra manera que de calúmnia (article 205 del Codi Penal).
Com ja s'ha dit, la nostra principal finalitat és la defensa, de forma democràtica, dels interessos dels treballadors, dels nostres afiliats i companys. Afirmacions com aquesta no només no s'ajusten a la veritat sinó que fereixen, en el més íntim, els sentiments i la imatge de molts de nosaltres que portem molts anys lluitant perquè la justícia social, la democràcia i la llibertat puguin manifestar-se en els llocs de treball i en el conjunt de la societat.
3. Rectificar amb diligència i amb tractament adequat a les circumstàncies, les informacions -i les opinions que se’n derivin- que s’hagin demostrat falses i que, per tal motiu, resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats, sense eludir, si calgués, la disculpa, amb independència d’allò que les lleis disposin al respecte.
El dia 6 de febrer, el Coordinador General de la COS, S.M., en nom de l'Executiva Nacional, va trametre al director de ‘La Vanguardia’ una carta (annex 4) exigint el dret a rectificació, tot entenent com a calumnioses aquestes informacions. Fins a la data, aquesta petició de rectificació es troba malauradament encara sense resposta.
Evidentment ens sentim greument afectats en els nostres drets i interessos. Per part de ‘La Vanguardia’ no hem rebut, encara, cap rectificació ni cap disculpa”.
AL•LEGACIONS
L'escrit d'al•legacions de “La Vanguardia”, rebut amb data 19 de març de 2002, deia textualment el següent:
Amb relació al vostre escrit de 28 de febrer de 2002, relatiu a la queixa rebuda al Consell de la Informació de Catalunya sobre la informació publicada per ‘La Vanguardia’, amb data del passat 4 de febrer i signada pel periodista CarIes Castro, que porta per títol ‘La mano que mece la trama’, us faig arribar les següents consideracions:
1.- El periodista autor de la informació explica que es va limitar a resumir, i en algun cas a transcriure literalment, el contingut d'un extens informe que li va ser lliurat per persones clarament identificades com a membres de l'Associació de Víctimes del Terrorisme.
2.- El periodista explica també que aquest informe consta gairebé de cent planes i esta elaborat d'acord amb els protocols d'un treball d'investigació acadèmica (amb bibliografia i precises referències de la documentació utilitzada). A més a més, totes les seves afirmacions i interpretacions –no necessàriament compartides per l'autor de la informació- es fonamenten en una exhaustiva documentació annexa que inclou bibliografia publicada, documents originals, publicacions periòdiques i butlletins de les organitzacions esmentades.
3.- La subdirecció d'informació de ‘La Vanguardia’ fa constar que, tot i que informacions similars s'han publicat a altres mitjans, tan bon punt es van rebre les primeres rèpliques i desmentits, el diari va publicar una informació recollint els punts de vista i els arguments dels afectats (‘Los sindicatos IAC y Ustec rechazan que se les vincule al independentismo radical’, ‘La Vanguardia’ del 6 de febrer de 2002), així com un desmentit a la secció de ‘Cartas de los lectores’ (‘Desmentido de Ustec-STEs’, de la mateixa edició i data).
4.- Que un cop recollides les principals rectificacions al contingut de l’informe que va servir de base de l’article publicat, ‘La Vanguardia’ va considerar que calia donar per tancada la polèmica, i mes quan això ens hauria obligat també a publicar altres cartes –d’organitzacions i particulars- que avalaven el contingut de l’informe.
5.- Que, això no obstant, el Defensor del lector –que actua i emet els seus dictàmens amb total independència de la direcció de ‘La Vanguardia’– va publicar el 17 de març de 2002 un article –que s’adjunta- en el qual recollia altres queixes sobre aquella informació i les al•legacions del periodista Carles Castro. El Defensor del lector concloïa, emparat en la seva funció, que s'havien produït dues distorsions en el procés d'elaboració de l'article: ‘La primera, es que no se cumplió con el deber de contrastar la información documental con otras fuentes directas, como son en ese caso los colectivos aludidos. La segunda es que debió identificarse con más precisión la fuente a la que se atribuye la información, máxime por ser fuente única. En conclusión, era una información incompleta’.
La subdirecció d'informació del diari vol fer, per la seva part, una consideració i una reflexió finals. Primera: creiem que, en tot aquest procés, s'ha donat veu a les principals parts afectades; també a la instància interna d'autoregulació del diari com és el defensor del lector. Segona: creiem que un periodista ha de respondre d'una informació concreta, que pot ser més o menys encertada, però aquesta resposta la dóna també la seva trajectòria professional que, en el cas del redactor Carles Castro, es caracteritza per la recerca de la pluralitat i per la seva capacitat d'anàlisi.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 15 d’abril de 2002. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
“La queixa presentada per la Coordinadora Obrera Sindical estaria plenament justificada si el contingut de la informació publicada per ‘La Vanguardia’ sota el títol La mano que mece la trama, el passat dia 4 de febrer, se l'atribuís el mitjà o el periodista Carles Castro, que signa el que només és una transcripció. Però no és així, i des del començament queda clar que la idea de suposades vinculacions entre l’entitat al•ludida i la violència al carrer, dins una estratègia independentista catalana, forma part d'un estudi de la Asociación de Víctimas del Terrorismo. El diari i el periodista es fan ressò d’un treball i els seus errors s’han d’atribuir al grup que l’ha promogut.
Malgrat això, la gravetat de les acusacions en un mitjà de comunicació de gran difusió que aspira a la solvència informativa, feia necessària alguna aportació pròpia, en aquest cas el compliment del deure deontològic del contrast amb l’organització que presenta la queixa. Però curiosament es dóna el cas que així mateix ho reconeix el diari, en la secció setmanal d’El Defensor del lector, després d’haver publicat setmanes abans les rèpliques rebudes de persones i grups al•ludits sobre les suposades inexactituds provinents de l’estudi transcrit. La carta de queixa és del dia 19 de març i el reconeixement dels errors comesos, per part del diari, és de dos dies abans i el treball del Defensor es titula, precisament Las exigencias de la investigación periodística. En ell s’accepta que no es va complir amb el deure de contrastar la informació i no es va identificar amb més precisió la font única a la que s’atribueix la informació. Sense embuts, el mateix diari reconeix que va ser una informació incompleta. Quan tants cops es tracten d’amagar en els mitjans les faltes pròpies, en aquest cas podem dir que ‘La Vanguardia’ ha tingut una actuació correcta”.
Observacions
A C O R D:La ponència posa de relleu que el diari “La Vanguardia” va admetre imprecisions de l’article denunciat i les va rectificar públicament en l’espai “El Defensor del Lector”, la qual cosa està dins dels cànons d’una conducta periodísticament ètica. Per tant, no correspon condemnar el diari en virtut del criteri 3 del Codi Deontològic.
No obstant, el Consell de la informació considera que s’han vulnerat els criteris 1 i 2 de l’esmentat Codi, ja que l’article fou presentat com una informació, sense precisar que es tractés d’una versió de part i, a més, sense contrastar i sense haver-se consultat les persones i entitats afectades, per a disposar de la seva pròpia versió”.
