Dictamen
Joaquim Perramon Palmada, secretari del Consell de la Informació de Catalunya,ASSUMPTE: Escrit de queixa de Jaume Marigó Torné i Montserrat Figueras Moreno contra el setmanari “El 3 de Vuit”, de Vilafranca del Penedès, en relació amb la publicació d’una fotografia del seu fill, mort en accident.
ANTECEDENTS
Amb data 19 de març de 2002 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de queixa deJ.M., M.F.contra el setmanari “El 3 de Vuit”, de Vilafranca del Penedès, en relació amb la publicació d’una fotografia del seu fill, mort en accident.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa la família , amb data 27 de març, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el director d’”El 3 de Vuit”, Ricard Rafecas, amb data 12 d’abril, fa arribar les al•legacions del mitjà.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa de J.M., M.F. diu textualment el següent:
Ens adrecem a vostès per tal de presentar una queixa formal al setmanari local ‘El 3 de Vuit’ , arran del fet que van publicar una fotografia del nostre fill mort en accident a la portada i a una pàgina interior, sense demanar el nostre consentiment, aprofitant la fotografia que nosaltres vam facilitar-los exclusivament per posar un recordatori d'agraïment a la gent que ens va recolzar en aquells moments tan difícils.
Per tant, examinant el Codi Deontològic, creiem que s'ha vulnerat el criteri 4,’utilitzar mètodes dignes per a obtenir informació o imatges sense recórrer a procediments il•lícits‘, perquè, com hem dit abans, la fotografia va ser duta expressament per al recordatori. Adjuntem com a prova d'això, el rebut que ho demostra. A més, senyors, adjuntem una còpia de la portada i pàgina interior per demostrar que, a més a més, signen la fotografia com a pròpia.
També creiem que no s'ha respectat el dret a la nostra intimitat tal i com s'expressa en el criteri 9 del mateix Codi: ‘Respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en casos o esdeveniments que generin situacions d'aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstancies, especialment quan les persones afectades ho explicitin’. Les proves que aportem són les citades anteriorment.
Volíem remarcar que, en adreçar-nos al director del setmanari, per queixar-nos de paraula sobre els fets, la seva resposta va ser que quan una família duia una fotografia, ell donava per fet que podia fer-ne l'ús que volgués.
El dilluns dia 4 de març, la nostra altra filla es va adreçar a la redacció per tal de publicar el recordatori i el dimecres dia 6 de març va dur la fotografia i pagar el rebut corresponent i no li van comentar res sobre l'ús que farien de la fotografia.
La nostra sorpresa va ser, en comprar divendres el setmanari, de veure la fotografia que havíem dut pel recordatori, en portada i en una pàgina interior, sense haver-nos demanat el nostre consentiment.
Per finalitzar, creiem que èticament el director d'aquest setmanari no ha actuat bé i es posa clarament en dubte la seva professionalitat faltant al Codi Deontològic del Col•legi de Periodistes de Catalunya. Ens adrecem a vostès perquè estudiïn la nostra queixa i prenguin les mesures que creguin convenients i justes. No volem que cap persona es trobi amb una situació similar a la que hem patit nosaltres.
AL•LEGACIONS
L'escrit d'al•legacions d’”El 3 de Vuit”, signat pel seu director, Ricard Rafecas, deia textualment el següent:
En resposta a la teva carta de 25 de març del 2002, en relació amb la queixa de la família arran de la publicació al nostre setmanari de la fotografia del seu fill mort en accident de circulació per il•lustrar la notícia d'aquest fet, em plau de fer-te arribar les següents al•legacions per tal que tinguis més informació sobre aquest tema:
1r. No és cert que la família portés la fotografia a la nostra redacció ‘exclusivament’ per al recordatori que vam publicar. És evident que la van portar per il•lustrar el recordatori, però també ho és que en cap moment no ens van dir que la portaven exclusivament amb aquesta finalitat. Si ho haguessin fet, òbviament, no l’hauríem publicat ni a la portada del setmanari ni a la pàgina interior on vam publicar aquesta notícia. Entendria la seva lògica queixa si, en el cas que ens ho haguessin advertit, nosaltres no n'haguéssim fet cas.
2n. En conseqüència, entenc que en cap moment no hem vulnerat el quart criteri del Codi Deontològic que va redactar el II Congrés de Periodistes Catalans celebrat el mes d'octubre de 1992, atès que no vam recórrer a cap procediment il•lícit per obtenir aquesta imatge. Tal i com vaig explicar a la mare i a la germana del noi mort quan em van venir a veure, en els vint anys d'història del nostre setmanari sempre hem utilitzat la fotografia que ens ha portat una família per publicar en un recordatori en un cas de mort per accident per il•lustrar la notícia i mai fins aquesta ocasió hem rebut cap queixa. Tal i com els vaig explicar, enteníem que la voluntat de la família era que la fotografia que aportaven es fes pública i per tant no entenem que suposi una manca d'ètica que la mateixa fotografia que aporta la família per publicar al recordatori aparegui també a la notícia. M'abstinc de valorar el cas que van fer aquestes dues persones dels meus arguments així com d'explicar-te el que em van desitjar per al futur dels meus fills, un desig d'una ètica tan qüestionable que fa paradoxal que qui la practica posi en dubte el criteri editorial del consell de redacció del nostre setmanari, el qual, encertat o equivocat, s’avala en uns arguments lògics, racionals, ètics i defensables davant de qualsevol persona que els vulgui escoltar.
3er. És costum del nostre setmanari signar com a pròpia qualsevol fotografia que no ens aporta cap dels fotògrafs externs a la redacció o de la qual desconeixem l’autor, com és el cas que ens ocupa.
4t. Tampoc no em sembla que no haguem respectat el novè criteri del Codi Deontològic, atès que la voluntat de la família era que la fotografia del noi mort fos publicada al 3d8. Atesa aquesta voluntat, el Consell de la Informació de Catalunya ja dirimirà si hem respectat o no el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge.
5è. No és cert que jo digués a aquestes persones que ‘quan una família duia una fotografia jo donava per fet que podia fer-ne l’ús que volgués’. Els vaig presentar reiteradament les meves disculpes per si la publicació de la fotografia a la portada i a la notícia dels fets havia ferit els seus sentiments i els vaig dir, també reiteradament, que sempre fins a la data ho havíem fet així i mai no havíem tingut cap queixa. Els vaig dir, repeteixo, que quan una família portava una fotografia per ser publicada al recordatori, enteníem que era la seva voluntat que es fes pública i mai no havíem rebut cap queixa perquè la mateixa fotografia aparegués a la informació si el consell de redacció considerava la notícia de suficient rellevància com per acompanyar-la de la seva il•lustració fotogràfica.
6e. Sigui com sigui, com que ens avala una trajectòria de vint anys antagònica amb aquesta manera de treballar la informació amb que pretén acusar-nos la família -seguint sempre una línia editorial que estic segur que consta al Consell de la Informació de Catalunya- i fent nostra la seva voluntat que ningú no es torni a trobar en una situació similar, el consell de redacció d’El 3 de Vuit ha decidit que en el futur demanarà permís per publicar la fotografia a la notícia, a la família afectada. Si ja era la nostra voluntat no ferir mai cap sensibilitat, ni voluntàriament ni involuntària, em sembla que amb la responsabilitat que assumim arran d'aquesta situació queda diàfanament clara quina continuarà sent la nostra voluntat en el futur.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 14 de maig de 2002. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
“El passat 8 de març de 2001 el setmanari ‘El 3 de Vuit’, de Vilafranca del Penedès, va publicar una notícia sobre l’accident de trànsit ocorregut a la carretera BV-2415 de Can Trabal a Olèrdòla, i en el qual van morir dos joves. La notícia s’il•lustrava amb dues fotografies que corresponien als dos joves citats, i aquestes mateixes fotografies apareixien també a la portada del setmanari.
La família va formalitzar una queixa al Consell contra el setmanari ‘El 3 de Vuit’ pel fet d’haver publicat ‘una fotografia del nostre fill, mort en accident, a la portada i a una pàgina interior, sense demanar el nostre consentiment, aprofitant la fotografia que nosaltres vam facilitat exclusivament per posar un recordatori d’agraïment a la gent que ens va recolzar en aquells moments tan difícils’.
En conseqüència la família creu que s’ha vulnerat el criteri 4 del Codi Deontològic ja que la fotografia va ser duta expressament per al recordatori i aporten com a prova el rebut corresponent. A més, acusen al setmanari de signar la fotografia com a pròpia. Igualment creuen que existeix vulneració del criteri 9 del Codi Deontològic.
L’escrit també es queixa del tracte rebut i diu textualment que ‘en adreçar-nos al director del setmanari per queixar-nos de paraula sobre els fets, la seva resposta va ser que quan una família duia una fotografia, ell donava per fet que podia fer-ne l’ús que volgués’.
En les al•legacions fetes pel director del setmanari, Ricard Rafecas, s’afirma que en cap moment es va dir que portaven la fotografia ‘exclusivament’ per al recordatori; que ha estat la norma, fins al dia d’avui, en la història del setmanari, utilitzar les fotografies que han portat les famílies per il•lustrar les notícies, sense que mai s’hagués rebut cap queixa; que és costum del setmanari signar com a pròpies les fotografies que no són aportades per cap fotògraf extern a la redacció o de la qual es desconeix l’autor, i que no és cert que el director els hagués dit ‘que quan una família duia una fotografia jo donava per fet que podia fer-ne l’ús que volgués’. A més, Ricard Rafecas al•lega que va presentar disculpes reiteradament per si la publicació de la fotografia havia ferit els sentiments de la família. Per últim afirma que el consell de redacció del setmanari ha decidit que en el futur demanarà permís per publicar la fotografia a la notícia, a la família afectada, ja que la seva voluntat ha estat sempre la de no ferir cap sensibilitat ni voluntàriament ni involuntària.
Aquesta ponència considera que en el tema bàsic de la inclusió de la fotografia per il•lustrar la notícia no hi ha una veritable contradicció entre les versions de les parts ja que ambdues coincideixen en que la fotografia va ser duta pel recordatori. L’argumentació del director del setmanari segons la qual la falta d’explicitació de la exclusivitat en l’ús de la fotografia pressuposa la no exclusivitat, ens sembla fora de lloc. No és raonable exigir l’explicitació de tots els usos que no es poden fer i, per tant, si la fotografia es va dur pel recordatori no es pot pressuposar que també s’ha dut per altres usos. Conseqüentment entenem que, efectivament, hi ha hagut una vulneració en sentit estricte dels criteris 4 i 9 del Codi Deontològic ja que la obtenció de la fotografia per a usos que no fossin la seva inclusió en el recordatori és il•lícita i en tant que l’aparició de la fotografia del fill mort en accident en la portada i il•lustrant la notícia en pàgina interior pot comportar no respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge. L’argumentació aportada pel director del setmanari segons la qual sempre ho han fet així i mai ningú s’ha queixat –cosa que per altra banda és una afirmació no demostrable- només confirmaria que les coses no s’han fet com cal des de fa temps. Tampoc es pot adduir interès informatiu per al ciutadà ja que la fotografia en qüestió no aporta cap informació rellevant en aquest sentit.
Com a pal•liatius, creiem que en aquest mode de procedir per part dels responsables del setmanari no s’aprecia cap intenció ofensiva explícita envers la família ni cap benefici que pogués considerar-se censurable. Però sí s’aprecia una falta de sensibilitat i de consideració envers unes persones que es troben en una evident situació d’aflicció i dolor.
Per tot el que hem dit, considerem molt positiva la resolució del consell de redacció del setmanari de demanar autorització explícita, en casos similars, d’ara endavant. Una actitud que cal felicitar i que d’haver estat adoptada anteriorment hauria evitat casos com el present.
Per altra banda, hi ha dos temes secundaris sobre els quals aquesta ponència no es veu capaç de dictaminar una opinió definida. El primer és sobre si el director del setmanari va pronunciar o no la frase ‘que quan una família duia una fotografia jo donava per fet que podia fer-ne l’ús que volgués’.
En aquest cas les versions de les parts sí que resulten contradictòries i no hi ha proves per poder saber amb certesa quina és la versió correcta. En cas de ser certa constituiria una falta afegida, ja que implicaria una declaració de menyspreu respecte a la possible vulneració del Codi Deontològic en el seu criteri 4.
L’altre tema és la signatura de la fotografia com a pròpia per part del setmanari. En aquest cas, i malgrat que sembla ser una pràctica d’ús bastant generalitzat, opinem que cau en el terreny de costums innecessaris i reprovables, malgrat que ens falta un coneixement més ampli sobre la qüestió per poder-nos pronunciar amb rotunditat”.
Observacions
A C O R D:1) Cap mitjà d’informació pot donar com a pròpia una fotografia que li hagi estat lliurada sense preu per a un ús absolutament concret. Això, però, és un assumpte de Propietat Intel•lectual en el qual el Consell no pot intervenir-hi.
2) La controvertida frase del director del mitjà quan afirma que de la foto se’n podria fer “l’ús que es volgués”, pot afectar els principis de l’educació cívica i estaria en desacord amb el que diem en el punt 1). És irrellevant, però, quan al Codi Deontològic.
3) Considerar, en canvi, com diu la ponència, que s’han vulnerat els criteris 4 i 9 del Codi Deontològic”.
