Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa del president de l’Organització d’Usuaris i Treballadors de la Química i el Clor (AMICLOR), en relació amb un article publicat a la revista “Diez Minutos”, amb data 7 de juny de 2002, amb el títol “Recicle por la ecología”, on apareix de manera destacada el titular “Elige los envases más pequeños y no compres PVC”, per considerar que pot haver vulnerat el criteri 2 del Codi Deontològic.
ANTECEDENTS
En l’escrit de queixa signat pel president de l’Organització d’Usuaris i Treballadors de la Química i el Clor (AMICLOR), manifesta que el titular de l’article de referència ha estat considerat per l’esmentada organització com una crida a la societat en general perquè deixi de consumir aquells productes fabricats amb PVC (policlorur de vinil), entenent-se que el titular de referència vulnera l’article 2 del Codi Deontològic en difondre una informació que lesiona la professionalitat dels treballadors del sector, podent provocar danys o descrèdit també injustificats.
Com a referències que fonamenten l’esmentada queixa s’exposen, entre d’altres, les següents consideracions: que no existeix cap país que hagi prohibit la fabricació, transformació i comercialització del PVC; que qualsevol prohibició relativa al PVC entra en contradicció amb les normatives tècniques que regulen la utilització d’aquest plàstic a l’estat espanyol i que, en aquest sentit, l’existència de “Normes Tècniques UNE” preveuen la utilització del PVC en diversos aspectes de la indústria i la construcció; que la seva utilització es considera adequada per al seu ús en dispositius mèdics, essent el més recent el de “Food and Drug Administration”; que l’ús del PVC ve avalat per nombrosos informes i dictàmens entre les que destaquen les “Conclusiones de la Comisión de Expertos sobre el PVC” creada por el MIMAM.
Així mateix, s’al•lega que l’ús del PVC és reconegut com a habitual i queda reflectit en la legislació comunitària vigent, relativa a les inversions amb càrrec als fons de cohesió de la Unió Europea, en matèria d’obres públiques.
AL•LEGACIONS
En l’escrit d’al•legacions formulat en nom i representació d’H.F., editora de la revista DIEZ MINUTOS, s’assenyala que el text a què es refereix la queixa (“Elige los envases más pequeños y no compres productos de PVC”) s’insereix en un article dedicat al reciclatge ecològic (“Recicla por la ecología”).
En l’esmentat article, segons la demanda, es donen una sèrie de consells per poder realitzar un reciclatge ecològic. Els continguts de les informacions han estat prèviament contrastades i, en conseqüència, es consideren fonamentades. Així i, en concret, respecte al PVC en l’article de referència a més de recollir el que la societat ha vingut acceptant com és el fet que la utilització del PVC en els productes diaris comportaria una millora ecològica, expressa una opinió que és compartida àmpliament per institucions, organismes i entitats de tot tipus.
S’acompanyen a les al•legacions formulades diverses informacions recollides com a mostra a través d’Internet relatives al perill o desavantatge que suposa la utilització del PVC i d’organismes i entitats de reconegut prestigi o solvència, com és el cas del Parlament de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Parlament Europeu, GreenPeace, etc.
INFORMES
En resposta a la sol•licitud d’informe formulada pel CIC al Departament de Medi Ambient de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), aquest juntament amb CEPA, va realitzar un estudi sobre els impactes de diferents materials dels envasos i, en concret, del PVC, del qual es manifesta que les seves qualitats físiques i químiques fan que sigui utilitzat com a envàs; abans, però, cal afegir-li additius, biocides, estabilitzants i antioxidants.
Respecte als riscos sobre la salut se sap que els additius poden produir danys en el fetge, ronyons i aparell reproductor en anàlisis de laboratori. Els efectes sobre els humans i els nivells d’exposició que els provoquen no es coneixen amb exactitud. De totes maneres, hi ha alguns components dels quals es coneix la seva toxicitat.
En relació als impactes ambientals, en l’esmentat estudi es manifesta que se’n coneixen d’importants durant el cicle de vida del producte.
En quant als seu ús, no està demostrat convenientment que en els envasos de PVC no cedeixin components als aliments en cap cas. La normativa europea sobre les condicions que ha complir un envàs de plàstic per estar en contacte amb el producte, informa que l’envàs no pot cedir components a l’aliment durant el seu ús assenyalant-se algunes iniciatives europees que confirmen la perillositat del PVC: en un informe de la Universitat de Barcelona es recomana la desaparició de totes les aplicacions possibles, a Suïssa s’han prohibit els envasos de beguda del PVC i a Àustria els envasos de PVC per a tot tipus d’aliments.
A partit del que s’exposa en l’estudi i basant-se en el principi de precaució, a l’OCUC es considera que el PVC és perjudicial per a la salut i el medi ambient; cal recomanar als consumidors que no comprin productes de PVC i s’informa als ciutadans sobre la necessitat de reduir els residus i sobre la seva toxicitat.
R.C. del Laboratori General d’assaig i Investigació en resposta a la sol•licitud del CIC en relació a l’article publicat per la revista “10 minutos” manifesta que en aquest article es realitzen afirmacions que no han estat contrastades no manifestant-se els motius de les mateixes ni es donen alternatives a les limitacions suggerides. Si bé es cert que els objectius de reducció de residus, reutilització de materials i reciclatge són compartits per tothom, no es pot simplificar aquesta complexa qüestió tot indicant que no es comprin productes de PVC.
El policlorur de vinil o PVC és un polímer plàstic que es desenvolupa comercialment des de els anys 30 havent estat utilitzat durant aquest temps en gran quantitat de productes entre ells clínics i sanitaris i no s’han detectat efectes nocius per a la salut pública ni el medi ambient. Actualment, s’indica en l’informe, és un material d’una alta versatilitat que pot aparèixer en diferents formats i productes. L’antiguitat del producte i de les diverses aplicacions ha permès estudiar els possibles efectes mediambientals, i millorar els processos de reciclatge. El sector del PVC treballa activament en la millora dels processos de producció, en el reciclatge dels materials i en programes de voluntari que acostumen a ser més restrictius que les normatives vigents a nivell estatal i comunitari.
En dit informe s’afegeix, a més, que el departament de medi ambient atorga el distintiu de garantia de qualitat medioambiental als productes fets de materials plàstics i reciclats, essent un dels materials contemplats el PVC.
INFORME DE LA PONÈNCIA
En l’informe de la ponència s’assenyala:
A. És veritat que hi ha hagut diverses iniciatives de denúncia d’un possible efecte tòxic del PVC sobre les persones, tant pel contacte amb aliments, com per la seva utilització en la construcció, com pels efectes de la seva destrucció, incineració, abandó o reciclatge (OCU, Parlament de Catalunya, Ajuntament d’algunes ciutats, USEPA, Greenpeace, etc). Es veritat que això ha portat, per exemple, a apartar-lo d’algunes joguines amb plàstic tou.
B. També és veritat però que no ha estat demostrat un efecte tòxic directe en humans, sempre que se segueixin unes precaucions mínimes amb la utilització a temperatures no massa altes i que es controlin els residus generats pel seu reciclatge per evitar la migració d’ftalats (FDA i normes d’utilització UNE, legislació comunitària). Això permet encara la seva utilització actual en la indústria sanitària, alimentària i de construcció.
C. L’article de “Diez Minutos” s’inscriu clarament en un terreny “ecològic”, no científic. No fa una denúncia franca del PVC com a material nociu. Tant sols, en donar instruccions per a un reciclat més “ecològic”, com ho fa dient (també en un apartat molt visible) que s’utilitzi menys el cotxe privat o els plàstics en general; i com ho fa en el text, aconsellant la no utilització de piles no recargables o detergents fosfatats i tensoactius. Aquest adjectiu de “ecològic” és molt ambigu, a vegades francament discutible i molt utilitzat.
Segons exposa la ponència, doncs, la revista no vulnera de forma clara ni l’article 2 del Codi, ni l’1, perquè les poques dades que difon sobre el PVC no passen d’una recomanació “ecològica” que sí te algun fonament en fer-se ressò del fet que s’ha detectat una certa por que ha obligat a estudis i a cauteles sobre el producte i els seus residus. No utilitza expressions injurioses. No crea un descrèdit, més enllà de referir-se a aquesta reticència actual sobre el producte, potser passatgera.
En virtut del que exposa el ponent conclou en que malgrat el consell “ecològic” pot ser discutible i s’entén l’alerta del demandant AMICLOR, ni en el fons ni en la forma es constitueix una conculcació del Codi.
Observacions
A C O R D:
Vistos els fets i antecedents anteriors i tenint en compte el temps transcorregut en la tramitació de l’expedient la presidència del CIC resol:
1. Declarar d’urgència la resolució d’aquest expedient.
2. Estimar de conformitat amb les consideracions exposades en l’informe del Laboratori General d’Assaig i Investigació i la proposta de la ponència que en l’article publicat en la revista “10 minutos” en data 7 de juny de 2002 amb el títol “Recicla por la Ecología” on apareix de manera destacada el titular “Elige los envases más pequeños y no compres productos de PVC” no s’ha vulnerat el criteri 1 del Codi Deontològic.
3. Donar compte de la present resolució al Consell del CIC per la seva ratificació
4. Notificar a les parts la present resolució als efectes oportuns.
Consulta Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC). 13-09-2002. Resposta OCUC 09-10-2002
Consulta Generalitat de Catalunya Departament d’Indústria,Comerç i Turisme. Laboratori General d’Assaig i Investigació (LGAI). 13-09-2002. Resposta LGAI 30-10-2002
