Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de M. À. A., en representació de l’empresa de nom comercial Gabinet Alsina, dedicada a l’administració de finques i a la mediació immobiliària, en relació a un reportatge publicat a “El Periódico”, el dia 3 de novembre de 2002, titulat “La jungla de la compravenda”, signat per Patrícia Castán, entenent-se que amb l’esmentada informació s’han vulnerat presumptament els criteris 1, 2 i 3 del Codi Deontològic.
ANTECEDENTS
A l’escrit es formula una queixa en relació amb un reportatge publicat a “El Periódico” el dia 3 de novembre de 2002 titulat “La jungla de la compravenda”, signat per Patrícia Castán, i s’afirmen els següents fets:
Que el Gabinet Alsina no és cap de les “immobiliàries sorgides de sota les pedres”, tal com es qualifica en l’article publicat i que l‘esmentat Gabinet “es va comprometre només a parlar amb la propietat per tal d’aconseguir una rebaixa en el preu de 18.000 €, com va demanar realment la senyora Castán, i no de 6.000 €, tal com menteix la senyora Castán en el seu redactat i, per tant, no se li va poder acceptar cap fiança perquè el Gabinet Alsina no tenia la conformitat de la propietat, que no la va donar en cap moment, mantenint-se el preu de venda en 228.384 €, resposta que se li va donar a la senyora Castán el mateix dilluns, ni tan sols un dia més tard”.
Així mateix, s’afirma en l’escrit de queixa que la demandada “torna a mentir i a deformar els fets, causant un greu perjudici al Gabinet Alsina, quan en el seu article transcriu referint-se al pis ‘Tothom que el veu el vol. És la llei de l’oferta i la demanda, i aquest senyor n’ofereix més de 240.000 €’”.
Segons el Gabinet Alsina, com a entitat mediadora de la venda del pis, l’esmentada afirmació és falsa i li causa un greu perjudici, atès que l’encàrrec que té la propietat és de vendre el pis pel preu de 228.384 €, però no de 240.404 €. Vist el redactat de l’article publicat per la senyora Castán, la propietat
pot suposar, segons s’afirma, “que el Gabinet Alsina ha obtingut un benefici de més de 12.020 €, no pactat amb la propietat, el qual és del tot incert i ens posa en una situació molt compromesa amb aquesta, com a professionals que som”.
AL.LEGACIONS
En les al•legacions formulades per Patrícia Castán es manifesta que en la queixa l’esmentat Gabinet no aporta ni una sola prova sobre les suposades converses que la interessada va mantenir.
En els diversos punts sobre els que s’expressa la queixa s’indica:
- Que la demandada ha tingut diverses converses amb qui figura com a representació del Gabinet Alsina, en les quals es va tractar de les condicions de venda de l’habitatge i de l’abaratiment en el preu final d’aquest.
- Que en els esmentats contactes la representació del Gabinet Alsina va indicar que no era precís formalitzar la paga i senyal que oferia ella i en el cas que no es pogués rebaixar el preu de l’oferta estava disposada a pagar el preu d’oferta fixat.
- Que el Gabinet Alsina, sense tenir en compte la seva opció de compra, li va comunicar posteriorment que l’esmentat pis ja s’havia venut.
- La demandada estima que els procediments de venda d’aquest pis per part del Gabinet han estat irregulars, havent aprofitat aquest cas per a la redacció del seu article, no havent-se citat altres immobiliàries per no haver-se posat en contacte amb les mateixes amb més detall.
PONÈNCIA
La ponència, en relació amb els antecedents i al•legacions d’aquest expedient, constata els següents fets:
1. En l’article de Patrícia Castán s’afirma que el pis es ven per 38.000.000 de pessetes.
2. Que segons diu el Gabinet intentaria que els hereus (sembla que és un llegat) rebaixessin 6.000 € (1.000.000 de pessetes aprox.) el preu de l’habitatge.
3. No se li accepta la paga i senyal (diu fiança).
4. En les al•legacions de Patrícia Castán es manifesta que quan l’endemà del primer contacte passa per davant de la finca, es troba que l’estan ensenyant a un altre possible comprador, el qual sembla que ofereix millorar el preu; per aquest motiu es pot deduir que no s’ha acceptat l’oferta de la senyora Castán.
5. Per part del Gabinet Alsina es desmenteix la versió de la senyora Castán i es formula una queixa perquè la versió d’aquesta no s’ajusta a la veritat. Diu que va fer una oferta per menys diners dels que assenyalava a l’article (és a dir, uns 3.000.000 de ptes. aprox.), fet pel qual no li van acceptar la fiança o paga i senyal, fins que no es consultés amb la propietat.
A la vista dels esmentats fets, es desprenen unes contradiccions respecte als tractes que sobre la transacció van mantenir les parts.
No obstant, no ofereix dubte que Patrícia Castán va oferir un preu inferior a l’oferta, i que va fer una oferta per menys diners dels que assenyalava a l’article, és a dir, uns 3.000.000 de ptes. i no 1.000.000, fet pel qual no se li va acceptar la paga i senyal fins no haver consultat amb la propietat, la qual cosa és lògica si el preu d’oferta era de 38.000.000 de ptes.
El criteri 1 del Codi Deontològic que invoquen els demandants indica que “s’ha d’observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets”. En relació amb la presumpta vulneració del criteri 1, la ponència considera que no procedeix l’aplicació d’aquest criteri en aquest cas perquè són uns tractes personals entre ambdues parts, dels quals no se’n té cap prova documentada.
Respecte al criteri 2, que promulga “difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises que puguin lesionar o menysprear la dignitat
de les persones, i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques o privades”, la ponència estima que en l’article de referència es fan unes afirmacions sobre l’incompliment de les condicions en una transacció immobiliària que són habituals en gran nombre de conflictes d’aquestes característiques, si bé es considera que la periodista no havia d’haver fet ús de la seva condició de tal en el mitjà on treballa per fer públic un cas particular i menys quan l’article de referència amb la publicació del qual va amenaçar la periodista al Gabinet es pot considerar que era producte d’una enrabiada. En conclusió, es considera vulnerat l’esmentat criteri 2 del Codi Deontològic.
Quant a la presumpta vulneració de l’article 3 del Codi Deontològic, que disposa “rectificar amb diligència i amb tractament adequat a les circumstàncies, les informacions i les opinions que se’n derivin que s’hagin demostrat falses i, per tal motiu resultin perjudicials per als drets o interessos legítims de les persones i/o organismes afectats”, la ponència considera que si es volia una rectificació s’havia d’haver demanat amb temps i forma a la direcció de la publicació.
Observacions
A C O R D:Considerar que s’ha vulnerat el criteri 2 del Codi Deontològic i que no procedeix tenir en compte els criteris 1 i 3, atès que són uns tractes personals sense proves documentades i que, d’altra banda, per part dels demandants, no es va sol•licitar la rectificació al mitjà implicat en temps i forma”.
