Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa del director de l'IES Joan Fuster de Barcelona, considerant que el diari “METRO” vulnera presumptament el criteri 2 del Codi Deontològic per una notícia publicada el 27 de novembre de 2003 i titulada en portada “Dos ‘skins’ apallissen un noi de 14 anys a la porta de l’Institut Joan Fuster de BCN” i en pàgines interiors “Apallissat un menor de 14 anys a la sortida de l’institut”.
“ANTECEDENTS
En l’escrit de queixa, el director del IES Joan Fuster manifesta el seu rebuig pel tractament que ha rebut el centre en relació a la informació apareguda al diari “Metro”, estimant que en la mateixa s’ha vulnerat el criteri 2 del Codi Deontològic. Així mateix, a la queixa es demana la rectificació de l’esmentada informació.
AL.LEGACIONS
A les al•legacions el cap de redacció de l’esmentat mitjà manifesta que no s’ha vulnerat el criteri 2 del Codi Deontològic tenint en compte els següents fets:
“L’agressió (...) es va produir tal com diem el dia anterior, 26 de novembre, a la sortida del centre. La notícia va arribar a la redacció aquella mateixa tarda a través de la mare d’uns dels companys de classe del nen, que ens va trucar. Es va establir contacte amb la dona per verificar la seva identitat i ella ens va facilitar també el número de telèfon de la família del noi agredit. Quan el redactor J.S., que signa la nota, va trucar, el telèfon el va agafar el mateix noi, (...). No volia que diguéssim al diari ni que havíem parlat amb ell ni que s’havien interposat ja dues denúncies policials contra els agressors, (...). El noi va explicar-nos com van passar els fets. Minuts després, i a petició del redactor, els pares de la criatura truquen al diari per parlar amb nosaltres, ja que considerem oportú confirmar directament els fets amb les persones que tutelen el menor. La mare del noi ratifica la seva versió i diu que ella sí que voldria que es publiqués la informació però que el nen té molta por. Arribem a l’acord de publicar el que va passar però sense citar noms, ja que ell té por a possibles represàlies.
Tornem a contactar amb la mare que ens ha posat sobre la pista del cas per preguntar-li i contextualitzar la situació del centre i agressions anteriors que hagin patit els alumnes. Ens explica que l’APA (associació de pares del centre) ja fa temps que ho denuncia i que no és la primera agressió d’aquestes característiques que es produeix. Ens posem en contacte amb el servei d’urgències de l’Hospital de Sant Pau, si bé ens va confirmar que el nen havia estat atès aquella mateixa tarda, no ens va revelar, per ser confidencial, l’informe mèdic. També vam parlar amb la Policia Nacional. Com que ja era tard, ens van dir que no teníem temps per esbrinar en aquell moment si les denúncies s’havien presentat o no, tot i que l’endemà, el mateix redactor va fer el seguiment de la notícia i va confirmar que, efectivament, ambdues denúncies s’havien interposat la tarda abans. Tenint en compte tot allò que acabem d’exposar, de l’únic que se’ns podria acusar és de no haver revelat el nom de l’agredit per mantenir l’anonimat, i protegir-lo, ja que es tracta d’un menor d’edat, amenaçat de mort, no ho oblidem.
Per tant, trobem del tot improcedent la rectificació exigida en la carta de protesta del director del centre.”
PONÈNCIA
En la ponència es fan les següents consideracions:
Donat que en l’escrit de queixa presentat pel director de l’IES Joan Fuster no hi figura argumentació sobre quines són les dades no contrastades ni quins són els elements d’aquesta notícia que perjudiquen la imatge de la institució pública, sino que, únicament es diu que “vol manifestar la seva indignació pel tractament que ha rebut com a institució pública”.
Donat que a les al•legacions presentades pel cap de redacció del diari es demostra en tot moment la veracitat de la informació donada, contrastada, primer, amb la font, després amb el mateix agredit (menor d’edat) i ,finalment, amb els pares que tutelen el menor i que ratifiquen el que ha dit el noi. Igualment, el servei d’urgències de l’hospital va confirmar que havien atès el nen (sense poder dir res més de les ferides, ja que els informes mèdics són confidencials), i en el seguiment de la notícia amb la Policía Nacional, es van confirmar també les denúncies interposades –tot i que no es mencionava res en la notícia publicada a petició del noi i dels seus pares–.
La ponent estima que no es troba en aquesta informació cap element que vulneri, objectivament, el criteri 2 del Codi, ni que, en conseqüència, pugui causar dany o descrèdit a l’institució pública, ni que es tracti d’afirrmacions o dades imprecises i sense base suficient. Es podria fer la reflexió de si és imprescindible citar explícitament el nom de la institució quan se l’ha de relacionar amb qüestions que es troben més enllà de les estrictament acadèmiques i que poden generar una certa alarma social, per tal de no perjudicar la seva imatge com a centre escolar, sobretot quan no hi ha cap implicació o responsabilitat en els fets, tal com es desprèn també de la notícia.
Observacions
A C O R D:I. Que en l’article publicat pel diari METRO no s’ha vulnerat el criteri 2 del Codi Deontològic
II. Respecte a la rectificació demanada en l’escrit, tota persona natural o jurídica podrà exercir el dret de recificació mitjançant la remissió d’un escrit al director del mitjà per les informacions que li al.ludeixin que consideri inexactes i la divulgació de les quals pugui causar-li perjurdici. En cas de que el director del mitjà no publiqui o difongui aquesta en la forma que determina la llei el reclamant podrà exercitar les accions legals procedents.
III. Respecte a l’aplicació del criteri 3 que demana el reclamant, s’estima que no és procedent requerir al mitjà la rectificació que es demana per considerar que no queda demostrat que les opinions que se’n deriven s’hagin demostrat falses i que per tal motiu resultin perjudicials per als drets o interessos legítims del centre afectat.
IV. No obstant, s’acorda posar en coneixement del mitjà la següent observació: que consideri quan sigui escaient si és imprescindible citar explícitament el nom de la institució quan se l’ha de relacionar amb qüestions que es troben més enllà de les estrictament acadèmiques i que poden generar una certa alarma social, per tal de no perjudicar la seva imatge com a centre escolar, sobretot quan no hi ha cap implicació o responsabilitat en els fets.
