Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de J.M.R.C. contra el diari "El País" per considerar que al no publicar-se en dit diari les dues Cartes al Director referents a un article publicat el dia 22 de desembre i titulat 'Los psiquiatras empiezan a recibir casos de psicosis producidos por consumo de éxtasis', no s'admet la seva llibertat d'expressió i de crítica.
“ANTECEDENTS
La motivació de la queixa, segons expressa en l’escrit el demandant, es deu a què no estant conforme amb el contingut de l’article de referència, va enviar una carta al director de El País amb la finalitat de que fos publicada sense que s’hagi accedit a la seva petició.
Estima el reclamant que al no haver-se publicat no s’admet la seva llibertat de comentari o crítica.
En relació al contingut de l’article de referència, manifesta que no fa honor al Codi Deontològic en raó de “el deure i dret d’oposició a qualsevol intent de monopoli o oligopoli informatiu que pugui impedir el pluralisme social i polític”. D’acord amb aquest deure, el periodista ha de defensar el principi de la llibertat d’investigar i de difondre amb honestedat la informació”.
AL.LEGACIONS
El director adjunt de “El País” contestant a les al•legacions demanades manifesta que el propòsit de l’esmentat article era “donar a conèixer als lectors una preocupació molt estesa als serveis de psiquiatria respecte dels efectes del consum d’èxtasi entre els joves. Es tracta d’un article divulgatiu que demana l’opinió de diferents especialistes amb molta experiència en la matèria. Totes les aportacions que s’hi fan tenen l’aval d’aquests experts.
En la divulgació mèdica existeixen diversos nivells d’evidència científica. En aquest cas, és difícil que hi hagi estudis mèdics que demostrin la relació entre el consum d’èxtasi i l’aparició de brots psicòtics en humans ja que no és possible, per raons ètiques, realitzar estudis cas/control per tal de demostrar-ho. Per cap concepte seria legítim sotmetre un grup de persones al consum d’aquestes substàncies tòxiques només amb la finalitat de dur a terme una investigació científica. Per tant, les aproximacions són indirectes, i a això es refereix precisament l’article.
Per no crear confusió, l’article defuig les afirmacions categòriques i es limita a exposar les opinions que uns especialistes tenen sobre aquesta matèria, emparades en la seva llarga experiència professional. Les conclusions a què arriben les fonts consultades per fer aquest article són, d’altra banda àmpliament compartides per la comunitat científica que investiga aquesta matèria, i així s’ha posat de manifest a nombrosos congressos, articles i debats sobre el tema. En qualsevol cas, l’article no pretén enganyar ni tergiversar la qüestió, i deplorem que el lector n’hagi extret aquesta impressió”.
PONÈNCIA
El ponent fa les següents consideracions:
S’estima que “es tracta d’un article divulgatiu ben fonamentat, cita les seves fonts, que sovint posa entre cometes extensament: Amador Calafat, de la “Sociedad Científica Española para el estudio del Alcoholismo y otras Toxicomanias”, Isabel Colado, farmacòloga de la Universidad Complutense de Madrid, Miguel Angel Landabaso, psiquiatra del Centre de Toxicomanies de Barakaldo i Antoni Gual, de l’hospital Clínic de Barcelona.
Així, sosté la tesi de la possible influència de la MDMA (metileno-dioxi-meta-anfetamina, substància de l’èxtasi) i la psicosi, observada en animals d’experimentació, així com la reversibilitat parcial després de l‘antídot específic.
Matisa que no està confirmada una relació causal absoluta i que hi hauria d’haver una predisposició personal indispensable perquè la MDMA actués com a desencadenant en un consum important i perllongat.
Així mateix, sembla que ha estat oportuna la seva publicació tota vegada que es tracta d’un fet presumit que, encara que no pugui provar-se de forma més contundent encara, és important ja que sembla ser que quasi un 6% dels joves entre 14 i 18 anys han consumit la substància (segons diu una citada Enquesta sobre Drogues i Població Escolar, de Barakaldo).
En conclusió, el ponent estima que no hi hagut vulneració de cap dels criteris del Codi Deontològic de la professió periodística de Catalunya.
Observacions
A C O R D:Que en l’article 'Los psiquiatras empiezan a recibir casos de psicosis producidos por consumo de éxtasis' no s’ha vulnerat cap criteri del Codi Deontològic.
En quant al fet de que el mitjà no hagi publicat una carta al director del demandat, en relació a aquest article amb el que no estava conforme, la publicació dels escrits dirigits a aquesta secció dels diaris correspon a la lliure decisió del mitjà, així com també l’espai que ha d’ocupar si es publica”.
***La queixa no especifica quins articles poden haver estat vulnerats.
