Dictamen
Resolució de la presidència expedient núm. 34/2005ASSUMPTE: Escrit de queixa de la senyora A.M.C. contra un reportatge emès per la cadena de televisió BTV titulat “Nablus, la ciutat fantasma” el dia 27 d’agost pel tractament informatiu parcial que dona sobre els palestins i l’exercit israelià.
Vist l’escrit de queixa i el contingut del reportatge de la data de referència, el qual va ser lliurat pel Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
Atès que s’ha efectuat la transcripció de les parts més importants tant del programa com del mateix reportatge i s’han analitzat el tractament que s’ha donat tenint en compte la petició de la queixa.
Donat que es van sol•licitar les al•legacions oportunes a Barcelona Televisió i que fins a la data no s’ha rebut resposta.
Aquesta presidència resol:
I. “Del contingut del documental titulat “Nablus, la ciutat fantasma”, referent al conflicte israelià-palestí, emès per la cadena local BTV, es pot donar tota la raó a les persones que han presentat la queixa, si es prescindeix d'un fet fonamental. Efectivament és sectari, pren partit al costat dels lluitadors palestins, fins al punt que el realitzador i càmara al mateix temps, rebat declaracions que li fa algun soldat jueu, mentre el mecanisme de gravació esta funcionant. Durant els tres quarts d'hora que dura el testimoni recollit, en cap moment es veu el més mínim intent d'objectivitat. I això no és greu, perquè no es tracta d'un treball periodístic, sinó de propaganda. La gravetat radica en no haver advertit prèviament a l’espectador del que anava a veure.
No enganya l'autor, que tant al començar com al acabar diu que el treball forma part d'una "campanya militant de protesta", a fi de "molestar als soldats israelians", que forma part d'un "compromís polític personal", perquè la dels palestins és "una causa justa." Ell mateix declara que no és periodista i que difícilment podria ser-ho en aquell tema, amb el compromís pel davant.
Si alguna responsabilitat hi va haver en la emissió del documental correspon a la conductora, que no va fer explícit el pertinent avís sobre el caràcter d'aquell treball. Fent constar que era el resultat d'un ànim partidista i de propaganda, militant, era quan se li podia reconèixer un valor. Mai sense que aquells criteris, decisius en el contingut, quedessin ben clars”.
II. Que es doni compte a les parts implicades de l’esmentada resolució i que s’informi per al seu coneixement en el proper Ple del CIC.
Barcelona, 18 de novembre de 2005
