Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa que el Director de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, senyor V.P. contra el Diari “La Mañana” per la publicació d’unes informacions sobre l’Arxiu d’Històries Clíniques de l’hospital, fet que considera que vulnera el Codi Deontològic.
ANTECEDENTS
El diari La Mañana, en la seva edició del passat 2 de febrer, publica una informació sobre el mal estat en el qual diu trobar-se l’Arxiu d’Històries Clíniques del dit hospital.
Totes les dades tenen el seu origen en un reportatge emès per La Mañana Televisió, amb imatges que ensenyen l’estat en el qual es troba l’Arxiu, aconseguides per dos reporters de l'emissora de televisió, acompanyats per dos treballadors de l’Hospital.
L’escrit del Director de l'hospital, en dos dels seus paràgrafs, diu textualment:
“L’arxiu d’històries Clíniques de l’Hospital, ben o mal classificat, conserva documentació confidencial que pertany als pacients del Centre. La Ley General de Sanidad, de 1986, i la Llei 21/2000, de 29 de desembre, sobre els drets d’informació concernents a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, estableixen de manera inequívoca el dret dels usuaris de la Sanitat a la confidencialitat i privacitat de les esmentades històries, l’arxiu de l’HUAV està tancat amb clau i la direcció de l’hospital limita l’accés i la consulta dels documents al personal degudament autoritzat.”
“L’accés clandestí i il•lícit a l’arxiu de documents confidencials d’un hospital és innecessari per facilitar informació als lectors o espectadors…”
AL.LEGACIONS
En les al•legacions, La Mañana i La Mañana TV, adjunten un Vídeo del reportatge emès i copies de tot el publicat sobre el tema.
El Vídeo porta dos reportatges. El primer ensenya l’estat en el qual es troba l’Arxiu d'Històries Clíniques en aquell moment. El segon, fet exactament en el mateix lloc, mostra l’aspecte de l’Arxiu un mes desprès.
De les al•legacions fetes per escrit, el ponent tria i còpia textualment els següents paràgrafs per considerar-los fonamentals:
“A mitjans de gener d’enguany dos reporters de La Mañana TV, tenen coneixement a través de treballadors i ex-treballadors de l’Arxiu d’Històries Clíniques de l'Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida del “lamentable estat” en què es troba l’esmentat arxiu. Les fonts informants aporten fotografies de l’estat de les instal•lacions…”.
“En dies posteriors els mateixos treballadors acompanyen als reporters de La Mañana Televisió a les instal•lacions de l’Arxiu, ubicades en el mateix Hospital Arnau de Vilanova, per tal d’enregistrar imatges de la situació. El treball es fa en horari laboral, en ple dia i mentre a les instal•lacions de l’Arxiu hi havia quatre treballadors que anaven fent la seva feina normalment.
Els reporters de La Mañana TV van accedir a l’Arxiu amb absoluta llibertat i sense amagar-se de res donat que no van haver de passar cap control d’accés i tampoc no hi havia cap guàrdia de seguretat…”.
“Les imatges que es van enregistrar de l’estat de l’Arxiu van ser en tots els casos generals, amb especial cura que no es pogués identificar cap nom de les carpetes i expedients…”.
“La Mañana TV va demanar , a través del Gabinet de Premsa de la Delegació de Sanitat a Lleida, la versió de les Autoritats sanitàries sobre l’estat de l’Arxiu de l’Hospital Arnau de Vilanova. Ni el delegat de Sanitat, Sebastià Barranco, ni cap altre responsable de l’Hospital van voler donar la seva versió davant les cameres i es van remetre a una nota que van fer pública al respecte i segons la qual l’arxiu estava “en procés de depuració de l’espai”….
“El reportatge elaborat per Gerard Martínez i Xavi Arnalot fou emès en el programa Més a prop de La Mañana TV el dia 1 de febrer al vespre.”
“Un mes després de la publicació del reportatge, concretament el dia 3 de març, amb motiu d’una entrevista a La Mañana TV, el delegat de Sanitat a Lleida, Sebastià Barranco, convida els reporters a visitar l’Arxiu de l’Hospital Arnau de Vilanova. També hi van reporters de La Mañana.
El Director mèdic del centre acompanya els periodistes, juntament amb d’altre personal sanitari, i posa davant de les cameres (fotogràfiques i de vídeo). Les instal•lacions estan impecables. La Mañana ho publica l’endemà, dia 4 de març.”
“Sis dies després, el 10 de març, la Junta de Personal de l’Hospital Arnau de Vilanova es queixa per les dificultats a accedir a l’Arxiu. Hi han posat guàrdies de seguretat.”
“El treball periodístic va respectar curosament l’anonimat de les fonts que així ho van demanar i després de comprovar que hi havia motius per apel•lar al secret professional (el risc de represàlia laboral era més que evident). En canvi, les fonts que no exigien aquesta potestat surten perfectament identificades i es fan responsables de la seva denúncia”.
“…la pròpia carta de denuncia del director de l’Hospital, Victorià Peralta, diu al principi del segon paràgraf que: “L’Arxiu d’Històries Clíniques de l’Hospital, BEN O MAL CLASSIFICAT, conserva…”
“És doncs evident i falta totalment a la veritat l’afirmació del director de l’Hospital, Victorià Peralta, que hi hagués un accés clandestí i il•lícit a l’arxiu de documents confidencials”. A no ser que accedir a un lloc públic a ple dia, en plena jornada laboral i en companyia dels treballadors encarregats del servei sigui un exercici de clandestinitat.”
PONÈNCIA
Malgrat que la queixa de l’Hospital Arnau de Vilanova faci referència a l'informe publicat en el diari La Mañana, aquest és només un resum del reportatge emès per La Mañana Televisió.
L’Hospital argumenta la seva queixa invocant el dret a la intimitat que mereix tot malalt i que la llei recull.
Vist el reportatge, no és possible distingir el nom de cap pacient, tot i fent ús de l’aturada d’imatge i l'ampliació d’un espai concret del fotograma. Sembla que els operadors de camera varen tenir especial cura en això.
Només es veuen sobres grans, numerats i amb etiquetes de diferents colors que, se suposa, corresponen a un codi.
El que sí es veu constant i generosament és gran quantitat d'històries clíniques per terra, en el passadís que generen els diferents prestatges. Lògicament aquest material ha d’ésser trepitjat pels treballadors de l’Arxiu, al caminar per la zona. El ponent estima, com a dada d’aproximació, que el gruix de les histories que estan a terra té una alçada que es podria situar entre els trenta i quaranta centímetres en alguns punts de l’Arxiu.
Alguns dels sobres amb les notes del metge, radiografies i analítiques, es veuen força deteriorats, com a conseqüència de filtracions d’aigua, segons expliquen les persones que treballen o han treballat a l’Arxiu. Aquests mateixos treballadors demanen com a solució al problema creat per la manca d’espai, que totes les histories es digitalitzin.
Els dos treballadors que parlen, i treballen a l’Hospital, ho fan sense mostrar la cara i amb la veu distorsionada.
En el reportatge segon, emès per la Mañana Televisió i reproduït també en part pel diari La Mañana, fet un mes després, les mateixes instal•lacions de l’Arxiu es veuen netes i endreçades i sense cap historial per terra. Parlen els responsables de l’Hospital i diuen que, quan es va fer el primer reportatge, origen de la polèmica, s’estava procedint a una nova organització de l’Arxiu i que per això es trobava en aquelles condicions.
Segons el reportatge, el senyor Victorià Peralta, signant de la carta de denuncia adreçada al President de la demarcació de Lleida del Col.legi de Periodistes i traslladada al CIC, resulta ser el Gerent de l’Hospital i no el Director, com ell es presenta. Preguntat perquè hi havia tants i tants historials per terra, comenta que deurien caure o que algú els va fer caure expressament.
CONCLUSIONS
És evident que ens trobem davant d’un reportatge dels anomenats “d’investigació”. I aquests treballs presenten sovint situacions delicades.
És cert que els reporters de La Mañana Televisió varen accedir a l’arxiu acompanyats per dos treballadors del mateix i van fer el seu treball mentre altres persones de l’arxiu feien la seva feina. Per tant, no es pot considerar com una acció clandestina. També és cert que no van demanar autorització als responsables del centre, com és costum en el desenvolupament normal del periodisme. Pot ser van donar prioritat a la filmació.
El punt número 6 del Codi Deontològic diu:
“Reconèixer a les persones individuals i/o jurídiques el seu dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes, sense perjudici del deure dels periodistes a atendre el dret dels ciutadans a la informació. Aquest dret protegeix molt especialment l’estricta confidencialitat sobre la salut o la malaltia d’una persona com a nucli de la seva privacitat,…”
Aquesta referència a la intimitat, va ser curosament respectada pels reporters de La Mañana TV, doncs, com ja s’ha dit, en cap moment és possible llegir el nom d’un malalt en els Arxius de l’Hospital.
El mateix punt número 6, afegeix:
“Pel que fa a assumptes relacionats amb les administracions públiques, el dret fonamental a la informació ha de prevaler sempre per damunt de qualsevol restricció que vulneri injustificadament el principi de la transparència informativa a la qual estan obligades.”
El fet que els reporters entressin sense permís normatiu a l’Arxiu i cap responsable de l’Hospital en tingués notícia aquell mateix dia o en els següents, no estableix relació de concordança amb la cura que el mateix hospital defensa pel que fa a la privacitat dels informes i que és, en definitiva, de l’únic que en fa retret.
Malgrat aquests raonaments del ponent, aquest considera que en cas que s’hagués produït en el procediment de l’entrada a l’Arxiu alguna desviació ètica, sembla que queda sobradament compensada per la bondat dels resultats, que afecta directament a la salut pública lleidatana.
Observacions
**El demandant no especifica quins criteris creu que s'han pogut vulnerar del Codi Deontològic. Inclòs el criteri 9 perquè el demandant cita reiteradament el dret a la intimitat dels pacients.A C O R D:
En la lectura estricta del cas, l’actuació dels reporters de La Mañana Televisió no vulnera cap dels punts del Codi Deontològic del Consell de la Informació de Catalunya”.
