Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de J.O.F., de la ‘Plataforma ciutadana de Castellar contra el feixisme’ per considerar que la notícia publicada pel diari “20 Minutos” (titulada “Vecinos de Castellar del Vallès crean patrullas contra los ‘skins’) no s’ajusta a la realitat en imputar una actuació que no practiquen com és el tema de les patrulles urbanes.
“ANTECEDENTS
El fonament de la queixa es basa en què la informació publicada al diari “20 Minutos “, on es parla sobre l’èxit aconseguit a través d’unes patrulles ciutadanes, no s’ajusta a la realitat ja que la ‘Plataforma ciutadana Castellar contra el feixisme’ que, segons el demandant, mai s’ha dit anti-skin, “des de el principi s’ha manifestat en contra de la formació d’aquestes patrulles perquè creiem que això no faria més que arrossegar-nos cap a una espiral de violència de més difícil solució”.
Segons el demandant, “d’un fet puntual de fa uns mesos on es van fer servir walki-talkies per complementar un servei de seguretat (...) s’ha extrapolat i s’ha conduït cap al sensacionalisme pur i dur fent creure que ens dediquem a patrullar amb aquests estris com si fóssim els homes de Harrelson”.
Així mateix, assenyala que ha decidit adreçar la queixa a la Fundació al no rebre resposta a la demanda de rectificació per part del redactor de l’article.
AL.LEGACIONS
El director del diari “20 Minutos” a Barcelona, Enric Sierra, formula les següents al•legacions, presentades en temps i forma:
I. Que “en el moment d’elaborar aquesta informació publicada el 12 de juliol de 2004, l’anomenada ‘Plataforma ciutadana de Castellar contra el feixisme’ no està registrada legalment com a tal. A més, en l’exhaustiva entrevista que el nostre redactor E. N. va mantenir el dia 8 de juliol de 2004 amb membres de l’esmentada Plataforma, entre els quals es trobava J.O.F, al domicili de Castellar de Vallès d’una ciutadana anomenada M. i que també deia pertànyer a l’esmentada Plataforma, es va crear la curiosa situació que cap de les persones entrevistades sabien com s’havia de dir la Plataforma i només s’hi referien a ella com “la Plataforma”. Després de pensar-s’ho van sortir alguns noms com “Plataforma Castellar contra el Feixisme” ó “Plataforma Castellar anti-skin”. Uns deien un nom i d’altres el completaven sense estar gaire segurs, per aquest motiu el redactor va fer servir l’últim nom esmentat”.
II. En relació al que assenyala el demandant de que és falsa la creació de patrulles “urbanes” o “ciutadanes” que apareix en la informació publicada, manifesta el director que l’article “fa esment al terme patrulles sense cap afegitó més, per tant, ni urbanes ni ciutadanes”. Assenyala també que quan el redactor va entrevistar-se amb les citades persones “els va aclarir d’entrada l’interès del diari per parlar de la situació que es viu a Castellar del Vallès envers els skins i de la postura de la Plataforma. Van mostrar-se molt interessats en què sortís la informació i li van donar al redactor tota la informació que va demanar. Van parlar del tema de les patrulles i dels walkies-talkies que es van posar en marxa després de que en un concert del grup Brams un centenar d’skins van llençar pedres. Aleshores, per motius de seguretat es van formar grups de veïns que es coordinaven amb walkies, però no només aquell dia, com afirma ara J.O.F, sinó que també van informar al nostre redactor que aquesta pràctica també es feia servir ‘quan es produïa un esdeveniment important o quan calgués fer-ho.” A més, “el redactor va comunicar la orientació de l’article abans de publicar-lo. Concretament, el dia 9 de juliol de 2004, M., l’esmentada membre de la Plataforma, va donar el seu telèfon personal per quedar amb el fotògraf de “20 Minutos” per aquell diumenge 11 de juliol amb l’objectiu de realitzar una foto del grup amb els walki-talkies. Queda clar que els esmentats representants coneixien per part del redactor i posteriorment pel fotògraf, quin tractament tindria la informació que seria publicada i no es va rebre cap indicació en contra fins dimarts dia 13 de juliol, es a dir, ni tan sols el dia que va sortir publicada la notícia sinó a l’endemà.
III. Que el reclamat menteix quan afirma que s’ha vist obligat a presentar la queixa a la FCIC ‘al no rebre resposta a la demanda de rectificació per part del periodista que va escriure l’article’. I precisa que “el nostre redactor E.N. ha respost a tots els emails que li han enviat des de l’esmentada plataforma”.
IV. Que “queden fora de lloc i en cap moment “20 Minutos” ha utilitzat les expressions ‘homes de Harrelson’ que J.O.F. fa servir en l’escrit de queixa”.
V. Que respecte a la remissió per part de la FCIC de una nota d’aclariment firmada per EA3RCC Ràdioclub Castellar indica que “entenem que aquesta entitat es dóna per al•ludida en la informació publicada el dia 12 de juliol de 2004, quan en cap moment la notícia feia esment a aquesta respectable associació”.
PONÈNCIA
Tenint en compte els antecedents i les al•legacions, aquesta ponència considera que:
“a) En referència al nom de “Plataforma Ciutadana Castellar Anti-skin” que s’utilitza en la informació apareguda a “20 Minutos”, la situació és la següent: mentre que el Sr. J.O.F. al•lega que s’ha canviat el nom de la Plataforma, el director del diari al•lega que en el moment d’elaborar la informació, la Plataforma no estava registrada legalment i que en l’entrevista els diferents components de la mateixa s’hi referien utilitzant diferents noms entre els que hi havia “Plataforma Castellar contra el Feixisme” o “Plataforma Castellar anti-skin”. Suposant que sigui verificable que la Plataforma no estava legalment registrada en la data de l’entrevista i que, conseqüentment, no hi havia encara nom oficial, això no obstant, només tenim el testimoni del redactor del diari en referència a la utilització de diferents noms, entre els quals hi figurava el de la “Plataforma anti-skin”. Per tant, i pressuposant que el denunciant Sr. J.O.F. no està d’acord amb l’apreciació del redactor Sr. E.N. –ja que, altrament, no hi hauria base per a la queixa sobre el canvi de nom de la Plataforma- estem en una situació de la paraula d’un contra de la de l’altre. En tot cas, aquesta ponència considera que, sobre la base anterior, hauria existit, malgrat tot, una falta de cura per part del diari, en tant que es dóna el nom de la Plataforma amb majúscules i com a nom consolidat i no pas com a nom provisional per aclarir conceptes al lector.
b) En referència a la utilització de walki-talkies per part de la Plataforma “com si fóssim homes de Harrelson”, la situació és força similar. En primer lloc, cal aclarir que l’expressió “homes de Harrelson” apareix en forma de comparació dins l’escrit de la queixa i per tant, resulta irrellevant el punt de la defensa per part del director de “20 Minutos”, Sr. Enric Sierra, qui afirma que en cap moment s’ha utilitzat aquesta expressió en el diari en qüestió. Fet aquest aclariment, sembla que la qüestió es redueix a si la utilització dels walki-talkies és un fet puntual o una manera de funcionar habitual. També aquí estem en una situació de la paraula d’un contra la de l’altre. Malgrat això, volem deixar constància que es parla de la intenció de fer una fotografia d’alguns membres de la Plataforma amb els walki-talkies, cosa que, si fos veritat, decantaria clarament el veredicte a favor de la versió del redactor del diari. Per tant, l’existència d’aquesta fotografia podria constituir fins a cert punt una prova a favor de la tesi de la defensa.
Per tant, i tenint en compte els punts anteriors, aquesta ponència considera que no hi ha proves suficients per considerar que hagi existit cap vulneració del Codi Deontològic, malgrat que, tal i com hem apuntat, sembla que ha existit una falta de cura per part del diari en donar com a establert un nom, “Plataforma Ciutadana Anti-Skin”, que no estava consolidat i que, per altra banda, té unes connotacions socialment compromeses.”
Observacions
A C O R D:Que no hi ha proves suficients per considerar que s’hagi vulnerat el criteri 2 del Codi Deontològic que diu que “s’han de difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises (...) que puguin provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques o privades”.
No obstant, ha existit una falta de cura per part del diari en donar com a establert el nom de l’entitat, que no estava consolidat i que, per altra banda, té unes connotacions socialment compromeses. “
