Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de l’ Associació Dones Feministes de Catalunya per la suposada presentació errònia d’uns fets als mitjans El Periódico, La Vanguardia, Diari de Tarragona i canal 324 de la CCMA, els quals han atribuït a un home transvestit la condició de ‘dona’ en un homicidi de Reus, fet que consideren vulnera el Codi Deontològic.ANTECEDENTS
1. Motiu i contingut de la queixa
El dia 21 de Juliol de 2025, arriba al CIC una queixa de l'Associació Dones Feministes de Catalunya en relació amb una notícia que és publicada als següents mitjans de comunicació els dies 14 i 17 de juliol:
El Periódico (14 de juliol): "Detinguda una dona relacionada presumptament amb la mort d´un home".
https://www.elperiodico.com/ca/tarragona/20250714/detenida-mujer-reus-matar-hombre-arma-blanca-plena-calle-119689671
La Vanguardia (14 de juliol): "Presó provisional per a l'acusada de l'assassinat d'un home".
https://www.lavanguardia.com/sucesos/20250714/10885717/muere-persona-reus-pelea-posterior-accidente-trafico-asd.html
324.cat (CCMA) (14 de juliol): “Detinguda una dona en relació amb la mort violenta d'un home”.
https://www.3cat.cat/324/detinguda-una-dona-en-relacio-amb-la-mort-violenta-dun-home-a-reus/noticia/3361935/
Diari de Tarragona (17 de juliol): "Mervin Thomas, el jove que somiava ser pilot i va morir assassinat per una dona"
https://www.diaridetarragona.com/successos/235765/mervin-thomas-joven-sonaba-pilot-murio-assassinat-dona-reus.html
Els motius pels quals l'Associació Dones Feministes de Catalunya presenta la queixa és perquè “denunciem que diversos mitjans han atribuït erròniament a un home transvestit la condició de dona a l'homicidi de Reus (ocorregut el 14 de juliol), generant desinformació.” L'Associació, a més, afegeix que "No és admissible reproduir afirmacions ideològiques com a fets ni tergiversar la realitat per evitar suposades ofenses. Exigim rectificació, directrius clars i debat urgent".
Pel que fa als criteris que s'han pogut vulnerar, la queixa no fa referència a un criteri en concret però sí que indica que es tracta d'una “presentació errònia dels fets, fruit d'assumir la identitat de gènere com a única font vàlida d'identificació, ha provocat una greu desinformació i contribueix a construir una realitat fictícia que no es correspon amb els fets. recollits als codis deontològics de la professió».
Així mateix, la queixa inclou un document adjunt que, entre altres qüestions, sol·licita que:
- Els mitjans esmentats rectifiquin públicament
- Que el Col·legi emeti directrius clars per evitar la confusió entre sexe i identitat percebuda
- Que s'impulsi un debat urgent sobre l'impacte de la ideologia de gènere en el rigor periodístic.
AL·LEGACIONS
Pel que fa a les al·legacions, dels quatre mitjans esmentats a la queixa dos han fet arribar Al·legacions al CIC: Diari de Tarragona i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals.
Les al·legacions rebudes per part del Diari de Tarragona neguen les acusacions fetes per l'Associació Dones Feministes de Catalunya ja que, d'acord amb el mitjà, no incorre en cap irregularitat, mala praxi o error i, per tant, no emetrà cap correcció o rectificació al respecte. Per això, indiquen que “la principal font d'informació a l'hora de conèixer la identitat de l'autor o autora de l'assassinat va ser en tot moment el Cos de Mossos d'Esquadra, que des de l'inici de la investigació (i fins ara) va identificar sempre la persona sospitosa (i detinguda) com a dona”. I afegeix que “si l'entitat denunciant ha de fer alguna reclamació, la pot referir directament al Cos de Mossos d'Esquadra”. També s'indica a les al·legacions del Diari que "considerem que el gènere, orientació sexual, religió o ètnia d'un delinqüent o de la víctima d'un crim; llevat que estigui relacionat amb el delicte en si (un cas de violència de gènere, racisme o persecució), no té un especial interès informatiu.
Pel que fa a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, a les seves al·legacions indiquen que no creuen vulnerats els criteris de qualitat i veracitat del Codi. Igual que el Diari de Tarragona, també fan referència que la informació que motiva la queixa va arribar a la redacció del 324.cat a través d'una comunicació dels Mossos d'Esquadra, en què “s'informava que havien detingut “una dona de 31 anys presumptament relacionada amb la mort violenta d'un home de 27 a Reus” i que “tracta rellevants, la informació es difondrà a través del web 324.cat, atenent les dades biogràfiques facilitades pels Mossos d'Esquadra”.
PONÈNCIA
Si bé la queixa no fa referència als criteris específics del Codi que considera vulnerats, l'Associació Dones Feministes de Catalunya denuncia “que diversos mitjans han atribuït erròniament a un home transvestit la condició de dona a l'homicidi de Reus (14/07/25), generant desinformació” i que els articles publicats vulneren els criteris de qualitat i veracitat. Això permet relacionar-ho amb el criteri 1 del codi, que indica la necessitat de:
Informar de manera acurada i precisa
El professional del periodisme està compromès amb la cerca de la veritat i, consegüentment, té l'obligació d'acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d'observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si fossin fets.
A les peces publicades pels quatre mitjans de comunicació esmentats a la queixa s'indica que la persona detinguda com a presumpta autora dels fets és una dona. I a les al·legacions dels dos mitjans que han respost s'explica que s'ha tingut en compte les dues comunicacions emeses pels Mossos d'Esquadra, del dia 14 de juliol, per fer la peça publicada. En aquestes comunicacions s'indica que s'havia detingut una dona, presumptament relacionada amb la mort d'un home.
Dies més tard, el 18 de juliol, es publiquen noves informacions en mitjans de comunicació diferents dels esmentats a la queixa. En alguns s'apunten que, si bé les primeres informacions aparegudes indicaven que la presumpta autora era una dona, més tard es va poder conèixer que la presumpta autora era una dona trans. És cert que, tenint en compte que la queixa arriba el 21 de juliol al CIC, les informacions publicades pels mitjans que motiven la queixa podrien haver actualitzat la informació des del dia 14 de juliol (17 de juliol per a El Diari de Tarragona), afegint-hi més contingut i matisos.
Si es consulta la cobertura que han fet posteriorment els mitjans de la queixa, només es troba que el Diari de Tarragona ha fet seguiment de la notícia i el 14 d'octubre publica la peça següent:
https://www.diaridetarragona.com/sucesos/242362/nuevos-detalles-sobre-asesinato-mervin-reus-cuchillo-despues-fuerte-discusion.html
S'hi fa referència a la persona acusada, sense fer esment que fos una dona o una dona trans.
D´acord amb això, es pot considerar que els mitjans han respectat el criteri 1, ja que han informat de manera precisa, tenint en compte la informació facilitada pels Mossos d´Esquadra. Hauria estat desitjable que haguessin ampliat i fet seguiment de la notícia, cosa que sí que fa el Diari de Tarragona, però això no fa que hi hagi un incompliment del primer criteri del Codi.
Es presta ara atenció a les peticions de la queixa, en les quals es demana que 1) els mitjans esmentats rectifiquin públicament; 2) que el Col·legi emeti directrius clars per evitar la confusió entre sexe i identitat percebuda 3) que s'impulsi un debat urgent sobre l'impacte de la ideologia de gènere en el rigor periodístic.
El Consell de la Informació es fa ressò del debat existent entre sexe i identitat percebuda, i de la necessitat de crear espais perquè aquest debat tingui lloc i ajudi a assolir consensos. Ara bé, més enllà del debat social que hi ha al voltant d'aquesta qüestió, el CIC s'ha de cenyir a vetllar perquè la cobertura que facin els mitjans d'aquesta qüestió garanteixi el rigor periodístic.
Per respondre a aquesta qüestió es considera necessari tenir en compte la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Es presta atenció a algunes de les qüestions que s'inclouen en aquest text:
L'article 3 de les disposicions generals recull una definició de persona trans com aquella persona la identitat sexual de la qual no es correspon amb el sexe assignat en néixer.
D'acord amb l'Article 43. Legitimació, inclòs al Capítol 1 s'esmenta el següent:
1. Tota persona de nacionalitat espanyola major de setze anys pot sol·licitar per si mateixa davant del Registre Civil la rectificació de la menció registral relativa al sexe.
L'article 46. Efectes indica que:
1. La resolució que acordi la rectificació de la menció registral del sexe té efectes constitutius a partir de la seva inscripció al Registre Civil.
2. La rectificació registral permetrà a la persona exercir tots els drets inherents a la nova condició.
La llei no conté disposicions explícites sobre el tipus de cobertura mediàtica que s'ha de fer sobre les persones trans, però tenint en compte l'esperit de la llei i que cerca la igualtat real i efectiva amb l'objectiu d'evitar la discriminació i l'estigmatització de les persones LGTBI, es considera que els mitjans han de reflectir a la seva cobertura la identitat de gènere. Així mateix, la cobertura ha de respectar el conjunt de criteris que conformen el Codi Deontològic, entre els quals hi ha el criteri 12. Sota el títol Respectar la dignitat de les persones i la seva integritat física i moral, aquest criteri indica el següent:
No es pot discriminar cap persona a causa de la seva condició sexual, discapacitat física o mental, creences, origen ètnic, nacionalitat i extracció social. Així mateix, cal evitar expressions vexatòries que puguin incitar l'odi i l'ús de la violència. Els periodistes han de ser especialment sensibles amb la diversitat i actuar amb sentit de justícia i respecte a les persones i els grups afectats.
Segons allò expressat en aquest criteri, s'insta els periodistes a evitar qualsevol cobertura que pugui causar discriminació per motius de condició sexual.
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
D'acord amb el que s'ha exposat prèviament, es considera que els mitjans esmentats a la queixa no han vulnerat la qualitat i veracitat informativa, inclosos en el criteri 1 del Codi Deontològic.
Observacions
ACORDD'acord amb el que s'ha exposat prèviament, es considera que els mitjans esmentats a la queixa no han vulnerat la qualitat i veracitat informativa, inclosos en el criteri 1 del Codi Deontològic.
VOT PARTICULAR QUE EMET LA VOCAL JUANA GALLEGO, EN RELACIÓ A LA QUEIXA 21/2025 REFERIDA A LES INFORMACIONS PUBLICADES SOBRE UN CRIM COMÈS A REUS EL 14-07-2025 ATRIBUÏT A UNA DONA.
La Queixa 21/25 presentada per l’Associació de Dones Feministes de Catalunya considera que alguns mitjans han vulnerat els principis ètics del Codi Deontològic de qualitat i veracitat informatives (tot i que no assenyala cap article en concret) al atribuir el crim comès el 14 de juliol de 2025 a “una dona”, sense mencionar el sexe del suposat agressor, que altres mitjans identificaven com a “dona transsexual”.
Literalment, la queixa diu:
Criteris
“La presentació errònia dels fets, fruit d’assumir la identitat de gènere com a única font vàlida d’identificació, ha provocat una greu desinformació i contribueix a construir una realitat fictícia que no es correspon amb els fets materials. Considerem que això vulnera els criteris de qualitat i veracitat informativa recollits als codis deontològics de la professió”.
I afegeix en Motius:
“Denunciem que diversos mitjans han atribuït erròniament a un home transvestit la condició de “dona” en l’homicidi de Reus (14-07-2025) generant desinformació. No és admissible reproduir afirmacions ideològiques com a fets ni tergiversar la realitat per evitar suposades “ofenses”. Exigim rectificació, directius clares i debat urgent sobre l’impacte de la ideologia de gènere en el rigor periodístic”.
A més, la queixa afegeix una sèrie d’observacions sobre les conseqüències que té atribuir erròniament el crim a una dona, que hi hagi directius clares en els mitjans, rectificar la informació i la necessitat d’obrir un debat sobre aquest tema.
Els quatre mitjans sobre els quals es presenta la queixa són els que queden recollits en la Ponència, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El Diari de Tarragona i 324Cat, tots del dia 14 de juliol de 2025.
Tots quatre, efectivament, atribueixen el crim a “una dona”, sense especificar més. Cal dir que tots quatre mitjans recullen la informació de la nota de premsa dels Mossos d’Esquadra, molt concisa, que en 10 línies dona compte del crim, l’atribueix a “una dona de 31 anys” i diu que el cas està sota secret de les actuacions”.
Els mitjans que han fet al·legacions (Diari de Tarragona i 324Cat) diuen que han donat la informació basada en una font d’autoritat. La Vanguardia i El Periódico no han enviat al·legacions.
Sorprèn, no obstant, que els mitjans no hagin completat la informació, ni fet cap més seguiment del tema, ni actualitzessin les dades, ni s’interessessin per aprofundir en aquest crim quan el més habitual –i el seu deure– és que ampliïn la informació per entendre millor les circumstàncies en què ha passat, i, com diu el criteri 1 del Codi Deontològic cerquin “la veritat”. Es pot veure per exemple com a l’Expedient 25/2025 els mitjans van trucar o bé a altres institucions (Ajuntament) o bé a altres fonts per complementar el crim ocorregut en El Prat (9-07-25) quan “un home va assassinar un altre home”.
En aquest cas, sembla que no hagi hagut cap interès dels mitjans per intentar ni tan sols clarificar les circumstàncies del crim. La Vanguardia, en 10 línies diu: “Según ElCaso, los hechos ocurrieron el lunes en la calle de la Amargura, donde tras una colisión entre dos vehículos, los ocupantes se habrían enfrentado físicamente”; posteriorment altres mitjans van informar de que no es tractava d’una discussió per una col·lisió de trànsit, sinó d’una discussió que s’havia iniciat en una discoteca. El portal La Ciutat dona una altra versió totalment diferent, amb el titular: “Giro de guión en el crimen de Reus: la agressora, una persona conflictiva conocida en la zona lo degolló” (La Ciutat, 15-07-2025).
(https://laciutat.cat/es/laciutatdetarragona/giro-guion-en-crimen-reus-agresora-persona-conflictiva-conocida-en-zona-degollo_869334_102.html).
Altres mitjans també es van fe ressò del fet, com per exemple La Voz de Galicia (18-07-2025) on amb el titular “Mervin, el joven inmigrante que se formava como piloto en Reus y al que una puñalada cortó las alas”.
(https://www.lavozdegalicia.es/noticia/espana/2025/07/18/mervin-joven-inmigrante-formaba-piloto-reus-punalada-corto-alas/00031752827924695743135.htm)
En aquest text es diu que el jove somiava amb ser pilot, però “todo se esfumó la madrugada del domingo cuando una persona le asestó una puñalada mortal”.
En aquest cas, ja no es parla de una dona, sinó “d’una persona”, (sense sexe), com igual va succeir en altres mitjans, que van substituir la paraula “dona” amb el mot “persona”, eludint d’aquesta manera el sexe de l’autor de l’agressió. ¿Es rellevant saber si aquesta persona era un home o una dona? Les persones som cossos asexuats?
Per tant, es va crear un clima de certa desinformació, que també es va reproduir a les xarxes socials: Anna Punsí va fer aquest tuit el 14-07-2025 on parla d’una dona de 27 anys origen sudamericà, i dona detalls sobre el possible origen del crim, que situa en una discoteca, diferent a la possible discussió de trànsit.
“Els @mossos han detingut una dona de 27 anys per matar un home de 31 a Reus aquesta matinada a prop de la discoteca Chismosa. Segons testimonis, la víctima, un estudiant paquistanès que feia un postgrau a la @universitatURV, estava menjant un kebab assegut en un banc, ella, d’origen sudamericà, se li ha acostat per darrera, ell se l’ha tret de sobre i aleshores la dona ha tret una mena de cutter i l’ha degollat. S’investiga si havien tingut algun conflicte a l’interior de la disco.”
A partir d’aquest tuit van aparèixer comentaris on es posaven de relleu algunes contradiccions de la informació publicada, així com alguns retrets a la periodista. Aquest tuit encara crea més perplexitat: un jove està menjant un kebab assegut en un banc, ve una dona per darrera i el degolla. No mereix aquesta informació una mica més de rigor i seriositat? A judici d’aquesta periodista i de la resta de mitjans, no.
Fins i tot va haver una petició al portal de verificació de bulos Maldita.es el 18-07-2025 per tal que aclarís el tema
(https://maldita.es/buloteca/claim/un-hombre-travestido-asesina-salvajemente-a-un-joven-bareini-de-27-anos-en-reus-tarragona)
En aquest portal es diu “Este contenido ha sido enviado por usuarios y aún no ha sido investigado por el equipo de Maldita.es.” Això era el 18 de juliol de 2025, i desconec si ha estat investigat posteriorment. Al portal de Maldita.es no apareix cap informació al respecte.
Amb tot això es vol mostrar que, efectivament, es va crear controvèrsia i desinformació al voltant d’aquest assassinat que els mitjans contra els quals es dirigeix la queixa van obviar, i van optar pel silenci, sense fer cap més indagació, ni aportar més dades o donar una explicació de les circumstàncies del crim.
El Criteri 1 del Codi Deontològic diu: “El/la professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment té la obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. I té el deure de fer front a la mentida, a la desinformació i a la negació de les evidències científiques”.
Per tant, per molt que la Nota de Premsa dels Mossos només cités que es tractava d’una dona, aquesta vocal considera que és obligació dels mitjans –a més d’habitual, per una altra part, com ha quedat palès, per exemple, a l’Expedient ja citat, 25/2025 – consultar més fonts, afegir més dades, ampliar la informació, ser més precisos. No negar la evidència científica, que en aquest cas és el sexe de la persona autora de l’agressió mortal.
En aquest cas, La Vanguardia, El Periódico, 324Cat i el Diari de Tarragona van optar per fer un típic relat de succés de a penes 10 línies, pràcticament repetint l’escàs contingut de la nota de premsa dels Mossos, sense cap més indagació per clarificar les circumstàncies del crim: no és el mateix una discussió de trànsit que una baralla en una discoteca.
Es pot deduir, per tant, que el desinterès i desdeny dels mitjans ha estat deliberat per tal de no posicionar-se clarament sobre una qüestió polèmica que té importants conseqüències polítiques i socials. Considero que han incomplert el Criteri 1 del Codi Deontològic en tant que neguen la evidència científica, han creat desinformació i no han cercat la veritat.
Aquesta vocal considera que les al·legacions donades pel 324Cat i el Diari de Tarragona són insuficients, i lamenta que ni La Vanguardia ni El Periódico hagin considerat important aquesta queixa com per haver fet al·legacions, com han fet en altres casos.
Més sorprenent són encara les al·legacions del Diari de Tarragona quan diu: “Dit això, des del Diari considerem que el gènere, la orientació sexual, religió o ètnia d’un delinqüent o de la víctima d’un crim, a menys que estigui relacionat amb el delicte en si (un cas de violència de gènere, racisme o persecució) no té un especial interès informatiu. Per tant, no calia aprofundir en la identitat sexual o de gènere de cap dels implicats en el cas”.
Que sigui un home o una dona l’autor d’un crim no té cap interès informatiu? Si el sexe de la persona no és rellevant, perquè no han titulat “Una persona assassina una altra persona a Reus?”
Paradoxalment, és precisament quest diari l´únic que ha aportat noves dades del cas i el 14 d’octubre de 2025 publica un llarg text titulat “Nuevos detalles sobre el asesinato de Mervin en Reus: con un cuchillo y después de una fuerte discusión”
(https://www.diaridetarragona.com/sucesos/242362/nuevos-detalles-sobre-asesinato-mervin-reus-cuchillo-despues-fuerte-discusion.html)
Aquí es pot llegir:
“Este martes se cumplen tres meses del crimen en la calle Amargura. La víctima, de 27 años, conoció a la persona acusada, de 31, y actualmente en prisión provisional en Mas Enric, aquella noche en un local de ocio nocturno” (Diari de Tarragona, 14-10-2025).
En tot moment parlen de “la persona acusada”, “persona investigada” “la persona detenida” en un manifest intent d’obviar si era un home o una dona, com si fos una dada irrellevant parlant socialment i informativa. Una persona de quin sexe? O les persones som una espècie d’ emanació d’energia asexuada? Seguirien aquesta mateixa fórmula si la “persona” no hagués estat “transsexual”?
I aquí entrem en el debat que la queixa considera necessari abordar i que els mitjans de comunicació han refusat: com afecta la substitució d’una dada objectiva (el sexe) per una percepció subjectiva (la identitat de gènere), i la confusió social que això ha comportat.
Per tant, aquesta vocal discrepa també de l’argumentació que es fa a la Ponència al voltant de la Llei 4/2023 (coneguda com a Llei Trans) i de l’afirmació de que “els mitjans han de reflectir a la seva cobertura la identitat de gènere”. Aquest concepte no és una evidència científica sinó una recent construcció cultural i ideològica. El sexe sí és una evidència científica que es refereix a la divisió sexual de la espècie humana.
Tal i com es diu a la Queixa la prevalença de l’auto percepció (la identitat) sobre la realitat material (el sexe) té importantíssimes conseqüències polítiques i socials, com per exemple el fet de que homes biològics autoidentificats com a dones siguin ingressats en presons de dones (en aquesta mateixa notícia es diu que “la responsable del crim ha estat ingressada al Mòdul de dones de Mas Enric”). Cal recordar el greu precedent de l’assassí de la jove Vanesa Santana, que va ser assassinada a més de violada pel seu cosí, Jonathan Robaina Santana, que ara es fa dir Lorena, i que va invocar la Llei Trans per reduir la seva pena; hores d’ara institucions penitenciàries no vol aclarir en quina presó es troba. Atribuir els delictes comesos per homes biològics que s’autodefineixen com a dones fa incrementar el percentatge de criminalitat de les dones, manifestament més baix que el dels homes, la qual cosa distorsiona les estadístiques. Per exemple, s’ha incrementat el nombre de “violacions amb penetració” perpetrats per “dones”, que han passat de 25 en 2019 a 198 en 2024, és a dir, ha crescut un 692% en 5 anys. (https://theobjective.com/espana/politica/2025-10-12/agresiones-penetracion-mujeres/).
Per això és tan important consignar el sexe de les persones (condició objectiva i material), i no la identitat de gènere, concepte del que no hi ha cap evidència científica que el sostingui.
La prevalença de la identitat de gènere a la informació té, a més, importants conseqüències pel que fa a la llengua: Si un home trans (és a dir, una persona biològicament femella), es queda embarassada els mitjans han de referir-se a “un home embarassat? una persona gestant? I si una persona s’autoidentifica com a no-binari com caldria identificar-la? El sexe no és una característica íntima i privada que calgui protegir, sinó la primera divisió humana que jerarquitza les societats, i és rellevant per quant el procés de socialització d’homes i dones és diferent a totes les cultures, i significativament en l´ús de la violència. Les dades mostren que el 99% de les agressions sexuals són comeses per homes (https://efeminista.com/clinic-barcelona-agresiones-sexuales/) així com que les dones han estat socialitzades per tolerar la violència, però no per exercir-la. Per això és tan sorprenent el cas que ens ocupa i tan preocupant que els mitjans hagin optar pel silenci en un cas tan extraordinari: una dona, sense raó aparent, assassina a sang freda un jove que està menjant un kebab en un banc a la sortida d’una discoteca. No mereix aquest fet una informació més aprofundida, precisa i rigorosa?
Aquest debat no s’ha encetat ni en el CIC, ni en el Col·legi de Periodistes (que va celebrar el seu darrer Congrés el novembre de 2025), ni per suposat a la resta d’institucions socials ni a la societat en general. Els mitjans de comunicació han defugit abordar qualsevol intent de crítica a l’anomenada “autopercepció de gènere” o “identitat de gènere” silenciant les veus discrepants amb la Llei Trans i tots aquests nous conceptes que dilueixen la noció de sexe substituint-la pel gènere. Sembla que han assumit de forma acrítica tota aquesta nova ideologia com a una mena de veritat revelada que no es pot qüestionar. Com diu el biòleg evolutiu Richard Dawkins, “durant els últims dos bilions d’anys només ha hagut dos sexes, i de sobta en els últims 10 anys s’han inventat molts més”
(https://www.facebook.com/reel/719441591173320).
És urgent que s’obri aquest debat perquè els mitjans de comunicació puguin seguir exercint el seu deure de ser veraces i creïbles, busquin la recerca de la veritat i no substitueixen les evidències científiques per interessos ideològics.
Juana Gallego Ayala
16/12/2025
