Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de l’entitat “Fruita amb Justícia Social” per una notícia publicada al diari La Mañana el dia 25/08/2025 per considerar que pot haver vulnerat el Codi Deontològic per informar sobre un acte delictiu destacant l'ètnia de la víctima quan no era rellevant per la notícia.ANTECEDENTS
La queixa fa referència a la notícia publicada el dia 25 d’agost de 2025, sobre una baralla amb ferits. El diari La Mañana, diu la queixa, “ha publicat avui una notícia sobre un acte delictiu destacant l'ètnia de l'implicat”. I assenyala, com a motiu de la reclamació, que “l'ètnia de la persona no és rellevant per la notícia i provoca que els ciutadans tinguin una actitud negativa respecte al fet migratori i als immigrants”.
L’escrit denuncia una possible vulneració de la recomanació feta a l’Annex F del Codi Deontològic de la professió periodística, segons la qual “la utilització per part dels mitjans audiovisuals de paraules i conceptes relacionats amb la nacionalitat o llocs de procedència per designar en titulars a un individu o banda d’individus que han comès actes delictius és discriminatòria”.
La notícia, publicada a la pàgina 13, es presenta amb el títol: “Ferit greu per un atac amb arma blanca en una baralla als afores del Cotton Club”. I, com a subtítol: “La víctima, un hondureny de 22 anys, acaba a l’Arnau i els Mossos diuen que podria haver-hi 12 involucrats”.
AL.LEGACIONS
El director de La Mañana, senyor Francesc Guillaumet, remet un extens escrit de resposta a la petició d’al·legacions demanat pel CIC. Segons el seu punt de vista, el diari no ha comès cap falta deontològica i, al contrari, el rotatiu té una actitud de respecte cap els immigrants. Ho exposa en els següents termes:
1) Aquest diari té un respecte escrupolós pel Codi Deontològic i per norma general no identifica fets delictius associats amb “nacionalitats o llocs de procedència” si no és necessari per entendre la notícia.
2) Fruita amb Justícia Social parla “d’ètnia” de l’implicat i erra en els dos substantius. Primer, perquè el subtitular no subratlla cap ètnia, sinó la nacionalitat de la víctima. I segon perquè es fa referència a una víctima i no a un implicat o autor dels fets.
3) En el cas que ens ocupa, la víctima és un jove de 22 anys amb nacionalitat hondurenya. Fetes les indagacions corresponents no consta que tingui nacionalitat espanyola, ni NIE, amb la qual cosa es pot parlar d’una persona hondurenya de la mateixa manera que si un català que se’n va a França i pateix ferides en una baralla fora d’una discoteca la premsa francesa farà referència al fet que el ferit és espanyol o català. En paral·lel, quan hi ha un accident als Alps, com tristament va passar enguany, la premsa no parla de muntanyencs en abstracte sinó d’alpinistes catalans, de la Seu d’Urgell o de Ripoll. I quan fa una bona pila d’anys ens vam assabentar que havien assassinat un veí de l’Albi a Tailàndia (un crim comès, per cert, per un català de Manresa) vam parlar de víctima i assassí com a catalans. És discriminatori? No. En cap cas. És donar la informació pertinent quan cal, com diu el Codi Deontològic: “En tot cas, si el mitjà considera que la nacionalitat dels protagonistes és noticiable, i sempre per tal de no fomentar en el receptor impulsos discriminatoris, el CIC recomana que aquesta dada s’esmenti sempre, siguin d’on siguin els autors dels fets descrits.
4) En cap cas diem que un grup d’hondurenys o de sud-americans s’han barallat fora d’una discoteca i que hi ha hagut un ferit. Sinó que el ferit en una baralla en una discoteca de Lleida és un hondureny de 22 anys (una veritat científica que difícilment pot rebatre ningú perquè com hem dit no consta cap permís de residencia al país).
5) Intentar fer veure que La Mañana intenta transmetre que la ciutadania tingui una “actitud negativa respecte al fet migratori i als immigrants” és faltar a la veritat. Aquest diari es caracteritza per defensar la immigració i acostuma a anomenar les persones que venen a guanyar-se la vida a Catalunya com a “nous catalans” a la manera de Paco Candel. En aquest cas, insistim, sabíem que la víctima era un ciutadà hondureny sense cap document que acrediti la seva residència a Espanya, per la qual cosa no falta a cap principi ètic citar-ne la nacionalitat. Diferent seria si haguéssim dit que era l’agressor afegint-li el seu lloc d’origen (però es dona la circumstància que era el ferit).
6) Perquè quedi constància de quina és la nostra posició envers la immigració us copiem aquí sota una editorial recent sobre la polèmica dels joves migrants no acompanyats. Creiem que aquí està tot dit sobre la posició del diari al respecte més enllà que l’entitat denunciant, Fruita amb Justícia Social, vulgui fer veure el contrari:
NO SÓN MENORS MIGRANTS, SÓN PERSONES. Com era d’esperar (ja feia dies que s’intuia) el repartiment de menors no acompanyats a les diverses comunitats autònomes ha generat un dur enfrontament entre el Govern de l’Estat i el PP. D’entrada, d’aquest repartiment de menors migrants en queda exempta aquesta vegada Catalunya perquè es considera que ja ha arribat al número que havia d’acollir i per tant es traslladaran a altres comunitats, que han aixecat el crit al cel. El termòmetre també va pujar de to abans d’ahir quan el ministre Ángel Víctor Torres va dir que si alguna comunitat es negava a complir podrien actuar les forces de seguretat. I tot que ahir el ministre va matitzar una mica les seves declaracions aquest fet va irritar el PP, que li va respondre que el que correspon a la policia és vigilar fronteres i controlar que no entri immigració il·legal. Pel que fa al fons de la qüestió tot és més complex i l’estira-i-arronsa polític que acostuma a acompanyar qualsevol decisió que pren el Govern no ajuda gaire a resoldre la situació. Perquè en definitiva quan es parla de menors migrants no acompanyats no es parla de números, ni de cupos, ni de res que se li assembli. Es parla de persones. De gent, en aquest cas menors, que han arribat a la Península de forma moltes vegades infrahumana, jugant-se la vida o fins i tot de joves que han perdut els seus pares mentre intentaven entrar a Espanya. Que la immigració s’ha de controlar és un fet perquè evidentment els recursos són els que són i s’ha de vetllar perquè tothom que entri al país pugui tenir unes condicions de vida dignes. Però pel que fa a aquest cas cal resoldre el problema. Dotar de recursos econòmics, socials i assistencials les comunitats per atendre aquests menors i intentar que puguin tenir la vida que per desgràcia no han pogut tenir als seus països. És una qüestió d’humanitat.
PONÈNCIA
La queixa es presenta emparant-se en l’Annex F del Codi Deontològic que fa una sèrie de recomanacions sobre la cita de nacionalitats i ètnies en les noticies publicades als mitjans. Concretament, l’Associació reclamant cita aquest paràgraf:
“La utilització per part dels mitjans audiovisuals de paraules i conceptes relacionats amb la nacionalitat o llocs de procedència per designar en titulars a un individu o banda d’individus que han comès actes delictius és discriminatòria”.
El diari La Mañana al·lega que, amb aquesta norma a la mà, el rotatiu no ha obrat malament, atès que la nacionalitat citada “fa referencia a una víctima i no a un implicat o autor dels fets”. I recalca que, en aquest cas, “fetes les indagacions corresponents no consta que [la víctima] tingui nacionalitat espanyola, ni NIE, amb la qual cosa es pot parlar d’una persona hondurenya”. Fins aquí, l’argument és del tot lògic.
Però el raonament es torça -a parer d’aquest Consell- quan el diari compara la cita de la nacionalitat del noi ferit a Lleida amb la informació d’un possible accident d’un català a l’estranger: “Quan hi ha un accident als Alps -llegim a les al·legacions de “La Mañana”-, com tristament va passar enguany, la premsa no parla de muntanyencs en abstracte sinó d’alpinistes catalans, de la Seu d’Urgell o de Ripoll”. I afegeix un altre exemple: “Quan fa una pila d’anys ens vam assabentar que havien assassinat un veí de l’Albi a Tailàndia (un crim comès, per cert, per un català de Manresa) vam parlar de víctima i d’assassí català”.
Creiem raonadament que els casos no són comparables. El factor diferencial entre la notícia objecte de la queixa i els exemples citats és la proximitat. Ni l’accident dels alpinistes ni el crim de Tailàndia haurien tingut rellevància informativa, en el nostre entorn, si els protagonistes no fossin catalans. El valor noticiable dels dos fets, a Catalunya, és que els protagonistes d’ambdues noticies comparteixen el seu origen amb el de la comunitat de lectors del diari. El exemples servirien si el diari que cita la nacionalitat de la víctima del Cotton Club fos un mitjà hondureny i no un rotatiu de Lleida. Entenem que pels lectors lleidatans l’origen hondureny de la víctima no té cap rellevància ni és transcendent en el relat de la notícia.
Per això, aquest Consell considera que citar en un titular l’origen d’un dels protagonistes d’una notícia que parla d’un ferit greu per un atac amb arma blanca, encara que sigui la víctima, pot generar en molts lectors la imatge de que immigració i violència van junts i que acabin associant una cosa amb l’altre. Considerem que malgrat que el Codi Deontològic només fa referència a la cita de l’origen dels agressors i no de les víctimes, la queixa de l’associació “Fruita amb justícia social” té sentit. I compartim el criteri de que no era rellevant destacar en el titular la nacionalitat del jove agredit.
En l’escrit d’al·legacions, el director de La Mañana fa notar amb diversos exemples la preocupació que el diari mostra per la dignitat dels migrants i reprodueix l’Editorial d’uns dies abans, titulat “No són menors migrants, són persones”. La tesi, arran del conflicte pel repartiment dels menors arribats al país, era que “cal dotar de recursos econòmics, socials i assistencials les comunitats per atendre aquests menors i intentar que puguin tenir la vida que per desgràcia no han pogut tenir als seus països. És una qüestió d’humanitat”.
Certament, llegint el posicionament del diari, no es pot dir que La Mañana tingui una actitud hostil cap els migrants. L’editoriaI mostra una postura humanista i solidària, si més no pel que fa als menors no acompanyats. Per això -i més enllà del què diu la lletra del Codi Deontològic- creiem que el diari La Mañana pot compartir la reflexió del CIC derivada de la queixa de “Fruita amb justícia Social”: Tot i que la norma només demana no citar l’origen dels agressors, per no assimilar migració i delinqüència, fer explícita la procedència de la víctima d’una baralla -si no és rellevant- també pot ser interpretat com un estigma o una actitud violenta de tot el col·lectiu migrant.
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
El diari “La Mañana” no ha vulnerat de forma explicita l’Annex F del Codi Deontològic dels Periodistes de Catalunya. Tot i això, el Consell de la Informació de Catalunya vol fer constar que mes enllà de la lletra de la norma cal entendre’n l’esperit i s’ha de preservar la dignitat de les persones immigrants i evitar qualsevol referència que pugui estigmatitzar tot el col·lectiu.
