Dictamen
Expedient número 1/2012ASSUMPTE: Escrit de queixa del senyor E. A. contra Regió 7 per informació que podria vulnerar el CD pel tractament donat al parlar d’una malaltia mental.
ç
CERTIFICA: Que en relació a l’expedient núm. 1/2012 els membres del Consell de la Informació de Catalunya en reunió plenària de data 7 de maig de 2012 (CIC) van adoptar per unanimitat el següent acord, segons la documentació de l’expedient:
ANTECEDENTS
1-El senyor E. A. envia una carta de queixa en data 10 de gener en la que es denuncia Regió7 i, particularment, al periodista autor d’una informació publicada el 5 de gener , el nom del qual no s’esmenta, en referència a un crim comès dies abans.
2-La denúncia acusa el periodista de considerar com a causa de l’homicidi la “malaltia mental” del sospitós, afectat d’un trastorn bipolar. L’autor de la carta opina que el periodista no té base per atribuir aquesta malaltia al possible autor del crim. També denuncia que tracti el presumpte autor de “criminal” i no d’”homicida”. A més, diu que el periodista confon un trastorn bipolar amb l’esquizofrènia.
AL•LEGACIONS
Rebudes les pertinents al•legacions per part del Director de Regió 7 en les que ens comunica el següent: “....Em sembla que les característiques de la queixa i del titular al•ludit fan innecessari qualsevol aclariment. Em sembla que en aquest cas la cosa cau pel seu propi pes. De fet, el que la carta intenta dir confusament que no es diu al titular, sí que es diu clarament....”
CONSIDERACIONS
Vista la informació objecte de denúncia, s’aprecia que totes les acusacions que es fan al periodista no tenen cap fonament objectiu:
1-En particular, la informació és especialment curosa en no vincular la malaltia mental amb l’homicidi, tal com es fa constar al títol i al subtítol, i de manera profusa en el contingut de la informació, just el contrari del què se l’acusa. Així mateix, la informació recull l’opinió d’experts en el mateix sentit, i la malaltia li és atribuïda per informació directa dels seus familiars i pels antecedents que consten d’aquesta persona.
2-En tot moment, el periodista fa explícita la condició de “presumpte” al sospitós del crim que, d’altra banda, és qualificat d’homicida i no de criminal com suggereix la denúncia. Sí que, en canvi, es parla, amb propietat, de “crim” per referir-se al fet, i no a al presumpte autor.
3-En cap moment s’esmenta l’esquizofrènia ni se la confon amb els trastorns bipolars, com diu el denunciant.
El Ple del CIC adopta el següent:
ACORD
Desestimar la queixa del senyor E. A. S. per manca de fonament en el que expressa. Malgrat tot, el Consell de la Informació considera que cal reflexionar sobre l’ insistència informativa en el fet de la malaltia mental i, es pregunta si cal esmentar-la, donat que s’informa de que sembla descartat que tingui res a veure amb el crim.
El Consell considera que la menció reiterada de la malaltia mental potser estava encaminada a desmentir rumors que s’haurien pogut estendre a nivell local, però vist des de fora sembla excessiva.
Cal tenir en compte el criteri 9 del Codi Deontològic que diu que cal “respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin”.
Observacions
ACORDDesestimar la queixa del senyor E. A. S. per manca de fonament en el que expressa. Malgrat tot, el Consell de la Informació considera que cal reflexionar sobre l’ insistència informativa en el fet de la malaltia mental i, es pregunta si cal esmentar-la, donat que s’informa de que sembla descartat que tingui res a veure amb el crim.
El Consell considera que la menció reiterada de la malaltia mental potser estava encaminada a desmentir rumors que s’haurien pogut estendre a nivell local, però vist des de fora sembla excessiva.
Cal tenir en compte el criteri 9 del Codi Deontològic que diu que cal “respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions innecessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin”.
