Dictamen
CERTIFICA: Que en relació a l’expedient núm. 13/2012 els membres del Consell de la Informació de Catalunya en reunió plenària de data 21 de març de 2013 (CIC) van adoptar per unanimitat el següent acord, segons la documentació de l’expedient:
Expedient núm. 13/2012
ASSUMPTE
Escrit de queixa d’un particular contra la web del diari Sport per un comentari publicat ple d’insults que va fer un lector a una notícia d’aquest mitjà.
ANTECEDENTS
La queixa ve motivada pel comentari que un lector (que utilitza el nick JOAN NO SE HABLAR TU DIALECTO) va realitzar a les 17.17 hores del dia 12/11/2012 a la notícia “La ‘censura’ del Madrid” (http://www.sport.es/es/noticias/liga-bbva/censura-del-madrid-2247919). Aquest és el comentari motiu de queixa:
El particular pregunta en el seu escrit que “fins quan es permetrà als webs dels diaris comentaris com aquests? No és responsabilitat del diari, tot el que surt publicat al web? Cada dia és igual, on s’ha de denunciar? No hi ha ningú que es queixi?” I considera que aquest comentari transgredeix l’annex 3 del Codi Deontològic. Malgrat fer extensiva la queixa a “d’altres diaris esportius”, només aporta documentació sobre la pàgina web del diari Sport i, per tant, aquesta resolució se centrarà en aquest mitjà.
AL•LEGACIONS
EL Consell de la Informació va sol•licitar les al•legacions pertinents a la direcció del mitjà, sense que hi hagi hagut cap resposta.
PONÈNCIA I ACORD
La primera qüestió que hem de considerar és si el comentari examinat vulnera, com afirma el particular, l’annex 3 (“Recomanació sobre Internet”) del Codi Deontològic. El primer paràgraf d’aquest annex afirma que:
«Que es determini l’acceptació per part dels mitjans de comunicació de l’arbitratge del CIC en documents Web signats per periodistes i difosos a través d’Internet.»
Aquest annex va ser aprovat al IV Congrés de Periodistes de Catalunya, celebrat al novembre de 2000. La intenció clara era que el CIC pogués actuar també sobre els continguts digitals, quan s’albirava que la consolidació i l’extensió dels diaris digitals era ja una realitat. Però, com assenyala el redactat, l’arbitratge del CIC recau sobre els documents signats per periodistes. Amb aquest annex, els periodistes catalans intentaven adequar la seva preocupació deontològica al ritme trepidant de l’evolució tecnològica que afectava el periodisme. Però aquest ritme és tan accelerat i el canvi tecnològic tan profund que, pocs anys deprés del Congrés esmentat, sorgia la Web 2.0 i introduïa un nou subjecte: les audiències participatives; és a dir, l’antic lector podia esdevenir emissor de continguts i proveir els diaris digitals. En la queixa presentada, l’autoria del contingut no recau sobre cap periodista, sinó sobre un lector i, per tant, queda en principi fora de l’arbitratge del CIC.
Ens interessa ara examinar el segon i últim paràgraf d’aquest annex:
«Que s’inicïi un debat per veure si es pot aconseguir un consens sobre els diversos problemes que es poden presentar en la redacció d’un Codi Ètic d’Internet, entre els quals hi figuren els aspectes relacionats amb la publicitat, els links hipertextuals, el comerç electrònic la manipulació d’imatges, el copyright i la privacitat quan puguin afectar la imparcialitat, l’exactitud i la credibilitat de les notícies a través de la xarxa.»
Considera aquesta ponència que és necessari que els periodistes catalans facin autocrítica perquè han passat dotze anys i el Codi Deontològic no té resposta per un cas com el presentat per aquest particular. No es tracta tant de fer un codi específic per Internet, sinò d’adaptar la deontologia periodística a la nova realitat (sempre nova i canviant) tecnològica i als dilemes ètics que creen. El problema de les audiències participatives i els continguts que generen i que són publicats pels diaris digitals és, sens dubte, un dels principals.
Val a dir que el CIC ja va manifestar clarament la seva preocupació per aquest tema. Així, el desembre de 2009 va presentar l’informe que havia encarregat sobre “La participació dels usuaris als diaris digitals de Catalunya. Anàlisi dels comentaris dels lectors” (http://www.periodistes.org/fcic/contingut.php?codmenu=52), realitzat per cinc professors de tres universitats catalanes. L’estudi constatava la necessitat de combatre l’anonimat i que els diaris digitals establissin normes de participació per garantir que els comentaris dels usuaris fossin compatibles amb els principis i valors d’una societat democràtica. L’informe afegia que era imprescindible que els diaris digitals disposessin d’un equip de moderació suficient per filtrar prèviament aquells continguts que vulneressin les normes de participació. I constatava que moltes vegades els comentaris analitzats eren publicats tot i que vulneraven les normes que els mateixos diaris establien. El conflicte entre interessos econòmics —un gran volum de comentaris— i responsabilitat democràtica —publicar comentaris respectuosos— es decantava a favor d’incrementar l’audiència encara que això suposés que els diaris digitals publiquessin comentaris que no publicarien en les seves edicions en paper.
El diari digital Sport.es no compta amb normes de participació —aquesta ponència ha estat incapaç de trobar-les— i, tenint en compte el comentari motiu de la queixa, no disposa d’equip de moderació o aquest és clarament insuficient. Hagués contribuït a aquesta resolució que el diari s’hagués dignat a respondre les al•legacions. Per fer comentaris cal registrar-se, però només demana nom, cognoms i una adreça de correu electrònic que, evidentment, es pot crear sense tenir cap garantia sobre la identitat de l’usuari. L’única referència que hem trobat apareix en l’apartat tercer (“Ús correcte del lloc web”) de l’avís legal de la pàgina web del diari: “L’usuari es compromet a utilitzar la Web, els continguts i serveis amb conformitat amb la Llei, el present Avís Legal, els bons costums i l’ordre públic”. És evident que el comentari injuriós de l’anònim lector no s’ajusta a aquest ús correcte i, tot i així, ha estat publicat.
A C O R D:
Fetes aquestes consideracions, el Consell de la Informació de Catalunya no troba, per tot l’exposat anteriorment, que el comentari vulneri l’annex 3 del Codi Deontològic. Ara bé, que no el vulneri no s’ha d’interpretar com una exempció moral del mitjà ni del seu director, perquè amb ell li correspon la responsabilitat moral sobre els continguts que publica, i el comentari publicat és un insult d’allò més barroer. En aquest sentit, el Consell recomana al diari Sport.es que analitzi detingudament l’informe esmentat sobre els comentaris dels lectors i que reflexioni sobre si comentaris com el que ha motivat la queixa contribueixen a la formació d’una opinió pública compatible amb una societat democràtica, que és una de las funcions de la premsa.
També recomana al Col•legi de Periodistes de Catalunya que iniciï el procés per incorporar el tema dels continguts generats per les audiències participatives al corpus del seu Codi Deontològic.
Observacions
A C O R D:
Fetes aquestes consideracions, el Consell de la Informació de Catalunya no troba, per tot l’exposat anteriorment, que el comentari vulneri l’annex 3 del Codi Deontològic. Ara bé, que no el vulneri no s’ha d’interpretar com una exempció moral del mitjà ni del seu director, perquè amb ell li correspon la responsabilitat moral sobre els continguts que publica, i el comentari publicat és un insult d’allò més barroer. En aquest sentit, el Consell recomana al diari Sport.es que analitzi detingudament l’informe esmentat sobre els comentaris dels lectors i que reflexioni sobre si comentaris com el que ha motivat la queixa contribueixen a la formació d’una opinió pública compatible amb una societat democràtica, que és una de las funcions de la premsa.
També recomana al Col•legi de Periodistes de Catalunya que iniciï el procés per incorporar el tema dels continguts generats per les audiències participatives al corpus del seu Codi Deontològic.
