Dictamen
Expedient número 12/2011ASSUMPTE: Escrit de queixa on-line de SOS Racisme Catalunya, contra El Periódico de Catalunya per la publicació d’un reportatge el 29 d’agost del 2011 sobre la delinqüència a casa nostra que podria haver vulnerat els criteris 2 i 12 del Codi Deontològic degut a les expressions racistes i xenòfobes que conté.
CERTIFICA: Que en relació a l’expedient núm. 12/2011 els membres del Consell de la Informació de Catalunya en reunió plenària de data 7 de maig de 2012 (CIC) van adoptar per unanimitat el següent acord, segons la documentació de l’expedient:
ANTECEDENTS
En data 30 d’agost del 2011 va tenir entrada en aquest Consell de la Informació de Catalunya un escrit de queixa del senyor P. M. contra El Periódico de Catalunya amb relació a la portada del dia abans, titulada “La guia ´mangui´de Barcelona”, amb l’avantítol “La difusión del documento desprestigia la Ciudad”, i el subtítol “Los mossos y los informadores turísticos comparten en las redes sociales un catalogo de delitos plagado de expresiones xenófobas”. La portada contenia un seguit de fotos de suposades situacions de robatoris amb textos que ocupaven tres pàgines i reproduïen el text de l’ esmentada guia, farcida, segons el comunicant, d’expressions vexatòries i racistes. Tanmateix, el diari va publicar una infografia realitzada a partir del mateix document i que incidia en aquestes expressions.
El lector fa notar que el diumenge 28 d’agost, la nit prèvia a la publicació de l’informe, el director del diari, Enric Hernández, va difondre a través de la xarxa social Twiter la portada original, que va suscitar nombroses crítiques pel seu to racista i la direcció va decidir de modificar-la abans de la seva publicació en paper. En qualsevol cas, aquesta portada ja havia estat publicada a Internet i, fins i tot, recollida per algun altre mitjà del que el reclamant hi aporta el link.
En conclusió, el portaveu de SOS Racisme considera que el diari ha infringit els articles 2 i 12 del Codi Deontològic en publicar continguts xenòfobes i carregats de prejudicis d’un document que circula per la web sense autoria coneguda, i que promou l’odi a certs col•lectius o nacionalitats.
AL•LEGACIONS
En data 16 de setembre es van demanar per escrit al director de El Periódico de Catalunya les corresponents al•legacions, sense que s’hagi rebut cap resposta a pesar de les gestions telefòniques fetes posteriorment des de la Secretaria del CIC.
CONSIDERACIONS I PONÈNCIA
Tal i com observa el signatari de la queixa, el document de referència no està avalat per cap institució oficial, per més que El Periódico de Catalunya ho atribueix a fonts directament relacionades amb els mossos i guies turístics, segons la versió catalana del diari digital del 29 d’agost. L’ avanttítol diu: “Iniciativa espontània contra l’ increment de la delinqüència”, i el títol, “Mossos i guies creen a les xarxes socials un mapa del robatori a Barcelona”, seguit de dos subtítols: “El text, que s’actualitza per correu electrònic, s’ha convertir en un manual per als agents”, i “L’informe, ple d’expressions xenòfobes, ressenya les bandes de carteristes més actives contra turistes”.
El primer paràgraf del text precisa que l’informe circula des de finals del 2010 per les xarxes socials i per correu electrònic “entre els mossos i guies turístics (...) De fet, ha circulat tant, que molts agents creuen que aquest material ha estat elaborat per altres mossos”. El Periódico assenyala que ha confirmat l’existència de les bandes que es ressenyen en el document, que el cos dels Mossos no vol entrar a comentar, si bé afirma que “els agents tenen mapes oficials de delinqüència”. En el decurs d’elaboració de la ponència, s’ha trobat un vídeo penjat a Youtube on el portaveu del Sindicat de Mossos a Comissions Obreres, Toni Castejón, admet que es tracta “d’una guia turística que circula entre els mossos d’esquadra”. També existeix un bloc amb el títol “Manguilandia” signat per Sergi Mateo el 5 de febrer del 2011 amb les mateixes descripcions i terminologia. En definitiva, es dona com a fet que l’informe és obra d’alguns mossos a títol particular, així com d’operadors turístics.
Abans de passar al llistat de les bandes de lladres i els seus mètodes, El Periódico fa constar que “tot i que és políticament incorrecta i despectiva, aquest diari ha decidit respectar la terminologia de la llista”: “´Moros´ de l’aeroport i ´Moritos´de l’aerobús”, “Bosnianes ´buscafirmes´, al Hard Rock Café o a la Sagrada Família”, “Els romanesos del metro...”
D’altra banda, el director del diari, Enric Hernández, admet en un article publicat al seu bloc que la primera portada sobre la “La guia mangui” va ser un error, atès que, un cop publicada, la xarxa social es va incendiar: centenars d’usuaris, entre d’altres un veterà ex ministre amb una dilatada trajectòria en organismes internacionals, expressaren llurs objeccions o el rebuig més rotund. “Fou una decisió editorial del diari reproduir, sense censures però tampoc judicis de valor, l’informe original amb un argot clarament xenòfob, que només pot suscitar repugnància. Que agents de l’ordre emprin expressions racistes, cavil•là la direcció, ja era prou eloqüent; sobren comentaris.”
Enric Hernández també diu que “la polsegada que es va aixecar a la xarxa ens va fer reparar en el nostre error. La majoria dels nostres lectors a Twitter entenien que El Periódico, en destacar la noticia a la portada, assumia com a propi l’argot del document. En periodisme regeix aquesta màxima: si un sol lector pot mal interpretar un titular, es que és un titular erroni. Amb més motiu si són multitud (els lectors). D’aquí que a mitjanit decidíssim modificar els elements de titulació per fer més explícit el que era obvi: que el diari no comparteix tals expressions. No em penedeixo d’haver-ho fet”.
La ponència entén que s’està convertint en una pràctica habitual al periodisme la divulgació literal de textos i expressions orals de mal to amb la coartada de respectar la seva configuració d’origen per palesar la càrrega negativa social que comporten. Una pràctica que ben sovint amplifica el problema que suposadament es pretén combatre o resoldre. En aquest cas, reproduir expressions col•loquials vulgars i de baix nivell d’un document orfe que circula per la xarxa no representa cap aportació rellevant al periodisme ni a la audiència de públic, ans al contrari, el mitjà que ho fa es converteix en una caixa de ressonància. No hi ha cap argument vàlid que justifiqui un llenguatge despectiu i racista a un mitjà de comunicació i, tal com apunta l’autor de la queixa, no pot servir com a excusa el respecte a la terminologia original, atès que aquesta es podia haver eliminat sense afectar al contingut del reportatge.
De conformitat amb la ponència, el Ple del CIC adopta el següent:
A C O R D:
El reportatge d’ El Periódico ha vulnerat els articles 2 i 12 del Codi Deontològic, que precisen que cal:
Article 2).- Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d’expressions o qualificatius injuriosos.
Article 12).- Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social y cultural i malaltia, així com incitar a l’ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.
Observacions
A C O R D:El reportatge d’ El Periódico ha vulnerat els articles 2 i 12 del Codi Deontològic, que precisen que cal:
Article 2).- Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d’expressions o qualificatius injuriosos.
Article 12).- Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, extracció social y cultural i malaltia, així com incitar a l’ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat física i moral.
