Dictamen
Expedient número 8/2015ASSUMPTE: Queixa de SOS Racisme en relació al programa de ràdio "80 y la madre" emès per M80 el 13 de juliol de 2015, i en concret per la intervenció d'un convidat en el marc de la seva presentació sobre l'argot dels delinqüents.
ANTECEDENTS
Amb data 5 d'agost de 2015 va ser adreçada al Consell de la Informació una carta signada per A.R., del Servei d'Atenció i Denúncia per a les Víctimes de Racisme i Xenofòbia de SOS Racisme.
Es tracta d'una entitat que treballa per la defensa dels Drets Humans i que focalitza la seva acció en l'eradicació d'actituds i pràctiques discriminatòries per raó d'origen, color de pell, religió o cultura.
En la seva carta s'adreçava una queixa en relació al programa de ràdio "80 y la madre" emès per M80 el 13 de juliol de 2015, i en concret per la intervenció d'un convidat en el marc de la seva presentació sobre l'argot dels delinqüents (http://www.m80radio.com/2015/la-jerga-mas-rara-de-los-delincuentes-18587.html)
AL.LEGACIONS
Des de la secretaria del CIC, com està estipulat, es va remetre la queixa al mitjà afectat per demanar que pogués presentar les al•legacions oportunes. Aquest requeriment no ha tingut resposta fins al moment.
FETS I CONSIDERACIONS
La intervenció a què fa al•lusió l'escrit de la queixa es produeix dins de la secció "Fundido a negro", que està a càrrec del periodista Carles Quílez, especialitzat en periodisme criminològic. Corre a càrrec d'un convidat al programa, l'advocat penalista Juan Ignacio Ramírez, amb quaranta anys d'experiència en l'exercici de la seva activitat com a lletrat. Comença a les 9.30 i té una duració d'uns 7 minuts.
En la seva intervenció l'advocat, a instàncies del conductor del programa i del periodista especialitzat, fa una documentada exposició sobre la parla específica que utilitzen els delinqüents, amb profusió d'exemples. En alguns casos es parla de paraules que tenen segles de tradició i que, a còpia de ser usades, han estat ja assimilades pels mateixos policies, de manera que es pot arribar a parlar d'un argot comú i compartit.
La ponència considera que:
- És cert que en alguns moments se cita l'ètnia gitana i que en el context d'una conversa sobre delinqüència això pot induir a pensar, sobretot a persones especialment sensibilitzades en aquest sentit, que es produeix una assimilació entre els dos conceptes.
- No és menys cert, tanmateix, que es presenta com a realitat objectiva, avalada per estudis lingüístics, que els termes i expressions a què es fa referència procedeixen en la seva immensa majoria del "caló", el llenguatge romaní. Seria impossible abordar l'assumpte sense fer aquesta referència.
- En cap moment es fa cap al•lusió expressa a la identificació de delinqüència i pertinença a l'ètnia gitana. En una sola ocasió sí que l'advocat usa l'expressió "delinqüent gitano", però en el context en què es diu l'adjectiu es pot considerar com una aposició i no com una atribució. Per altra part, ni el periodista Carles Quílez ni el conductor del programa alimenten en absolut aquesta identificació.
A C O R D
Analitzat el contingut del programa que és motiu de la queixa, es considera que el tema tractat al programa és d'interès periodístic i que difícilment podria ser abordat sense referències abundoses a l'ètnia gitana i el llenguatge romaní, i d'altra part no s'observen al•lusions despectives o vexatòries de cap mena envers l'ètnia gitana per part de cap de les persones que intervenen a l'espai.
En conseqüència el Consell considera que no existeixen prou motius per creure que hagi estat vulnerat l'article 12 de la declaració de principis de la professió periodística a Catalunya.
Observacions
A C O R DAnalitzat el contingut del programa que és motiu de la queixa, es considera que el tema tractat al programa és d'interès periodístic i que difícilment podria ser abordat sense referències abundoses a l'ètnia gitana i el llenguatge romaní, i d'altra part no s'observen al•lusions despectives o vexatòries de cap mena envers l'ètnia gitana per part de cap de les persones que intervenen a l'espai.
En conseqüència el Consell considera que no existeixen prou motius per creure que hagi estat vulnerat l'article 12 de la declaració de principis de la professió periodística a Catalunya.
