Dictamen
ASSUMPTE: El gener de 2018, la senyora G. J. va presentar una queixa per una informació publicada el 14 de gener de 2018 en la versió online de El Mònic, titulada: “Dura garrotada al govern: el tribunal català de contractes del sector públic tomba el concurs de la neteja viària”. El seu escrit, considera que la notícia vulnera el criteri 8 del Codi deontològic:8. No utilitzar en profit propi informacions privilegiades
Els periodistes no han d’usar en benefici propi la informació que reben de manera confidencial en l’exercici de la seva funció, amb independència de que es publiqui o no, ni transmetre-la a terceres persones per raons similars. En conseqüència, han d’evitar pronunciar-se sobre empreses i productes en els quals mantenen un interès financer, ja sigui directament o a través de familiars o persones pròximes. El mateix criteri ha de regir pel que fa al sector de les apostes.
La informació publicada, que no està signada, explica que el 22 de desembre de 2017 el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va anul·lar tot el procediment de contractació del servei de neteja viària a través del qual l’Ajuntament de Torredembarra va concedir aquest servei a l’empresa Fomento de Construcciones y Contratas per un valor de 2.185.469,33€ l’abril de 2017. La resolució, que basa la seva decisió en la poca definició dels criteris subjectius de valoració en el plec de clàusules, és la resposta del Tribunal al recurs especial presentat el 23 de maig de 2017 per l’empresa Nordvert SL.
La notícia afirma que: “Els carrers de Torredembarra continuaran igual de bruts, o nets, segons es miri. Com a mínim durant el que queda de mandat i és que un dels temes claus en matèria de contractació se n’ha anat a l’aigua. I no és un tema menor, perquè és el contracte més important econòmicament de l’Ajuntament.” La informació afegeix que: Per un cantó, és un dur cop al relat de l’equip de govern que ha justi cat sistemàticament l’estat de neteja dels carrers del nostre poble al fet que l’antic contracte amb l’empresa Nordvert, SL –que continua vigent– està desfasat i no contempla el creixement experimentat pel municipi. Precisament ha estat Nord- vert, SL qui ha tombat el procediment a través d’un recurs especial al Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, l’ens que ha de vetllar perquè no es produeixin irregularitats a l’hora d’atorgar contractes. Una garrotada que deixa en evidència l’equip de govern i el departament tècnic de l’Ajuntament perquè ens remeten a les èpoques més opaques viscudes en el consistori.”
Segons la informació, cinc empreses es van presentar a la convocatòria de licitació: CESP SA, Fomento de Construcciones y Contratas SA, Nordvert SL, Urbaser SA i OHL Servicios Ingesan SA. El text explica als lectors les diferències entre els criteris de valoració objectius i subjectius: “Els objectius estan centrats bàsicament la millora en l’oferta econòmica i no tenen cap tipus d’interpretació. Si una empresa oferta un servei 10 euros més econòmic, no es pot discutir. Els subjectius són bàsicament les millores que ofereixen les empreses al que demana l’ajuntament en, per exemple, organització de servei, mitjans materials, mitjans humans i instal•lacions, etc. Són els tècnics municipals els qui les valoren.”
La notícia afegeix: “És dóna la circumstància que l’empresa Nordvert SL, que és qui actualment presta el servei de neteja, va presentar l’oferta més econòmica. 60.000 euros per sota que FCC, que va acabar guanyant el concurs al treure 95,09 punts de 100.
Tot i haver puntuat el màxim possible en l’apartat objectiu, on va treure els 60 punts, Nordvert va quedar segona, al ser la seva oferta valorada globalment amb 94,24 punts. Els tècnics municipals van creure que les seves millores eren menors a les de FCC.
L’actual concessionària no va estar d’acord, va considerar que se la perjudicava, i per això va impugnar al TCCSP a l’apreciar vicis de nul•litat en la licitació.”
La notícia conclou afirmant que la resolució del Tribunal “és una dura garrotada que demostra que no s’ha acabat amb les males praxis municipals, per molt que es vulgui transmetre el contrari des de l’equip de govern.”
Segons la senyora G. J., el director de la publicació, el senyor J. G., va fundar en 2015, juntament amb la seva mare, la senyora R. Mª G. A., el partit municipal Avui Democràcia, del qual ell n’és el president. Des de les eleccions de 2015, la senyora R. Mª G. A. és regidora de l’Ajuntament de Torredembarra. El text de queixa afegeix que “al existir la vinculación materno-filial (incluso comparten madre e hijo domicilio particular), recibe presuntamente información privilegiada del Ayuntamiento y, en algunes ocasiones, ésta podría ser confidencial y/o vulnerar la Ley de protección de datos”.
El text de queixa afegeix que la notícia es va publicar online el diumenge 14 de gener. “La web de la Generalitat no había publicado todavía la resolución. Prensa del Ayuntamiento, Montse Pena (su responsable), dijo no saber nada del asunto. A las 14:23 enviaron una nota de prensa con el siguiente titular: ‘L’ajuntament haurà de tancar i arxivar l’actual procediment de contractació del servei de neteja viària? A partir de ese momento aparece la noticia en los medios online”, explica l’escrit. La senyora G. J. incorpora en el text els links a mitjans digitals que van publicar la notícia el dia 15 de gener:
http://laciutat.cat/lajuntament-haura-tancar-arxivar-lactual-procediment-contractacio-servei-neteja-viaria
https://www.naciodigital.cat/tarragona/noticia/25443/empresa/nordvert/guanya/partida/torredembarra/haura/tornar/contractar/servei/neteja/viaria
http://www.ccma.cat/324/torredembarra-haura-de-tornar-a-contractar-el-servei-de-neteja-viaria/noticia/2831570/
https://www.vilaweb.cat/noticies/torredembarra-haura-de-tornar-a-contractar-el-servei-de-neteja-viaria/
AL·LEGACIONS
En les seves al·legacions, el director del mitjà, J. G. G., afirma: “No sé quin benefici propi representa que he aconseguit. Per “benefici propi” entenc que m’haurien d’haver adjudicat a mi el concurs de neteja gràcies a la informació obtinguda. En qualsevol cas, el temps ho desmenteix. Encara que no puc fer públiques les meves fonts, sí puc afirmar que aquesta informació no va venir de la regidora de Torredembarra, R. Mª. G. A., amb la que tinc vincles familiars”.
PONÈNCIA
La primera qüestió que vol plantejar la ponència és que la resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic es va produir el 22 de desembre de 2017, és a dir, 23 dies abans de la seva publicació en la informació que és motiu de la queixa. Tot i que la senyora G. J. afirma que la web de la Generalitat no havia publicat la informació (sense especificar quina web), això no vol dir que la resolució no hagués pogut ser notificada abans a les parts en litigi. És això el que ordena la resolució en el punt 4 de l’Acord del Tribunal : “Notificar aquesta Resolució a totes les parts.” Es tractaria, així, d’una informació que està a la disposició de diverses fonts abans de la seva publicació en la pàgina web del Tribunal, i no només en poder de l’Ajuntament de Torredembarra.
La segona qüestió que abordem és la del vincle mare-fill com a base per plantejar el possible ús d’informació privilegiada en benefici propi. Entén aquesta ponència que la queixa s’equivoca de plantejament quan afirma que el periodista “recibe presuntamente información privilegiada del Ayuntamiento y, en algunes ocasiones, ésta podría ser confidencial y/o vulnerar la Ley de Protección de Datos”. L’única ocasió que pot analitzar el CIC és la d’aquesta informació, i és el que fem. Des d’aquesta perspectiva, considerem que és un plantejament erroni perquè no es tracta d’una informació confidencial d’actes polítics o administratius de l’Ajuntament que arriba a coneixement del periodista, sinó de la resolució d’un Tribunal aliè a la corporació municipal les resolucions del qual, com hem dit, estan sotmeses al principi de publicitat. En aquest sentit, la Resolució del Tribunal Català de Contractes del Sector Públic no pot tenir mai aquest caràcter confidencial, perquè les seves resolucions són públiques, com mostra el fet que es poden trobar a la pàgina web de la institució. I, en aquest sentit, no s’activa des del punt de vista del retret moral el vincle familiar.
D’altra banda, no es pot pretendre universalment que un fill periodista no pugui informar sobre notícies que afecten una institució on la mare és funcionària o té un càrrec polític quan la informació no és confidencial, no afecta a l’àmbit específic on treballa el familiar o no beneficia el periodista en el sentit que estableix el criteri 8, que concreta què és allò que no ha de fer un periodista quan fa ús d’una informació que rep de manera confidencial en l’exercici de la seva funció: “Evitar pronunciar-se sobre empreses i productes en els quals mantenen un interès financer, ja sigui directament o a través de familiars o persones pròximes. El mateix criteri ha de regir pel que fa al sector de les apostes”. I, en el comportament analitzat, no es donen aquests supòsits. A més, la senyora R. M. G. A. no és la regidora de Via Pública i Manteniment, que és l’àmbit administratiu afectat per la Resolució del Tribunal.
Observacions
ACORD:Que la publicació El Mònic no ha vulnerat el criteri 8 del codi deontològic en la informació analitzada.
