Dictamen
ASSUMPTE: Queixa de L. JR U per la possible vulneració dels articles 4, 6 i 9 del Codi Deontològic per la publicació d’un reportatge al diari digital Metrópoli Abierta realitzat per una periodista que, segons diu, no va demanar permís per fer les fotografies ni per publicar els noms de les persones que apareixen en les imatges.ANTECEDENTS
En data 17 de maig de 2021 es rep al CIC una queixa per correu postal d’Albert Fages González, director l’Oficina per la No Discriminació (OND) de l’Ajuntament de Barcelona, arran de la queixa que han rebut de L. JR U. per la publicació del reportatge fotogràfic “Asentamiento de filipinos en el Poble-sec: miseria en la falda de Montjuïc”, al diari digital Metrópoli Abierta el 6 de febrer de 2021.
https://www.metropoliabierta.com/el-pulso-de-la-ciudad/fotogaleria-poblado-filipino-asentamiento-poble-sec_36028_102.html
El Sr. U. diu que una pastora evangèlica que, en algunes ocasions havia estat a l’assentament, va visitar aquest lloc “acompanyada d’una persona a qui va presentar com a treballadora social”. Aquesta persona –la periodista Verónica Mur- va demanar permís per fer fotografies i va demanar els noms i cognoms de les persones retratades. Però, segons la queixa, en cap moment els hi va dir que les fotografies eren per ser publicades.
Afegeix que al reportatge es va publicar que “la majoria dels habitants de l’assentament consumien drogues” i que “la periodista no va demanar permís per publicar les fotografies o dades personals en un diari”.
El Sr. U. denuncia la vulneració de l’article 4 del Codi Deontològic que estableix l’obligació d’utilitzar mitjans lícits i dignes per obtenir la informació; de l’article 6 que commina als professionals de la informació a conciliar els drets individuals amb el dret del públic a saber; i de l’article 9 que disposa que “les persones han de ser tractades amb respecte i dignitat, particularment les més vulnerables”.
AL.LEGACIONS
Luis Regás, director de Metrópoli, en escrit del 23 de juny de 2021 adreçat al CIC, considera que les acusacions de L. JR U. “són infundades” donat que “la redactora Verónica Mur es va presentar en tot moment com a periodista i va demanar permís per poder fer el reportatge gràfic”. Afegeix que, en cap cas, “es por parlar de càmeres ocultes; que les fotografies es van fer amb total normalitat, amb totes les persones de l’assentament posant per les imatges. Que en cap moment, la periodista es va presentar com a treballadora social”.
Si és cert, diu Luis Regás, que un cop publicada la peça i davant les queixes de la pastora evangèlica, es va optar per “pixelar les cares i per utilitzar les inicials dels noms dels participants”. També diu que quan al reportatge es parla del consum de substàncies no és la periodista qui pronuncia aquestes paraules, sinó la pastora evangèlica.
Finalment, afegeix que Metrópoli es “va limitar a exposar les dolentes condicions de vida de l’assentament”, un espai que va ser desallotjat cinc dies més tard.
PONÈNCIA
Davant aquesta situació, on cadascuna de les dues parts té versions contradictòries, resulta impossible pronunciar-se.
No hi ha cap mena de dubte que la Verònica Mur és periodista, com ho proven els molts articles publicats en els darrers anys. Però és impossible saber si es va presentar com a tal, donada la contradicció que plantegen les dues versions.
Considerem que es tracta d’un reportatge de denúncia sobre les condicions de vida d’un col·lectiu vulnerable, per tant és un tema oportú, informativament rellevant. Però lògicament, caldria assumir que les persones retratades i identificades amb noms i cognoms sabien que l’objecte d’aquella peça informativa era ser publicada i que la persona que obtenia les fotografies era periodista. El fet de que alguns estiguin posant davant la càmera demostra que les persones fotografiades tenien consciència de la presència de la fotoperiodista
El tema que planteja més dubtes en aquest cas és el fet que, davant les queixes de la pastora evangèlica, la publicació decidís pixelar els rostres i substituir els noms per inicials. Si la periodista es va identificar com a tal i tenia permís per treballar a l’assentament, retratant a diverses persones, no necessàriament s’ha d’entendre el canvi com una autoinculpació de la publicació sinó que es pot interpretar, també, com una mostra d’atenció als membres de la comunitat quan han fet palès el seu refús a veure’s fotografiats.
El CIC va proposar un acte de mediació entre la part que formula la queixa i la publicació. Metrópoli no va respondre a la petició.
De conformitat amb la ponència, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent
ACORD:
Davant la contradicció absoluta entre el que manifesta la queixa i el que al·lega la publicació i malgrat no haver pogut celebrar l’acte de mediació que el CIC va proposar, no hi ha suficients elements de contrast per poder afirmar que la publicació del reportatge “Asentamiento de filipinos en el Poble-sec: miseria en la falda de Montjuïc” s’hagi vulnerat els criteris del Codi Deontològic del Periodistes de Catalunya que la queixa considera lesionats. L’actuació de Metrópoli Abierta posterior a la publicació del reportatge (difuminar les fotografies i substituir els noms per inicials) i la no acceptació de la mediació no es poden entendre necessàriament com una autoinculpació del mitjà.
Observacions
ACORD:Davant la contradicció absoluta entre el que manifesta la queixa i el que al·lega la publicació i malgrat no haver pogut celebrar l’acte de mediació que el CIC va proposar, no hi ha suficients elements de contrast per poder afirmar que la publicació del reportatge “Asentamiento de filipinos en el Poble-sec: miseria en la falda de Montjuïc” s’hagi vulnerat els criteris del Codi Deontològic del Periodistes de Catalunya que la queixa considera lesionats. L’actuació de Metrópoli Abierta posterior a la publicació del reportatge (difuminar les fotografies i substituir els noms per inicials) i la no acceptació de la mediació no es poden entendre necessàriament com una autoinculpació del mitjà.
