Dictamen
ASSUMPTE : Queixa presentada pel periodista Rafa Marrasé pel que considera un veto a l’exercici de la seva professió per part de l’Alcaldia de l’Ajuntament de Salou.ANTECEDENTS O FETS
Aquesta és una queixa inusual i atípica. Les resolucions del CIC acostumen a sustentar-se en reclamacions fetes per ciutadans que senten vulnerats els seus drets com a subjectes d’una notícia o perquè creuen que determinades informacions s’han elaborat sense tenir en compte els criteris ètics de la professió periodística. En aquest cas, però, és un periodista el qui demana l’empara del Consell de la Informació, pel que considera una censura imposada des de l’Ajuntament de Salou.
El 27 de juny d’enguany, el periodista Rafa Marrasé Brull presenta una queixa exposant que el mes de febrer va demanar entrevistar l’alcalde de Salou, Pere Granados, per a una sèrie que el diari El Punt Avui fa a tota Catalunya. L’entrevista havia de ser gravada perquè s’emet també en vídeo pel canal del propi diari. El periodista explica que des del gabinet de premsa de l’Ajuntament li van demanar el qüestionari amb les preguntes però “quan m’hi vaig negar -escriu- van insistir a fer-ho”.
El periodista aporta diverses captures de pantalla amb els missatges de WhatsApp que va creuar amb el gabinet de premsa de l’Ajuntament. La documentació posa en evidència que Marrasé exposa en línies generals els temes que vol abordar en l’entrevista, però no envia un qüestionari per no convertir l’entrevista en unes meres declaracions. Davant la negativa, l’entrevista es va cancel·lar el dia abans de la data acordada i va quedar posposada per més endavant, sense concretar-ne la data. Quan el diari va insistir, perquè calia tancar el reportatge, des de l’alcaldia “van demanar que fos un altre redactor qui fes l’entrevista”, explica Marrasé. I conclou amb el motiu central de la queixa: “primer volien les preguntes per avançat i després van vetar-me”.
El periodista deix clar en el seu escrit que El Punt Avui “no va plegar-se a les peticions de l’Ajuntament de Salou i es va mantenir ferm a l’hora de no passar les preguntes i de no canviar el redactor”. L’Ajuntament, un cop va saber això, va decidir que no faria l’entrevista.
L’escrit arriba al Cic després que el periodista posés els fets en coneixement de la delegació territorial a Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya. I ha sigut des d’aquesta institució, escriu, que “m’han adreçat al Cic a presentar aquesta queixa”.
Com a documentació addicional, aporta també el fil que Marrasé va escriure a la xarxa X, abans twitter, exposant els fets denunciats en aquesta queixa.
https://twitter.com/rafamarrase/status/1632726536036950016
La queixa no fa al·lusió a cap dels criteris del Codi deontològic.
AL·LEGACIONS
El Consell de la Informació ha demanat al·legacions al Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament de Salou, però no ha rebut cap resposta tot i que, passat el termini, es va fer un recordatori al departament.
PONÈNCIA
Com ha s’ha dit en l’exposició dels fets, aquesta és una queixa atípica. La funció d’arbitratge del Cic s’estableix entre la ciutadania i un professional o un mitjà de comunicació quan hi ha la sospita de que s’ha comès una falta ètica en l’exercici del periodisme. En aquest cas, però, l’arbitratge que es demana és entre un periodista i una administració.
Per aquest motiu, el Consell de la Informació va tenir dubtes de si admetre o no la queixa. Donar empara a un periodista podia entendre’s més com una defensa corporativa, més pròpia d’una organització professional, que no com una reivindicació de l’ètica de la professió.
Finalment, el Consell va decidir tramitar-la, d’acord amb allò que diu el Criteri sisè:
06. Conciliar els drets individuals amb el dret del públic a saber. El periodista ha de defensar el dret a la informació davant de qualsevol restricció a la transparència exigida per l’interès públic, especialment quan les fonts són administracions i organismes oficials. Tanmateix, cal reconèixer a les persones individuals i jurídiques el dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes. L’assetjament intimidador i persistent és una pràctica reprovable.
Entenem que la funció del periodisme és garantir el dret universal a una informació rigorosa, veraç i plural. Per això, els periodistes, en tant que intermediaris entre els poders públics i la ciutadania, tenen l’obligació d’interpel·lar als representants de les administracions en tot allò que considerin de rellevància pública. I que aquesta és la doctrina que inspira el criteri citat del Codi.
Per això, creiem que el periodista que presenta la queixa compleix amb la seva obligació quan no accedeix a totes les demandes, presumptament dilatòries, que li plantegen des de l’Alcaldia. Entenem que proposant els temes sobre el quals versarà l’entrevista el periodista compleix amb la cortesia necessària en qualsevol relació professional. Però no té sentit que li demanin el qüestionari amb totes i cadascuna de les preguntes. Amb la seva negativa, el periodista defensa el dret a la informació que exigeix el Criteri sisè.
Totes les administracions públiques estan sotmeses a un compromís de transparència i, per tant, obligades a donar una resposta clara i diligent a tots els mitjans. I en tot cas, si una administració creu que està legitimada per no atendre un informador, hauria de donar una explicació clara, argumentada i convincent per fer-ho. En un moment en que darrera del periodisme rigorós s’amaguen altres mitjans i plataformes amb format periodístic i pretensions molt allunyades de la informació veraç, també seria un acte de transparència que l’administració ho denunciés.
No creiem, però, que aquest sigui el cas. Primer perquè el mitjà que representa el periodista és un diari acreditat. I segon, perquè les tàctiques dilatòries, primer, i el veto de l’Ajuntament al periodista Marrasé, després, denoten una arbitrarietat incompatible amb el citat compromís de transparència.
Per altre part, cal deixar clar que el dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes que el Criteri sisè reconeix a les persones individuals i jurídiques no pot ser d’aplicació a una administració pública. La seva activitat ha de ser transparent a la mirada de la societat a la que serveix. I com ja s’ha dit, els periodistes son els ulls del ciutadans o els intermediaris entre aquests i els seus representants.
Per això, despès d’analitzar els fets que el periodista Rafa Marrasé Brull ha posat en coneixement del Cic, creiem que el Consell de la Informació de Catalunya ha d’instar l’Ajuntament de Salou a complir amb el compromís de transparència a la que estan sotmeses totes les administracions. Igualment -i com a garants del compliment del Codi ètic dels periodistes- cal que el Cic demani a l’ajuntament de Salou que doni les màximes facilitats als representants del mitjans, ja que garanteixen el dret a la informació que tenen tots els ciutadans.
De conformitat amb la ponència, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent
ACORD:
Analitzats els fets que el periodista Rafa Marrasé Brull ha posat en coneixement del CIC, el Consell de la Informació de Catalunya insta l’Ajuntament de Salou a complir amb el compromís de transparència que obliga a totes les administracions públiques i a mantenir una relació amb els representants dels mitjans de comunicació d’acord amb allò que diu el Criteri sisè del Codi deontològic de la professió periodística.
Observacions
ACORD:Analitzats els fets que el periodista Rafa Marrasé Brull ha posat en coneixement del CIC, el Consell de la Informació de Catalunya insta l’Ajuntament de Salou a complir amb el compromís de transparència que obliga a totes les administracions públiques i a mantenir una relació amb els representants dels mitjans de comunicació d’acord amb allò que diu el Criteri sisè del Codi deontològic de la professió periodística.
