Dictamen
Expedient núm. 19/2023ASSUMPTE: Escrit de queixa de la sra. C.P per una possible vulneració del criteri 7 del Codi Deontològic en un programa de Catalunya radio durant la crítica literària que fa Marina Porras i on recomana el llibre "Fucking New York".
ANTECEDENTS
El dia 12 de setembre de 2023, la Sra. C. P. presenta escrit de queixa per correu electrònic contra Catalunya Ràdio . El motiu és que al programa El Suplement la crítica literària Marina Porras ha recomanat el llibre Fucking New York de Laura Calçada:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/el-suplement/marina-porras-reivindica-les-cases/audio/1181759/
En l’escrit de queixa explica que “segons llegeixo a El País, ella ha estat l’editora del llibre”. Aporta l’enllaç de l’article del diari:
https://elpais.com/quadern/literatura/2023-09-08/fucking-new-york-de-laura-calcada-fer-se-petar-el-pare.html
A l’article hi diu: “Sembla ser que la crítica literària Marina Porras ha estat l’encarregada de l’edició d’estil i el poliment de les gairebé quatre-centes pàgines de Fucking New York.”
Es pregunta la Sra C. P.: “Perquè aquesta informació no es dona al programa El suplement? Si recomana un llibre pel qual ha estat treballant, perquè no ho diu?”
FONAMENTS DE LA QUEIXA
Aquests interrogants que fa la reclamant fan que la seva queixa convidi a la reflexió sobre si Marina Porras i el programa El Suplement van vulnerar el punt 7 del Codi Deontològic, que diu:
“Evitar el conflicte d’interessos.
“No es poden acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar o publicar informacions i opinions. (...). Tampoc no és admissible simultaniejar l’exercici del periodisme amb altres activitats remunerades que posin en perill els principis de veracitat i independència.
“Cal rebutjar les fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques.
“Com a norma general, els professionals de la informació han d’evitar qualsevol situació de conflicte d’interessos, ja sigui d’àmbit polític, comercial, econòmic, financer o familiar, que posi en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció”.
AL·LEGACIONS
En escrit enviat el 24 d’octubre de 2023 per la Sra. Vanessa Farré Muñoz, cap de l’Oficina de Relacions Institucionals i Transparència de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals SA al Consell de la Informació de Catalunya, afirma:
“Marina Porras és una col·laboradora del programa El Suplement de Catalunya Ràdio, concretament de l’espai ‘L’excusa’, un espai divulgatiu on aquesta llibretera, crítica literària i professora de la UPF, a partir d’un concepte concret, el relaciona amb llibres, pel·lícules, sèries, cançons i bandes sonores que ha descobert, llegit, vist o escoltat.”
A continuació declara que “el llibre Fucking New York: Història dels meus límits, publicat dies abans de la secció objecte de la queixa, és un llibre de l’editorial Destino” i assegura que “no ens consta cap relació entre la Marina Porras i l’editorial Destino.”
CONSIDERACIONS
La relació entre l’autora i la crítica literària en l’elaboració de l’obra no és cap secret. Calçada no l’amaga en les entrevistes fetes amb motiu de la presentació del llibre. Al diària ara diu això:
“-Com has construït la veu narrativa d'aquestes memòries? Hi ha artificialitat o brolla de manera natural?
-Aquí hi ha dues persones imprescindibles i insubstituïbles: Abel Cutillas [exllibreter de La Calders] i Marina Porras [professora i crítica literària]…
Diari ara, 19 de setembre de 2023, pàgina 22, consultable digitalment a
https://llegim.ara.cat/entrevistes/m-he-aprofitat-homes-m-he-trobat-nova-york_128_4800924.html
Calçada també en parla a Vilaweb en l’entrevista publicada el 16/09/2023:
“—I a l’editorial, quina feina han fet?
—Aquest llibre tenia 700 pàgines o 800. Ara, 381. Vaig dir a la Marina Porras Martí: ‘Marina, tinc això’. Va dir que era molt bo. La Marina m’ha ajudat a desbrossar. I cada capítol té una idea superior: la família, els diners, el narcisisme. La Marina m’ha donat l’autoestima per creure-m’ho. Però en qüestió d’estil, és meu.”
https://www.vilaweb.cat/noticies/laura-calcada-barres-convideu-vostre-llit/
La queixa, per tant, sembla tenir fonament i allò que el diari El Pais explica amb un “sembla ser que la crítica literària Marina Porras ha estat l’encarregada de l’edició d’estil...” d’alguna manera ho corrobora la mateixa autora.
Creiem, per tant, que la vinculació de la Marina Porras amb el llibre Fucking New York és clara. Però és fa difícil saber fins a quin punt aquesta relació traspassa els límits d’allò que el Codi deontològic defineix en primer lloc com a conflicte d´interessos.
El Criteri 7 del Codi diu que “no és admissible simultaniejar l’exercici del periodisme amb altres activitats remunerades que posin en perill els principis de veracitat i independència”. De la queixa es pot desprendre que hi podria haver una relació remunerada entre la crítica i l’autora. Però aquest Consell no pot saber si l’ajut prestat per Marina Porras en l’edició d’estil és remunerat o simplement un acte d’amistat desinteressada. En l’entrevista citada al diari ara, l’autora explica l’amistat que té amb la crítica literària arran de la col·laboració que van tenir en una campanya electoral:
“Després, al tornar a Barcelona el 2018, em vaig posar a col·laborar com a voluntària de la campanya del Jordi [Graupera] perquè l’estimo i crec en el projecte de Barcelona és Capital. Repartia pamflets a les places i feia porta a porta. Llavors allò s’estimba i cau pel pedregar, perquè la nostra ciutat està plena de gent mediocre i covarda que diu que vol la independència i després no ho fa efectiu. I és quan descobreixo que la Porras i el Cutillas porten la part de cultura de la campanya del Jordi”.
També és cert, però, que el mateix Criteri del Codi estableix que “com a norma general els professionals de la informació han d’evitar qualsevol situació de conflicte d’interessos, ja sigui d’àmbit polític, comercial, econòmic, financer o familiar, que posi en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció”. I és en aquesta norma general on el conflicte d’interessos del cas que ha motivat la queixa es posa de manifest. El Consell de la Informació de Catalunya troba a faltar que el programa de ràdio no hagués aclarit, en l’emissió de la crítica literària, la intervenció de la senyora Marina Porras en l’edició de l’obra. Sense aquesta necessària transparència, la pregunta que fa la persona que presenta la queixa, adquireix tot el sentit. I en un àmbit, com és el de la Cultura, on és freqüent que una mateixa persona desenvolupi diferents rols, aquesta transparència és cabdal per mantenir la credibilitat dels mitjans. Més encara si es tracta de mitjans públics
De conformitat amb la ponència, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent
ACORD:
Fer la crítica literària del llibre de Laura Calçada Fucking New York, i haver col·laborat en l’edició d’estil de l’obra, com ho acredita la pròpia autora, posa en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la crítica Marina Porras i vulnera el Criteri 7 del Codi deontològic que recomana “que com a norma general els professionals de la informació han d’evitar qualsevol situació de conflicte d’interessos, ja sigui d’àmbit polític, comercial, econòmic, financer o familiar, que posi en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció”.
El Consell recomana que en casos com aquest, el periodista o la persona que aporta contingut a un mitjà hauria de fer un exercici de transparència i manifestar al públic quina és la seva vinculació amb allò de què es parla. A més, els mitjans han de considerar prèviament si és imprescindible arribar a situacions com la del cas que ens ocupa.
Observacions
ACORD:Fer la crítica literària del llibre de Laura Calçada Fucking New York, i haver col·laborat en l’edició d’estil de l’obra, com ho acredita la pròpia autora, posa en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la crítica Marina Porras i vulnera el Criteri 7 del Codi deontològic que recomana “que com a norma general els professionals de la informació han d’evitar qualsevol situació de conflicte d’interessos, ja sigui d’àmbit polític, comercial, econòmic, financer o familiar, que posi en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció”.
El Consell recomana que en casos com aquest, el periodista o la persona que aporta contingut a un mitjà hauria de fer un exercici de transparència i manifestar al públic quina és la seva vinculació amb allò de què es parla. A més, els mitjans han de considerar prèviament si és imprescindible arribar a situacions com la del cas que ens ocupa.
