Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa presentat per LCT, rebut del 22 de febrer del 2024, per una informació publicada a l’edició digital de El Periódico segons la qual la presó de Brians va activar el protocol anti-suïcidi en finalitzar el judici a Dani Alves.ANTECEDENTS
Amb data 18 de febrer de 2024, El Periódico informava a la seva edició digital que “La cárcel Brians 2 activó el protocolo antisuicidio con Dani Alves, según su compañero de celda”. Sota aquest titular, el diari explicava que la notícia l’havia donat Coutinho, el company de cel·la del futbolista, al programa de Telecinco “Fiesta”. I afegia que a l’espera de la sentència del judici per agredir sexualment una jove a la discoteca Sutton de Barcelona, el futbolista estava “deprimit i capcot” i que els educadors i els funcionaris l’estan recolzant”:
https://www.elperiodico.com/es/gente/20240218/dani-alves-carcel-protocolo-anti-suicidio-dv-98323422
La queixa es presenta en els següents termes: “La informació no està contrastada amb diligència i s’apropa més a la difusió de conjectures i rumors que a l’explicació d’un fet (Criteri 1 del Codi Deontològic)”. La persona que la presenta afegeix que la notícia “incompleix la declaració de bones pràctiques del mateix mitjà i incompleix el codi deontològic”. I amplia els arguments fent notar que el diari “publica una informació difosa per un mitjà de dubtosa credibilitat a partir de declaracions d’una font encara més dubtosa. En cap moment es manifesta haver intentat contrastar aquesta informació amb Can Brians, l’advocat d’Alves, persones del seu entorn, el Departament de Justícia, ni tan sols amb la font original”.
Ampliant l’escrit dirigit al Consell de la Informació, la queixa argumenta el següent: “Fer mal periodisme és inacceptable en tots els sentits. La informació publicada pot contribuir a generar una certa empatia vers una persona que està essent jutjada per agressió sexual, i que ha demostrat moltes vegades i de moltes maneres diferents no estar penedit. Al mateix temps, la informació publicada afavoreix la banalització d'un problema social importantíssim com és la depressió i les conductes suïcides”.
AL·LEGACIONS
Demanades al moment que el CIC ha acceptat la queixa i tornades a sol·licitar en acabar el període reglamentari per obtenir resposta, El Periódico no ha presentat cap al·legació.
PONÈNCIA
La queixa fa referència al Criteri primer del Codi Deontològic que diu el següent:
1. Informar de manera acurada i precisa.
El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment, té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.
Certament, la informació motiu de la queixa respon més la reproducció acrítica d’un comentari extret d’un programa televisiu que fa safareig sobre els protagonistes de l’actualitat, que no a una notícia elaborada amb els criteris de rigor i veracitat exigits pel periodisme seriós. El diari es limita a reproduir, sense contrastar-ho, el que s’ha dit a un programa de televisió i la persona que remet la queixa té raó quan fa notar que la notícia es basa en una sola font –de dubtosa credibilitat– i que no ha estat suficientment contrastada per tal de certificar, desmentir o matisar els fets que s’hi expliquen.
I si s’obre el focus i es contextualitzen els fets, amb una simple cerca a les hemeroteques (o a google) es pot descobrir que, hores després, els mitjans que van aprofundir en la mateixa notícia publicaven que Institucions penitenciàries desmentia l’activació del protocol anti-suïcidi pel futbolista Dani Alves. Per tant, la sospita que no hi va haver un treball periodístic suficientment rigorós es va corroborar poc després.
La queixa també fa referència a què la notícia, tal com la publicava El Periódico, pot generar un sentiment d’empatia cap a la persona jutjada per agressió sexual i que banalitza la depressió i les conductes suïcides, un problema social a hores d’ara importantíssim. Tot i que Dani Alves és una persona mediàtica i tot allò que passa al seu voltant pot tenir interès periodístic, calia haver confirmat la certesa del seu estat anímic. No només per respectar la privacitat del futbolista, sinó per no augmentar el dolor de la víctima. Es pot suposar que les causes de la hipotètica depressió són el judici i la privació de llibertat: “Según ha explicado el compañero de celda a Telecinco, tras el juicio ‘le ha pegado el bajón a Alves’”, llegim a El Periódico. La victimització del que ha sigut un ídol de masses actua socialment com a blanquejador del delicte (presumpte en aquell moment) d’agressió sexual. I, de rebot, la persona agredida es pot sentir encara més víctima. La qual cosa suposa una vulneració del Criteri 2n. del Codi Deontològic que insta a no “difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones”:
2. Evitar perjudicis per informacions sense prou fonament
No s’han d’usar expressions injurioses ni difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin lesionar la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades.
El periodista s’ha de posar en contacte prèviament amb els afectats per donar-los l’oportunitat de resposta.
Finalment, pel que fa a la banalització del suïcidi, cal dir que el Criteri novè del Codi, tal com està redactat, recomana el següent: “Els casos de suïcidi només es difondran quan tinguin rellevància personal o siguin de manifest interès públic, tenint en compte, a més, el risc d’un efecte mimètic”. Atesa la popularitat del subjecte de la notícia, no hi ha dubte que es tracta d’un cas de rellevància personal. Però el més rellevant, aquí, no és la popularitat d’Alves sinó la inexactitud dels fets. Perquè en un context social on el suïcidi és, sobretot, un problema que afecta cada vegada més a les generacions joves, que ha generat a les escoles campanyes d’alerta i prevenció i que ha esdevingut una de les principals preocupacions dels responsables de salut mental, frivolitzar periodísticament una hipotètica actitud suïcida va en contra d’un periodisme rigorós i socialment responsable. Informar sense dades contrastades sobre els sentiments del que ha sigut un referent al món de l’esport està més a prop del periodisme groc que busca “clicks” al preu que sigui que no de la funció del periodisme en una societat democràtica. I creiem que pel dany o descrèdit que genera, la informació analitzada incideix, novament, en la vulneració del Criteri 2n. del Codi.
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
Es considera que la informació publicada el 18 de febrer de 2024 a l’edició digital de El Periódico sota el títol “La cárcel Brians 2 activó el protocolo antisuicidio con Dani Alves, según su compañero de celda” ha vulnerat els Criteris 1 i 2 del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
Observacions
ACORDEs considera que la informació publicada el 18 de febrer de 2024 a l’edició digital de El Periódico sota el títol “La cárcel Brians 2 activó el protocolo antisuicidio con Dani Alves, según su compañero de celda” ha vulnerat els Criteris 1 i 2 del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
