Dictamen
ASSUMPTE: Queixa de J.C. sobre un tuit de la periodista Sílvia Cóppulo donant una informació que posteriorment va ser desmentida. El tuit va ser retirat, però el denunciant considera que va ajudar a propagar una mentida.ANTECEDENTS O FETS
La nit del 4 d’agost de 2024, la periodista Sílvia Cóppulo va realitzar la següent piulada a la xarxa social X: “Trobo molt fort que Elena @joanignasielena truqui a Boye @boye_g per pactar la detenció de Puigdemont @KRLS per part dels Mossos. Hi ha coses que per dignitat i per respecte no s’haurien de fer”. L’endemà, 5 d’agost, l’advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, va desmentir els fets amb un altre tuit: “Això és fals, no ha succeït”. Davant d’això, Cóppulo va procedir a esborrar la piulada amb la següent explicació: “Gràcies. Sento haver confós una informació que semblava seva. Retiro immediatament el tuit”.
El denunciant recorda que la periodista treballa a Catalunya Ràdio i a TV3 (concretament, a través de la plataforma 3Cat). Per això, considera que “l’ús de les xarxes d’una persona de la seva rellevància hauria de tenir un comportament d’una honorabilitat impecable”. La queixa considera que el tuit “és clarament una mentida partidista” i “buscada per desgastar políticament un rival de la formació per la qual fa temps que aquesta periodista es posiciona”. Per això, J.C. considera que Cóppulo ha incomplert el primer punt del Codi Deontològic: informar de manera acurada i precisa.
AL·LEGACIONS
En el seu escrit d’al·legacions, Cóppulo afirma que, al llarg de la seva carrera professional, mai ha donat informacions falses amb voluntat de perjudicar cap persona o formació política. Segons indica, sempre ha intentat exercir el periodisme “amb el màxim rigor” i, quan ha donat una informació que posteriorment ha vist que no s’ha ajustava estrictament a la realitat, l’ha corregit “immediatament”.
En el cas concret d’aquesta piulada, explica que va publicar-la en base a dues fonts: un tuit de Joan Guirado –“que no va ser desmentit en cap moment”, apunta- que després va contrastar trucant “a una persona rellevant de Junts”, que li va confirmar que eren certs els contactes entre la cúpula dels Mossos i l’entorn de Puigdemont per tal que aquest es deixés detenir. Aquest contacte, a més, li va parlar “d’alts responsables de la conselleria d’Interior”. Això la va portar a publicar el tuit, però un cop Gonzalo Boye va haver alertat que la informació incorrecta, subratlla que el va retirar “immediatament”. Segons Cóppulo, això acredita que mai ha tingut la voluntat de publicar “cap notícia falsa” ni “vilipendiar cap persona ni formació política”.
D’altra banda, Cóppulo assenyala que la tornada de Puigdemont a Catalunya i la seva detenció fallida, el passat mes d’agost, va generar una gran quantitat de notícies, i que fins i tot un dels responsables del dispositiu del retorn, Antoni Castellà, havia admès que abans del retorn de l’expresident hi va haver contactes amb el departament d’Interior.
Per tot plegat, Cóppulo defensa que s’ha ajustat als principis del Codi Deontològic, tot afirmant que, en el seu compromís amb la recerca de la veritat, va intentar “apropar-se als fets amb la màxima fidelitat possible”, i que un cop va saber que el contingut del tuit no era correcte, el va “rectificar immediatament” tot retirant-lo.
PONÈNCIA
Aquest cas posa de manifest, una vegada més, la necessitat de fer una reflexió profunda sobre la creixent rellevància de les xarxes socials en la difusió d’informació, i més en un moment de tanta confusió política i mediàtica com la produïda al voltant del 8 d’agost de 2024, data en què Puigdemont va tornar breument de Brussel·les a Barcelona. En els dies previs, l’expectació per saber si Puigdemont finalment tornaria i si seria detingut va crear a les xarxes socials un clima d’incertesa i especulació al qual també van contribuir també alguns actors polítics. En un context com aquest, el periodista ha de treballar amb una especial responsabilitat i tenir molta cura amb les informacions per no contribuir a incrementar aquesta confusió.
Sílvia Cóppulo és una reconeguda professional amb una àmplia trajectòria en el sector radiofònic i audiovisual, actualment vinculada a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. A la xarxa X hi té més de 12.300 seguidors, de manera que els seus missatges poden generar un gran impacte. És per aquests dos motius -la vinculació amb els mitjans públics de Catalunya i la seva important comunitat de seguidors- que se li ha de pressuposar una especial cura i responsabilitat a l’hora d’informar, no només a través del seu programa sinó també a les xarxes socials.
En el tuit del 4 d’agost, Cóppulo va donar per fet una informació que no havia estat contrastada amb prou diligència, tal com demana l’article 1 del Codi. Per una banda, el fet que la informació de Guirado -treballador de Vozpopuli- no fos desmentida no li pot donar presumpció de veracitat, i per l’altra, tenint en compte l’expectació mediàtica i la incertesa que generava el retorn de Puigdemont, el fet de només trucar a una sola persona de Junts es pot considerar una font insuficient.
D’altra banda, en la seva piulada, Cóppulo no només menciona la suposada trucada entre Elena i Boye, sinó que en fa un judici de valor, assegurant que ho troba “molt fort” i que “hi ha coses que per dignitat i per respecte no s’haurien de fer”, tot fonamentant la seva opinió en una informació que era errònia, ja que al final va quedar clar que Puigdemont no s’havia deixat detenir. Per tant, tampoc va fer una distinció prou acurada entre informació i opinió, tal com també estableix l’article 1 del Codi.
Finalment, hi ha la qüestió de la rectificació. En les seves al·legacions, la periodista recorda que, quan Boye la va desmentir, va retirar immediatament el tuit, cosa que demostra la seva voluntat de no propagar desinformació. A més, ho va acompanyar d’una frase de disculpa, fet que reforça la seva voluntat d’esmena. Per tant, es pot interpretar com una voluntat de complir amb el punt 3 del Codi, que assenyala que s’han “d’esmenar” tant les informacions com les interpretacions resultants que s’hagin demostrat falses i errònies. Cóppulo, tanmateix, va anunciar la retirada del tuit i va fer la piulada de disculpa només com a resposta a la piulada de Boye, però sense fer una rectificació pròpiament dita al seu perfil principal a X. D’aquesta manera, hi ha el risc que una part dels seus seguidors no poguessin arribar-ho a veure.
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
El CIC considera que la periodista Sílvia Cóppulo no va contrastar amb prou diligència la informació del tuit objecte de la queixa, on tampoc va fer una diferenciació prou clara entre informació i opinió. De tota manera, valora la voluntat de rectificació en haver esborrar la piulada amb una disculpa i una breu explicació.
Això sí, la recomanació del CIC és que la rectificació es faci des del perfil principal del o la periodista i no només com a resposta a un altre usuari, per garantir que aquesta arribi a totes les persones que havien llegit la piulada inicial.
Observacions
ACORDEl CIC considera que la periodista Sílvia Cóppulo no va contrastar amb prou diligència la informació del tuit objecte de la queixa, on tampoc va fer una diferenciació prou clara entre informació i opinió. De tota manera, valora la voluntat de rectificació en haver esborrar la piulada amb una disculpa i una breu explicació.
Això sí, la recomanació del CIC és que la rectificació es faci des del perfil principal del o la periodista i no només com a resposta a un altre usuari, per garantir que aquesta arribi a totes les persones que havien llegit la piulada inicial.
