Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa, traslladat per la plataforma d’atenció ciutadana de la Generalitat, de M.C.G. en relació a una sèrie de notícies publicades al digital El Caso (El Nacional) sobre l’assassinat del seu germà. La denunciant es queixa que es van publicar fotografies i informació personal de la víctima sense consentiment de la família, que suposadament es van difondre informacions falses i que es van filtrar dades que estaven sota secret de sumari. Per tot plegat, es podrien haver vulnerat els criteris 3, 4, 5 i 9 del Codi Deontològic, així com el punt 4 de l’Annex B.ANTECEDENTS
El 14 de novembre de 2025, el CIC rep un correu electrònic, remès per la plataforma d’atenció ciutadana de la Generalitat, amb una queixa de M.C.G. sobre una sèrie de notícies publicades al digital El Caso (El Nacional) sobre l’assassinat del seu germà. La denunciant havia enviat inicialment l’escrit al departament de Presidència de la Generalitat, que en primera instància li va respondre que no hi havia hagut cap vulneració del Codi Deontològic, ja que el mitjà s’havia limitat a exposar els fets sense incloure el nom ni la imatge de la víctima. M.C.G., però, va mostrar la seva disconformitat amb aquesta resposta, tot enviant més documentació. Va ser en aquest punt que, des de la Generalitat, es va traslladar el cas al CIC.
La queixa fa referència a tres articles publicats a El Caso el dia 2 de febrer de 2024 amb els següents titulars: “Les mentides i l’obsessió de l’Albert amb un bar en fallida a Sant Feliu acaben en l’assassinat del Ricky”; “Reconstrucció del crim: l’Albert mata el Ricky i l’intenta cremar a només 800 metres del lloc dels fets”; i “Una trucada i dos errors delaten l’Albert després de matar i cremar el seu amic Ricky a Cornellà”.
La reclamant considera que, amb la publicació d’aquests articles, El Caso estaria vulnerant el dret a l’honor i la intimitat de la víctima, tot causant-li una re-victimització especialment dolorosa per a la família. M.C.G exposa que, malgrat ser el seu germà una persona anònima, en els articles es va publicar la fotografia sense pixelar del rostre de la víctima i dades personals que el feien identificable, possiblement extretes del cartell que la pròpia família va elaborar per difondre durant les primeres hores de la desaparició. Tota aquesta informació personal de la víctima, al·lega la denunciant, la va difondre posteriorment el mitjà sense el coneixement ni consentiment previ de la família, tot afegint que en els articles es va utilitzar un llenguatge “feridor”, es va incloure “informació falsa” i es van filtrar informacions que es trobaven sota secret de sumari. M.C.G explica que va intentar posar-se en contacte en dues ocasions amb els redactors dels articles, però que mai va rebre resposta, fet que la va portar a dirigir-se a la Generalitat, ja que el departament de Presidència dona suport econòmic al mitjà.
La denunciant aporta un extens marc legal i casos de jurisprudència, però no fa referència a quins punts del Codi Deontològic podrien ser vulnerats. Un cop analitzat el cas, des del CIC es considera que podrien ser els següents:
3. Rectificar les informacions incorrectes
4. Utilitzar mètodes lícits i dignes per obtenir informació
5. Citar les fonts i preservar el secret professional
9. Respectar el dret a la privacitat
Punt 4 de l’Annex B. Permanència dels documents on-line
AL·LEGACIONS
El CIC va enviar la petició d’al·legacions al mitjà el 14 de novembre de 2025 i dues setmanes desprès se li va fer recordatori, però a data d’avui encara no s’ha rebut resposta.
PONÈNCIA
Els tres articles s’han analitzat en conjunt, tant pel fet que les crítiques de la denunciant són transversals com pel fet que tots tres presenten, en bona part, el mateix contingut.
Pel que fa al punt 3 del Codi Deontològic (Rectificar informacions incorrectes), no s’ha pogut detectar si n’hi ha o no. Malgrat que la queixa afirma que s’han publicat informacions falses, no concreta quines són, de manera que al CIC no li ha sigut possible verificar-les. La informació publicada a El Caso coincideix, majoritàriament, amb la publicada en altres mitjans de comunicació sobre el mateix cas, però sense saber quines són les informacions suposadament falses, al CIC li falta informació per poder determinar si la denunciant té raó o no. De tota manera, aquest punt del Codi també inclou la següent directriu: “Els mitjans han d’atendre el dret de rèplica quan aquest sigui sol·licitat en termes raonables”. En aquest sentit, el CIC considera que els redactors de El Caso haurien d’haver atès les explicacions de la família de la víctima, que es va posar en contacte en dues ocasions amb ells, per tal d’escoltar la seva versió i corregir les informacions incorrectes en cas que n’hi hagués.
En relació al punt 4 (Utilitzar mètodes lícits i dignes per obtenir informació), el CIC no pot constatar l’ús de càmeres ocultes ni procediments enganyosos per a obtenir informacions, imatges i testimonis. Tampoc s’ha pogut demostrar que els periodistes d’El Caso paguessin per a obtenir informació, ni que hagin plagiat cap altre mitjà.
El més sensible, per a la família, és l’ús de la fotografia que es va utilitzar en el cartell per a difondre la seva desaparició, i que apareix en dos dels tres articles aportats. En aquest cas, cal recordar que el fet de penjar imatges a les xarxes socials no autoritza els mitjans a reproduir-les sense permís, de manera que El Caso hauria, efectivament, d’haver demanat permís a la família o a la persona/entitat que l’hagués distribuït per tal de poder-la publicar. El fet que la família hagués difós inicialment la imatge per tal de demanar suport en la recerca no eximeix el mitjà de l’obligació de demanar aquest permís.
Finalment, el punt número 4 també fa referència a l’ús sistemàtic de titulars enganyosos, coneguts com a clickbait o pescaclics. Els tres titulars analitzats, tot i no contenir enganys pròpiament dits, sí que semblen haver estat redactats amb la clara intenció d’atraure el màxim nombre de visites possibles, utilitzant la tècnica de “l’esquer”, l’exageració i l’omissió d’informació per tal de generar la màxima expectativa possible. A més, el contingut dels tres articles és bastant similar però amb titulars diferents, de manera que sembla una estratègia per intentar atraure el màxim nombre de visualitzacions possibles.
El següent punt a analitzar és el 5 (Citar les fonts i preservar el secret professional). En aquest cas, El Caso explica molts detalls del cas sense revelar-ne les fonts, o com a màxim fent referència a fonts genèriques que no es poden identificar (“fonts properes a la família del jove assassinat”, “fonts properes a la família del Ricky”, “així ho han explicat diverses fonts a ElCaso.Cat”, “els investigadors dels Mossos d’Esquadra estan convençuts...”). L’ús de fonts tan anònimes pot portar el lector a dubtar de la credibilitat del relat, però també és cert que els periodistes tenen l’obligació moral de protegir-les si aquestes els ho demanen de forma explícita. En tot cas, aquesta confidencialitat serveix per donar detalls -en algunes ocasions, escabrosos- del cas, però no es detecta cap cas en què s’hagi utilitzat per criticar o atacar la víctima.
Pel que fa al punt 9 (Respectar el dret a la privacitat), el Codi Deontològic diu que les persones han de ser “tractades amb respecte i dignitat”, així com “evitar les intromissions innecessàries i les especulacions gratuïtes sobre els seus sentiments i circumstàncies”. Concretament, el Codi diu que “Danyar de forma injustificada la dignitat dels individus de paraula o amb imatges, fins i tot més enllà de la seva mort, contravé l’ètica periodística”. En aquest cas, els detalls que es donen sobre la vida privada de la víctima fan només referència a la relació que tenia amb el presumpte assassí i, per tant, són necessàries per entendre el mòbil del crim i el context del cas. Malgrat que les tres peces estan redactades en un to clarament sensacionalista -el que la família pot entendre com un “llenguatge feridor”-, en cap moment es falta al respecte a la memòria ni la dignitat de la víctima; al contrari, de la lectura dels tres textos se’n desprèn que era una persona correcta i treballadora, sense enemics.
Finalment, el darrer punt del Codi que es podria haver incomplert és el punt 4 de l’Annex B, que fa referència a la permanència dels documents online (“dret a l’oblit”). En aquest cas, es produeix un xoc entre l’interès públic que pot generar un cas d’aquestes característiques, ja que es tracta d’un assassinat, amb la situació d’angoixa que pateix la família de la víctima en reviure la situació cada vegada que ho llegeix. Davant d’aquesta situació, el CIC recomana al mitjà la retirada de la imatge de la fotografia de la víctima que apareix en dues de les tres informacions, ja que, com s’ha mencionat prèviament, no compta amb l’autorització de la família per a publicar-la. En canvi, en el cas del text no en veu necessària la seva retirada ja que, malgrat contenir titulars i expressions sensacionalistes, generalment es limita a informar sobre l’assassinat, el seu context i les seves causes, fet que es pot considerar una informació d’interès general.
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
El Caso ha incomplert parcialment el punt 3 del Codi Deontològic, ja que no s’ha respost a la família de la víctima quan aquesta ha demanat explicar la seva versió. En canvi, el CIC no pot verificar si s’haurien hagut de rectificar informacions incorrectes perquè aquestes no han pogut ser identificades.
El mitjà també ha incomplert el punt 4 del Codi, en publicar una fotografia de la víctima sense permís de la família i en utilitzar la tècnica del clickbait per aconseguir més visites. En canvi, no hi ha constància que s’hagin incomplert els punts 5 ni 9. En relació al punt 4 de l’Annex B, es recomana que es retiri la imatge de la víctima que apareix en dues de les tres informacions, mentre que en el cas dels textos no es veu necessària la seva retirada.
Observacions
ACORD
El Caso ha incomplert parcialment el punt 3 del Codi Deontològic, ja que no s’ha respost a la família de la víctima quan aquesta ha demanat explicar la seva versió. En canvi, el CIC no pot verificar si s’haurien hagut de rectificar informacions incorrectes perquè aquestes no han pogut ser identificades.
El mitjà també ha incomplert el punt 4 del Codi, en publicar una fotografia de la víctima sense permís de la família i en utilitzar la tècnica del clickbait per aconseguir més visites. En canvi, no hi ha constància que s’hagin incomplert els punts 5 ni 9. En relació al punt 4 de l’Annex B, es recomana que es retiri la imatge de la víctima que apareix en dues de les tres informacions, mentre que en el cas dels textos no es veu necessària la seva retirada.
