Dictamen
Expedient núm. 2/2026ASSUMPTE: Escrit de queixa traslladat pel Col·legi de Periodistes referent a una consulta de la Fundació Reddis relacionada amb la publicació d’un article al web modernetdigital.cat sobre un acte de l’entitat, que considera que podria haver estat elaborat amb continguts generats o modificats mitjançant intel·ligència artificial, incloent-hi una imatge aparentment manipulada i una autoria que podria no correspondre a una persona real.
ANTECEDENTS
En data 4 de març de 2026, la Fundació Reddis va enviar una nota de premsa titulada “NdP_ Jaume Ripoll_Tercera sessió del Prosceni Reddis Bartrina”, juntament amb quatre fotografies de l’acte.
Posteriorment, el web modernetdigital.cat va publicar un article sobre aquest acte, utilitzant part del contingut de la nota de premsa i incorporant dues imatges. Segons la documentació aportada, la imatge principal no correspondria a una fotografia real de l’acte, sinó que presentaria indicis de manipulació, ja que les persones que hi apareixen són semblants a les reals però no identificables com a tals.
En el marc de la revisió del web, es constata que les informacions apareixen signades per diversos autors. En el cas concret analitzat, la notícia està signada per un suposat periodista anomenat “Nil Sánchez”, la imatge del qual, segons una eina de detecció, podria correspondre a una imatge generada mitjançant intel·ligència artificial.
La documentació també apunta que altres perfils d’autors del web podrien haver estat generats amb aquesta tecnologia, tot i que també hi ha constància de persones reals que hi han col·laborat.
En data 5 de març de 2026, es contacta amb el responsable del web, que es defineix com a SEO Manager i no desmenteix l’ús d’intel·ligència artificial en la generació de continguts i imatges, indicant que el projecte es troba en fase inicial i que disposa d’un únic periodista en plantilla.
Davant d’aquests fets, la queixa es trasllada al Consell de la Informació de Catalunya perquè valori les actuacions oportunes.
AL·LEGACIONS
En data 16 de març de 2026, la societat titular del web modernetdigital.cat presenta al·legacions.
En el seu escrit, el mitjà es defineix com un projecte digital de proximitat amb voluntat de servei públic, que combina redactors humans amb eines d’intel·ligència artificial.
Pel que fa als fets objecte de la queixa, reconeix que en l’article es va utilitzar una imatge generada amb intel·ligència artificial en lloc de les fotografies originals facilitades per la Fundació Reddis, i admet que aquesta pràctica pot haver generat confusió. Informa que l’article ha estat despublicat.
En relació a l’ús de la intel·ligència artificial, el mitjà afirma que aquesta s’utilitza com a eina d’assistència en la redacció i defensa que aquesta pràctica pot ser compatible amb els principis deontològics si hi ha supervisió humana i transparència.
Finalment, indica que ha adoptat diverses mesures correctores, com la incorporació d’informació sobre l’ús d’IA al web, la diferenciació entre perfils humans i automatitzats i l’establiment de protocols interns per a l’ús d’imatges.
PONÈNCIA
La queixa planteja un cas singular que obliga a delimitar, en primer lloc, l’àmbit d’actuació del Consell de la Informació de Catalunya, atès que, a priori, el web objecte de la queixa respondria més aviat a la definició de de pseudomitjà que no pas a la d’un mitjà periodístic. En conseqüència, no resultaria adequat aplicar directament els criteris del Codi Deontològic en aquest cas.
Tanmateix, el fet que aquest tipus de plataformes adoptin formes i codis propis del periodisme i puguin ser percebudes com a tals per la ciutadania, (n’és prova la queixa que origina aquesta ponència) justifica que el Consell analitzi el cas des d’una perspectiva més àmplia.
Certament, el web modernetdigital.cat adopta formalment elements propis dels mitjans de comunicació —estructura informativa, publicació de notícies, ús de signatures— però, a partir de la documentació disponible, no es pot concloure que desenvolupi una activitat periodística en el sentit que determina el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
En aquest sentit, el Codi estableix que el periodisme implica un compromís amb la veracitat, el rigor i la responsabilitat en la comunicació d’informació d’interès públic. Aquest compromís es concreta en pràctiques com la verificació de la informació, la identificació clara de l’autoria i l’assumpció d’una responsabilitat editorial.
Contràriament a aquesta descripció, al web analitzat existeix incertesa sobre l’autoria real de part dels continguts, i també s’hi identifica un ús de processos automatitzats sense garanties identificables de verificació.
En aquest context, cal tenir en compte que la utilització d’elements com la signatura d’articles per part d’autors aparentment identificables, quan aquests corresponen a perfils inexistents generats mitjançant intel·ligència artificial, introdueix un element de simulació que pot induir a pensar que hi ha una persona real al darrere que assumeix la responsabilitat del contingut. Tal com es pot observar a les peces que publica aquest lloc web, la signatura s’associa a un perfil amb aparença humana —incloent-hi imatge—, tot i que, per definició, un sistema automatitzat no pot assumir responsabilitats editorials.
Aquesta presentació pot generar confusió sobre l’autoria efectiva i el grau de supervisió humana del contingut.
D’altra banda, tot i que el web incorpora en espais generals una referència a continguts “assistits per IA”, aquesta informació se situa al peu de pàgina i per tant no és accessible ni s’integra en el propi relat periodístic —ni en el text ni en els elements visuals associats,
fet que en dificulta la interpretació per part del lector en el moment de consum.
A més d’això, l’anàlisi del perfil públic del responsable d’aquest web1 permet identificar elements que apunten a una orientació d’aquest canal a la producció de continguts amb finalitats de posicionament i experimentació en diferents nínxols, pròpia de models de contingut automatitzat. Tal com es desprèn de les seves publicacions, el discurs del responsable del web sintonitza amb la idea de conferir valor a la capacitat de generar peces informatives de manera ràpida i amb una intervenció editorial limitada.
Aquesta orientació concorda amb l’anàlisi visual dels continguts i de les seves formes de presentació, així com amb algunes de les tendències detectades en aquest tipus de pràctiques, que es descriuran més endavant. Tot plegat adopta una consistència que apunta a una lògica de producció difícilment compatible amb els processos de verificació, responsabilitat i criteri editorial que caracteritzen l’activitat periodística. És per tot això que no seria rigorós considerar aquest web com un mitjà periodístic en sentit estricte.
Experiències recents en l’àmbit internacional han posat de manifest que la utilització d’imatges generades per IA per transmetre autoria pot crear problemes de confiança i afectar la credibilitat dels continguts informatius2. Aquestes situacions s’inscriuen en una tendència més àmplia vinculada a l’aparició de webs que, mitjançant l’automatització de processos i la generació massiva de continguts, adopten formes pròpies del periodisme sense assumir-ne els mecanismes de verificació ni de responsabilitat editorial.
Diversos informes han identificat centenars d’aquest tipus de llocs —incloent-hi webs que imiten mitjans locals, agregadors automatitzats o plataformes que reprocessen continguts d’altres fonts— amb una supervisió humana limitada o inexistent i sense garanties ni transparència sobre els processos de producció 3. En alguns casos, aquestes pràctiques s’han vinculat també a estratègies de desinformació o de contingut orientat a la influència, en què es combina l’aparença de legitimitat periodística amb una producció automatitzada i opaca 4.
Es tracta de continguts que poden respondre a diferents objectius —com ara l’optimització per a cercadors (SEO), la captació d’ingressos publicitaris, la generació de trànsit o, en alguns casos, 1la difusió de continguts amb una determinada intencionalitat o orientació,
1 1 https://x.com/LuisAmznSEO (vegeu captura a l’annex)
2 Salam, E. (2023, 28 de novembre). Sports Illustrated accused of publishing articles written by AI. The Guardian.
3 NewsGuard. (2024, novembre). Watch out: AI “news” sites are on the rise. https://www.newsguardtech.com/insights/watch-out-ai- news-sites-are-on-the-rise/
4 Harrison, R. (2025, septiembre 16). Study: People often trust fake local news sites more than real ones; Yale political scientist warns of growing influence of AI-driven ‘pink-slime’ news. Yale Institution for Social and Policy Studies. https://isps.yale.edu/news/blog/ 2025/09/study-people-often-trust-fake-local-news-sites-more-than-real-ones-yale-political
5 Habermas, J. (1981). Historia y crítica de la opinión pública. Editorial Gustavo Gili. (ISBN: 9788425220159)
però que comparteixen una característica comuna: la priorització del volum i la visibilitat per sobre del valor informatiu i del servei a la ciutadania.
Com ja s’ha teoritzat abastament, en l’ecosistema digital actual, el repte principal no és la quantitat d’informació disponible, sinó la seva qualitat i rellevància. En aquest marc, la producció massiva de continguts que adopten l’aparença de notícies però que no responen a processos de verificació ni a criteris de responsabilitat editorial aporta soroll, alhora que dificulta la identificació de fonts fiables, contribuint a elevar el grau de saturació informativa.
Tot plegat té implicacions en el funcionament de l’esfera pública. Tal com va plantejar Jürgen Habermas5, l’esfera pública no és simplement un espai de circulació d’informació, sinó un àmbit en què la ciutadania ha de poder accedir a informació rellevant, formar-se una opinió i participar en els assumptes col·lectius en condicions que afavoreixin el debat raonat.
En aquest context, la proliferació de continguts automatitzats de baixa qualitat pot alterar les condicions que permeten el funcionament d’aquesta esfera pública. Quan la informació rellevant queda diluïda en un entorn saturat de continguts de baixa qualitat generats amb finalitats de viralització o posicionament, es dificulta la formació d’una opinió informada i el desenvolupament d’un debat públic raonat.
Quan es difonen continguts que simulen formes periodístiques sense garantir-ne la seva funció, es poden deteriorar aquestes condicions, dificultant la capacitat dels ciutadans per construir criteri propi. A més, a aquesta realitat s’hi afegeix la dificultat per part de la ciutadania per diferenciar entre els continguts informatius, els generats automàticament o altres formats híbrids.
Diversos estudis indiquen que una part significativa de la població percep la presència creixent de continguts generats amb intel·ligència artificial en els entorns digitals, però no sempre disposa de les eines necessàries per identificar-ne la naturalesa o valorar-ne la fiabilitat.
Aquesta situació reforça la necessitat d’avançar en matèria d’alfabetització mediàtica, tal com el Consell ha assenyalat en resolucions anteriors, per tal de capacitar la ciutadania davant d’un ecosistema informatiu cada vegada més complex i automatitzat.
En aquest marc, iniciatives europees en matèria d’intel·ligència artificial, com ara la AI Act6, apunten cap a la necessitat que els continguts generats artificialment siguin identificables, per obligació legal, quan poden induir a confusió. Aquesta orientació respon a la necessitat de garantir que la ciutadania pugui interpretar adequadament la naturalesa de la informació que consumeix.
6 Unión Europea. (2024). Reglamento (UE) sobre inteligencia artificial (AI Act), Capítulo IV: Obligaciones de transparencia de los proveedores e implantadores de determinados sistemas de IA (artículo 50). Entrada en vigor: 2 de agosto de 2026 (artículo 113).
En el mateix sentit, el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya i el seu annex sobre l’ús de la intel·ligència artificial insisteixen en la importància de la transparència envers els processos de producció dels continguts, com a element clau per preservar la confiança de la societat.
Finalment, pel que fa a les mesures adoptades per aquesta pàgina web arran de la queixa, cal constatar que introdueixen alguns elements de correcció, especialment amb relació a la retirada del contingut objecte de la queixa, algunes modificacions de la presentació dels perfils d’autoria i una política del tractament d’imatges. Tanmateix, ni aquestes mesures són prou clares i accessibles7 ni alteren la qüestió de fons que es planteja en aquest expedient, relativa al model de producció i presentació dels continguts.
Els usos de la intel·ligència artificial no són en sí en si mateixos un factor negatiu. Al contrari, determinades aplicacions poden contribuir a millorar el sistema informatiu. Però, com qualsevol tecnologia amb capacitat d’escala, pot amplificar tant les bones pràctiques com aquelles que poden generar desinformació o confusió.
La facilitat per generar contingut amb un cost reduït pot incentivar models orientats a la producció massiva, en què el volum i la visibilitat es prioritzen per sobre del valor informatiu. Aquestes dinàmiques poden contribuir a la proliferació de continguts que, tot i adoptar formes informatives, no responen als criteris editorials que han de regir el periodisme de qualitat.
En aquest sentit, el Consell considera que vetllar per un ús responsable d’aquestes tecnologies forma part de la defensa de la qualitat informativa i de la confiança de la ciutadania.
Vist tot l’anterior, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD:
El Consell de la Informació de Catalunya considera que el web modernetdigital.cat, d’acord amb la documentació analitzada, no pot ser considerat un mitjà periodístic en el sentit que estableix el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
El Consell constata que les pràctiques analitzades, en tant que adopten formes pròpies del periodisme sense garantir-ne les funcions, poden generar confusió en la ciutadania i contribuir a deteriorar les condicions de l’esfera pública.
Així mateix, el Consell assenyala la necessitat de promoure un ús responsable de la intel·ligència artificial en la producció de continguts informatius, així com la importància que aquests continguts siguin identificables i interpretables adequadament per part del públic. Per contribuir a aquesta finalitat, el Consell també recorda la importància de reforçar l’alfabetització mediàtica de la ciutadania facilitant així la identificació de les diferents tipologies de continguts en l’entorn digital actual.
7 Veure captures a l’annex
Finalment, el Consell insta les institucions competents a avançar en la implementació efectiva del Reglament Europeu sobre la Llibertat dels Mitjans de Comunicació (European Media Freedom Act), especialment pel que fa al desenvolupament de criteris clars sobre la responsabilitat editorial, la transparència i la identificació dels prestadors de serveis de mitjans de comunicació, amb l’objectiu de reforçar la confiança pública, protegir el dret de la ciutadania a una informació fiable i contribuir a la qualitat democràtica de l’espai informatiu.
Observacions
ACORD:El Consell de la Informació de Catalunya considera que el web modernetdigital.cat, d’acord amb la documentació analitzada, no pot ser considerat un mitjà periodístic en el sentit que estableix el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
El Consell constata que les pràctiques analitzades, en tant que adopten formes pròpies del periodisme sense garantir-ne les funcions, poden generar confusió en la ciutadania i contribuir a deteriorar les condicions de l’esfera pública.
Així mateix, el Consell assenyala la necessitat de promoure un ús responsable de la intel·ligència artificial en la producció de continguts informatius, així com la importància que aquests continguts siguin identificables i interpretables adequadament per part del públic. Per contribuir a aquesta finalitat, el Consell també recorda la importància de reforçar l’alfabetització mediàtica de la ciutadania facilitant així la identificació de les diferents tipologies de continguts en l’entorn digital actual.
7 Veure captures a l’annex
Finalment, el Consell insta les institucions competents a avançar en la implementació efectiva del Reglament Europeu sobre la Llibertat dels Mitjans de Comunicació (European Media Freedom Act), especialment pel que fa al desenvolupament de criteris clars sobre la responsabilitat editorial, la transparència i la identificació dels prestadors de serveis de mitjans de comunicació, amb l’objectiu de reforçar la confiança pública, protegir el dret de la ciutadania a una informació fiable i contribuir a la qualitat democràtica de l’espai informatiu.
