Dictamen
Expedient núm. 3/2026ASSUMPTE: Escrit de queixa online rebut al CIC d’una ciutadana, M.D.B., en relació a un vídeo de la xarxa social Instagram publicat pel compte @arnaubor, que es defineix com a mitjà de comunicació i periodista en la seva descripció, el 16 de març de 2026. Considera que les dades que s’exposen estan “esbiaixades i desactualitzades”, argument que apunta a la vulneració dels criteris 1, 2 i 5 del Codi Deontològic.
ANTECEDENTS
El compte @arnaubor de la xarxa social Instagram, que correspon al periodista Arnau Borràs com a director del mitjà informatiu E-Notícies i que es defineix com a compte professional, va publicar un vídeo el 26 de març de 2026, de caire editorial, criticant el tractament de TV3 sobre el tema de les ocupacions il·legals de vivenda a través de la notícia “La indústria de la por: apel·lar a les emocions per vendre alarmes, generar audiència i fer política” que es va emetre al canal públic el 7 de març de 2026. En el vídeo, el periodista diu que TV3 “ha traspassat totes les línies vermelles” i declara que les fonts referenciades a la peça són esbiaixades. Primer cita a Jaime Palomera, director de l’àrea d’habitatge i ciutat de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), de qui diu que rep una quantiosa subvenció pública que desacredita les seves declaracions. Insereix un fragment de vídeo de la notícia on Palomera diu que la indústria de les seguretat se sustenta més en “les emocions que en les dades”. Davant d’això, Borràs al·lega que sí que hi ha dades que desmunten la idea de la “indústria de la por” i que si Catalunya és la comunitat amb més alarmes instal·lades, sense citar-ne la font, és perquè hi ha motius relacionats amb la delinqüència. Tot seguit es mostra un gràfic amb dades del 2025 del Ministerio del Interior on Catalunya és la comunitat amb més robatoris amb força a domicili. D’aquí, el periodista relaciona aquestes dades amb el fenòmen de l’ocupació i en les denúncies que genera, mostrant un gràfic del diari “Expansión” que recull dades del 2020 al 2023. Posteriorment fa referència a la comissària Alicia Moraina, comissària dels Mossos d’Esquadra, que també apareix a la peça de TV3. Insereix una declaració de Moraina segons la qual la majoria de les ocupacions que es produeixen a Catalunya són, en un 98%, en espais buits, dels quals el 80% són de grans tenidors. Posteriorment, Borràs assegura que es produeixen 5 ocupacions al dia en primeres i segones residències, sense referenciar cap font, i acusa als Mossos d’Esquadra de “blanquejar” un delicte com l’ocupació a la televisió pública. Igualment, opina que la comissària obvia el fet que les ocupacions generen inseguretat, incivisme i tràfic de drogues, entre d’altres problemes per als veïns, a més d’una amenaça al dret de la propietat privada. El periodista diu que la comissària prefereix aquest relat que mostrar la “trista realitat”. La peça acaba amb la narració en primera persona de Borràs sobre la seva pròpia experiència, tot dient que els Mossos, davant d’una onada de robatoris a la zona on viu, els van recomanar als veïns que s’instal·lessin alarmes.
Davant d’aquest vídeo, una ciutadana emet una queixa al CIC al·legant que les dades estan esbiaixades i estan desactualitzades. És una queixa breu, que a més afegeix que el compte @arnaubor “és un pou de desinformació”. Es planteja si el vídeo vulnera els punts 1 i 5 del Codi Deontològic. La queixa s’admet a tràmit segons el punt 1 (Responsabilitat Editorial) de l’annex B del Codi Deontològic (Recomanació sobre Internet).
AL·LEGACIONS
Reproduïm les al·legacions fetes pel periodista Arnau Borràs perquè quedi constància en la present ponència:
“Considero demencial que hagueu admès a tràmit aquesta queixa que us ha arribat. Per començar, és una queixa que ni tan sols exposa quins suposats criteris deontològics hauria vulnerat la publicació esmentada. Sou vosaltres mateixos els qui, davant d'una queixa mal feta i incompleta, "enteneu que fa referència" a dos punts concrets. És a dir adjudiqueu quins possibles punts del Codi s'haurien vulnerat en base a una interpretació que feu d'una queixa mal feta. És com si un jutge estigués ajudant als advocats de l'acusació a redactar correctament la denúncia que després el mateix jutge haurà de jutjar. Em sembla esperpèntic.
Per no parlar de com de vergonyós és que admeteu a tràmit una queixa que, en l'apartat "motiu", exposa una falta de respecte intolerable cap al mitjà en qüestió i, en aquest cas, també a mi. Esteu admetent a tràmit una queixa d'una persona que directament està difamant-me a l'hora d'exposar els motius de la seva queixa.
A més, després de dos anys i mig dirigint l'E-Notícies, hem pogut comprovar en diverses ocasions el vostre biaix el vostre criteri dispar a l'hora d'avaluar segons quins mitjans. Fa un parell d'anys van rebre una queixa que va acabar amb una acusació gravíssima per part vostra d'haver vulnerat el punt 7 del codi deontològic. Ens vau acusar, sense proves, de caure en un conflicte d'interessos i de fer promoció i publicitat d'un producte quan en cap cas era així. Si acusar d'una cosa així sense proves ja és molt greu, el fet que altres mitjans que han rebut queixes similars no ho hàgiu considerat "conflicte d'interessos" demostra el vostre doble raser a l'hora de tractar queixes en funció de qui és el denunciat. A banda de ser una demostració més de la poca credibilitat que ens mereixeu.
Aquest escrit podeu considerar-lo una al·legació o no, ens és absolutament igual perquè no reconeixem cap mena d'autoritat per part del Consell de la Informació de Catalunya. De fet, hem detectat que en la versió en castellà de la vostra web encara constem com a mitjà adherit. Ho podeu retirar perfectament perquè, com us comentava, ni reconeixem cap mena d'autoritat vostra”
PONÈNCIA
El vídeo motiu de la present queixa al CIC és una peça opinativa que critica el tractament informatiu d’una notícia de Tv3 sobre la creixent indústria de la seguretat i relacionant-la amb el discurs de la por.
El periodista Arnau Borràs posa en entredit els testimonis que apareixen a la peça. Al primer, Jaime Palomera, el posa en qüestió per les fonts de finançament que rep la institució per a la qual treballa (IDRA) i per la seva vinculació amb l’organització “Sindicat de Llogateres”. A la segona, la comissària Alicia Moraina, se l’acusa d’irresponsabilitat per dir que el 98% de les ocupacions són d’espais buits, la gran majoria de grans tenidors, i de no fer un relat realista sobre la situació de l’ocupació a Catalunya. El periodista no utilitza expressions injurioses, però sí que desacredita el criteri de TV3 a l’hora d’escollir a aquestes fonts tot argumentant que són per “alimentar un determinat relat” i desacreditant-les, especialment en el cas de Palomera. També utilitza l’argument del cost de Tv3 a l’erari públic per desacreditar la peça informativa.
L’argument de la desconfiança sobre la fiabilitat d’un mitjà o una font segons el finançament públic que rep és una conjectura, però no podem considerar que vulneri el criteri 2, especialment aquell que diu que no es poden “difondre dades imprecises o sense base suficient que puguin (...) provocar dany o descrèdit a entitats públiques o privades”. Aportar context sobre el finançament de TV3 o de IDRA per valorar la (im)parcialitat de la notícia en una peça opinativa no comporta, no obstant, una vulneració del Codi.
Es detecta una vulneració del criteri 1 del Codi Deontològic (“Informar de manera acurada i precisa”), i en conret en el fragment que diu que el periodista només pot difondre “informacions contrastades amb diligència i evitar la difusió de conjectures”. En la peça objecte de la queixa Borràs relaciona el delicte de robatoris amb força en domicilis amb el delicte d’ocupació generant un relat esbiaixat que relaciona dos tipus delictius diferents sense que citi fonts que corroborin aquesta correlació.
En aquest sentit, també fa servir la dada que es produeixen “5 ocupacions al dia de 1eres i 2ones residències” o parla del cost del finançament públic de TV3 o de IDRA sense citar cap font. D’altra banda, utilitza dades que, efectivamet, estan desactualitzades en el cas de mostrar el gràfic de l’ocupació a Catalunya del Diari Expansión, de 2023. Per tant, també vulnera el criteri 5 del Codi, específicament el fragment que diu “les fonts s’han de citar perquè la informació sigui creïble”. La pràctica d’esmentar dades diverses, malgrat siguin certes, que no tenen correlació o no són comparables perquè són de períodes diferents per aferrar un relat determinat és una pràctica anomenada “cherry-picking”, molt habitual del discurs polític i una estratègia de manipulació discursiva que alimenta la desinformació
També cal indicar que el periodista Arnau Borràs, en les seves al·legacions, culpa al CIC d’inventar-se les vulneracions del Codi Deontològic a partir d’una queixa mal formulada i actuar com a advocat i i jutge. Hem d’esmentar que la ciutadania pot adreçar les seves queixes al CIC sempre que detectin que hi ha una mala praxi periodística, sense necessitat de conéixer a fons el Codi Deontològic. La queixa fa referència a informacions “esbiaixades” i “desactualitzades”, una queixa prou diàfana com perquè el CIC pugui analitzar el vídeo i detectar quins criteris del Codi han estat vulnerats, que en aquest cas són, sobretot, el criteri 1 i 5, com ja hem argumentat.
Vist tot l’anterior, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD:
Es vulnera el criteri 1 i el criteri 5 del Codi Deontològic perquè la peça opinativa referenciada difon una conjectura a través de relacionar dades de les quals no hi ha evidència d’aquesta correlació per tal de generar un relat criminalitzador de l’ocupació. A més, s’utilitzen dades, o bé sense citar-ne la font o bé desactualitzades, per generar l’estratègia desinformadora del “cherry-picking”.
No es vulnera el criteri 2 respecte a la desacreditació de qui emet la notícia ni les declaracions que hi apareixen.
Es recomana reforçar la idea que el CIC és una eina que la ciutadania pot utilitzar sense necessitat de conèixer a fons el contingut del Codi deontològic. Per tant, no cal que les queixes facin referència expressa als criteris del Codi, sempre que el sentit de la queixa quedi clar.
Observacions
ACORD:Es vulnera el criteri 1 i el criteri 5 del Codi Deontològic perquè la peça opinativa referenciada difon una conjectura a través de relacionar dades de les quals no hi ha evidència d’aquesta correlació per tal de generar un relat criminalitzador de l’ocupació. A més, s’utilitzen dades, o bé sense citar-ne la font o bé desactualitzades, per generar l’estratègia desinformadora del “cherry-picking”.
No es vulnera el criteri 2 respecte a la desacreditació de qui emet la notícia ni les declaracions que hi apareixen.
Es recomana reforçar la idea que el CIC és una eina que la ciutadania pot utilitzar sense necessitat de conèixer a fons el contingut del Codi deontològic. Per tant, no cal que les queixes facin referència expressa als criteris del Codi, sempre que el sentit de la queixa quedi clar.
