Dictamen
ASSUMPTE: Carta de J.G. (Consorci Sanitari de Barcelona), traslladada pel Col•legi de Periodistes de Catalunya, adjuntant una certificació de l’acord del Consell de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona de 25.10.01 en relació amb un article publicat a “La Vanguardia”, amb data 18.10.01, amb el títol ‘Doctora, creo que tengo ántrax’, per considerar que pot haver vulnerat el Codi Deontològic.ANTECEDENTS
Amb data 10 de desembre de 2001 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de queixa de J.G. (Consorci Sanitari de Barcelona), traslladat pel Col•legi de Periodistes de Catalunya, adjuntant una certificació de l’acord del Consell de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona de 25.10.01 en relació amb un article publicat a “La Vanguardia”, amb data 18.10.01, amb el títol ‘Doctora, creo que tengo ántrax’, per considerar que pot haver vulnerat el Codi Deontològic.
La presidència i la secretaria del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa J.G., amb data 24 de desembre, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà, el qual no exerceix el seu dret de formular-les.
S'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 13 de maig de 2002.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa de J.G., secretari del Consell de Salut i del Consorci Sanitari de Barcelona, adreçat al deganat del Col•legi de Periodistes, diu textualment el següent:
“Benvolgut senyor,”
En compliment del que s’acordà en la sessió del Consell de Salut del Consorci Sanitari de Barcelona celebrada el 25 d’octubre d’enguany, em plau adjuntar-li la certificació de l’acord adoptat per l’esmentat òrgan de participació comunitària amb ocasió de l’article publicat a ‘La Vanguardia’ el 18 d’octubre de 2001, redactat per J.L., sota el títol ‘Doctora, creo que tengo ántrax’, per entendre que les actuacions i procediments emprats per l’elaboració de l’esmentat article poden conculcar el Codi Deontològic d’aquest Col•legi.
Així mateix, li adjunto un dossier que inclou l’article en qüestió i la carta, no publicada, tramesa pels responsables del CAP Sardenya.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 13 de maig de 2002. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
“Per tal de valorar degudament els fets hem de recordar els ANTECEDENTS:
1.- El context informatiu sobre el tema. Es tracta d’un moment d’alarma social degut a un perill imprevist i no conegut, ni en la seva gravetat ni en la seva extensió, de terrorisme biològic, potser generalitzat en un clima prebèl•lic després de l’11 de setembre de 2001. L’únic coneixement que d’aquest perill té la població és a través dels mitjans de comunicació. Pocs dies abans, el Ministeri de Sanitat havia recomanat als
possibles casos de contagi que anessin als ambulatoris com a primera mesura, el que generà una certa polèmica. Cap cas havia estat reportat a Catalunya aleshores. És en aquest context social que ha de ser vista ‘La Vanguardia’ del dia 18 d’octubre de 2001.
2.- ‘La Vanguardia’ d’aquell dia. L’article del Sr. L. apareix en la pàgina 35, en la secció de ‘Sociedad’. Un dels titulars de portada hi fa referència: ‘Caos en el ambulatorio ante un caso de ántrax’. En la mateixa pàgina 35 hi ha un altre article sobre recomanacions de Correus sobre què fer amb cartes sospitoses. En la pàgina següent un article sobre uns casos molt aïllats de temor demostrat injustificat porta el títol: ‘Varias cartas sospechosas disparan la alarma en España ante el temor al ántrax’. També hi ha un requadre de recomanacions. L’article del Sr. L. s’ha de veure doncs formant part d’un bloc d’informació.
3.- Els documents addicionals: l’escrit del Sr. G (Consorci Sanitari de Barcelona) dirigit al Col.legi de Periodistes, l’acord del CSB, la carta de queixa del Dr. S, director del CAP de Sardenya, i la carta al director de ‘La Vanguardia’ dels metges del CAP de Sardenya, explicant la seva versió dels fets. ‘La Vanguardia’ no ha contestat a les cartes enviades ni ha presentat al•legacions malgrat la carta del CIC del desembre de 2001.
Tenint en compte tot el que s’ha dit,
CONSIDEREM:
1.- Que l’article del Sr. L. conculca l’article 2 del Codi Deontològic perquè no evita afirmacions i dades imprecises. Pel que sembla, a la llum de les declaracions de què comptem (conegudes i no desmentides per ‘La Vanguardia’), no refereix la informació que se li va donar sobre la malaltia. En canvi, amb el to i la informació parcial que exposa, provoca un cert descrèdit injustificat a institucions, com és un CAP (centre d’assistència primària) on han d’acudir futurs malalts. A més, tracta amb menyspreu la dignitat de les persones en identificar innecessàriament el centre concret i els metges que el van atendre. És a dir, augmenta l’alarma en fer dubtar de l’eficàcia dels llocs d’acollida quan hi hagi un cas real; i ho concreta, per tal de ser més creïble, en un lloc i unes persones. És una utilització frívola de la informació obtinguda.
2.- Que si bé el mètode utilitzat no és il•lícit en si mateix, en el cas que tractem no és digne, i per tant conculca l’article 4 del Codi Deontològic. Es podria haver aconseguit la mateixa informació, segurament més i millor, amb el procediment d’entrevista normal. A més el Sr. L., en el moment de relatar la ‘crònica’, ho fa amb un to i amb una parcialitat informativa que no s’adiu amb el moment d’alarma ni amb la pàgina on es publica (fóra altra cosa que es tractés d’un article d’opinió). Per tant, el mètode de simulació no s’ha utilitzat per obtenir una informació preciosa i difícil o encoberta, que potser la justificaria, sinó tan sols per teatralitzar un ambient d’inseguretat que sembla preconcebut. Per tant, és un mètode desproporcionat i mal aprofitat, que fa dubtar de que la intenció sigui una informació real.
3.- Que sobretot el titular de ‘La Vanguardia’ d’aquell dia (‘Caos en el ambulatorio ante un caso de ántrax’), que a primera plana anuncia l’article esmentat, conculca nítidament l’article 1 del Codi Deontològic. No es correspon amb la veritat: no hi ha realment ‘caos’ en l’ambulatori (ni es pot inferir de l’article del Sr. L.) ni hi ha ‘caso’ (era simulat) d’àntrax. És més, creiem que tergiversa la veritat volgudament; i, per tant, és responsable en crear per si sol alarma social no justificada en un tema i un moment de sensibilitat. És sabut que molta gent llegirà la primera plana i no llegirà l’article. Falta, doncs, a un deure bàsic de la professió assenyalat en l’article 1er del seu Codi: ‘Observar una clara distinció entre els fets i les opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada entre ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si fossin fets’. El CIC, malgrat que la carta del Sr. G no fa explícitament esment al titular (sí ho fa la carta dels metges del CAP), ha de considerar-lo com a formant part de l’article denunciat.
4.- També, en no rectificar amb diligència un cop coneguda una protesta fonamentada, podria haver-se conculcat l’article 5 del Codi Deontològic. Si més no, ‘La Vanguardia’ hauria d’haver contestat la carta del president i del secretari del CIC, presentant al•legacions a la protesta o la seva versió, o al- menys tractar el tema en la secció del seu ombudsman per tal de matisar la seva postura.
EN RESUM, es tracta d’una desinformació que, fins i tot, hauria pogut ser denunciada d’ofici atesa la sensibilitat social al tema en aquell moment.
El titular de portada, conculca clarament l’article 1, perquè falta a la veritat.
El text de l’article del Sr. L. conculca l’article 2, perquè resulta gratuïtament perjudicial per a una institució i per a unes persones.
El mètode emprat, desproporcionat i no degudament aprofitat després, conculca en aquest cas l’art. 4.
La Vanguardia, tal com assenyala l’art. 3, hauria hagut de rectificar o, al menys, explicar-se davant del CIC quan va ser informada de la queixa”.
Observacions
A C O R D:Considerar que, efectivament, en l’article denunciat han estat vulnerats els criteris 1, 2, 3 i 4 del Codi Deontològic, ressaltant que ho han estat més que pel procediment informatiu pel resultat desproporcionat i amb tendència a crear alarma pública, en un moment molt sensible de l’opinió”.
