Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa del comitè professional de TV3 en relació amb l'exercici d'activitats en l’àmbit de la publicitat per part del periodista Ramon Pellicer, director i presentador del programa "Entre línies", emès a TV3, concretament per simultaniejar la feina professional amb la divulgació d'un espot publicitari d’Assistència Sanitària Col·legial.ANTECEDENTS
Amb data 25 de gener va tenir entrada al clc un escrit de queixa, degudament legitimat amb els requisits que assenyala l'article 7.2 del reglament del CIC, del comitè professional de
Televisió de Catalunya considerant que Ramon Pellicer ha vulnerat l'article 7é del codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, per simultaniejar la seva feina
professional amb la publicitat televisiva i en premsa de I'entitat sanitària privada Assistència Sanitària Col·legial. Segons l'escrit de queixa, a I'esmentat comitè li consta que
Ramon Pellicer va demanar l'autorització corresponent abans d'acceptar la publicitat i que li va ser concedida, ,,la qual cosa no és obstacle -es diu- per recordar a qui correspongui que la
dignificació de la professió no passa precisament per compaginar informació i interessos publicitaris" lnteressos absolutament lícits, però incompatibles en aquest cas amb la
credibilitat i el rigor periodístics més elementals". Amb data 10 de febrer va tenir entrada l'escrit d’al·legacions de Ramon Pellicer, en el qual manifesta:
1. Que no ha acceptat mai cedir la seva imatge a cap objectiu que no observi una clara distinció entre els fets i les opinions, "crec -diu- que el destinatari de qualsevol missatge té dret a
saber quan se li facilita una informació estricta, tendent a l'objectivitat, i quan se li adreça una interpretació o valoració subjectiva".
Respecte a la cessió de la seva imatge amb a finalitats diferents a les de l’activitat periodística, manifesta que han estat subjectes sempre a la normativa de les empreses per a les quals ha treballat i posa com a exemples la seva participació en la campanya de promoció del país Basc, l’abril de 1995, o l’anunci d’una emissió de bons bancaris, er setembre del mateix any. "En ambdues ocasions -diu- la direcció de TVE, atenent els seus estatuts, em va autoritzar a intervenir en ers dos anuncis amb el compromís que no s'emetessin ni abans ni després dels meus programes. Aquesta normativa és vigent tant per a les col·laboracions remunerades com per les que no ho són. D'aquesta manera es diferencia clarament l’activitat
Periodística de les altres activitats públiques amb o sense afany lucratiu.
En relació amb l'assumpte de referència, assenyala que er procediment va ser idèntic, havent sol·licitat ¡ obtingut per escrit
la pertinent autorització de la direcció de TV3. En dita autorització s'esmenta la necessitat que |espot es cenyeixi a la normativa del Consell d’Administració ¡" la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió per tal que l’anunci no s’emeti durant el programa ni en els blocs publicitaris anteriors i posteriors.
En relació amb l’article 7è del Codi Deontològic, manifesta que al seu parer aquest article té per objecte prevenir la barreja indiscriminada d'interessos publicitaris amagats amb la informació estricta, imparcial i objectiva dels fets. La simultaneïtat només pot ser objecte de mares- interpretacions quan el que s'intenta és dissimular el vincle publicitari, ocultar-lo, no fer-lo evident. Així mateix -d¡u- també és denunciable que no existeixi un esforç fefaent perquè es pugui distingir amb absoluta claredat una activitat de l’altra. Crec que en el cas que ens ocupa no hi ha dubtes d’una clara diferenciació entre missatge informatiu, fruit de I’activitat periodística, i missatge publicitari,'.
Segons estima Pellicer en el seu prec d'al·legacions, resulta difícil ubicar ers límits deontològics entre l’activitat periodística ¡ altres activitats professionals, més enilà de la clara distinció entre fets i opinions, la tendència a l’objectivitat i la tendència a la veritat. En aquest sentit diu que li agradaria que el codi establís clarament on és la diferència i posa diversos exemples d'evident simultaneïtat, com és el cas de la presentació d'un llibre o de la Nit del Turisme o moderar una tertúlia sobre noves tecnologies. D’altra banda, pregunta quina és la diferència entre cobrar i no cobrar, si és admissible fer publicitat institucional i què passa amb els programes esponsoritzats en els quals els professionals simultaniegen la seva activitat periodística amb I'emissió de diversos programes publicitaris que, de vegades, també patrocinen seccions concretes.
Discrepa per últim Pellicer del comitè professional de Televisió de Catalunya quan considera que compaginar informació i interessos publicitaris és incompatible amb la credibilitat i el
rigor periodístics més elementals. "La credibilitat no s'improvisa -diu- es guanya dia a dia í l'única manera d'assolir-la és des del respecte absolut a la veritat. Només la constància en
l’observació d'aquest principi garanteix la confiança necessària per poder consolidar-la, independentment que el missatge sigui o no periodístic". T I Lluís Oliva, director de Televisió de Catalunya, S.A., en al·legacions formulades registrades al CIC amb data 15 febrer, manifesta:
Pel que fa a la denúncia formulada pel comitè professional de TVC, estima que fent una interpretació ajustada a dret del criteri 7é del codi Deontològic, és clar que el comitè denunciant s'ha precipitat en formular una denúncia basada en una lectura
absolutament errònia de la norma que es considera vulnerada. "Resulta evident -diu- que el mot emprat en el criteri 7é, 'publicitat', es refereix a I'exercici de l'activitat professional dels
publicitaris, però en cap cas a la participació, mitjançant la cessió de la imatge, en anuncis publicitaris". "A més –afegeix- és totalment absurd pretendre quel’aparició ocasional en un
anunci pugui ser considerada com una activitat professional incompatible amb l’alternança de l'activitat periodística.
D'interpretar-se el criteri 7é com ho ha fet el comitè professional de TVC, aquest contindria greus errors semàntics que el farien totalment incomprensible i, per tant, inaplicable en
un procediment sancionador". En relació amb les intencions del comitè professional en el
sentit que la direcció de TVC assumeix plenament tots i cadascun dels punts continguts en er codi Deontològic, la direcció esmentada assenyala que "es mou dins d'un marc de llibertats en el que, en cap cas, ha de ser la seva funció fiscalitzar i prevenir, d'antuvi, res actuacions dels professionals que depenen de I'empresa". "Atendre a la simplicitat d'arguments utilitzada pels denunciants -es diu en les al·legacions- faria plantejar-se que el fet que un professional del periodisme pertanyi a un sindicat professional, partit polític, club esportiu, associació, mutualitat, etc", I'invalida per a poder elaborar informació sobre qualsevol qüestió".
Vist l'escrit de queixa del comitè professional de Televisió de Catalunya i les al·legacions formulades pel periodista Ramon Pellicer i per Lluís Oliva, director de TVC.
Atès que en aquest cas és obligat entrar en una interpretació del criteri 7é i, en concret, per que fa a simultaniejar l,exercici de I'activitat periodística amb altres activitats professionals
incompatibles amb la deontologia de la informació, com la publicitat.
Atès que en relació amb una petició de resolució del CIC que establís en quines condicions ers periodistes podien rebre regals, acceptar el pagament de despeses de viatges o realivar publicitat, tot això en relació amb el criteri 7è del Codi Deontològic, el ple celebrat el 12 de març de 1997 va estimar la conveniència d'aprofundir en l'estudi de dit criteri.
Atès que en el ple celebrat el 25 de febrer de 1999 hi figura I'acord d'ampliar la informació de |expedient sobre la queixa del comitè professional de TV3 en relació amb l'exercici
d'activitats en l’àmbit de la publicitat per part del periodista Ramon Pellicer, director i presentador del programa ',Entre línies", es va acordar la designació d'un ponent.
Atès que la ponència ha emès l'informe que literalment diu: "El significat del principi deontològic que impedeix simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb altres activitats
professionals, contingut en el criteri 7é del codi Deontològic, constitueix un dels referents bàsics del marc ètic de l’actuació professional del periodista.
El seu abast és ampli, com àmplia ha de ser la sensibilitat del periodista en preservar la deontologia del seu comportament professional. En aquest sentit, la interdicció consistent en no simultaniejar el treball periodístic amb la publicitat, no pot ser entesa de forma reductiva, sinó de tal manera que impedeixi qualsevol ombra de dubte sobre el comportament ètic del
periodista. Aquest no pot especular sobre I'abast de la incompatibilitat del seu treball professional amb I'activitat publicitària. Per aquesta raó, el principi ètic que preveu I'article
7é del codi s'ha d'entendre, com a mínim, vigent tot el temps que duri el contracte d'activitat publicitària que s'hagi acordat entre el periodista i I'entitat que l'hagi contractat.
En conseqüència la incompatibilitat de I'activitat publicitària no pot dependre de la periodicitat que el treball del periodista pugui tenir en el mitjà de comunicació en el que presta els seus serveis.
Per les mateixes raons d'ordre deontològic, als efectes de l’eficàcia d'aquest principi, resulta així mateix indiferent que l'activitat publicitària hagi estat realitzada amb l,autorització de la direcció del mitjà de comunicació. No s'ha d,oblidar en aquest sentit, que la salvaguarda dels principis deontològics depèn sempre en primera instància del propi professional de la
informació""
Observacions
ACORD:1- El Consell estima que és adequat el criteri 7é del codi Deontologic que no admet simultaniejar I'exercici de l,activitat periodística amb altres activitats professionals incompatibles amb la deontologia de la informació, entre les quals hi figura la
publicitat.
2- Que el principi que no admet simultaniejar l'exercici de l'activitat periodística amb la publicitat, que es determina en el criteri 7é del codi Deontològic, s'ha d'entendre vigent mentre duri el contracte de serveis informatius entre el periodista i I'empresa que I'hagi contractat, no afectant el fet que l’activitat publicitària hagi estat realitzada amb l'autorització de la direcció del mitjà de comunicació".
En aquest cas, el Comitè Professional de TV3 realitza una queixa contra un dels professionals de la pròpia cadena (Ramon Pellicer). S'ha inclòs TV3 com a mitjà afectat, però cal esmentar que es tracta d'una quiexa fruit d'una activitat del propi periodista, fora del seu àmbit laboral amb TV3, si be comptà amb l'autorització del mitjà per realitzar la publicitat motiu de la queixa.
