Dictamen
ASSUMPTE: Queixa online d’un ciutadà en relació a l'article signat per Bea Talegón, publicat al digital El Nacional el 16 de gener de 2022, el qual fa referència a la no vacunació de la Covid-19.ANTECEDENTS
El 12 d'octubre del 2021, el CIC rep un e-mail del senyor A. T. En referència al citat article que pot consultar-se al següent enllaç:
https://www.elnacional.cat/ca/opinio/bea-talegon-carta-persona-no-vacunada_695940_102.html
Inicialment es desestima la queixa per tractar-se d’un article d’opinió, però es reconsidera al constatar el ressò que ha tingut a les xarxes i la possibilitat de que contingui afirmacions errònies. Així es comunica a l’interessat en data 18 gener 2022.
El senyor A. T. considera “que l’article és una exposició conspiranoica de fets no provats sobre les vacunes contra el SARS-COV-2. Pot induir a tercers a no vacunar-se, amb el dany potencial en termes de lesions i mortalitat que es poden produir. Conté algunes afirmacions falses sense aportar-ne evidència. Creu que l'exposició de fets no provats sobre les vacunes pot induir a tercers a no vacunar-se i per tant provocar un mal a la societat”.
AL.LEGACIONS
El diari ElNacional.cat ha fet arribar un escrit d'al·legacions en referència a les acusacions sobre l’article de la senyora Talegón.
Emfatitza el fet de que queda ben clar que es tracta d’un article d’opinió en el que l’autora (col·laboradora ocasional del diari en qualitat de jurista i tertuliana habitual) fa una valoració subjectiva d’alguns fets i expressa pensaments, consideracions i sentiments en relació amb la vacuna de la Covid 19.
El senyor Albert Terrades, director general de el Nacional.cat, eludeix qualsevol responsabilitat i afirma que, per al diari, no és necessari compartir la opinió dels articulistes ja que s’entraria en una censura de pensament. A més a més, el senyor Terrades rebutja l’acusació que l’article contingui informació mèdica falsa.
INFORME I CONSIDERACIONS
- L’article de la senyora Talegón es presenta en forma d’article d’opinió, fins i tot d’expressió de sentiments “Com ens sentim”. L’autora és lliure d’opinar i l´opinió és subjectiva. De fet, el diccionari defineix “subjectiu” com allò que es fonamenta només en apreciacions personals.
- Es cert que la senyora Talegón manifesta la seva opinió i reitera el màxim respecte cap a persones que no opinin, i en conseqüència no actuïn, com ella.
- L’article conté afirmacions imprecises/falses.
a) La senyora Talegon afirma que “Una persona no vacunada no suposa, en absolut, un risc per a ningú més que, potser, per a si mateix.”
Això no és correcte. Un persona no vacunada: (a) augmenta les probabilitats de ser contagiada, la qual cosa facilita la transmissió de la infecció, posant en risc a altres persones, i (b) augmenta també les probabilitats de cursar la malaltia de forma greu de manera que podria ocupar llits d’hospital, i eventualment d'UCI, contribuint, per tant, a la sobresaturació del sistema sanitari i generant un problema de salut pública.
b) Més endavant, la senyora Talegón assegura que “tot ha pivotat entorn d'unes vacunes que són, almenys, molt qüestionables, ja que no compleixen les grans afirmacions que se'ns van fer i van prometre a l'inici: que tallarien la transmissió, que evitarien contagis, i casos greus i UCIs. Ara ja sabem que cap d'elles ho són. I a més, estan resultant ser en no pocs casos un seriós problema per la quantitat d'efectes adversos que s'estan reportant.”
Això tampoc no és correcte. Les vacunes aprovades per l’AEM sí eviten casos greus i ingressos a UCIs, disminueixen la probabilitat de contagi i, per tant, contribueixen a tallar la transmissió. Dissortadament, fins ara, no eviten completament els contagis ni suposen un risc zero d’efectes secundaris .
- La senyora Talegón reivindica en el seu article una llibertat d’expressió que afirma se li nega.
En un darrer paràgraf escriu: “Hi ha persones que conviuen amb tu que tenen un punt de vista legítim i ni se les escolta, ni se'ls dona veu, ni se'ls permet treballar en alguns llocs, ni se'ls permet expressar-se.”
Aquesta afirmació és, com a mínim, poc precisa; la prova n´és la publicació de l’article on s’afirma això. Si són poques les veus que defensen les seves tesis és per falta d’un argumentari convincent.
-La senyora Talegón fa referència als qui tenen una contraindicació mèdica per vacunar-se i deixa entreveure una impossibilitat de vacunar-se: “no puc inocular-me aquesta vacuna..... us heu plantejat que de vegades és una qüestió de "no poder".
Si és així, hauria de saber que la vacunació dels altres l’està protegint a ella i a persones que, com ella, no es poden vacunar. Hi ha persones sanes que es vacunen de manera solidària precisament per protegir la seva salut, ja que ella malauradament no pot vacunar-se.
- El conjunt de les afirmacions contingudes a l’article, no mostren una clara intencionalitat d’influir en la no vacunació. No obstant, el fet que una persona pública i de renom s’expressi en els termes en que ho fa, pot com a mínim, crear confusió. Si algú- com a conseqüència de les afirmacions de la senyora Talegon- decidís no vacunar-se, és clar que li provocaria un dany (més risc d’emmalaltir) tant a la persona concreta com al conjunt de la població.
Des d’un punt de vista moral, és lícit rebutjar la vacuna, però no ho és induir a un tercer a rebutjar-la (et pots suïcidar, però no induir al suïcidi). La tasa de vacunació de la població es un bé públic i no es pot fer campanya contra un bé públic (com seria fer-ne per a que la gent fumi o per a que no pagui impostos). Fomentar la no vacunació és fer un mal al conjunt de la societat, que necessita un percentatge elevat de gent vacunada per fer front a la pandèmia.
El Codi Deontològic de la professió periodística deixa ben explícita l'obligació d’esmenar les informacions que s’hagin demostrat falses o errònies, ara bé, aquesta obligació no és aplicable de la mateixa manera a un article d’opinió.
No obstant, el CIC, en el seu comunicat del 10 de gener del 2022, fa una crida a la màxima responsabilitat dels periodistes i dels mitjans de comunicació en el tractament de totes les informacions vinculades a la pandèmia, material especialment sensible per a la ciutadania en el moment actual. I afegeix, també, que la llibertat tant d’informació com d’opinió, s'ha d’exercir amb la responsabilitat inherent a un servei públic.
BIBLIOGRAFIA
Organització Mundial de la Salud
https://www.who.int/emergencies/diseases/novel-coronavirus-2019/covid-19-vaccines/advice
https://www.who.int/campaigns/connecting-the-world-to-combat-coronavirus/how-to-report-misinformation-online
Col.legi Oficial de Metges de Barcelona https://www.comb.cat/ca/comunicacio/campanyes/raonspervacunarme
De conformitat amb la ponència, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent
ACORD:
En tant que el CIC respecta escrupolosament la llibertat d’expressió i que estem davant d’un article on s’expressa lliurement només el parer de la persona que el signa no podem emetre cap resolució de caràcter ètic sobre la tesi que defensa. De totes maneres, i a la vista de les consideracions fetes en aquesta ponència, el CIC reitera el seu posicionament expressat el 10/01/2022 en el qual demanava a tots els mitjans que contribueixin als comportaments cívics enfront de la pandèmia
Observacions
ACORD:En tant que el CIC respecta escrupolosament la llibertat d’expressió i que estem davant d’un article on s’expressa lliurement només el parer de la persona que el signa no podem emetre cap resolució de caràcter ètic sobre la tesi que defensa. De totes maneres, i a la vista de les consideracions fetes en aquesta ponència, el CIC reitera el seu posicionament expressat el 10/01/2022 en el qual demanava a tots els mitjans que contribueixin als comportaments cívics enfront de la pandèmia.
(COMUNICAT)
El Consell de la Informació de Catalunya (CIC) fa una crida a la màxima responsabilitat dels periodistes i dels mitjans de comunicació en el tractament de totes les informacions vinculades a la pandèmia. Estem vivint un moment en què el combat contra els contagis necessita, més que mai, els comportaments cívics de la ciutadania.
Per això, recordem, com diu el preàmbul del Codi Deontològic, que els periodistes i mitjans de comunicació han de tenir la màxima llibertat d’informació i d’opinió, però l’han d’exercir amb la responsabilitat inherent a un servei públic.
En moments com aquests, és vital que els periodistes i els mitjans de comunicació fomentin la consciència social dels ciutadans, sense renunciar a la imprescindible crítica a la gestió de les administracions. La denúncia de tot allò que és millorable en la gestió de la pandèmia ha d’apel·lar, també, a l’auto responsabilitat de les persones.
Els mitjans han de tenir un ferm compromís amb la formació d’una consciència crítica dels ciutadans. I, en cap cas, han de contribuir a la confusió que es pot generar en una situació tan complexa com la que estem vivint. I menys, aprofitar l’angoixa i la incertesa del moment per aplicar fórmules pensades exclusivament per aconseguir audiència a qualsevol preu, en lloc de oferir una informació de qualitat.
