Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de la degana del Col•legi de Periodistes de Catalunya, Montserrat Minobis, a instàncies de l’Associació de Dones Periodistes i d’altres que treballen en mitjans de comunicació, en relació amb un article publicat pel diari “Avui” el dia 4 de febrer de 2002, signat per Salvador Sostres, inclòs en la secció anomenada Llir entre cards, i titulat ‘Pagar d’entrada’.ANTECEDENTS
Amb data 6 de març de 2002 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de la degana del Col•legi de Periodistes de Catalunya, M.M., a instàncies de l’Associació de Dones Periodistes i d’altres que treballen en mitjans de comunicació, en relació amb un article publicat pel diari “Avui” el dia 4 de febrer de 2002, signat per Salvador Sostres, inclòs en la secció anomenada Llir entre cards, i titulat ‘Pagar d’entrada’.
La presidència i la secretaria del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa M.M., amb data 8 de març, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà, el qual no exerceix el seu dret de formular-les.
Passat el termini reglamentari perquè el mitjà formuli les seves al•legacions, sense haver rebut resposta, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 10 de maig de 2002.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa adreçat al CIC per M.M., degana del Col•legi de Periodistes, diu textualment el següent:
A instàncies de l’Associació de Dones Periodistes i d’altres que treballen en mitjans de comunicació, em permeto acompanyar fotocòpia de l’article publicat a l’”Avui” el dia 4 del proppassat mes de febrer, titulat ‘Pagar d’entrada’.
Considerem que el contingut de l’esmentat article vulnera el punt 12 del Codi Deontològic. És per això que ho sotmetem a la vostra consideració perquè pugueu procedir consegüentment.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 10 de maig de 2002. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
“Atès que el Codi Deontològic és una declaració de principis sobre els valors ètics que han de regir l’activitat dels mitjans de comunicació i dels professionals que desenvolupen llur activitat en el territori de la Comunitat Autònoma de Catalunya afectant, per tant, no només als professionals del periodisme, si no també a l’activitat dels mitjans.
Atès que l’article 12 de l’esmentat Codi estableix com a criteri: ‘Actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences o extracció social i cultural així com a incitar l’ús de la violència, evitant expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat’.
Atès que l’article del diari ‘Avui’ signat per Salvador Sostres, i que titula ‘Pagar d’entrada’ diu, literalment:
(…)
‘Perquè es paga d’entrada, es paga a terminis, en còmodes terminis, quan sigui, però per fer sexe, com a mínim per fer sexe amb una dona, s’acaba pagant sempre.
(…)
‘Una noia que no és una prostituta sempre que folla amb tu sembla que t’estigui fent el favor de la seva vida, (…).
(…)
‘I aleshores, després d’haver pagat pel cap baix 400 euros, entre el sopar, el taxi i les copes, (…) tot és arribar a casa, que la senyora tingui un cul de panera de Nadal, que follant et faci pensar en la germana de Romanones, o en el mateix Romanones, que no dugui la roba interior conjuntada, que porti el desodorant equivocat o que no s’ho empassi’.
(…)
Atès que el senyor Salvador Sostres generalitza una opinió basada en una experiència personal com si fos una veritat absoluta que afecta a la figura genèrica de ‘la dona’.
Atès que això pot donar a entendre que totes les dones, pel sol fet de ser-ho, són automàticament unes prostitutes aficionades –o sigui que ni tant sols donen un bon servei, com el que faria una professional– que introdueixen el factor mercantil (de pagament) en qualsevol relació sexual.
Atès que tracta les dones genèricament, amb menyspreu de les seves característiques físiques, com si d’una mercaderia tarada es tractés.
Atès que a més a més, confon ‘la seducció espontània, el sexe ocasional’ amb el que ell descriu com a ‘ficar-la i empènyer una estona’.
Atès que el Sr. Salvador Sostres és un col•laborador habitual que signa una secció periòdica del diari ‘Avui’.
Atès que si bé la publicació no comparteix necessàriament les opinions dels seus col•laboradors, entenem que sí ha de ser responsable de que el que es desprengui de l’exercici de l’activitat del propi mitjà compleixi els criteris del Codi Deontològic (es poden compartir, o no, les opinions particulars expressades, però el mitjà ha de vetllar perquè aquestes opinions no atemptin contra els criteris del Codi Deontològic del qual s’han autodotat els professionals que exerceixen el periodisme).
Atès que no s’han rebut al•legacions per part de la direcció d’aquest mitjà:
LA PONÈNCIA ENTÉN QUE
l’article vulnera el criteri 12 del Codi, en les dues vessants següents:
- No s’ha actuat amb responsabilitat i rigor en el cas (…) d’opinions amb continguts que poden suscitar discriminacions per raó de sexe.
- No s’han evitat en aquesta línia expressions o testimonis vexatoris o lesius per a la condició personal dels individus i la seva integritat.
Observacions
A C O R D:
Considerar la ponència correcta i acceptar-la unànimement, destacant que:
1. El text publicat és de mal gust.
2. La responsabilitat del director de l’”Avui” per tolerar aquesta mena d’articles, havent-se demostrat clarament un tractament vexatori envers les dones”.
