Dictamen
Expedient núm. 36/2025ASSUMPTE: Queixes presentades contra els mitjans digitals El Debate, La Razón i Libertad Digital en relació amb diverses informacions relatives a la iniciativa municipal denominada Casa de la Creació Digital en Català (CCDC), impulsada per l’Ajuntament de Barcelona, en les quals, segons el denunciant, es vulnerarien els criteris del Codi Deontològic del periodisme català per barreja d’informació i opinió, ús de titulars valoratius i manca de rigor en la contextualització dels fets.
ANTECEDENTS
Els dies 21 i 22 de novembre de 2025, el ciutadà A.F.L presenta al Consell de la Informació de Catalunya tres queixes independents relatives a informacions publicades pels mitjans El Debate, La Razón i Libertad Digital sobre la iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona de crear un espai destinat a la promoció de continguts digitals en català i la imposició de sancions a empreses per no retolar en català a Catalunya.
En el cas de El Debate, en la notícia titulada “Barcelona gastará 3 millones en una 'casa de influencers' para frenar el avance del español en redes sociales”, el denunciant considera que el titular i el desenvolupament de la peça periodística atribueixen a l’Ajuntament de Barcelona la voluntat de “frenar el avance del español en redes sociales”, formulació que, al seu parer, no respon literalment als objectius oficials del projecte i que introdueix un element interpretatiu no sustentat en declaracions explícites dels responsables municipals. S’assenyala igualment que expressions com la metàfora de “la zanahoria y el palo” poden suggerir l’existència d’amenaces o pràctiques coercitives no degudament acreditades, i que aquesta formulació podria induir el lector a una interpretació parcial o distorsionada dels fets.
Pel que fa a la queixa presentada davant la informació publicada a La Razón, “Crecen un 1.400 % las denuncias por rotular en castellano en los últimos 10 años en Cataluña. Las cifras indican también un retroceso del uso del idioma en el espacio público”, el denunciant posa de manifest l’ús d’un titular de caràcter marcadament valoratiu i la manca de contextualització suficient sobre els objectius declarats de la iniciativa municipal, considerant que això podria vulnerar el criteri 1 del Codi Deontològic, que exigeix informar amb precisió i distingir clarament entre informació i opinió. En aquest cas, el denunciant exposa que “el títol de la notícia no s'ajusta a la realitat: No es denuncia per retolar en castellà, es fa perquè no es retola, al menys, en català”.
En tercer lloc, a la queixa per la publicació a Libertad Digital d’una informació titulada “El Gobierno presume de hacer anuncios en catalán en Madrid, mientras es imposible rotular en español en Barcelona”, A.F.L. exposa que “es falta a la veritat. Cap llei impedeix retolar en castellà a Catalunya. És il·legal no retolar en el comerç al menys en català”. Així, considera que es vulnera també el criteri 1 del Codi Deontològic.
Admesa a tràmit la queixa, el CIC ho va traslladar als mitjans afectats perquè presentessin les corresponents al·legacions i només El Debate en va remetre resposta.
AL·LEGACIONS
El periodista autor de la peça publicada a El Debate (“Barcelona gastará 3 millones en una 'casa de influencers' para frenar el avance del español en redes sociales”), Guillermo Altarriba, manifesta que no considera que hi hagi base per denunciar una presumpta vulneració del Codi Deontològic per la informació publicada. Altarriba sosté que el fet que el denunciant no comparteixi la línia editorial del mitjà no implica manca de rigor informatiu. En relació amb el titular que indica que l’Ajuntament destina recursos per “frenar el avance del español en redes sociales”, argumenta que aquesta formulació es fonamenta en dades exposades en el primer paràgraf de la informació, en què es recull que cada vegada més joves catalans prioritzen l’ús del castellà en entorns digitals, i que la iniciativa municipal s’inscriu en aquest context. Admet que el titular pot presentar un to valoratiu, però defensa que això no contradiu el Codi Deontològic sempre que es basi en fets contrastats. Pel que fa a la metàfora de “la zanahoria y el palo”, assenyala que es tracta d’una expressió figurada i no literal, i que les suposades amenaces a què al·ludeix el denunciant sí queden especificades en el cos del text quan es recullen declaracions sobre l’augment de la pressió inspectora a comerços que no compleixin requisits lingüístics i la revisió de protocols per combatre casos de “catalanofobia”. El periodista entén que advertir de la possibilitat de sancions econòmiques, encara que implícita, forma part del marc normatiu existent i no constitueix una vulneració del Codi. Posteriorment, el director del mitjà, Luis Ventoso, va remetre un escrit en què manifesta que El Debate no se sent concernit pels dictàmens del Consell de la Informació de Catalunya, entitat que qualifica de polititzada i esbiaixada, i que considera que té dret a ignorar els seus dictàmens, alhora que reivindica el dret del mitjà a mantenir la seva pròpia línia editorial.
No consta que La Razón ni Libertad Digital hagin presentat al·legacions dins el termini atorgat.
PONÈNCIA
El Codi Deontològic del periodisme català estableix en el seu Criteri 1 que el professional està compromès amb la recerca de la veritat i amb l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible, i que els mitjans han d’observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència i evitar la difusió de conjectures com si es tractés de fets. Així mateix, el mateix criteri assenyala que l’ús sistemàtic de titulars enganyosos o de tipus clickbait compromet la qualitat de la informació i vulnera el dret de la ciutadania a rebre continguts rigorosos.
En el cas analitzat, la formulació del titular de El Debate que atribueix a l’Ajuntament la voluntat de “frenar el avance del español en redes sociales” no consta literalment com a objectiu declarat en la documentació oficial, sinó que es presenta com una interpretació derivada d’un context sociolingüístic determinat. Encara que el cos de la informació inclogui dades relatives a l’ús del castellà i declaracions sobre inspeccions lingüístiques, la formulació del titular introdueix un element intencional que pot situar-se en l’àmbit de la valoració. El Codi no prohibeix el to valoratiu, però exigeix que la distinció entre informació i opinió sigui clara i que no es presentin interpretacions com si fossin fets acreditats. Quan el titular atribueix una finalitat política concreta sense que consti formulada de manera expressa per les fonts oficials, es corre el risc de desdibuixar aquesta frontera.
Pel que fa a la metàfora de “la zanahoria y el palo”, si bé és cert que es tracta d’una expressió figurada habitual en el llenguatge periodístic, la seva utilització en un context informatiu ha d’anar acompanyada d’una contextualització suficient que eviti suggerir pràctiques coercitives no demostrades. El text inclou referències a possibles inspeccions i sancions en el marc normatiu vigent, però la formulació metafòrica pot reforçar una percepció d’amenaça que no es desprèn necessàriament de manera inequívoca dels fets exposats. En aquest sentit, l’exigència d’acostar-se a la realitat amb la màxima fidelitat implica evitar formulacions que amplifiquin o dramatitzin el contingut informatiu.
Pel que fa a La Razón i Libertad Digital, la manca d’al·legacions impedeix conèixer la seva posició, però l’anàlisi dels titulars objecte de queixa (“Crecen un 1.400 % las denuncias por rotular en castellano en los últimos 10 años en Cataluña” i “El Gobierno presume de hacer anuncios en catalán en Madrid, mientras es imposible rotular en español en Barcelona”) evidencia també un ús d’expressions valoratives i interpretatives que, si bé poden formar part de la línia editorial del mitjà, han de respectar el límit establert pel Codi entre informació i opinió. L’èmfasi en determinats termes que atribueixen intencions o objectius no literalment formulats per les fonts oficials pot comprometre la precisió exigible en la informació.
Finalment, l’escrit remès pel director d’El Debate, en què manifesta que el mitjà no se sent concernit pels dictàmens del Consell, no altera l’anàlisi deontològica atès que l’adhesió al Codi comporta l’acceptació dels seus principis amb independència de les discrepàncies ideològiques o editorials.
Vist tot l’anterior, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
El CIC estima parcialment les queixes presentades i considera que els titulars i determinades formulacions emprades en les informacions analitzades vulneren el Criteri 1 del Codi Deontològic del periodisme català en la mesura que introdueixen elements interpretatius o valoratius que no apareixen formulats de manera inequívoca en les fonts oficials i poden desdibuixar la necessària distinció entre informació i opinió.
D’aquesta manera, es recomana als mitjans afectats reforçar la claredat en aquesta distinció, especialment en la redacció de titulars, i extremar la diligència en la contextualització de les dades per garantir una aproximació fidel als fets. Així mateix, es recorda que la llibertat editorial no eximeix del compliment dels principis de veracitat, precisió i responsabilitat establerts pel Codi Deontològic.
Observacions
El CIC estima parcialment les queixes presentades i considera que els titulars i determinades formulacions emprades en les informacions analitzades vulneren el Criteri 1 del Codi Deontològic del periodisme català en la mesura que introdueixen elements interpretatius o valoratius que no apareixen formulats de manera inequívoca en les fonts oficials i poden desdibuixar la necessària distinció entre informació i opinió.
D’aquesta manera, es recomana als mitjans afectats reforçar la claredat en aquesta distinció, especialment en la redacció de titulars, i extremar la diligència en la contextualització de les dades per garantir una aproximació fidel als fets. Així mateix, es recorda que la llibertat editorial no eximeix del compliment dels principis de veracitat, precisió i responsabilitat establerts pel Codi Deontològic.
