Dictamen
JOSEP ROVIROSA OLIVÉ, secretari general de la Fundació Consell de la Informació de Catalunya,CERTIFICA: Que en relació a l’expedient de tramitació ordinària núm. 22/2023 els membres del Consell de la Informació de Catalunya van adoptar per unanimitat en reunió ordinària de data 29 de gener de 2024 el següent acord, segons la documentació de l’expedient:
Expedient núm. 22/2023
ASSUMPTE: Queixa rebuda el 10 de novembre del 2023, presentada pel periodista col·legiat M.L., en referència a una mala praxi atribuïda a Jordi Rovira, director de Capçalera, la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya.
ANTECEDENTS
La queixa es centra concretament en dos fets, que considera que han estat silenciats pel director de la revista:
L’aparició del llibre de M.L. L’ètica i els periodistes que fan publicitat, on es publiquen noms dels periodistes i casos que demostraven aquesta mala praxi. L'autor de la queixa considera que la revista Capçalera va silenciar l'aparició del llibre on es denunciava diversos periodistes que fan publicitat amb documentació.
El silenci o censura d'una carta signada per 10 col·legiats demanant al Col·legi una assemblea extraordinària per debatre la concessió d'un premi a Olga Viza per les seves campanyes de publicitat d'ING amb Matías Prats. D'acord amb la queixa, Jordi Rovira va desistir d'exercir les seves funcions de publicar la carta demanant l'assemblea extraordinària per indicacions “o pressions?” de la Junta del CPC. Per l'autor de la queixa “això és injustificable perquè aquest tema genera debat i no ha aparegut a la nostra revista”.
A propòsit del punt 1:
M.L., autor de la queixa explica que, el 20 de juny del 2019 es va posar en contacte amb Jordi Rovira, director de Capçalera, per demanar-li que la revista se'n fes ressò, en el format que considerés oportú, de l'aparició del seu llibre L’ètica i els periodistes que fan publicitat, on es publiquen noms dels periodistes i casos que demostren aquesta mala praxi.
Si bé des de la revista s'indica al Sr. L. que aquesta qüestió s'havia tractat recentment, l'autor de la queixa confirma que des del 2015 no s'havia parlat d'aquesta temàtica. D'acord amb el que M.L. deixa constància, al director de la revista no li sembla ètic incloure els noms dels professionals que incorren en aquesta mala praxi. Aquest enfocament és defensat pel Sr. L. a la seva queixa. Però els motius utilitzats per justificar la no menció del llibre a la revista, per part del seu director, és perquè el to utilitzat és excessivament acadèmic, qüestió que l'autor de la queixa posa en qüestió perquè considera que la revista s'ha fet ressò d'altres investigacions acadèmiques sense que això sigui un problema.
D'acord amb allò que té constància l'autor de la queixa, la revista encara no ha publicat cap notícia referent al seu llibre.
A propòsit del punt 2:
Aquest punt es fa ressò de l'existència d'una carta signada per 10 col·legiats, promoguda per l'autor de la queixa, demanant al Col·legi una assemblea extraordinària per debatre la concessió d'un premi a Olga Viza per les seves campanyes de publicitat d'ING amb Matías Prats.
L'autor de la queixa deixa constància de la preocupació del director de la revista sobre aquesta qüestió, però també de la manca de menció de la mateixa a la revista, al·ludint que el premi era lliurat abans de l'aparició de la revista. M.L. posa en qüestió al seu text de queixa si la Junta del CPC hi hauria considerat oportú no tractar la qüestió de la carta a la revista, malgrat l'interès de la temàtica per al conjunt de la professió, d'acord amb el que explica L.
AL.LEGACIONS
El 28 de Novembre el Consell de la Informació va tenir constància de la recepció de les al·legacions del director de la revista Capçalera, Jordi Rovira. El text enviat per Rovira s'estructura en tres parts, on inclou: 1) l’intercanvi complet de correus electrònics; 2) enumera els seus arguments; 3) exposa les seves conclusions.
Es presta aquí atenció a les dues darreres parts del document, és a dir, els seus arguments i conclusions.
D'acord amb allò explicat per Rovira al seu document, la revista Capçalera mostra una clara preocupació per la problemàtica dels periodistes que fan publicitat, i n'és una prova les peces publicades, prèviament a la demanda de L. de parlar del seu llibre, a propòsit d'aquesta qüestió. Tot i això, tenint en compte la limitació d'espai de la seva secció de llibres i el seu caràcter quadrimestral, Rovira afirma que la revista ha de fer una selecció de les novetats que apareixen i des del 2015 no se n'havia fet ressò, sense que això suposi una censura o vulneració de cap criteri del Codi. Rovira afegeix que les decisions que es prenen a propòsit del contingut de la revista depenen del Consell de Redacció, no únicament del seu director, cosa que influeix directament en les dues qüestions que es tracten a la queixa de M.L..
Per confirmar el seu interès per la temàtica i llibre de M.L., Jordi Rovira argumenta que va proposar Francesc Ponsa del Report.cat (setmanari digital d'anàlisi de periodisme i comunicació que edita el Col·legi de Periodistes i que també dirigeix Rovira) l'elaboració d'un reportatge sobre els periodistes que fan publicitat. Entre altres fonts, va proposar a Ponsa que consultés M.L. amb motiu del seu llibre sobre aquesta temàtica i la carta signada per diversos col·legiats contra l’atorgament del Premi Ofici de Periodistes a l’Olga Viza.
Pel que fa a la carta signada per 10 col·legiats i promoguda per l'autor de la queixa, Jordi Rovira confirma la seva posició, donat que no li semblava adequat publicar una carta sobre aquesta qüestió tres mesos després d'atorgar-li el premi a l' Olga Viza.
Per totes aquestes qüestions, Jordi Rovira considera “totalment injustificades, i fins i tot insultants” les acusacions d'en M.L..
Per donar suport a les argumentacions i conclusions exposades per Jordi Rovira al text d'al·legacions, arriben al Consell de la Informació una carta signada pel Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Maria Morros Cuadras, el 27 de novembre de 2023; i també una carta signada per Francesc Miquel Ponsa, el 23 de novembre del mateix any. En tots dos documents s'hi inclouen arguments que sostenen la versió explicada per Jordi Rovira.
PONÈNCIA
Si bé la queixa emesa per M.L. no fa referència a la vulneració concreta de criteris específics del Codi, però tenint en compte que l'autor esmenta de manera reiterada els conceptes de silenciar i censurar, es pot vincular amb dos criteris concrets del codi, com són el criteri 1 i el criteri 6, que esmenten el següent:
Criteri 1: “El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment, té l’obligació d’acostar-se a la realitat dels esdeveniments amb la màxima fidelitat possible.”
Criteri 6: “El periodista ha de defensar el dret a la informació davant de qualsevol restricció a la transparència exigida per l’interès públic, especialment quan les fonts són administracions i organismes oficials. Tanmateix, cal reconèixer a les persones individuals i jurídiques el dret a no proporcionar informació ni respondre preguntes. L’assetjament intimidador i persistent és una pràctica reprovable.”
Des del CIC es recorda la necessitat de respectar i defensar el criteri editorial de la publicació Capçalera per decidir els continguts que es publiquen, i que les decisions que es prenen a propòsit del contingut de la revista depenen del Consell de Redacció, no únicament del seu director.
No obstant això, tenint en compte el que indiquen els criteris 1 i 6 i les dues qüestions a què fa referència la queixa, es considera que totes dues són de gran interès per als lectors de la revista, és a dir, els professionals de l'àmbit de la comunicació. Així mateix, el silenci de Capçalera sorprèn malgrat el clar interès del director cap a aquestes dues temàtiques.
Les raons de calendari i l'excessiu to acadèmic de la proposta poden explicar les reticències del director perquè apareguin a la revista, però no semblen suficients per justificar l'absència de referències, fins a la data, de cap d'aquestes qüestions a la revista, especialment quan es tracta d'una publicació que és la revista del Col·legi professional i allò que afecta directament els seus col·legiats, com és el cas de M.L..
I si bé se li ha donat l'oportunitat a M.L. de comptar amb un espai a la revista Report.cat, setmanari digital d'anàlisi de periodisme i comunicació que edita el Col·legi de Periodistes i que també dirigeix Rovira, per parlar de ambdues qüestions, es considera oportú sol·licitar al Director i al Consell de redacció de la revista Capçalera la publicació d'una informació àmplia sobre el tema motiu de la queixa, sobretot tenint en compte que no es tracta des del 2015 i, en canvi, és una de les vulneracions que amb més freqüència apareix a les queixes rebudes pel Consell de la Informació.
De conformitat amb la ponència, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent
ACORD:
Tot i que el Consell de la Informació defensa el criteri editorial de la revista Capçalera i el seu Consell de Redacció, es considera oportú que aquesta publicació doni cobertura informativa suficient als dos motius que originen la queixa rebuda. D'aquesta manera s'atén, de forma individual, la petició feta per un col·legiat, aspecte que cal tenir en compte ja que es tracta de la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya; i, de manera més general, a una de les qüestions que més afecten la professió periodística.
Observacions
ACORD:
Tot i que el Consell de la Informació defensa el criteri editorial de la revista Capçalera i el seu Consell de Redacció, es considera oportú que aquesta publicació doni cobertura informativa suficient als dos motius que originen la queixa rebuda. D'aquesta manera s'atén, de forma individual, la petició feta per un col·legiat, aspecte que cal tenir en compte ja que es tracta de la revista del Col·legi de Periodistes de Catalunya; i, de manera més general, a una de les qüestions que més afecten la professió periodística.
