En defensa dels valors ètics del periodisme                                                              El CIC és l’òrgan d’autoregulació de la professió periodística a                                                                                                                                                     Catalunya que vetlla pel compliment del Codi Deontològic 

← Tornar a l'arxiu de resolucions

Conflicte entre periodistes. (comunicació Barça) – Sport


Dictamen


ASSUMPTE:
Escrit de D.G.J., periodista i col·legiat, presentant una queixa contra el diari "sport" i el seu sotsdirector, José Luis Carazo, que escriu la secció dominical “caiga quien caiga”, per presumpta vulneració del criteri 2on. Del Codi Deontológic.

ANTECEDENTS:
El dia 23 de gener de 1998 va tenir entrada al consell de la lnformació de Catalunya (cic) un escrit (registre n. 9l1998) en relació amb I'esmentada queixa.
El signant de la queixa manifesta que en els articles de José Luis Carazo hi figuren una sèrie d'expressions que ell considera falses i injurioses per a la seva persona i que lesionen o menyspreen la seva dignitat, provocant-li descrèdit injustificat. Entre d'altres expressions, se'l titlla de ',comisario político" i'intoxicador y taqiuillero". L'editor i periodista de l"'sport" Josep M. Casanovas, en les primeres al·legacions formulades en escrit de data 20 de
febrer, manifesta que la denúncia presentada per D.G. és injusta perquè el comportament del denunciant, que explica en la seva secció José Luis Carazo, és absolutament
demostrable; és falsa perquè la mala intenció que li imputa no és certa i és tendenciosa perquè barreja situacions i conceptes que no s'ajusten a la realitat.
Respecte a l'actuació de D.G. com a assessor del president Núñez, manifesta Josep M. Casanovas que,ha consentit que el camp Nou s'omplís de pancartes en contra dels mitjans de comunicació i de periodistes concrets i que no ha fet res per procedir a la seva retirada". Així mateix, "ha consentit que, utilitzant indegudament el cens de penyes del
Barga, s'enviessin unes cartes intoxicadores i falses, acusant uns diaris i uns periodistes, i tampoc va moure un dit per reparar els danys ocasionats". Diu també Josep M. Casanovas que D.G. " s’atreveix a acusar la professió amb informes manipulats i tendenciosos".

El "l segon plec d’al·legacions, de data 20 d'abril, I'editor de l"'sport" considera que el denunciant, des que va arribar ar càrrec d'assessor der F.c. Barcerona, ha perjudicat
reiteradament l"'sport", coaccionant amb la retiraáa de promocions publicitàries si el mitjà no s'avenia a donar a les notícies I'enfocament que ell pretenia. Aclarint conceptes del primer escrit d’al·legacions, Josep M. Casanovas reitera que el denunciant va consentir quá es posessin pancartes al camp Nou contra els mitjans de comunicació i un determinat periodista i acompanya uns testimonis gràfics en els quals es llegeix "EL PERIÓDICO + R. MADRID', 'SPORT FINANCIA AL R. MADRID", ',PERICO ESCOBAR', i "TV3, LA MALA OMBRA DELS BARQA ETS...'.
'Aquest assumpte, manifesta Casanovas, va degenerar en un conflicte denunciat per TV3, 'sport' i 'El Periódico de Catalunya', principals mitjans de comunicació afectats per la
insidiosa campanya de descrèdit, al col·legi de periodistes de Catalunya, que amb data 4 de desembre de 19g7 feia pública una nota en la qual apel·lava a la responsabilitat dels directius
barcelonistes i els hi demanava que reflexionessin ¡ rectifiquessin la postura adoptada amb alguns mitjans de comunicació".
La col·locació de les pancartes es va veure agreujada, en opinió de Josep M. Casanovas, per la tramesa á les penyes barcelonistes d'una circular signada per un inexistent ,,front de
penyes del Barça", amb la presumpció que va ser feta des del despatx del denunciant, tenint en compte que del cens de les entitats esportives a les que va ser dirigida només en pot fer ús
el propi club. L'editor de l"'sport" formula una sèrie d'acusacions en relació
amb algunes presumptes accions del denunciant encaminades a desprestigiar el mitjà.
En les al·legacions formulades per José Luis Carazo, autor dels articles denunciats, es manifesta que els qualificatius de "comissari polític", "intoxicador,' i "taquillero,,, no s'han
d'entendre pejorativament i que en alguns casos han estat utilitzats en altres mitjans, no essent la seva intencionalitat la d'ofendre el denunciant, havent pretès només enjudiciar-lo en la seva activitat com a assessor del president del F.c. Barcelona La junta directiva de I'Asociación Barcelonesa de la Prensa Deportiva (ABPD), en reunió de 25 de febrer de 1998, va
acordar oferir els seus serveis de mediació per intentar establir una conciliació entre D.G., José Luis Carazo i l'editor del diari "sport" i membre de r AB?D, Josep M.
Casanovas, el qual n'havia sol·licitat la intervenció, havent acordat la presidència del CIC que no hi havia cap inconvenient en la realització de I'acte.
El president de l'ABPD, Josep Gutiérrez, en escrit de 3 d'abril (registrat al clc el 16 d'abrir), va comunicar al president del glc, Lloreng Gomis, que s'havien vist obligats á renunciar a
I'acte de conciliació donat que només el senyor D.G. havia manifestat la seva conformitat.

INFORME DE LA PONÈNCIA
En el seu informe, el ponent manifesta que "tant per la utilització d'expressions que es poden considerar pejoratives com per atribuir al senyor D.G. unes accions que
no sempre han estat comprovades, les informacions que han motivat la queixa no són un model de respecte a les normes deontològiques de la professió periodística a Catalunya".
El ponent considera "que és evident que no pot haver-hi dues mesures per a valorar la tasca periodística des del punt de vista deontològic, una per a la premsa esportiva i una altra per
a la d’interès general, però també ho és el fet que tant en la forma com en el fons els articles de José Luis Carazo no són diferents del que lamentablement és quotidià a la premsa
esportiva, en la qual els fets i les persones es jutgen amb una passió. Més pròpia de la grada d'un estadi que a un mitjà de comunicació, i aquest mateix estil s'aprecia fins i tot en molts
casos en les pàgines esportives de la premsa d'informació general, ben diferents en el llenguatge i en el tractament dels continguts de la resta del diari". El ponent manifesta "la necessitat que es faci una crida a la serenor i a la mesura dels professionals, distanciant-se el que calgui del mal exemple que donen els dirigents esportius.
L'esport és molts cops generador de violència ¡ la premsa especialitzada té en aquest sentit una responsabilitat afegida,'. Així mateix, una altra consideració que fa la ponència és sobre
el paper d'arbitratge: "Del senyor G.J., encara que ara dedicat a tasques alienes al camp informatiu, no es pot ignorar la seva condició de periodista, piofessió que ha exercit durant molts anys i que ell mateix fa constar en el seu escrit de queixa. Com s'explicita en I'article 7é del reglament del CIC, qualsevol persona física o jurídica pot presentar un escrit de queixa per la lesió comesa per un mitjà de comunicació dels principis reconeguts pel codi Deontològic i també un periodista quan s'ha sentit lesionat en el seu honor per un altre
professional. No obstant, aquest tipus de litigi, s,hauria de mantenir dins d'uns límits raonables i sempre que dels casos que es presentin se'n desprengui una doctrina vàlida per al
conjunt social. No per amagar res, sinó per fidelitat a I'esperit fundacional de I'ens, que es va crear com un instrument de la societat".

D'altra banda, diu que "les queixes de periodista versus periodista poden arribar molts cops viciades d,origen i ser l'última conseqüència de vells i indesxifrables enfroñtaments,
en els que també hi poden tenir a veure les lluites de mitjans per quotes de mercat. En definitiva, el prestigi del clc només pot .ser conseqüència de la riquesa deontològica emergent, de la pluralitat dels dictàmens emesos en resposta a les queixes presentades pel cos social, del que els periodistes, igual que qualsevol altra professió, només en són una petita part;.

Observacions

ACORD:

1- Que tant per la utilització d,expressions que es poden considerar pejoratives com per atribuir al demandant unes accions que no sempre han estat comprovades, es recomana
al mitjà de comunicació la necessitat de tenir cura que les informacions, tot i fent ús legítim de la llibertat d'expressió, no s'han d'extralimitar, lesionant o menyspreant la dignitat de les
persones o institucions, d'acord amb el que assenyala el codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, especialment en els seus criteris 1 i 2.

2- Que en els casos en què les dues parts d'un litigi siguin periodistes, el CIC recomana que prèviament la queixa !'elevi a la comissió de Defensa del col·legi de periodistes de Catalunya".

"Que en els casos en qué les dues parts d'un litigi siguin
periodistes, el CIC recomana que préviament la queixa !'elevi a la comissió de Defensa del col·legi de periodistes de Catalunya".

← Tornar a l'arxiu de resolucions