Dictamen
ASSUMPTE: Queixa online rebuda el 26 de juliol de 2022, presentada per la senyora M.C. sobre un article publicat el 13 de gener a la revista del Teatre Lliure Entreacte pel periodista Juan Carlos Olivares(http://entreacte.cat/entrades/actualitat/katharsis-2022-una-qu%CC%88estio-didentitat/)
ANTECEDENTS
Si bé l’autora de la queixa no fa referència al text a la vulneració d'un criteri concret del Codi, es pot deduir que es fa referència a un possible conflicte d'interessos entre el periodista Juan Carlos Olivares i la revista Entreacte per la vinculació del periodista amb el Teatre Lliure.
A la queixa s'esmenta que Olivares “es refereix d'una manera molt elogiosa a la direcció actual del Teatre Lliure, al seu equip, al seu treball” i la revista obvia el fet que aquesta persona forma part de l'equip del Teatre Lliure. A la firma no es dona més informació de qui és (http://entreacte.cat/author/ juan-carlos-olivares/), a diferència de la informació que sí que apareix al lloc web del Teatre Lliure: https:// www.teatrelliure.com/uploads/20210907/Portal-de-Transparncia---2.3.-Equip-2021.pdf
L'autora de la queixa indica que li sembla molt mal gust que una persona del Teatre Lliure és faci passar per periodista independent per dir que el Teatre Lliure ho fa molt bé.
AL.LEGACIONS
El 9 d'agost del 2022 el director de la revista Entreacte, Manuel Pérez i Muñoz, fa arribar al Consell de la Informació les al·legacions corresponents a la queixa plantejada per M. C. En aquestes al·legacions el director explica en set punts la idoneïtat del periodista Joan Carlos Olivares per elaborar aquesta peça per la seva experiència avalada i bagatge de primer nivell.
1.Juan Carlos Olivares és un dels professionals del periodisme cultural i de la crítica teatral més reconeguts del país, amb trenta anys d'experiència avalada per la publicació a diferents mitjans entre els quals s'inclouen Abc, Avui, El País,Time Out Barcelona i actualment La Vanguardia. El seu bagatge és un patrimoni periodístic de primer nivell i per a qualsevol mitjà és un privilegi poder comptar amb la seua signatura. En conseqüència, considerem que el seu criteri, imparcialitat i coneixent prevalen per damunt de qualsevol altra consideració, incloent-hi les exposades en la queixa plantejada.
2.Les possibles interaccions amb el Codi Deontològic, en concret amb el punt 7 que demana evitar el conflicte d'interessos, no es corresponen amb la natura de l'encàrrec, ja que no es tracta d'un text valoratiu sinó estrictament informatiu, elaborat per un professional de reconegut prestigi i solvència demostrades. Que Juan Carlos Olivares col·labori, entre altres mitjans i agents del sector, amb l'actual equip del Teatre Lliure no obstaculitza ni el seu bagatge ni la seua capacitat de reflexió, menys encara al voltant d'un projecte que coneix de primera mà com a part de l'equip de programació i continguts. Per tant, la seua signatura és una tria més que raonable per a un article que en qualitat de prèvia, o article d'anticipació, escriu en termes purament informatius al voltant d'un avançament de la programació del teatre que en el punt de l'encàrrec encara no s'havia fet pública.
3. Els termes exposats en la queixa són valorables i interpretables. Que les frases extretes ("El projecte artístic de Juan Carlos Martel connecta amb més d’una tradició d’un Teatre Lliure amb 45 anys d’història" i "es podria considerar la continuació natural dels Radicals Lliure, aparador de l’experimentació teatral durant l’etapa Rigola"), considerem que no tenen el rerefons d'elogi denunciat, que degudament analitzades contenen informació objectivable. En cap moment es desprèn de l'article “que el Teatre Lliure ho fa molt bé” com s'exposa en la queixa, sinó que s'informa sobre un cicle de programació i sobre els artistes que hi participen, factors d’interès per al públic.
4.És fals el que s'indica a la queixa, que Juan Carlos Olivares publiqui articles valoratius sobre la programació del Teatre Lliure a La Vanguardia. No ho fa des de novembre-desembre del 2014 per no incórrer en incompatibilitats.
5.Que el perfil de crític teatral de Juan Carlos Olivares no és estrictament assimilable al d'un professional del periodisme en actiu sotmès a les lògiques del treball d'un mitjà, ja que parlem d'un professional expert en arts escèniques que treballa diferents àmbits, des de la gestió a la docència, passant per la difusió i també per la redacció de textos crítics. Aquest perfil multidisciplinari és també un aval de la seva solvència.
6.En cap moment, es tracta d'un article que incórrega en “fórmules de promoció o publicitat sota l’aparença deliberada d’informacions periodístiques”, que detalla el codi deontològic perquè, com hem exposat més amunt, es tracta d'un article merament informatiu encarregat a un professional que pel seu coneixement intern del tema pot resoldre l'encàrrec amb un nivell de profunditat òptim.
7. Al Codi Deontològic s'exposa que “Com a norma general, els professionals de la informació han d’evitar qualsevol situació de conflicte d’interessos”. Entenem que aquest és un cas que no s'avé amb la “norma general”, ja que parlem d'un àmbit de la comunicació (el periodisme cultural, la crítica teatral, la informació sobre entorns concrets) divers en els nivells d'especialització dels seus professionals. Per tant, creiem que en última instància preval la solvència del professional que ha rebut l'encàrrec, el seu coneixement exclusiu del tema proposat i el caràcter informatiu de l'article resultant.
PONÈNCIA
La queixa no fa esment a quin punt del Codi Deontològic s’estaria vulnerant, però queda clar que planteja un possible conflicte d’interessos com els que preveu el Criteri setè del Codi Deontològic. El Criteri setè indica que “com a norma general, els professionals de la informació han d'evitar qualsevol situació de conflicte d´interessos, ja sigui d´àmbit polític, comercial, econòmic, financer o familiar, que posi en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció”. En aquest cas concret, aquest conflicte d'interessos es posa de manifest perquè compartir un càrrec estructural a l'organigrama de Programació i Continguts del Teatre Lliure i fer un article a la revista Entreacte, vinculada al Teatre Lliure permet pensar que aquesta vinculació condiciona el contingut de la crítica.
Tenint en compte el que s'exposa a la queixa i les al·legacions rebudes, es consideren els aspectes següents:
La queixa parla d´un conflicte d´interessos i a les al·legacions Pérez explica que aquesta idea no es correspon “amb la natura de l'encàrrec, ja que no es tracta d'un text valoratiu sinó estrictament informatiu, elaborat per un professional de reconegut prestigi i solvència demostrades”. En aquest sentit, es pot tenir en consideració allò que exposa el director de la revista ja que l'article parla d'un avançament de la programació del teatre i per al qual el periodista Juan Carlos Olivares té un perfil adequat.
A les al·legacions el director de la revista exposa que, tot i que en el codi s'explica que “Com a norma general, els professionals de la informació han d'evitar qualsevol situació de conflicte d'interessos”, aquest cas tractat no s’ajusta a aquesta circumstància. Pérez ho justifica perquè considera que en tractar-se d'un àmbit especialitzat preval la solvència del professional que ha rebut l'encàrrec. Aquesta afirmació resulta adequada en tant que en el cas d’un àmbit especialitzat la solvència del professional resulta essencial, però es considera que la necessitat de no incórrer en el conflicte d’interessos també aplica a aquest àmbit periodístic especialitzat i no està exempt d’evitar qualsevol ombra de dubte sobre un possible conflicte d'interessos.
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD
Exercir amb simultaneïtat la funció de periodista de la revista del Teatre Lliure Entreacte i formar part de l'equip de la mateixa institució teatral vulnera el Criteri setè del Codi Deontològic perquè genera una situació de conflicte d'interessos.
Observacions
ACORDExercir amb simultaneïtat la funció de periodista de la revista del Teatre Lliure Entreacte i formar part de l'equip de la mateixa institució teatral vulnera el Criteri setè del Codi Deontològic perquè genera una situació de conflicte d'interessos.
