Dictamen
ASSUMPTE: Consulta al CIC del president de les Colles Sardanistes de Barcelona i de l’Ajuntament de Súria sobre els criteris a seguir en relació a la publicació de fotografies on apareixen menors a la seva web, publicacions convencionals, etcètera.En concret, l’Ajuntament de Súria demana si existeix alguna normativa general que cobreixi quatre supòsits: festes populars al carrer i que no comporten una inscripció prèvia del participants com ara cercaviles, actes infantils de festa major, activitats protagonitzades per infants amb inscripció prèvia (llocs escolars, tallers d’estiu), però sense la presència de llurs pares; activitats que compten amb la participació dels pares o d’altres adults, i visites escolars a dependències i instal•lacions municipals acompanyats dels seus professors o tutors.
Pel que fa a les Colles Sardanistes, el president, D.J., planteja la pregunta en una doble via (la revista de l’àmbit sardanista i Internet) traslladant la consulta del pare d’un dansaire: si cal distorsionar sempre la imatge d’un menor (amb els problemes que implicaria per a la publicació) i el control impossible de les xarxes socials a la web pel que fa a la tasca de reconeixement i difusió d’imatges.
CERTIFICA: Que en relació a l’expedient núm. 5/2009 els membres del Consell de la Informació de Catalunya en reunió plenària de data 27 d’octubre de 2009 (CIC) van adoptar per unanimitat el següent acord:
El tema dels menors com a protagonistes de la informació, especialment gràfica, es presenta amb molta freqüència, i més des de la irrupció i expansió de les xarxes socials a Internet. La doctrina imperant es concentra més aviat en informacions sobre delictes que afectin d’alguna manera els menors i els perills inherents, com ara el morb, els danys a la personalitat del menor, el respecte a la seva dignitat i privacitat. Cada país té les seves legislacions i normes sobre els drets i límits del periodisme gràfic, i així tenim que a França s’opta per pixelar les cares en llocs públics, fins i tot a la platja.
Jordi Cots, ex membre del CIC i adjunt al Síndic de Greuges per als infants feia notar en un informe que la llei catalana 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i adolescents, i la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de Protecció Jurídica del Menor, han fet seus els articles 12 al 17 de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant del 20 de novembre de 1989. La llei catalana transcriu quasi literalment l’article 16, que diu: “Els infants i adolescents tenen dret a la protecció de l’honor, de la intimitat i de la pròpia imatge”. En canvi, la llei estatal sembla que faci un pas més: “Els menors tenen dret a l’honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge”. Aquesta llei estatal descriu allò que es considera una intromissió il•legítima e aquest dret: Qualsevol utilització de la seva imatge o nom en els mitjans de comunicació que pugui implicar menysteniment de la seva honra o reputació o que sigui contraria als seus interessos”, encara que ho hagi consentit ell mateix o el seu representant legal. I explicita que són menors els que no hagin fet els 18 anys.
La llei catalana, aparentment no tan explícita, preveu que “l’Administració de la Generalitat ha de vetllar pel dret a la intimitat i a l’honor dels infants i adolescents, especialment dels que hagin estat objecte d’agressions sexuals, maltractaments o qualsevol altre experiència traumàtica”.
Així doncs, tenim clar els casos en que no es poden prendre imatges de menors: quan estan imputats en un afer judicial, si compareixen com a víctimes a com a testimonis en un judici, o en el moment de cometre delictes o infraccions, perquè aquestes imatges són contraries als interessos del menors. En el cas de menors malalts (per exemple en un hospital) s’ha de valorar el tractament de la notícia.
Però, no disposem de normes clares sobre els imaginaris que plantegen els comunicants. La Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC) s’ha fet ressò de la desaparició de la revista Report Maresme, sancionada amb una multa de 30.000€ per la publicació de dues imatges d’una menor prenen el sol a la platja de Mataró amb els seus pares. Les fotos, fetes per Sergio Ruiz (fotògraf de Capçalera) sense el consentiment de la família, il•lustraven un reportatge sobre els perills del rais solars per a la pell, i també es van publicar a la pàgina web de la revista. La sentència va acceptar la tesi fiscal de “evident connotació eròtica” en els documents gràfics, malgrat que la defensa argumentà l’article 8 de la Llei Orgànica 1/1982 de Protecció Civil als Drets Fonamentals a l’Honor, a la Intimitat i a la pròpia Imatge, que estableix que no es reputaran, amb caràcter general, intromissions il•legítimes les actuacions autoritzades o acordades per la autoritat competent d’acord amb la llei, ni quan predomini un interès històric, científic o cultural rellevant. La defensa també presentà diverses sentències sobre casos similars, resoltes amb sancions considerablement inferiors. L’Audiència Provincial de Sevilla estimava que no s’havia produït cap dany moral a uns menors pel fet de sortir en unes fotos sense consentiment, excepte pel que fa a la intromissió en el dret a la pròpia imatge, i valorava aquest fet en una sanció de 600€, atès que “tot el que sobrepassi d’aquesta indemnització constituiria un possible enriquiment injust al socaire d’aquesta falta de consentiment, enriquiment que cap tribunal no pot admetre”. Per a certes persones, la foto no consentida s’ha convertit en una mena de xollo. Un pare va demandar una publicació perquè reconegué en una foto sobre l’inici del curs escolar al seu fill (que estava d’esquena) per la motxilla.
És evident que els professionals del fotoperiodisme han d’extremar l’atenció,a prudència i el sentit comú a fi de no perjudicar la reputació, l’honor i la intimitat dels menors, però es fa difícil preveure tots els casos en que es pot produir un conflicte: llocs públics, escoles, esglésies, museus, restaurants, platges, camps d’esports, representacions teatrals... Si el pare d’un enxaneta, com planteja el representant de les Colles, s’oposa a que la cara del menor surti sense pixelar, el conflicte està servit, i s’haurà d’imposar una fórmula que satisfaci a les parts en litigi. D’altra banda, les xarxes socials a Internet (blogs, twiters, facebook) són impossibles de controlar (dies enrere algú va introduir a un blog unes mans que toquejaven la figura d’una nena). Un altre problema és l’ús que es faci de la foto en el futur quan passa a ser propietat d’un mitjà de comunicació (una agència, un diari...).
PONÈNCIA
Vistes las dificultats per entrar en detall, la ponència troba interessants i proposa els punts de vista d’en Josep Cruanyes publicats a L’Agenda de la Imatge (núm. 22, any 2000). Com a premissa principal, s’ha de reafirmar l’existència del dret a fer fotografies als llocs públics d’una manera general, en el ben entès que el dret a la pròpia imatge no impedirà la informació gràfica sobre un fet o esdeveniment públic quan la imatge d’un menor determinat surt com merament accessòria. Es a dir, quan és captada d’una manera general en fotos preses en llocs públics o d’interés públic, i el menor o menors que capta no són l’objectiu principal. Naturalment, s’haurà de vigilar possibles derivacions escèniques i de situació a partir del moment en que s’ha pres la foto.
