Dictamen
Expedient núm. 4/2026ASSUMPTE: Queixa presentada per la Sra. M.M.S per una informació publicada al diari Segre per considerar que el mitjà vulnera el Criteri 12 del Codi Deontològic i promou el discurs d’odi al citar la nacionalitat d’un ciutadà quan no és necessari per entendre els fets dels quals s’informa.
ANTECEDENTS
El dia 18 de març es rep la queixa presentada per la Sra. M.M.S. segons la qual el diari Segre vulnera el criteri 12 del Codi Deontològic en una notícia publicada el 18/03/2026. Segons la queixa, “l’assenyalament de l’origen com a element central de la notícia (es a dir, remarcar reiteradament que és un “ciutadà marroquí”), no aporta informació rellevant per entendre el cas jurídic”. La queixa afegeix que “quan l’origen només es destaca en notícies negatives (delictes, conflictes) es construeix una associació implícita entre migració i perillositat. Juxtaposa delicte greu + dret administratiu (residència) com si fos una contradicció. Barreja de casos i construcció de patró”. En Motius s’assenyala que “la redacció del titular i la notícia promou els discursos d’odi”. S’adjunta captura de la notícia.
Aquí es pot veure el text complet
https://www.segre.com/ca/lleida/260318/condemnat-per-brutal-violacio-lleida-obte-els-papers-permanents_1146609.html
La notícia, sota el títol “Un condemnat per una brutal violació a Lleida obté els ‘papers’ permanents”, explica la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Rioja d’anul·lar l’ordre d’expulsió d’aquest ciutadà dictada per la Delegació del Govern Central de La Rioja després que l’Audiència Provincial de Lleida el condemnés per un delicte de violació comès a Lleida, el 2012.
El diari afirma que la decisió del Tribunal Superior de Justícia de la Rioja comporta la ratificació dels “papers” de llarga durada dels quals l’acusat disposava des de 2013.
El Tribunal es basa per anul·lar l’ordre d’expulsió en què aquest ciutadà va complir la seva condemna de 7 anys de presó i un cop en llibertat, el 2019, es va instal·lar a La Rioja, on viu amb la seva dona i la seva filla, que porta 19 anys a Espanya i li consten més de 15 anys de vida laboral. La sentència afirma que “no consta que hagi delinquit posteriorment als fets que van donar lloc a la condemna”. El tribunal es basa en aquesta circumstància per anul·lar l’expedient d’expulsió, “que es va iniciar una dècada després de dictada la sentència condemnatòria i quatre anys després d’haver completat la pena” assenyala el TSJR.
La noticia relaciona aquest cas amb un altre d’un altre individu, actualment en presó condemnat per crims sexuals, per introduir els problemes que es deriven i les contradiccions de l’administració a l’hora de valorar si procedeix l’expulsió de persones que han comès delictes greus malgrat estiguin en possessió dels “papers de residència”.
És aquesta comparació a la que la queixa fa referència quan diu que la noticia “barreja de casos i construcció de patró”.
AL·LEGACIONS
El Diari Segre envia unes àmplies al·legacions on explica que no citen mai la nacionalitat o origen de les persones a les que s’imputa o han estat condemnades per fets delictius. “Nosaltres pensem que la nacionalitat dels delinqüents, presumptes o condemnats, no és rellevant i per tant no la donem”.
Continuen les al·legacions:
“En aquest cas vam especificar que la persona de la que informàvem era d’origen marroquí perquè la informació no era sobre la violació, sinó sobre la gestió del permís de residència permanent per part d’un tribunal malgrat els seus antecedents. Com que l’interès de la notícia era determinar si les administracions i les instàncies judicials havien actual correctament al donar-li papers, és obvi que s’havia d’explicar que estàvem parlant d’un ciutadà extra-comunitari, i a l’informar d’aquesta circumstància ens va sembla antinatural no especificar de quin país concretament, sempre tenint en compte que aquesta circumstància tenia una importància completament anecdòtica en el motiu de la informació, que era l’anàlisi de l’actuació de l’administració i dels jutjats, veritables protagonistes de la notícia”.
L’escrit d’al·legacions continua dient : “ Hem procurat ser curosos amb la dignitat de la persona condemnada. No posem la fotografia que en teníem perquè tots els mitjans l’havien publicada quan es va celebrar el judici a Lleida per la violació; en donem només les inicials, no diem que és d’origen marroquí al titular, ho diem una sola vegada al text i només apareix una altra vegada quan ho diu el TSJC”.
El text d’al·legacions continua una llarga dissertació sobre la actuació de l’administració i les contradiccions de la justícia a l’hora de determinar quan cal procedir a l’expulsió d’un ciutadà amb antecedents penals i quan preval el dret administratiu de la persona si ja té papers de residència.
“Aquest era l’interès de la notícia:– diu l’escrit d’al·legacions – determinar si l’actuació de les administracions havia estat coherent amb la jurisprudència del Tribunal Suprem”.
Pel que fa a la inclusió en la notícia d’un cas anterior a mode de comparació, el text d’al·legacions diu: “Sobre el fet de citar a la informació el cas d’un assassí en sèrie que va obtenir el permís de residència de manera fraudulenta i després va assassinar una jove estudiant a Lleida, cal tenir en compte que aquest cas va causar una gram commoció precisament pel fet que es regularitzés la situació d’aquesta persona malgrat el seu historial delictiu. En els dos casos, l’interès de la notícia és l’actuació de l’administració pública, no els condemnats. Al tractar-se de dos casos paral·lels, ocorreguts tots dos a Lleida, hagués estat estrany i poc professional no contextualitzar la notícia amb aquest precedent”.
PONÈNCIA
La queixa assenyala que la notícia del diari Segre vulnera el criteri 12 del Codi Deontològic
que diu que cal “Respectar la dignitat de les persones i la seva integritat física i moral”. El Criteri 12 insta a evitar la discriminació per qualssevol circumstància i el compromís dels periodistes amb els drets humans. Des d’aquest punt de vista la noticia objecte de la queixa no sembla que incompleixi aquest article des del moment en que es centra en explicar la revocació del Tribunal Superior de Justícia de la Rioja d’una ordre d’expulsió dictada amb anterioritat contra un ciutadà que havia comés un delicte el 2012 i del qual es parla en tot moment amb respecte, i sense identificar-lo, nomes consten les inicials.
Sembla més aviat que la queixa s’hagi de contemplar en relació a l’Annex F del Codi Deontològic que fa una sèrie d’advertiments sobre la cita de nacionalitats i ètnies en les notícies publicades pels mitjans i recomana, concretament, als mitjans de comunicació que “actuïn amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions o opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de gènere, ètnies, creences o extracció social o cultural”.
El tema que es dilucida en aquest cas és en realitat la discordança que es produeix entre el titular: “Un condemnat per una brutal violació a Lleida obté els ‘papers’ permanents”, i el cos de la notícia, que de fet se centra en les contradiccions judicials i administratives que es produeixen quan hi ha una ordre d’expulsió contra persones que tenen antecedents penals i alhora han obtingut els permisos de residència de llarga durada, com és el cas que s’explica en aquesta notícia. L’interès del text es dirigeix a posar de relleu l’actuació de la justícia i de l’administració pública i les incoherències que es poden produir. Tanmateix, en un marc cognitiu i ideològic con l’actual, la queixa té raó en observar que quan l’origen de les persones es destaca reiteradament en fets negatius (delictes, conflictes, violència) es construeix una associació implícita entre immigrants i inseguretat.
De tal manera que el que es presenta com a una possible crítica a l’actuació de l’administració i les contradiccions judicials, acaba convertint-se en un reforç de la idea subjacent: que les persones immigrants constitueixen un perill i a més es beneficien del drets que atorga la residència permanent. El títol d’aquesta notícia és sensacionalista per l’ús de l’expressió “brutal violació” a més de posar l’accent en l’acció de l’individu que ja ha complert la seva condemna, quan el que es pretén és posar de relleu les incoherències administratives i judicials respecte a com i quan dur a terme els expedients d’expulsió dictats sobre individus que han comès delictes. Podria haver estat més prudent parlar d’un ciutadà extra-comunitari. Però és cert que, en aquest cas, citar la nacionalitat, sense reiterar-la, pot considerar-se rellevant per explicar la notícia
Vist tot l’anterior, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
ACORD:
Atès que es pot entendre com una dada rellevant per contextualitzar la notícia, el Consell de la Informació de Catalunya considera que l’al·lusió a la nacionalitat del subjecte de la informació no vulnera el Criteri 12 del Codi Deontològic dels Periodistes.
Observacions
ACORD:Atès que es pot entendre com una dada rellevant per contextualitzar la notícia, el Consell de la Informació de Catalunya considera que l’al·lusió a la nacionalitat del subjecte de la informació no vulnera el Criteri 12 del Codi Deontològic dels Periodistes.
