Dictamen
ASSUMPTE: Queixa arran de l’emissió al juliol de 2019 del documental “Palau de la Música (Resurrecció)” al programa Sense Ficció (TV3), per considerar la reclamant que TV3 no ha informat sinó que ha fet “propaganda” i ha contribuït a “rentar la cara” del Palau de la Música Catalana, fet que pot vulnerar els criteris 1 i 7 del Codi Deontològic.ANTECEDENTS
El passat 9 de setembre la senyora S.T. es va posar en contacte amb el CIC –via correu electrònic- per expressar la seva queixa arran de l’emissió al juliol del documental “Palau de la Música (Resurrecció)” al programa Sense Ficció (TV3).
Segons la sra. T., TV3 no ha informat sinó que ha fet “propaganda” i ha contribuït a “rentar la cara” del Palau de la Música Catalana.
Amb motiu de l’efemèride dels 10 anys del “Cas Palau”, l’actual director del Palau de la Música, Joan Oller, va encarregar a la productora Broadcaster S.A. un documental on es parlés del tema “des de dins”.
TV3 va decidir “adquirir” el documental i el va emetre el passat juliol d’enguany.
Segons S.T., que un programa com el “Sense Ficció” -que depèn dels Serveis Informatius- emeti un “documental sobre el Palau de la Música Catalana pagat pel mateix Palau de la Música Catalana, no és periodisme, és propaganda, és un rentat de cara de la institució”.
També considera que al “web de TV3 no es diu clarament que és el Palau de la Música qui ha encarregat, decidit els contingut i pagat el documental” i considera que dir que el documental és una “producció de Broadcaster Audiovisual Services per al Palau de la Música Catalana és confós per a l’espectador” i no és suficient.
AL·LEGACIONS
Vanessa Farré, responsable de Relacions Institucionals de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, és l’encarregada de presentar les al·legacions per part de TV3.
Farré creu que la senyora T. considera que la cadena audiovisual ha vulnerat dos criteris del Codi Deontològic del Col·legi de Periodistes, en concret el criteri 1 i 7:
Criteri 1: “El professional del periodisme està compromès amb la recerca de la veritat i, conseqüentment, té I‘obligació d'acostar-se a la realitat deIs esdeveniments amb la màxima fidelitat possible. Els mitjans han d'observar sempre una clara distinció entre les informacions i les opinions, difondre únicament informacions contrastades amb diligència, i evitar la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets”.
Criteri 7: "No es poden acceptar mai retribucions o gratificacions de tercers per promoure, orientar o publicar informacions i opinions. La recepció d’obsequis promocionals o commemoratius no pot ultrapassar el criteri estricte de la cortesia, segons els barems establerts per les organitzacions periodístiques. Tampoc no és admissible simultaniejar I’exercici del periodisme amb altres activitats remunerades que posin en perill els principis de veracitat i independència.
Cal rebutjar les fórmules de promoció o publicitat sota I’aparença deliberada d’informacions periodístiques. Com a norma general, els professionals de la informació han d'evitar qualsevol situació de conflicte d'interessos, ja sigui d'àmbit polític, comercial, econòmic, financer o familiar, que posi en qüestió la credibilitat i imparcialitat de la seva funció.
Farré al·lega que “en el cas dels documentals de producció aliena, es decideix I'emissió i adquisició un cop el documental esta produït i ha estat visionat i valorat pels responsables de la CCMA SA. “En el cas que ens ocupa estem davant d'un documental de no ficció on tal com es fa palès al Llibre d'Estil de la CCMA:
“En els documentals de no ficció adoptem el punt de vista d’un autor que defensa una tesi i argumenta amb proves documentals, amb un objectiu patrimonial”.
Per Farré “el documental tenia un alt interès periodístic i social. Són diversos els factors i criteris que en determinen I'interès: pel valor documental (per les dades que es donaven i com es van viure aquells fets i les conseqüències posteriors) així com pels criteris de proximitat, incidència social, servei públic i també d'actualitat (es va emetre en un moment en que el tema era present en tots els mitjans ja que es complien els 10 anys de I'entrada dels Mossos al Palau per a investigar)”.
A més, “el contingut del documental respon a la veritat i està contrastat. Mostra una visió plural, en la que hi participen els que ho van viure en primera persona, amb el testimoni de treballadors, antics directius, membres de la junta de l’Orfeó, cantaires, mecenes, administracions públiques i artistes reconeguts. Durant el documental, tal com es pot comprovar, es veuen directius treballadors que expliquen amb detall la corrupció que hi va haver durant el mandat del Sr. Millet.
Respecte la “falta de transparència” per part de TV3 a l’hora de dir qui ha produït el documental -part de la queixa de la senyora T.-, Vanessa Farré explica que “que en tots els suports es diu clarament que és una producció de Broadcaster Audiovisual Services per al Palau de la Música Catalana”.
“En el TN Migdia del 23/7 (36:08) s'informa sobre els fets i que s'està pendent dels recursos presentats, i sobre I'emissió es diu: “el Palau ha volgut deixar enrere aquella etapa i ho explica en un documental que aquesta nit s'emetrà al Sense Ficció” i que el documental ha estat “encarregat pel mateix Palau per recordar els fets i alhora, sobretot, per passar pàgina””.
Observacions
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:ACORD
Coincidim amb la CCMA en les seves al·legacions i creiem que no es vulneren els criteris 1 i 7 del Codi Deontològic.
