Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de J.A.A., Alcalde de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, presentant una queixa contra el “Diari de Girona” (edicions dels dies 24, 25, 27, 28 i 29 d’octubre de 2001) per diverses informacions i articles d’opinió relatius a l’adjudicació d’un quiosc de temporada i a unes obres realitzades per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a la Platja dels Canyerets de la localitat.ANTECEDENTS
Amb data 16 de novembre de 2001 té entrada al Consell de la Informació de Catalunya (CIC) un escrit de J.A.A., Alcalde de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, presentant una queixa contra el “Diari de Girona” (edicions dels dies 24, 25, 27, 28 i 29 d’octubre de 2001) per diverses informacions i articles d’opinió relatius a l’adjudicació d’un quiosc de temporada i a unes obres realitzades per l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a la Platja dels Canyerets de la localitat.
La presidència i la secretaria general del Consell estudien l'escrit rebut i acorden la seva admissió a tràmit.
La secretaria del CIC informa J.A.A., amb data 3 de desembre de 2001, que ha rebut l'escrit de queixa i que aquest ha estat admès a tràmit. En la mateixa data, es sol•liciten les pertinents al•legacions al mitjà. Com a resposta al requeriment del CIC, el director del “Diari de Girona”, senyor Jordi Xargayó, amb data 10 de gener de 2002, fa arribar les al•legacions del mitjà.
Rebudes ja les al•legacions, s'encarrega la ponència a un dels membres del Consell, el qual lliura el seu escrit amb data 1 de març de 2002.
ESCRIT DE QUEIXA
L'escrit de queixa de J.A.A., Alcalde de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, diu textualment el següent:
“Senyor President:
Les edicions del Diari de Girona dels dies 24, 25, 27, 28 i 29 d'octubre contenen diverses informacions i articles d'opinió relatius a l'adjudicació d'un quiosc de temporada i a unes obres realitzades per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols a la Platja dels Canyerets. Adjunto còpia de les esmentades publicacions (annex 1).
Considero que el tractament que l'esmentat mitjà de comunicació dóna a aquestes notícies vulnera manifestament els criteris 1, 2 i 3 del Codi Deontològic dels periodistes de Catalunya, d'acord amb els fets i les al•legacions que formulo a continuació:
1.- ACTUACIONS DE L' AJUNTAMENT
a) Adjudicació del quiosc de temporada a la platja dels Canyerets.
La tramitació del Pla d'Usos dels serveis de temporada de les platges de l'any 2001, el qual preveia un quiosc desmuntable per a la venda de begudes i entrepans freds a la platja dels Canyerets, ha seguit el procediment previst legalment, amb l'aprovació de totes les administracions competents, tal com consta a l'informe adjunt del Secretari de l'Ajuntament (annex 2).
La licitació d'aquest quiosc ha seguit el procediment establert a la normativa de contractes i de règim local, amb més publicitat que l'exigida per la llei, per tal de fomentar la concurrència. Em remeto de nou a l'informe del secretari municipal. S'adjunta igualment copia del plec de condicions (annex 3).
Les propostes presentades varen ser totes obertes i valorades per la mesa de contractació en acta pública, de la qual s'adjunta copia (annex 4). Per al servei del quiosc de la platja dels Canyerets es va presentar una única oferta, tal com va succeir en altres serveis, i al reunir tots els requisits a la mesa de contractació, la mesa va proposar la seva adjudicació, la qual va ser acordada per acord de la Comissió de Govern de 2 d'abril del 2001.
Ni el Pla d'Usos, ni el plec de condicions, ni l'adjudicació realitzada per l'Ajuntament van ser objecte de cap al•legació o impugnació.
Vist el procediment seguit per a l'adjudicació del servei de temporada del quiosc de la platja dels Canyerets, a través d'un concurs amb uns mèrits de valoració perfectament objectius i oberts a tothom, i en el qual es va presentar una única oferta per al quiosc dels Canyerets, es pot concloure que el parentesc de l'adjudicatària amb un dels regidors de l'Ajuntament, el Sr. J.C, resulta del tot irrellevant. És més, l’Ajuntament no podia sinó adjudicar el servei del quiosc dels Canyerets a aquesta oferta, i l’il•legal hagués resultat no fer-ho o declarar desert el concurs.
Per tant les reiterades acusacions i insinuacions de que l’Alcalde ‘té un problema en adjudicar a una familiar del regidor’, ‘és un tracte de favor, aquí i a la Xina’, ‘llavors els coneguts seran menys’, no tenen cap fonament ni justificació, tal com resulta evident per qualsevol persona que s'hagi pres la molèstia de mirar-se l'expedient, i constitueixen una calúmnia que embruta el nom de l'Alcalde i de tot l'Ajuntament.
No hi ha cap obstacle legal que impedeixi a la cosina d'un regidor participar en un concurs convocat per l'Ajuntament per a l'atorgament d'autoritzacions de serveis de temporada, d'acord amb el previst a la legislació de contractes de les administracions públiques i a la llei electoral. La incompatibilitat per contractar amb les administracions públiques afecta només a la recepció de fons públics, i no a aquells casos en que l'administració els ingressa, com és aquest. En aquest sentit en pronuncia l'informe 60/1996 de 18 de desembre de la Junta Consultiva de contractació administrativa, en un cas similar en el que declara que un regidor és compatible per adquirir terrenys del seu Ajuntament fins i tot per ‘procediment negociat’, per tant sense necessitat de convocatòria pública, a diferència de com s'ha fet en aquest cas, amb concurs, màxima publicitat i pública concurrència. S'adjunta comentari de la revista ‘Contratación administrativa práctica-La Ley’ sobre aquest punt (annex 5).
B) Obres realitzades per l'Ajuntament a la platja dels Canyerets.
La descripció de les obres realitzades per l'Ajuntament conté l'acta d'inspecció realitzada a la Platja dels Canyerets pel Servei Provincial de Costes de Girona (annex 6) i, amb més detall, en el projecte redactat pels serveis tècnics municipals en relació amb aquestes obres (annex 7), el qual ha estat presentat al Servei de Costes de Girona per tal d'obtenir-ne l'autorització.
L'Ajuntament va realitzar aquestes obres sense la prèvia autorització de l'òrgan competent de la Direcció General de Costes del Ministeri del Medi Ambient, la qual cosa certament constitueix una irregularitat administrativa imputable a l'Ajuntament. No obstant, aquesta Corporació ja ha intentat la seva subsanació a l'haver-se formulat la sol•licitud d'autorització
al Servei de Costes de Girona en data 16 d'octubre de 2001, la qual esta pendent de resposta.
A més d'aquests treballs, l'Ajuntament va desbrossar una via forestal existent que dóna accés directe a la platja dels Canyerets des de la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa de Mar.
La finalitat d'aquests treballs és recuperar una via forestal que havia quedat pràcticament ocupada pels matolIs, la qual connecta directament la carretera de Sant Feliu de Guíxols a Tossa amb la platja dels Canyerets, sense haver de passar per l'interior de la urbanització Rosamar, i permet l'accés des de la carretera a la platja a peu o en bicicleta.
L'import total dels treballs realitzats per a la neteja de la via forestal és de 1.653.000 ptes. (IVA inclòs), segons documentació que s'adjunta (annex 8).
C) El Jutjat d’Instrucció núm. 2 de Sant Feliu de Guíxols té obertes unes Diligències Prèvies, núm. 1053/2001, instruïdes per uns suposats delictes contra l’ordenació del territori, contra el medi ambient i els recursos naturals i prevaricació, a partir de la denúncia presentada per un particular el passat mes de juliol.
La presentació d'una denúncia en el Jutjat d'Instrucció de tipus de delictes relacionats amb qüestions de l'Administració pública en el que no són especialistes els jutges d'instrucció, implica de forma gairebé automàtica l'obertura del tràmit de diligències prèvies que té per finalitat l'aclariment dels fets, que en aquest cas s'ha encarregat a la Guàrdia Civil.
2.- LA VERSIÓ D’’EL DIARI DE GIRONA’ D'AQUESTS FETS VULNERA MANIFESTAMENT ELS CRITERIS 1, 2 i 3 DEL CODI DEONTOLÒGIC DEL COL.LEGI DE PERIODISTES DE CATALUNYA
A) Diari de Girona de 24-10-2001, pàg 8:
El redactor P.P. comença afirmant:
‘L'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va autoritzar la construcció d'un bar.. .’,’L' edificació incompleix … ‘.
Ni l'Ajuntament ha construït un bar, sinó una plataforma per a diversos usos públics, ni aquesta plataforma ni les escales d'accés a la mateixa són cap ‘edificació’. El bar és un quiosc desmuntable del tipus de venda de gelats, previst en el Pla d'Usos de les Platges.
Respecte al bar, el redactor afegeix més endavant:
‘Els seus fonaments, tot i estar camuflats entre ornaments rocallosos, són de formigó armat, i no estan permesos pel Servei de Costes perquè aquests bars són de caràcter provisional. . . ‘.
En la mateixa informació, el redactor fa unes altres afirmacions que posa en nom del ‘veïns’:
… l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols ‘es va gastar 120 milions de pessetes en un camí que no ha servit per res’, però facilita l'accés al bar. Els denunciants van sospitar que hi havia ‘interessos mafiosos’ …
La realitat és que refer el camí no ha costat 120 milions de pessetes, sinó unes cent vegades menys, i que el camí no facilita l'accés al bar sinó a la platja, atès que no hi ha accés directe del camí al bar, sinó que s'hi accedeix únicament des de la platja, a causa de la forta pendent del marge de la muntanya que envolta la plataforma.
*En conclusió, la notícia del DdG del 24-10-2001 difon informacions sobre realitats fàctiques que no es corresponen amb la realitat de forma evident i consultable amb una simple visita al lloc dels fets, o consultant al servei corresponent de l’Ajuntament.
A més, parlant unes vegades directament altres en boca dels ‘veïns’, fa una exposició dels fets de la qual es conclou fàcilment que l’Ajuntament ha atemptat greument contra el medi ambient (edificació, fonaments de formigó armat…), i que ha invertit una quantitat desmesurada de diners (120 milions en un camí), que no ha servit de res excepte per beneficiar al quiosc de la platja, i per tant, al seu adjudicatari.
B) Diari de Girona del 25 d'octubre del 2001, pàgina firmada també per P.P.:
Publica en titulars: ‘Sant Feliu va adjudicar el bar de platja a la parenta d'un regidor’.
No obstant, en tot el seu article de més de mitja pàgina no fa cap referència al procediment com es va adjudicar el servei.
És a dir, el titular, en lletres grans, insinua una il•legalitat o tracte de favor, i en tota la informació s'amaguen les circumstàncies en que es va produir l'adjudicació, perfectament
legal.
C) Diari de Girona del 27-10-2001:
La portada del diari diu en titulars ‘Albó admet que es va adjudicar el bar a la cosina del regidor’.
L'Alcalde mai va afirmar el contrari. ‘Admetre’ es pot interpretar com reconèixer un error o, almenys, reconèixer quelcom que s'havia negat. Tal notícia, després del terreny abonat amb les noticies dels dies anteriors (120 milions de l'Ajuntament que només beneficien al bar, etc.) és també clarament tendenciosa.
La informació de la pàgina 14 del mateix dia 27 d'octubre, s’encapçala amb el titular ‘Albó admet que es va adjudicar el bar de Canyerets a la parenta d'un regidor’. La informació en columnes és firmada per un redactor diferent de les dues anteriors, i conté algunes declaracions de l'Alcalde en el pIe municipal del dia 25 d'octubre respecte a les obres de la platja, que contrasten amb afirmacions del Diari de dies anteriors.
Aquest ple va adoptar, amb 11 vots a favor i 6 abstencions, el següent acord:
‘En les edicions del Diari de Girona dels dies 24 i 25 d'octubre es publiquen dues notícies en relació a l'adjudicació del servei de quiosc de la platja dels Canyerets i als treballs realitzats per l'Ajuntament en l'esmentada platja.
Atès que aquestes informacions no s’ajusten a la veritat en diversos aspectes essencials de manera que les mateixes suposen un perjudici greu per el bon nom d’aquest Ajuntament i dels seus membres.
D’acord amb l’exposat, el ple acorda:
Facultar a l’Alcalde per l’exercici de totes les accions legals pertinents davant els responsables de les esmentades publicacions, en defensa del bon nom d'aquesta Corporació i dels seus membres’.
D) Diari de Girona de 28-10-2001:
A la pàgina 2, es valora negativament (ma negra que apunta cap a baix) l'Alcalde de Sant Feliu de Guíxols perquè ‘admet finalment que es va adjudicar un bar de platja a la parenta d'un regidor’.
E) Diari de Girona de 29-10-2001:
Columna d'opinió signada per el Sr. J.C.M.í, cap de redacció del Diari de Girona:
Després de cinc dies explotant la noticia, el Sr. J.C.M., lluny de revisar el tema i comprovar si les informacions del seu diari s'ajusten a la veritat i si aquestes poden suposar un perjudici injustificat per el bon nom de l'Ajuntament, tal com diu l'acord del ple municipal, passa a l'atac personal contra l'Alcalde, en el que se suposa que es un pas més de la seva ‘tàctica de tractament de noticies’.
En la columna que porta per títol ‘Albó’, referint-se a l'Alcalde de l'Ajuntament Sr. J.A.A., diu que ‘representa la manera universal de mal governant’, que té ‘filoxenofòbia’, que "l'equip de govern té un problema en adjudicar a una familiar del regidor de Turisme el bar de la platja de Canyerets. ‘Un tracte de favor, aquí i a la Xina’, i que el dia que deixi de ser alcalde ‘ja no podria administrar els diners públics amb tanta alegria i llavors els coneguts seran menys’.
El cap de redacció del Diari, amb les seves acusacions de tracte de favor, amiguisme, i mala administració dels fons públics, no només no rectifica, sinó que ratifica i culmina, les informacions dels dies anteriors. A sobre, em tracta d'amant de la xenofòbia. Segons el diccionari Pompeu Fabra la xenofòbia és ‘l'odi als estrangers’. Té algun sentit i fonament aquesta acusació, com no sigui la de perjudicar el meu nom i del càrrec que ocupo?
Fins a la columna del dia 29 d'octubre es podia imputar els errors al poc rigor periodístic d'un redactor (tot i que se sap que els titulars no els posen els redactors, sinó els seus caps), a una manera de fer periodisme que prefereix parlar d'oïdes, sense trepitjar la realitat ni llegir-se els expedients.
La columna del dia 29 d'octubre és la culminació d'una manera de tractar la notícia caracteritzada pel poc rigor, que busca convertir en motiu d'escàndol un fet que tractat ordinàriament no seria notícia (prova d’això és que ni El Punt, ni l’edició de Girona de La Vanguardia s’han fet ressò d’aquest fets fins ara), i fer-ho durar el màxim número de dies possible amb una tàctica calculada de dosificació de la informació; el que un dia es publica de manera errònia l’endemà no només no es rectifica sinó que serveix de base per remarcar un altre fet connex, i així fins arribar a l’article d’opinió, que amb totes les informacions acumulades dels dies anteriors entra a la calúmnia personal d’un càrrec representatiu.
L’art. 205 del Codi Penal estableix:
‘Es calumnia la imputación de un delito hecha con conocimiento de su falsedad o temerario desprecio hacia la verdad’.
Els tractes de favor en les adjudicacions de serveis municipals són un delicte. Acusar públicament a un Ajuntament o a un Alcalde de ‘tracte de favor’ sense haver-se pres la molèstia de consultar l'expedient de l'adjudicació és, com a mínim, un ‘temerari menyspreu cap a la veritat’.
En conclusió, les notícies del Diari de Girona vulneren el Codi Deontològic en els següents criteris:
L'1: Atès que no hi ha clara distinció entre els fets (no es descriu amb un mínim d'objectivitat els treballs que ha fet l'Ajuntament als Canyerets, i s'infla desmesuradament la inversió municipal) i les opinions dels ‘veïns’; es difonen conjectures i rumors d'aquests ‘veïns’ (en abstracte) com si fossin fets.
El 2: Atès que es parla reiteradament en portada de diari i en titulars interiors ‘d'adjudicació d'un bar a la parenta d'un regidor"’, i després de ‘tracte de favor’ en l'adjudicació del quiosc, sense fer cap referència a les circumstàncies de l'expedient que va motivar tal adjudicació.
El 3: El cap de redacció del Diari de Girona no només no rectifica amb diligència ni es disculpa, sinó que desqualifica l' Alcalde: ‘representa la manera universal de mal governant", 'ja no podrà administrar els diners públics amb tanta alegria i llavors els coneguts seran menys’. I, a més, l'insulta tractant-lo de tenir ‘filoxenofòbia’, també sense justificació. D'acord amb l'exposat, sol•licito:
Primer.- Que tingui per formulada queixa davant el Consell de la Informació de Catalunya pel tractament informatiu que el Diari de Girona, i en particular el Sr. J.C.M., cap de redacció del diari, ha donat a la noticia de l'adjudicació d'un quiosc a la platja dels Canyerets, per considerar que tal tractament informatiu vulnera els criteris 1, 2 i 3 del Codi Deontològic aprovat pel Col•legi de Periodistes de Catalunya.
Segon.- Que en el cas d'estimar-se la queixa, i davant els perjudicis causats a l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols i als seus membres afectats, aquest Consell de la informació requereixi al Sr. J.C.M., o al director del Diari de Girona perquè publiqui en aquest diari una rectificació de la notícia que exposi de forma clara el procediment seguit per a l'adjudicació dels quioscs de la platja dels Canyerets i de la platja de Sant Feliu de Guíxols; una rectificació de les acusacions de ‘tracte de favor’, ‘filoxenofòbia’, ’administració dels diners públics amb tanta alegria’, contingudes a l’article del Diari de Girona de 29 d’octubre de 2001; així com una disculpa per haver realitzat aquestes acusacions que no s’ajusten a la veritat.
P.D.
1.- En el Diari de Girona d'ahir, una vegada ja estava preparat aquest escrit, ha sortit una nova publicació sobre el tema. La noticia, que surt publicada tant a la portada com a la pàgina 12 (s'ajunten copies a l'annex 1) porta per títol ‘La cosina del regidor té un altre bar a la platja de Sant Feliu’. A la pàgina 12, a sobre d'aquest títol i en majúscules es publica "LA DONA VA SER L'ÚNICA QUE ES VA PRESENTAR PELS NOUS PUNTS DE VENDA D'AQUEST ANY", cosa que no és certa ja que en el quiosc bar de la platja de Sant Feliu es van presentar dues proposicions, la de la Sra. M.À. E.V. i la de la Sra. Y.E.G.
El tipus de sortida de la licitació era de 572.000 ptes. La oferta de la Sra. E. va ser de 1.000.000 ptes i la de la Sra. E de 800.400 ptes. Cap de les dues concursant tenia antiguitat. Per tant, el servei es va adjudicar a la millor oferta econòmica. No a la única. Aquestes dades consten a la pàgina segona de l'acta de la mesa de contractació (annex 4).
2.- En data d'avui han tingut entrada en el Registre d'aquest Ajuntament dos escrits del Servei Provincial de Costes de Girona (annexos 9 i 10) que donen resposta a la petició feta per l'Ajuntament per a la legalització de la plataforma de la platja dies Canyerets. Els escrits fan referència a la tramitació de l'expedient d'atorgament de concessió administrativa per a l'ocupació de la part de platja, expedient que, lògicament, no es tramitaria si el Servei de Costes considerés que es tracta d'un atemptat al medi ambient o, simplement, d'una obra il•legalitzable”.
AL•LEGACIONS
L'escrit d'al•legacions del “Diari de Girona”, tramès pel seu director, senyor Jordi Xargayó, i rebut amb data 10 de gener de 2002, deia textualment el següent:
AI•legacions a l'escrit de queixa de l'alcalde de Sant Feliu de Guíxols, J.A.A.
1. Diari de Girona s'ha fet ressò d'una investigació judicial, realitzada per agents de la Guàrdia Civil, que té un evident interès públic. Diari de Girona no jutja si I'adjudicació és ajustada a la llei o no.
2. És una dada objectiva, confirmada pel mateix alcalde en un ple, la relació de parentesc entre un tinent d'alcalde i la persona adjudicatària de la concessió.
3. El mateix alcalde admet en el seu escrit de queixa al Consell de la Informació que les obres es van realitzar sense la prèvia actuació de la Direcció General de Costes.
4. Les columnes d'opinió són opinió i I'estil és personal de cada articulista.
5. L'alcalde no ha atès cap de les trucades telefòniques del Diari de Girona per contrastar la informació o per sol•licitar el seu parer. Només hem pogut donar la versió (escassa) que ha facilitat en els plens municipals.
6. L'alcalde de Sant Feliu ni tan sols ha fet ús del dret de rectificació.
7. L'alcalde de Sant Feliu, abans d'acusar als altres de falta de deontologia o d'ètica, podria fer un exercici d'autocrítica. El Sr. Albó ha recorregut a uns mètodes de xantatge i de pressió al Diari de Girona impropis d'una societat democràtica on la llibertat d'expressió i el control dels diferents poders són un valor fonamental i on el dret a la informació esta àmpliament reconegut per diverses sentències del Tribunal Constitucional. El Sr. A. va retirar la publicitat de l'Ajuntament de Sant Feliu l'estiu de 2000 per una altra informació que no li va agradar. I, arran de la publicació de les notícies a que es refereix en el seu escrit de queixa, totes elles confirmades, ha anul•lat les subscripcions que l'Ajuntament tenia contractades amb el Diari de Girona i ha retirat aquest diari de la biblioteca pública; mètodes coercitius utilitzats en les societats autoritàries. L'alcalde de Sant Feliu ha prohibit enviar qualsevol nota informativa de l'Ajuntament al Diari de Girona, incloses convocatòries a rodes de premsa.
8. Mancat d'arguments, l'alcalde de Sant Feliu justifica que ni El Punt ni La Vanguardia s'han fet ressò del tema. No és problema del Diari de Girona que altres diaris amaguin o aigualeixin els presumptes casos de corrupció o donin l'esquena als escàndols. Cadascú té la seva ètica i la seva línia periodística i totes són acceptables. Un dels grans escàndols dels últims anys a la política catalana, el cas Treball (anomenat a Barcelona cas Pallerols) va ser destapat pel Diari de Girona fa més de tres anys i alguns diaris de Barcelona van trigar dos anys a recollir-lo i, per altres, encara no existeix. Per tant, la justificació de l'alcalde de Sant Feliu cau pel seu propi pes.
9. Adjunto fotocòpia d'informacions publicades al Diari de Girona sobre el tema, amb posterioritat a l'enviament de l'escrit de queixa per part de l'alcalde de Sant Feliu al Consell de la Informació, que demostren no només la veracitat de les notícies publicades, sinó que l'alcalde va amagar informació sobre el cas al ple municipal”.
PONÈNCIA
El Consell de la Informació de Catalunya va encarregar la ponència a un dels consellers, que va lliurar el seu escrit amb data 1 de març de 2002. L'escrit de la ponència diu textualment el següent:
“L'adjudicació d'un quiosc de temporada per part de l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols va donar origen a una sèrie de controvertides actuacions. Tant en el pla urbanístic com en altres activitats (explotació de serveis de temporada, etc.) que, al meu parer, entren de ple en el pla administratiu.
Pel que fa al Codi Deontològic, entenc que va ser transgredit, fonamentalment, en els articles 1 i 2, amb la utilització d'afirmacions com ara ‘és un tracte de favor, aquí i a la Xina’, ‘l'alcalde té un problema a l’adjudicar a una familiar del regidor’, ‘lIavors els coneguts seran menys’.
Recordem que els articles 1 i 2 del Codi Deontològic estableixen:
-1: Observar sempre una clara distinció entre els fets i opinions o interpretacions evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses, així com la difusió de conjectures i rumors com si es tractés de fets.
- 2: Difondre únicament informacions fonamentades, evitant en tot cas afirmacions o dades imprecises i sense base suficient que puguin lesionar o menysprear la dignitat de les persones i provocar dany o descrèdit injustificat a institucions i entitats públiques i privades, així com la utilització d'expressions o qualificatius injuriosos.
Observacions
A C O R D:Considerar que en aquest cas han estat vulnerats els criteris 1 i 2 del Codi Deontològic per part del ‘Diari de Girona’”.
