Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa del fotògraf J.B. en relació amb una fotografia seva publicada a “La Vanguardia”, la qual considera que ha estat objecte d’una campanya de difamació per part d’Arcadi Espada tant al seu llibre “Diarios” com a diverses entrevistes per promocionar-lo, estimant que s’han vulnerat els criteris 1, 2 i 12 del Codi Deontològic.
“ANTECEDENTS
L’esmentada fotografia i el reportatge en el qual s’inseria van ser publicats en el Magazine de “La Vanguardia” per primera vegada el dia 1 d’octubre de l’any 2000 (més endavant al “New York Times” en portada) i reproduïda com a document especial en el Magazine de “La Vanguardia” del 2 de març de 2003. A més, va ser distingida amb el Premi Godó de fotoperiodisme, sota el titular “Muerte a las puertas del paraíso”, considerant-se que reflectia la tragèdia de la immigració a l’Estret d’una manera verídica i aliena a qualsevol tipus de manipulació.
En l’escrit de queixa, assenyala que l’esmentada fotografia en la qual apareix una parella de banyistes amb el cadàver d’un immigrant en una platja de Cadis ha estat objecte d’una campanya de difamació per part d’Arcadi Espada fins l’extrem de convertir aquesta foto en motiu de xanxa al programa “Fuentes i Compañía” de Telecinco.
Segons el demandant, Arcadi Espada posa en dubte la veracitat de l’escena que reflecteix la imatge en contra de la seva trajectòria professional, l’únic patrimoni que té com a
fotoperiodista. Així mateix, indica que per reforçar la seva tesi s’atreveix a fer una teoria sobre el que va passar en l’esmentada platja, en la qual no va estar present, i inventa i difon en aquest sentit falsedats que lesionen la seva dignitat i honor i que són veritablement insultants.
En la documentació que s’aporta a l’expedient hi figuren l’article del defensor del lector de “La Vanguardia” referint-se a aquest cas de data 15 de desembre de 2002; còpies de les pàgines 149 fins 157 del llibre “Diarios”; i cinta del fragment del programa “Fuentes i Compañía” on s’entrevista a Arcadi Espada.
L’article del defensor del lector fa referència al programa de Telecinco “Fuentes y Compañía”. En aquest programa Arcadi Espada va afirmar que l’esmentada fotografia era una falsedat, una estafa. Un dels subdirectors de “La Vanguardia”, Josep Carles Rius, contesta al defensor del lector que “Espada parteix d’una dada absolutament falsa quan diu: ‘A B li va ser suficient per construir-la (la foto) un enquadrament que aïllés les altres figuren presents al drama: policies, metges, picaplets, personal d’assistència, curiosos, banyistes i una òptica adequada que col•loqués un fals apropament els banyistes amb el cadàver’”. Segons Rius “la fotografia no està presa amb cap òptica que deformi la realitat i qualsevol expert en fotografia ho aprecia a simple vista. Els equips que van retirar el cadàver no surten a la foto perquè desbordats pel que passava durant aquells dies van trigar hores en arribar”.
El defensor del lector conclou al seu escrit afirmant que en l’esmentat reportatge no es va falsejar la realitat. De gener a setembre de l’any 2000 els serveis de protecció civil van comptabilitzar 263 cadàvers solament en aquella part de la costa de Cadis. Estima a més que reportatges com el citat contribueixen a eliminar la ignorància i la incomprensió entre els pobles, a fomentar la solidaritat i fer-los més sensibles a les necessitats i desitjos dels altres.
En el text del llibre “Diarios” l’autor afirma que al dia següent d’haver-se publicat la fotografia va entrar “a grans camades a classe amb el suplement a la mà cridant ¡falsa, falsa, falsa!”. En un altre paràgraf s’afirma que el fotògraf s’instal•la “en la pura ficció simbòlica. Pot fer-ho gràcies al llarg entrenament que persones del seu ofici i amb similars estratègies porten aplicant al lector des de la violenta i exitosa irrupció de la fotografia en els diaris” .
AL.LEGACIONS
Demanades les al•legacions a Arcadi Espada, amb data 10 de març, concedint-se-li un termini de quinze dies perquè pogués formular les que considerés oportunes en el seu dret i amb acús de recepció per carta certificada, aquest no les ha presentat.
PONÈNCIA
Dels antecedents esmentats es desprèn que J.B., fotògraf professional, va publicar una fotografia en la qual apareix una parella de banyistes en una platja de Cadis contemplant indiferents a certa distància el cadàver d’un immigrant. El demandat, Arcadi Espada, ha afirmat públicament que l’esmentada fotografia era una falsedat, una estafa.
La ponència fa les següents reflexions:
I. Demanades les al•legacions a Arcadi Espada, perquè pogués formular les que considerés oportunes en el seu dret, aquest no ha contestat a les mateixes, per la qual cosa s’ignoren les raons per les que ha fonamentat les afirmacions que la fotografia era falsa.
II. La primera vegada la fotografia es va publicar al Magazine de “La Vanguardia” havent garantit Josep Carles Rius, sotsdirector de la publicació, l’autenticitat de la mateixa. Pep Baeza, cap de fotografia de l’esmentada publicació i professor de Fotoperiodisme a la Facultat de Ciències de la Informació de la UAB, també garanteix l’autenticitat de la imatge, així com el periodista José Bejarano, que va participar en el reportatge.
III. Així mateix, per periodistes que no tenen cap relació amb “La Vanguardia”, com Jordi Gràcia, redactor de “El Periódico” i Salvador Martín, realitzador de TVE, s’ha afirmat l’autenticitat de la fotografia.
IV. Cal assenyalar els guardons que ha rebut aquesta fotografia i el reportatge publicat per “La Vanguardia”, els quals pel seu prestigi internacional, allunyen de tota sospita el fet que aquesta imatge pugui haver estat manipulada. “La Vanguardia” va concedir a J.B. pel seu treball el premi Godó de Fotoperiodisme. El “New York Times” va publicar la fotografia havent-se-li concedit a l’autor el premi Pulitzer.
Atès que la fotografia reflecteix la tragèdia de la immigració d’una manera verídica i aliena a qualsevol tipus de manipulació i no menysprea la dignitat de les persones ni suscita discriminacions per raons de raça ni a l’ús de la violència, la ponència estima com a falses, injustes i fora de raó les declaracions d’Arcadi Espada.
A C O R D:
Que el periodista ha realitzat un treball honest a l’entorn d’un tema de màxima sensibilitat social, havent vulnerat Arcadi Espada en les seves afirmacions el criteri 1 que disposa “observar sempre una clara distinció entre fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d’ambdues coses”, el criteri 2 que diu “difondre únicament informacions fonamentades”, i el criteri 12 del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya que disposa “actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d’informacions i opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raça, creences, així com incitar a l’ús de la violència”.”
Observacions
L'ítem ètic "1.3.1. Obtenció del material: instantànies i enregistraments" s'ha inclòs perquè Espada posa en dubte els mètodes utilitzats per J. Bauluz en l realització de la fotografia. Tot i que la queixa és realitzada pel fotògraf per defensar la seva professionalitat, creiem interessant incloure aquest ítem amb l'objectiu que aquest cas quedi reflectit en el llistat de queixes relatives a mètodes d'enregistrament d'imatges i vídeo.Un cop fet public l'acord de l'expedient 6/2003 el CIC va rebre diverses queixes mostrant la seva disconformitat al citat acord.Al Ple del Consell amb data 30/09/2003 va ser adoptada la següent resolució:
Expedient n. 6/2003
Assumpte: Donar compte dels escrits de queixa presentats en relació a l'acord pres pel ple del CIC en reunió de data 6 de maig de 2003 sobre la demanda del fotograf Javier Bauluz havent considerat aquest que ha estat objecte d'una campanya de difamació per part d'Arcadi Espada per la publicació d,una fotografia a "La Vanguardia".
JOAQUIM PERRAMON PALMADA, secretari general de la Fundació Consell de la lnformació de Catalunya,
CERTIFICA: Que en relació a I'expedient núm. 6/2003 en reunió plenária del Consell de la lnformació de Catalunya (ClC) celebrada el dia 30.09.03 va ser adoptat per unanimitat el següent acord, segons transcripció literal de la corresponent acta:
"La resolució de la presidéncia diu textualment:
"Vistes les següents queixes en relació a l'assumpte de referénciá:
Email enviat per Jaume Boix el dia 11 de juliol de 2003, amb DNI 77.9894.OOO i Soledat Gomis amb DNI 4G i14.114 adjuntant carta a la presidéncia, amb 41 noms, sobre l'acord del CIC de data 22 de maig de 2003.
Email de Jaume Boix de data 11 de juliol de 2003 adjuntant de Jorge Martínez Reverte en relació a l'assumpte de referéncia.
Email de Jaume Boix de data 16 de juliol de 2003 afegint 6 noms més a la primera carta enviada.
Email de Jaume Boix de data 24 de juliol de 2003 11 noms més (dels quals 6 noms ja estaven inclosos a I'anterior email).
Carta signada per Miguel González amb DNI 24.90186 de data 15 de juliol de 2003 en relació a l'assumpte de referéncia.
En tots aquests escrits s'expressa una queixa sobre el següent acord pres pel CIC per unanimitat en reunió de data 6 de maig de 2003:
"Que el periodista ha realitzat un treball honest a l'entorn d'un tema de máxima sensibilitat social, havent vulnerat Arcadi Espada en les seves afirmacions el criteri 1 que disposa "observar sempre una clara distinció entre fets i opinions o interpretacions, evitant tota confusió o distorsió deliberada d'ambdues coses", el criteri 2 que diu "difondre únicament informacions fonamentades", i el criteri 12 del Codi Deontologic de la professió periodística a Catalunya que disposa "actuar amb especial responsabilitat i rigor en el cas d'informacions i opinions amb continguts que puguin suscitar discriminacions per raons de sexe, raga, creences, així com incitar a l'ús de la violéncia"."
Atés que en l'esmentada reunió el Consell va exam¡nar i debatre l'assumpte de referéncia i que el patronat en reunió celebrada el dia 26 de juny de 2003 va ratificar I'esmentat acord.
Atés que en tots els raonaments exposats en els escrits de referéncia no es demostra que la fotografia de Javier Bauluz hagués estat manipulada,essent el conjunt de les restants manifestacions acusacions sense fonament dirigides al CIC i a "La Vanguardia".
Aquesta presidéncia resol:
l. Donar-se per informat de les escrits anteriors i que es procedeixi a la seva inclusió a l'expedient i arxiu del mateix.
ll. Donar compte d'aquesta resolució a la reunió del CIC que se celebrará el dia 30/9/03 i a la del patronat."
El ple es va donar per informat de I'esmentada resolució i va ratificar la mateixa."
Barcelona, 1 d'octubre de 2003
Francesc González Ledesma Joaquim Perramon Palmada
President Secretari General
