Dictamen
ASSUMPTE: Escrit de queixa de B.A., de SOS Racisme Catalunya, contra el diari El Punt per una crònica titulada “Catalans políglotes”, publicada a VilaWeb amb data 29/10/2007.
ANTECEDENTS
El representant de SOS racisme considera que la susdita crònica és un discurs “caracteritzat pel seu racisme lingüístic cap a l’idioma castellà i que “discrimina i ridiculitza clarament a totes aquelles persones que són nouvingudes i no parlen el català”, un argument que, segons el comunicant, vulnera els codis ètics i morals de la professió. I afegeix que “aquest tractament de la informació”, sota el meu punt de vista, transgredeix els criteris 2 i 12 del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya. Finalment, sol•licita que el Consell de la Informació de Catalunya decideixi si el diari Metro (suposadament, una confusió del lector) ha vulnerat o no aquests criteris.
AL.LEGACIONS
No s’ha rebut resposta de la direcció de El Punt al escrit enviat pel Secretari General amb data 14 de desembre de 2007 en el que demanava la opinió del diari.
PONÈNCIA
Vist l’escrit de queixa i llegida la crònica que l’ha motivat, la ponència no hi troba elements que permetin pensar en una vulneració dels esmentats punts del Codi Deontològic.
En primer lloc, no es tracta d’un tractament informatiu, com exposa el lector en el segon paràgraf del seu escrit, si bé al començament es refereix a una crònica. És, efectivament, una crònica –gènere més literari que periodístic-, escrita en primera persona i ambientada en aquest cas en un viatge ferroviari dins el territori català. L’autor es lamenta de no hagué pogut fer-se entendre en la seva llengua ni haver sentit una sola paraula en català dels empleats dels serveis públics o privats amb els qui va tractar al llarg de la seva peripècia, mentre que ell, explica, s’esforça en parlar la llengua pròpia dels països que visita.
No hi trobo, tampoc, una premeditada actitud racista en el comportament del escriptor, atès que distingeix entre els immigrants “nets i polits” i els que “van bruts i fan un tuf repugnant”. La seva queixa la palesa pel que fa a la llengua i al fet de que dos viatgers de color, amb els qui va compartir un tram del viatge (i parlà amb ells en castellà), van arribar a Catalunya fa dos anys i no parlen ni un mot en aquesta llengua. Tanmateix, en un restaurant del centre de Barcelona, tampoc és atès ni comprès en català. Tot això expressat amb l’estil i les tècniques comunicatives pròpies del signant de la crònica, qui reclama, entre un malestar irònic, el dret a una part del que configura la seva identitat, com ara la llengua.
De conformitat amb les consideracions de la ponència el CIC adopta el següent
A C O R D
Es considera que el contingut de la crònica no dóna motius per pensar en una conculcació dels criteris que conformen el Codi Deontològic de la professió.
Observacions
A C O R DEs considera que el contingut de la crònica no dóna motius per pensar en una conculcació dels criteris que conformen el Codi Deontològic de la professió.
