Dictamen
Expedient núm. 11/2003ASSUMPTE: Declaració d’ofici en relació amb unes imatges publicades i emeses en diversos mitjans de comunicació sobre víctimes civils a la guerra de l’Iraq.
ANTECEDENTS
En relació a les imatges a les quals apareixen víctimes civils del conflicte de l’Iraq publicades i emeses en diversos mitjans de comunicació, la presidència del CIC va disposar que, tenint en compte que s’havien pogut cometre presumptes transgressions deontològiques en dites imatges, es declarés d’ofici l’actuació del Consell i es sotmetés l’assumpte a consideració del mateix.
PONÈNCIA
La ponència fa les següents consideracions:
I. En els mitjans de comunicació escrits i televisius s’han comès greus transgressions deontològiques en relació a imatges en les quals apareixen víctimes civils del conflicte d’Iraq.
II. Dues imatges amb les que s’ha vulnerat repetidament les normes han estat les d’una nena a la que un bombardeig va deixar sense peus a Bàsora, de la que es desconeix el nom, greument ferida en braços d’un adult, i la del petit de Bagdad, Alí Ismaïl Abbás, de dotze anys, sense braços i cremades en un 35% del cos com a conseqüència d’un misil que algunes càmeres resseguiren amb deteniment i amb les que la televisió s’ha recreat en l’emissió.
Els horrors de la guerra són prou coneguts i no necessiten ser redescoberts ara. Si alguna imatge de guerra també horrorosa en un infant pot estar justificada és la nena de Vietnam, cremada i amb flames al seu poble del que fuig. Feliçment va sobreviure, era el testimoni d’una nova matèria inflamable llançada contra les persones, el napalm, que s’estava provant en aquella
guerra. La fugida del foc trametia un missatge de ganes de viure. Molt diferent del que ara s’ha pogut donar.
III. En el cas que ens ocupa s’ha volgut afegir dramatisme a un fet tràgic per si mateix i s’ha volgut buscar l’èxit fàcil que promocionar. Si l’èxit de un mitjà no està basat en la informació seriosa i ha de recórrer a imatges que converteixen les multinacionals de la infantesa i a la destrucció de la integritat del consum en un espectacle s’està tirant enrera. Per respecte a les víctimes, a les seves persones properes, a la deontologia i al bon gust, moltes de les imatges que s’han pogut veure no s’havien d’haver difós, i no és excusa que la seva procedència fos una agència. La selecció de material és una feina que es fa dins de cada mitjà.
En virtut del que s’exposa, la ponència estima que amb la publicació de les imatges esmentades difoses de manera generalitzada s’ha vulnerat el criteri 9 del Codi Deontològic en què es disposa “respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions de fricció o dolor, evitant la intromissió gratuïta i les especulacions necessàries sobre els seus sentiments i circumstàncies, especialment quan les persones afectades ho explicitin” i que també s’ha vulnerat el criteri 11 quan es disposa “tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors”.
Tenint en compte la impossibilitat de destriar els mitjans que han actuat correctament i que han fet el que havien de fer dels que no han tingut en compte els principis de la deontologia periodística, la ponència proposa difondre una crida generalitzada als mitjans i als professionals amb l’esperança de que no es torni a posar a prova la seva consciència en l’acompliment dels criteris del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
De conformitat amb el que exposa l’informe de la ponència, el ple del CIC va adoptar per unanimitat el següent
A C O R D:
I. Que en relació a les imatges publicades i emeses en diversos mitjans en les quals apareixen víctimes civils del conflicte de l’Iraq en situacions tràgiques, s’ha vulnerat els criteris 9 i 11 del Codi Deontològic.
II. Així mateix, es va acordar difondre una crida generalitzada als mitjans i professionals per part del Consell de la Informació de Catalunya, amb l’esperança que no es torni a posar a prova la seva consciència en l’acompliment de les normes del Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya.
III. Un cop feta la lectura de la ponència, es va aprovar per unanimitat l’enviament als mitjans de la següent declaració:
“Acabada la guerra contra Irak, en la que els mitjans de comunicació escrits i televisius han comès greus transgressions deontològiques, el Consell de la Informació de Catalunya es creu en el deure de fer pública aquesta declaració.
Sempre son dolentes totes les generalitzacions, però en la impossibilitat de destriat els mitjans que han actuat correctament i que han fet el que havien de fer dels que no han tingut en compte els principis de la deontologia periodística, el CIC creu que el més oportú aquest cop no es fer arribar una queixa a mitjans concrets, sinó difondre una crida generalitzada als mitjans i als professionals, amb l’esperança que no es torni a posar a prova la seva consciència en el acompliment de les normes emanades del Codi Deontològic dels Periodistes Catalans.
Dues imatges amb les que s’ha vulnerat repetidament la norma han estat la d’una nena a la que un bombardeig va deixar sense peus, a Bàsora, de la que es desconeix el nom, greument ferida en braços d’un adult, i la del petit de Bagdad, Alí Ismaïl Abbás, de 12 anys, sense braços i cremades en un 35% del cos, com conseqüència d’un misil que algunes càmares resseguiren amb deteniment i amb les que la televisió s’ha recreat en la emissió. Es podrien citar molts més casos, però els dos citats son altament representatius.
Els horrors de la guerra son prou coneguts i no necessiten ser redescoberts ara. Si alguna imatge de guerra també dolorosa en un infant pot estar justificada es la de nena de Vietnam, cremada i amb flames al seu poble del que fuig –feliçment va sobreviure--, era el testimoni d’una nova matèria inflamable llançada contra les persones, el napalm, que s’estava provant en aquella guerra. La fugida del foc trametia un missatge d’ànsies de viure, malgrat el cos cremat, molt diferent del que ara s’ha pogut donar. Es podria dir que aquella imatge no era la simple explotació del dolor, com ha passat en el recent conflicte.
S’ha volgut afegir dramatisme a un fet tràgic per si mateix i s’ha volgut buscar l’èxit fàcil que proporciona la morbositat. Si l’èxit d’un mitjà no està basat en la informació seriosa i ha de recórrer a imatges que converteixen les mutilacions a la infantesa i a la destrucció de la integritat del cos humà en un espectacle, estem tirant enrera. Per respecte a les víctimes, a les seves persones properes, a la deontologia i al bon gust, moltes de les imatges que s’han pogut veure no s’havien d’haver difós, i no es excusa que la seva procedència fos una agència. La selecció de material es una feina que es fa dins de cada mitjà.
Per tot això i atenent-nos al Codi Deontològic, i d’una manera molt generalitzada, s’han vulnerat l’article 9 (“respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor”, principi que es igualment a casos d’adults, i s’ha transgredit també l’article 11 (“tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació quan apareixen com a víctimes”)”.
Observacions
Comunicat del CIC enviat als mitjans:DECLARACIÓ APROBADA PER UNANIMITAT EN EL PLE DEL CIC DE DATA 6 DE MAIG DE 2003
Acabada la guerra contra Iraq, en la que els mitjans de comunicació escrits i televisius han comès greus transgressions deontològiques, el Consell de la Informació de Catalunya es creu en el deure de fer pública aquesta declaració.
Sempre són dolentes totes les generalitzacions, però en la impossibilitat de destriar els mitjans que han actuat correctament i que han fet el que havien de fer dels que no han tingut en compte els principis de la deontologia periodística, el CIC creu que el més oportú aquest cop no és fer arribar una queixa a mitjans concrets, sinó difondre una crida generalitzada als mitjans i als professionals, amb l’esperança que no es torni a posar a prova la seva consciència en l’acompliment de les normes emanades del Codi Deontològic dels Periodistes Catalans.
Dues imatges amb les que s’ha vulnerat repetidament la norma han estat les d’una nena a la que un bombardeig va deixar sense peus, a Bàssora, de la que es desconeix el nom, greument ferida en braços d’un adult, i la del petit de Bagdad, Alí Ismaïl Abbás, de 12 anys, sense braços i cremades en un 35% del cos, com a conseqüència d’un mísil que algunes càmares resseguiren amb deteniment i amb les que la televisió s’ha recreat en la emissió. Es podrien citar molts més casos, però els dos citats són altament representatius.
Els horrors de la guerra són prou coneguts i no necessiten ser redescoberts ara. Si alguna imatge de guerra també dolorosa en un infant pot estar justificada és la d’ una nena de Vietnam, cremada i amb flames al seu poble del que fuig —feliçment va sobreviure—; era el testimoni d’una nova matèria inflamable llançada contra les persones, el napalm, que s’estava provant en aquella guerra. La fugida del foc transmetia un missatge d’ànsies de viure, malgrat el cos cremat, molt diferent del que ara s’ha pogut donar. Es podria dir que aquella imatge no era la simple explotació del dolor, com ha passat en el recent conflicte.
S’ha volgut afegir dramatisme a un fet tràgic per si mateix i s’ha volgut buscar l’èxit fàcil que proporciona la morbositat. Si l’èxit d’un mitjà no està basat en la informació seriosa i ha de recórrer a imatges que converteixen les mutilacions a la infantesa i a la destrucció de la integritat del cos humà en un espectacle, estem tirant enrera. Per respecte a les víctimes, a les seves persones properes, a la deontologia i al bon gust, moltes de les imatges que s’han pogut veure no s’havien d’haver difós, i no és excusa que la seva procedència fos una agència. La selecció de material és una feina que es fa dins de cada mitjà.
Per tot això i atenent-nos al Codi Deontològic, i d’una manera molt generalitzada, s’ha vulnerat l’article 9 (“respectar el dret de les persones a la seva pròpia intimitat i imatge, especialment en situacions de vulnerabilitat i malaltia i en casos o esdeveniments que generin situacions d’aflicció o dolor”), principi que és igualment aplicable a casos d’adults, i s’ha transgredit també l’article 11 (“tractar amb especial cura tota informació que afecti a menors, evitant difondre la seva identificació quan apareixen com a víctimes”).
