Dictamen
ASSUMPTE: Escrits de queixa presentats per la sra. M.M i el sr. F.X.Q. contra el diari El Punt Avui el passat 19 de desembre de 2016 i 14 de febrer de 2017 respectivament per considerar que el diari ha vulnerat el Codi Deontològic per la publicació de fotografies extretes d'un blog sense el permís dels autors i vulnerant el dret a la intimitat per publicar certes informacions.ANTECEDENTS
A finals de febrer de 2016 (28/02/16) el barceloní Martí Que Quer va desaparèixer a Tamariu quan estava pescant a causa d'un temporal. El diari El Punt Avui (EPA) va cobrir la notícia i en va fer el seguiment. El 20 de novembre de 2016, EPA va publicar una notícia sobre la desaparició d'un matrimoni i hi afegia una peça recordant la desaparició de Martí Que i explicant que s'havia creat un blog commemoratiu (www.martique.cat). El text anava acompanyat d'una fotografia del desaparegut signada per EPA.
Segons la vídua, EPA “va publicar informació íntima del meu marit i meva". La dona es pregunta "quin sentit té, nou mesos després de la seva desaparició, parlar d'ell amb noms i cognoms, on vivia, explicar quins whatsapps em va escriure i a quina hora...". M. afegeix que vol que "quedi constància del meu disgust per la informació i la foto publicada" ja que és "una exposició pública d'un dol intens (...) que pertany a l'entorn privat i no ha de ser de domini públic".
Per la seva banda, el sr F.X. Q., considera que durant tot el 2016 EPA ha publicat en "diverses ocasions notícies d'escàs interès general sobre la desaparició, cerca, anàlisis d'ADN..." acompanyades d'imatges personals "extretes sense autorització prèvia dels propietaris dels drets de blocs i webs personals". Aquests fets són, segons Q. "delicte" i han "produït greus danys morals a la meva família.".
El sr Q. requereix que en un futur EPA s'abstingui "de publicar qualsevol altra notícia, avís, informació, fotografia referent a la vida i mort d'en Martí Que -sigui en paper o en suport electrònic- així com la resta de publicacions del grup Hermes Comunicacions SA.
AL·LEGACIONS
El director adjunt d'EPA, Jordi Grau, explica que el seguiment de la notícia de la desaparició de Martí Que es va "dimensionar per la importància i l'esforç dels serveis de rescat i per la gran quantitat de gent que va participar-hi". Grau afegeix que "dies després, el 14 de març de 2016, publicàvem, a petició de la família, una nota d’agraïment a tothom qui havia participat en la recerca en condicions molt adverses. S'hi afegia un dibuix infantil cedit per la família i publicat per expressa demanda seva mitjançant una petició del periodista Vicent Partal".
Pel que fa a les queixes manifestades per M.M. i F.X. Q referents a l'article publicat el 20 de novembre de 2016, Grau explica que "en aquesta peça es recordava que el dia 11 de juny, s'havia fet una memòria en record de Martí Que Quer i que s'havia activat una web, martique.cat, en memòria del pescador. (...) Es reproduïa una fotografia de la persona desapareguda, una de les que apareixen en aquesta pàgina web, que encara està activa a la xarxa".
El 26 de novembre de 2016 EPA torna a publicar una notícia relacionada amb Martí Que Quer ja que una barca de Palamós havia recollit un cadàver el dia abans i els serveis d'emergència investiguen si pot ser ell. Tot i això, Grau explica que "mitjançant una trucada feta al periodista Vicent Partal, col·laborador d'EPA i amic de la família, se'ns va demanar de no tornar a utilitzar la fotografia de Martí Que. No només es va accedir a la petició, sinó que la fotografia es va retirar de l'arxiu del diari i la notícia en la qual havia estat reproduïda va ser despenjada voluntàriament de la web del diari".
El director adjunt d'EPA considera que "en cap moment es van publicar comentaris íntims sinó els referits a la investigació que ja s'havien donat a conèixer mesos abans i encara de manera mesurada. Per tant, entenem que el que es va publicar s'ajusta al que figura al nostre llibre d'estil i que en cap cas es van vulnerar articles del nostre codi deontològic".
PONÈNCIA
No es vulnera l'article 9 del Codi Deontològic sobre el dret a la privacitat ni es "danya de forma injustificada la dignitat dels individus de paraula o amb imatges, fins i tot més enllà de la seva mort".
Els familiars tenen raó sobre el fet que EPA no ha actuat de manera correcte a l'hora de publicar una imatge sense permís dels autors o familiars. EPA no té raó quan justifica la publicació de la fotografia perquè "el web martique.cat encara està actiu i sense cap limitació d'entrada ni advertència de que no es poden utilitzar les fotos". És més, el passat 20 de febrer d'enguany, el Tribunal Suprem va establir que publicar una fotografia d'una persona extreta d'un compte de Facebook o blog exigeix el seu consentiment exprés. "Que en el compte obert en una xarxa social a Internet, el titular del perfil hagi "pujat" una fotografia seva que sigui accessible al públic en general, no autoritza a un tercer a reproduir-la en un mitjà de comunicació sense el consentiment del titular, perquè tal actuació no es pot considerar una conseqüència natural del caràcter accessible de les dades i imatges en un perfil públic d'una xarxa social a Internet". El Suprem afegeix que "el consentiment del titular de la imatge perquè el públic en general, o un determinat nombre de persones, pugui veure la seva fotografia en un blog o en un compte obert a la web d'una xarxa social no comporta l'autorització per fer-ne ús d'aquella fotografia i publicar-la o divulgar-la d'una manera diferent, doncs no constitueix el "consentiment exprés" que preveu l'art. 2.2 de la Llei Orgànica 1/1982 (de protecció del dret a l'honor i a la pròpia imatge) com excloent de la il·licitud de la captació, reproducció o publicació de la imatge d'una persona.
Dit això, els familiars no tenen cap competència a reclamar que mai més es publiqui cap mena d'informació sobre Martí Que Quer.
Per tot això, el Consell de la Informació de Catalunya adopta el següent:
A C O R D
Que en les informacions publicades pel diari El Punt Avui no s’ha vulnerat el criteri 9 del Codi Deontològic, però en canvi sí que s’ha vulnerat el criteri 4 del Codi Deontològic.”
