Dictamen
ASSUMPTE: Escrits de queixa del senyor J.B. i la senyora B.G. contra El Periódico de Catalunya per la publicació d’una notícia el dia 27/7/09 on dona dades equivocades sobre una actuació castellera considerant que es presenta de manera sensacionalista.
“ANTEDECENTS
Els reclamants van presentar dues queixes sobre la notícia apareguda al Periódico de Catalunya en data 27 de juliol de 2009 i titulada “32 ferits en la jornada castellera de Mataró”.
En concret el senyor J. B. expressa sobre el contingut de la notícia que “La plaça estava plena de gent (de tota Catalunya, jo venia expressament des de Reus) que anava a veure quines construccions es feien. S'havia parlat de que Castellers de Vilafranca faria el primer "gamma extra" de l'any, o de què farien els Capgrossos... El diari, en comptes d'informar d'això, fa un parte de guerra on tots són morts i ferits.
Obviar que uns quants milers de persones s'havien aplegat allà per veure amb els seus ulls quines construccions es realitzaven ja em sembla malament. Però la meva queixa va cap al fet que es transmeti la sensació que allí hi va haver una batalla campal.
I el que és més denunciable és l'últim paràgraf, on a més de falta de sensibilitat, hi ha mentides molt mal intencionades:
Diu l'article:
"La tradicional festa castellera de Mataró commemorava ahir l’aniversari de la mort de M.G., l’enxaneta dels Capgrossos, de 12 anys, que el 23 de juliol del 2006 es va precipitar des del setè pis d’un castell humà, cosa que li va ocasionar lesions greus que van causar la seva mort. El succés va obrir un intens debat que va culminar amb l’obligació que els castellers més petits usin casc."
I les mentides són:
1. La diada no commemorava la mort de la M.. La diada celebra la festa major de Mataró. És una mentida per afegir morbositat pel fet que coincideixi una "jornada tràgica" amb una "massacre".
2. La M. no era enxaneta, era dosos. O és ignorància o torna a ser mala fe. Sabem tots que l'enxaneta és protagonista del castell, així que si mor la protagonista, encara té més morbositat.
3. El succés no va culminar amb cap obligació. Durant dos o tres anys, un projecte d'investigació molt costós, pagat per la coordinadora (www.cccc.cat) i per la generalitat, havien portat un prototip a les colles que l’estaven provant. Va coincidir la mort de la M. (que per cert, ocupava una posició al castell per la que ara s'està enllestint i provant el casc) amb la distribució del prototip. De tot plegat, un equip mèdic i la coordinadora recomanen l'ús del casc i les colles l'utilitzen perquè volen”
Per part de la senyora B.G. manifesta que el diari “Presenta de manera equivocada una actuació castellera de gran nivell on les 3 colles van portar a plaça castells de 9. La única cosa que importa el "periodista" és fer un article sensacionalista i no informar de l'actuació. Els castells es presenten a Patrimoni de la Humanitat, això no sembla tenir importància per aquest senyor per qui la única cosa interessant és que hi hagi hagut caigudes i ferits”.
AL•LEGACIONS
El director de El Periódico en el seu escrit d’al•legacions manifesta que “es va decidir donar la notícia relacionada amb la diada quan el servei de premsa de l’Ajuntament de Mataró va enviar un sms amb la informació dels 32 ferits (una xifra prou significativa) i dels nombrosos serveis sanitaris enviats (ambulàncies). El corresponsal va contrastar la informació trucant al Servei de premsa.
La referència final a la mort d’una enxaneta només es va fer perquè precisament la jornada castellera commemorava l’any d’aquell luctuós succés”.
Observacions
A C O R D:El Consell de la Informació de Catalunya considera que en la informació publicada pel diari hi ha imprecisions i omissions i que la notícia no és prou rigorosa, fet que vulnera el Codi Deontològic de la professió periodística a Catalunya, en el seu criteri 2.
Malgrat tot, incloure en la informació els ferits era un fet prou noticiós com per que es destaqués.”
